Nou dia de recerca megalítica al país, disposats a veure els dòlmens més antics de Catalunya. Anem vers Tavertet, que, per qui no hi hagi anat mai, val la pena perdre's un moment per allà, sobretot per la part de la cinglera, on hi ha unes vistes impressionants.
Bé, tot arribant al meravellós poble per la BV-5207, ens endinsem per aquesta carretera tot el que podem. Quan ja s'acaba la carretera, veurem a l'esquerra dos carrers, el primer al costat d'una parada de bus i el segon, que és el que prendrem, amb un terra un xic fet pols. Aquest carrer es diu bisbe Galceran Sacesa, però, al poc, esdevé una carretera com dèiem feta pols, que va vorejant les cingleres, fins a arribar a l'Avenc de Tavertet... un tros de mas del segle XIII, restaurat i modernitzat per Catalunya Caixa, que ara fa funcions d'allotjament turístic, tipus aparthotel amb casetes individuals i tot. Deixem L'Avenc enrere i seguim pel camí, passant per un parells de miradors a la nostra dreta. No pararem fins a trobar una zona habilitada per a deixar el cotxe, a pocs metres del mas Rajols.
A peu seguim la pista, i emprenem un camí que surt a pocs metres a l'esquerra, que s'enfila buscant els cims de les muntanyes. La porta que li dona accés, però, està tancada... si ens hi fixem, veurem a la dreta d'aquesta, un botador per passar el tancat per sobre sense danyar-lo, ni danyar la porta. Just passar la tanca, seguim pel senderó que hi ha, per sobre la gespa i que en pocs metres surt al camí. Continuem per ell uns 10-15 minuts fins al Collet de Rajols, on trobem dos pals indicatius, un a cada costat del camí. Aquest serà l'epicentre de la ruta d'avui.
Primer anirem a visitar l'antic dolmen del Padró I tot agafant la pista atrotinada que surt a la nostra dreta just passar els pals, fins arribar a un camp, al que girarem a l'esquerra veient un gran túmul; o bé, prens el corriol que hi ha just al costat del camí, per sobre seu, i vas directament al gran túmul, que té 22 metres de diàmetre i una alçada del seu punt central vers el sòl, de més de 2 metres. El potser més curiós d'aquesta muntanyeta artificial és que consta d'un cròmlec d'uns tres metres de gruix, construït amb diverses llosetes col·locades com si fos un mur caigut (cròmlec típic de la zona). El túmul fou descobert pel Sr. F. Puntí, propietari de les terres, que va avisar a R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix a l'any 1972.
A ell, trobem el dolmen del Padró I al lateral de la part alta del túmul.
Ja veieu que el que en resta no és gaire, però, bé, suficient, junt amb el tros de túmul, per a assegurar que és un dolmen. Segons l'informe d'excavació, completant amb la informació que aporten l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, el dolmen fa 2.20 metres de llarg per 80 centímetres d'ample i 65 centímetres d'alçada. La seva construcció es col·loca en el temps vers el Bronze antic entre el 2200 i el 1800 a.n.e. Això ho sabem, a banda de l'estil constructiu, perquè les restes arqueològiques que s'hi van trobar a l'interior (diversos fragments ceràmics sense forma definida, un petit vas i alguns fragments de quars) indiquen que l'ús de la tomba és posterior a la creació del túmul, aquest vers el Bronze antic-mig, cap al 1800-1500 a.n.e., com clarament es denota per la seva ubicació, erigit sobre la gran obra tumular. Així doncs, el túmul neolític fou reutilitzat uns milers d'anys més tard.
Just al costat, veiem una depressió, prou marcada, al lloc on podria trobar-se la tomba neolítica del túmul, l'anomenat dolmen del Padró II, que pel que sabem fou tornat a tapar després de l'excavació feta per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist els anys 1986, 1987 i 1988.
Segons en Carreras i en Tarrús no hi ha publicades unes dimensions exactes, però que més o menys feia 1.5 metres de llargada, per 1 metre d'amplada i també 1 metre de fondària, nosaltres havíem trobat unes altres dimensions, però ens en refiarem més del que puguin dir aquests dos experts, que no pas en el que trobem nosaltres. Com el túmul, resta datat vers el Neolític antic, segons els mencionats autors de vers el 4500-3900 a.n.e., mentre l'obra tumular, resta datada per C14 a uns carbons recuperats a sota la cambra d'entre el 4800 i el 4600 a.n.e., essent així un dels túmuls i un dels sepulcres més antics de Catalunya.
