Primera excursió decent que fem per la terra després de vacances. Aquest cop, ens anem cap a la Cerdanya, al municipi de Prullans. Maco i tranquil poble, amb una cosa que crida molt l'atenció, com a poc a mi... la quantitat d'aigua que hi ha. Tot són rierols i fonts, i d'aquelles que sempre ragen, no de les de polsador. Per cert, cada una que tastes et sembla que és més bona... i més després de fer 15.2 quilòmetres.
Sortim de Prullans del costat del local social, on veurem indicadors cap a la cova d'Anes. Pugem per un estret corriol, esquivant esbarzers i ortigues i amb un considerable pendent, que va vorejant unes cases xules (com gairebé totes les de Prullans). Aquest senderó és també una riera, sovint seca, però us podeu trobar amb un xic d'aigua. Petarem a un altre corriol, un xic més ample però molt més planer, en aquest girarem a la dreta i seguirem tot rectes fins a trobar un camí molt més gran, en el que seguirem en el mateix sentit que veníem, fent una petita pujada. El seguirem fins a trobar-nos amb un camí que creua, aquí podeu escollir, tot anant per les dues direccions acabes a la cova d'Anes. Jo recomano seguir tot recte, l'altre fa baixada, i per experiència si ja ets a dalt, millor que segueixis a dalt. Seguirem fins una cruïlla; si anem rectes, arribarem a la casa d'Anes, i si girem a la dreta, seguint les indicacions que hi ha, anirem a la Cova d'Anes. A aquest camí, a la primera corba a l'esquera, surt un maco sender de gespa, que seguirem tot tirant sempre cap a l'oest, baixant uns cent metres, fins que ens trobem sobre d'una gran llosa... aquesta llosa és la coberta de l'entrada a la cova. Voregem per la dreta per un senderó que hi ha i baixem un xic tornant cap a l'esquerra. Allà, entre arbres, i a 1285 metres d'altitud, surt el corriol que duu a la cova en escassos metres.
Aishhh!!! No vam fer cap foto de l'entrada!! Totes són de dins de la immensa cavitat.
La qualitat d'imatge de les fotografies no és que diguem brutal, però tenint en compte que és una compacta, la Cris va fer molt bona feina (el meu pols és patètic). La primera foto és de la sala que hi ha just entrar, només era l'entrada a la cova i a mi ja em semblava prou espectacular. Fa uns 20 metres de llarg per uns 8 d'amplada i una alçada màxima de 5 metres. Al seu sostre, hi ha un forat que surt a l'exterior, que antigament deuria de ser la sortida de fums de la foguera.
Seguim per l'ample corredor, vers l'interior de la cova, veient formidables formacions rocoses creades amb el pas del temps.
Tot i això, cal esmentar la denúncia de diverses associacions, ajuntaments, etc. sobre el maltractament que ha rebut en els últims anys (aquestes coses no les entendré mai, què hi guanyes pintant, guixant i trencant la cova?).
La cavitat fa 335 metres de llargada, tot i que em sembla recordar que al plafó d'allà posa 310. I és apta per a tots els públics, mentre portis frontal o llanterna.
Pel que fa a la Prehistòria, la cova fou ocupada vers el Neolític, el Bronze antic i el Bronze mitjà. Això ho sabem per les restes trobades en la seva excavació, tals com: una sitja plena de cereal, una fulla de sílex, una destral de pedra polida, dues volanderes d'un molí manual, percutors i peces ceràmiques de diverses formes.
També se li suposa un cert àmbit funerari, ja que entre diverses restes de diferents animals, com la hiena, el porc senglar o el cérvol, es va localitzar un crani humà d'una dona, cosa que ens fa assegurar el seu ús com a sepultura. Posteriorment, en època medieval, es torna a reutilitzar, aquest cop com a hàbitat, també segons indiquen les restes trobades.
Suposem que aquesta zona va ser habitada quasi constantment en el pas del temps, ja que a més de les evidències que s'han trobat a la cova i el fet que hi hagi dos dòlmens bastant a prop, cal sumar una altra cova a la mateixa muntanya. A l'anomenada cova de la Mariana, ubicada a 1260 metres d'altitud, s'hi va trobar de nou diferent material prehistòric més modern, però no s'ha pogut datar amb exactitud la seva utilitat. No cal que la busqueu, l'entrada a la cova és tancada per quantitat de matolls.
La donem per visitada i tornem al camí d'abans, que agafem cap a l'esquerra fins la cruïlla, on girem a la dreta direcció la casa d'Anes. El seguim tot recte, deixant a un centenar de metres a la dreta, l'antiga ermita romànica de Sant Mamet (la foto és de tornada).
Travessem la casa tot seguint rectes pel camí, que no deixarem fins al final, on toparem amb la tanca del mas de ca n'Orèn. Curiosament, vam parlar amb l'amo i ens va dir que el segon sepulcre no el trobaríem... no sabia amb qui parlava aquest!! Aquí, agafem un ample corriol que surt al costat dret de la tanca tal i com arribem, passant entre mig de les vaques que pasturen, i el seguim, deixant a la dreta una petita bassa. Al poc, veurem un sender senyalitzat a la nostra esquerra que dóna accés a la part alta de la muntanya amb una llarga i pronunciada, a trossos, pujada (hi ha dues basses, el corriol es troba entre la més gran i la petita).
Anem fent camí, travessant una tanca de filferro, i, al poc, ens endinsem en un bosc de pins. Al poc de caminar-hi, per fi a l'ombra, trobem una fita de pedres amb un caminoi que surt a la dreta, en direcció nord. L'agafem fins a trobar, de nou, el filat, que travessem i, a no gaires metres d'aquest, trobem el dolmen de Ca n'Orèn I o La Roca Cobertorrassa.
El megàlit fou descobert per Josep de Calassanç Serra i Ràfols, vers el 1915.
El túmul del megàlit és molt visible i fa uns 10 metres de diàmetre. Pel que fa al dolmen en si, es tracta d'una cambra pirinenca amb una longitud de 1.85 metres, 1.50 i 1.75 metres d'amplada a l'entrada i a la capçalera, respectivament, donant-li una forma trapezoidal, i una alçada de 1.25 metres.
El material arqueològic que s'hi va trobar és ampli i molt interessant (avui en dia es troba al Museu Arqueològic de Catalunya a Barcelona), tot i ser saquejat, també el 1915 pel Centre Excursionista de Catalunya poc abans del que hagués estat la seva primera excavació oficial.
Posteriorment, l'any 1920, Josep Colominas va garbellar les terres extretes del sepulcre anys abans. Sumant les dues actuacions, es documenten les següents troballes: Restes ceràmiques diverses, 1 punta de sageta de sílex, diverses denes de collaret, 2 botons d'os, 2 destrals de pedra polida i les restes d'entre 6 i 9 cossos, 2 d'ells adolescents i un altre amb trepanació cranial, que segons els experts es produí després de la mort de l'individu. En posteriors excavacions, es documenten 54 dents, un fragment de crani i una mandíbula humanes, 2 denes de collaret, 2 falanges humanes (1 d'adult i 1 d'infant), 2 denes de pissarra i 2 botons prismàtics en os; i, prop del megàlit, es van localitzar un parell de destrals més.
Segons Carreras i Tarrús, aquest sepulcre fou erigit vers el Calcolític - Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e.
Continuem la ruta tornant al camí principal, i seguim l'ascens uns 350 metres més, on veurem a la dreta un corriolet entre dos pins, on nosaltres vam posar una fita de pedres. Ara ve el complicat, no hi ha un camí definit per arribar al sepulcre. Anem caminant vers el nord-oest fins a trobar, de nou, el filat. La cista de Ca n'Orèn II o Sepulcre de la Collada d'Orèn es troba a dos metres a la dreta del filat i a 390 metres del megàlit de Ca n'Orèn I. Aquesta última dada és molt factible si vas amb GPS i no tens les coordenades. I, si no, és qüestió d'anar provant, mentre puges la muntanya seguint el filat.
El sepulcre de la Collada d'Orèn o Ca n'Orèn II fou esmentat per primer cop per Serra i Ràfols el 1915, tot i que no el va veure. Dir que és d'estil diferent al company I, ja que aquest cop es tracta d'una cista megalítica, de la que només en resten, molt clarament, la paret est i, força feta pols, la paret oest, bastant vençuda per la força de la gravetat i la terra, juntament amb els arbres i plantes. El bon pagès del mas de Ca n'Orèn ens va comentar que fa no gaire temps es va fer una expedició amb l'objectiu de netejar-lo de plantes, que ja el cobrien, i habilitar un caminoi... de camí no en queda res, però l'entorn immediat sí que està prou net.
Té unes dimensions de 2.10 metres de llarg, que, per a ser una cista, déu n'hi do, una amplada màxima conservada de 1.20 metres i una alçada d'1 metre. Nosaltres, la veritat, és que no ens hi vam fixar gaire, però en Mañé assegura un túmul circular de 8 metres de diàmetre de pedruscall, 6-7 segons Carreras i Tarrús.
El tema de l'excavació arqueològica és més aviat frustrant, ja que ni quan el va excavar Josep Colominas, ni cap de les que s'han fet a posteriori han aportat resta alguna. Per últim, dir que, pel tipus constructiu, el podem col·locar a la línia temporal vers el Calcolític inicial - edat del Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).
Ara sí que ja tornem a Prullans, desfent el camí que hem seguit amb anterioritat, excepte en el tros final, on no baixem pel corriol costerut del principi de la ruta i seguim rectes, fent la volta a la part superior del poble. Quan el corriol es transforma en un carrer amb les típiques cases xules a banda i banda, trobarem una font a mà dreta, d'estil diguem-ne "cutre", però l'aigua és boníssima. I si seguim baixant, arribarem a tocar de la font Fresca, on recomano, com a poc tastar-la... és fresca de veritat. Sabem de l'existència d'una altra font, que pel que ens han dit és espectacular, que es troba a cinc minuts per la zona de la primera font (no recordem el nom exacte, però ens sembla que és la font Subirana). No hi vam anar, que ja estàvem cansats, però si a algú li queden forces, el convidem a anar-hi.
Prenem una cervesa, de mig litre, al local social i anem a l'allotjament que havíem reservat, amb l'última caixa regal que ens quedava de les que ens havien regalat.
Si teniu ganes de més, s'hi ha d'anar amb cotxe perquè el més proper que nosaltres hem visitat són el menhir d'Isòvol i, tot seguit, el poblat del Castellot a Bolvir, que és realment bonic i interessant.
Ca n'Orèn II o Sepulcre de la Collada d'Orèn: 31T 395832 4694935
Hola Marc i Cristina gracies per publicar les coordenades d’Orèn II
ResponEliminaAra potser el trobarem
Fins aviat. Manel i Pilar
De res!! És el mínim que podíem fer, quan l'amo de la casa ens va dir que no el trobaríem, ens va entrar encara més la curiositat... barra lliure per als senyors de les pedres!!!
ResponEliminaA reveure!