A l'excavació, s'hi van trobar les restes antropològiques d'un individu, puntes de sageta de sílex i un vas ceràmic complet tipus Montboló. A part de les restes, es va descobrir una curiosa variant utilitzada per a la seva construcció, les lloses eren clavades a la roca mare, mitjançant uns reguerons, per encabir-hi els perfils de les parets de la cambra.
A banda d'aquests dos sepulcres, ens consta que el túmul tenia una altra obra tumular adjacent, on hi havia un tercer sepulcre... el vam buscar, però no el vam trobar. Segons la documentació, només restava una llosa lateral d'1.15 metres d'amplada màxima per 1.45 de llargada i conservava part d'un túmul propi d'uns 8/11 metres de diàmetre. A l'excavació efectuada l'any 1988, no aparegué cap tipus de resta, tot i que es va poder datar per C14 utilitzant uns carbons recuperats de vers el Neolític antic, tot i que els resultats no s'han publicat. Igualment, per la fisonomia de la tomba, cista neolítica amb túmul, la podem datar vers el 4500 i el 3900 a.n.e.
D'allà estant, ens mirem el prat del davant i ens posem a caminar vers la cantonada de la nostra dreta. Travessant el camp, trobem un pas d'aquests "anti-vaques" i el passem, tot prenent un corriol cap a l'esquerra, en direcció el cim de la petita muntanya pedregosa que hi ha. Coronem el cim en pocs metres, d'on surt un camí prou ample que va davallant la muntanyeta vers la vall, vorejant un bosquet a la nostra esquerra i al poc passarem un conjunt elèctric a la nostra dreta. Seguim baixant i comencem l'ascensió del següent turó. En no gaires metres, veurem un corriol que puja fortament vers el cim; el prenem, tot sortint en un centenar de metres de nou al camí, el que prendrem a l'esquerra i en uns 15 metres més, veurem a l'esquerra del camí, tocant a ell, el dolmen de la Font de la Vena.
Aneu amb compte, s'acostuma a omplir de fulles, i us el podeu perdre, nosaltres el vam netejar un xic per a fer-li la fotografia.
Aquest megàlit fou descobert pel Sr. Francesc Puntí l'any 1972, i catalogat el mateix any per R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix.
Es tracta d'una nova cista neolítica amb túmul, la cambra de la qual mesuraria 1.70 metres de llarg, per una amplada màxima d'1.50 metres i una alçada màxima conservada d'1.05 metres.
A l'excavació, no aparegué cap troballa, potser degut a les clares violacions que ha rebut al llarg del temps, però sí que aparegueren al túmul, on la tècnica constructiva utilitzada és la idèntica al company Padró II. Una obra tumular de 17/18 metres amb un cròmlec de 2.5 metres d'amplada, bastit a raó de lloses col·locades en "plec de llibre". En aquest, es varen recuperar ceràmiques del grup Montboló, 2 puntes de sageta del nou estil Font de la Vena, i 6 puntes de sílex.
Ara esmentarem una d'aquelles coses que nosaltres, com a aficionats, no entenem. Segons es documenta, la datació radio-carbònica a un dels carbons de dins la cambra va resultar del 5264-5013 a.n.e., en canvi la datació del sepulcre és del 4500-3900 a.n.e.
Visitat el megàlit, refem el camí fins als pals indicatius que hem dit que serien l'epicentre de la ruta i girem una mica a la dreta tot seguint el camí principal uns 650-700 metres, fent una corba pronunciada cap a l'esquerra. Allà travessarem el prat de la nostra esquerra, tot agafant un corriol que jo diria que deu ser prou transitat. Aquest porta al torrent de l'Abeurador, on veurem uns fantàstics gorgs que es deuen omplir en èpoques de pluja, no com ara, que hem batut el rècord de dies seguits sense caure ni una gota a Catalunya. Resseguint el torrent, ens adonem que es crea un sender desdibuixat que travessa el curs del petit rierol i puja vers el cim del davant, aquest ens portarà sense pèrdua a la necròpoli del Pla de la Fossa.
Sí, això no és prehistòric, però les antropomorfes ens semblen prou espectaculars com per a inserir-les a l'entrada del blog. Aquestes són datades de l'era medieval, vers els segles IX-X.
Ens posem de nou en marxa disposats a veure les balmes que sabem que hi ha no gaire lluny, seguint el desdibuixat sender vers el cim del turó, allà, a la nostra esquerra, cercarem de nou, un botador, especialment elaborat... de fet, inseriré una fotografia que em va fer la Cris.
A més, a les fustes on poses els peus hi ha un conjunt de claus doblegats, per a que no rellisqui ningú. (Com es noten els anys, ara ja no ens criden l'atenció perquè ja els hem vist a molts llocs).
En creuar, ens trobem just al prat de davant de l'epicentre de la ruta. Aprofitem per a comentar que aquí es té constància de l'existència de les tres cistes del Collet de Rajols, dues d'elles excavades també per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist l'any 1986 i tapades per a preservar-les.
Tornant a la nostra ruta, ens dirigim cap als famosos pals indicatius, però no hi arribem, ja que prenem el camí desdibuixat per l'herba que surt d'allà en direcció contrària a la dels dòlmens. Seguint-lo, anem vorejant un bosc a mà esquerra. El camí pel que anem fa un gir prou obert a la dreta, prenent direcció com si tornéssim a Tavertet de totes totes... al poc d'aquest canvi de sentit, veurem a l'esquerra un caminoi senyalitzat que ens portarà primerament a la balma de Cortils.
D'aquesta balma i la següent no hem aconseguit trobar res arqueològic, però a aquesta vam veure un mur de pedra en sec, que no ens va fer la impressió de ser prehistòric, i una llosa clavada al terra, que tampoc no ho creiem. Però amb totes les restes de la civilització neolítica que hi ha per aquí, m'hi jugo un pèsol congelat que aquest espai el freqüentaven com a hàbitat estacional.
Per a arribar a la següent balma, només s'ha de seguir un corriol que surt de la de Cortils al costat de per on hem entrat, i, en pocs metres, veurem a la dreta, la més petita balma d'Arles.
Tornem al camí i seguim endavant per a fer l'última aturada de la ruta, el mirador de la Roca Llarga, que també està senyalitzat.
Hem volgut inserir aquest lloc a l'entrada del blog perquè, a més de les impressionants vistes que té, s'hi ha trobat divers material prehistòric, com ceràmica i restes de tipologia lítica, destacant entre elles una fletxa amb peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc. També van sorgir un percutor de quars, diverses ascles del mateix material i una mà de molí d'esquist.
Donem per acabada la ruta d'avui i tornem al cotxe, però aquí no s'acaben les visites del dia, ja que de camí de tornada al poble passem pel mas de Can Tafura (intencionadament).
Per a anar a can Tafura, prenem una carretera secundària que va de Cantonigròs a la carretera Bv-5207 sense passar per L'Esquirol. La pista va a petar entre els quilòmetres 4 i 5 d'ella. La travessem, tot seguint per la pista asfaltada tot rectes uns dos quilòmetres, fins a trobar una zona d'aparcament a la nostra esquerra; allà deixem el cotxe i ens posem a caminar pels camins boscosos que hi ha, direcció el mas de Can Tafura. Deixarem l'esmentat mas a la nostra dreta i, just després, prendrem un ample corriol que surt del caminoi general a la dreta, en direcció a les cingleres, allunyant-nos cada cop més de la pista. De cop i volta, s'acaben els arbres i sortim a una zona amb terra pedregós, on girem a la dreta i en pocs metres toparem amb una tanca, que obrirem passant a veure el que queda del dolmen de Can Tafura.
La tomba està molt malmesa, com es pot veure a la fotografia, només resten algunes lloses caigudes prop del que un dia va ser un túmul d'uns 7/8 metres de diàmetre per 1 metre de potència màxima, sobre el qual s'hi van trobar diverses restes humanes. De fet, ja estava prou destrossada l'any 1961 quan fou localitzada i excavada per Martí Cassany i Joan Surroca.
L'any 1963, ho feu Ricard Batista, expedició de la qual tenim els resultats, que determinen que era una cista rectangular amb unes dimensions de 1.60 metres de llargada màxima, 1.60 d'amplada i una alçada difícil de determinar, ja que en aquell temps ja li mancava la llosa de coberta; tot i això, li dona una alçada màxima conservada d'1.15 metres. Segons Carreras i Tarrús, aquesta cista fou erigida vers el Calcolític final-Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.
D'aquest dolmen, s'hi van extreure 28 fragment de ceràmica a mà i dues ascles de sílex, a banda d'una llarga llista de restes antropològiques, com 25 molars més 40 peces més d'adult, 42 fragments ossis corresponents a un mínim de dos individus que van ser inhumats en aquest lloc. Per la quantitat de dents, i tenint en compte que se'n poden trobar més sobre el túmul, el mínim passaria a tres com a poc (és la nostra opinió).
Ara sí, tornem al cotxe fent els frescos camins boscosos i posem rumb a casa, que per avui ja n'hi ha prou.
Com sempre, però, podeu completar aquesta ruta amb una altra de Tavertet que també discorre en part pel Collet del Rajols (Dòlmens a Tavertet III) o bé combinar-la visitant un dolmen a L'Esquirol i el Salt de la Foradada de Cantonigròs (Dòlmens a L'Esquirol I i Tavertet I).
