Dòlmens a Castellterçol I

Avui ens apropem a Castellterçol, el poble d'abans de Moià.

Teníem ganes de caminar, així que deixem el cotxe al poble i anem en recerca dels dòlmens que teníem previst veure.

Agafem el camí de La Pinassa i a uns 4.2 quilòmetres sense deixar el camí arribem al dolmen, però no és tan fàcil de vegades. Passa sobretot que tota la informació que has pogut extreure de llibres i recerques per Internet no valen per res... però una bona solució és preguntar a la gent del poble, o a algun caçador que et trobis per la muntanya, que és més habitual del que us podeu imaginar. Aquest últim va ser el nostre cas, i a més semblava que el molt bon home fos de la zona de tota la vida, en sentir com s'indignava amb els propietaris de les terres que s'estaven carregant els boscos. Ens va acompanyar fins al mateix sepulcre. Creuant una zona de conreu (d'aquestes que és queixava l'home), just abans d'una pronunciada baixada. Al marge esquerre del camí, hi ha un mini-dolmen artificial, per marcar el real, que està a la mateixa alçada creuant el conreu (uns 50 metres).

És aquest, el dolmen de Mas Clamí.

El megàlit és d'estil dolmen simple, amb unes dimensions de 2.15 metres de llarg, una amplada de 1.35 metres i una alçada de 1.90. Es troba ensorrat dins una obra tumular de tendència circular de 13/14 metres de diàmetre, envoltat per un anell peristàltic en forma de mur.

Al sepulcre, segons es documenta, van recuperar les restes de 7 o 8 individus, i 1 vora de vas campaniforme pirinenc, fragments d'una tassa corresponent a l'Edat del Bronze inicial, més ceràmica corresponent a vasos, bols, gobelets, tasses amb nansa de apèndix de botó, i sense, 1 dena ovalada de calcària verda, 2 penjolls de pecten i 3 denes circulars de calcària blanca.

Amb tota la informació documentada sobre el megàlit, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el daten al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e. 

Ara anem a cercar un altre megàlit, la Cista del Gavatx, encara que els experts no es decideixen entre cista i sepulcre de fossa. I a més ara arriba en Tarrús i diu que ni un, ni l'altre, que és un dolmen simple.

Per trobar la "cista", és un pel complicat d'explicar, cal tornar al poble i desviar-nos pel camí que acompanya a la riera de Pererol, al sud-est del poble. El dolmen no està indicat i es troba a la part superior del camí, envoltat per molta vegetació, a més o menys uns dos quilòmetres del poble, el millor anar-hi per coordenades.

El sepulcre del Gavatx, fa internament 1.85 metres de llarg, per 1.65 metres d’amplada i una profunditat d’1.45 metres. Consta d'una obra tumular amb restes d'anell de contenció, de 8-9 metres de diàmetre.

La antiga tomba va ser excavada furtivament al 1949 per habitants del poble de Castellterçol, que trobaren alguns materials arqueològics i antropològics. Anys més tard, al 1957, ho va fer Ricard Bautista Noguera, que documenta diverses restes ceràmiques de diferents útils prehistòrics, 1 fragment de làmina de sílex retocada, i les restes de com a mínim 14 individus que es trobaven en 3 nivells de sol, mostrant una clara reutilització del sepulcre.

Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, daten el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Mas Clamí: 31T 424744 4623769

Cista del Gavatx: 31T 425999 4621586

Paradòlmens a Sant Martí de Centelles

Els dòlmens del Duc es troben fent de límit entre Centelles i Sant Martí de Centelles. Per a arribar-hi, s'ha d'anar a Sant Martí de Centelles i agafar el carrer que puja cap als Cingles de Bertí, carrer que poc després es converteix en camí i des del qual es veu clarament a la dreta el Duc I. A la primera bifurcació, cal agafar la branca de la dreta i els trobarem de seguida. Això sí, estan un pèl mimetitzats amb la vegetació!!

Tot i estar separats només 9 metres, quan vam anar a visitar el primer, no sabíem que n'hi havia un segon, així que vam repetir l'experiència... i també l'experiència de comprar butis a la plaça d'Aiguafreda... delicioses!!

Bé tornant als megàlits, se'ls considera paradòlmens, ja que aprofiten part del terreny. La cambra del Duc I amida uns 2 x 2,2 metres i correspon a l'època del Bronze Antic (1800 - 1500 a. C).

Sobre el Duc II no hi ha gaire informació, però per la proximitat amb l'anterior, creiem que deu ser de la mateixa època.

Cooordenades:

El Duc: UTM(ETRS89): 31T, 437084, 4623708

El Duc II: UTM(ETRS89): 31T, 437090, 4623716

Dòlmens a L'Esquirol I i Tavertet I

Tot i ser desembre, el dia va ser espectacular i ens va permetre fer una ruta maca per la zona del Cabrerès, habitualment anomenada Collsacabra. Vam deixar el cotxe a L'Esquirol i vam anar xino-xano cap al salt de La Foradada, a Cantonigròs, passant per la masia del Campàs.

S'ha de dir que el salt no portava gaire aigua, però el lloc és preciós!

De tornada cap a L'Esquirol, vam passar pel dolmen de Puigsespedres, situat a la part alta del poble, ja a les afores.

Conegut d'antic aquest dolmen ha rebut diverses excavacions, les primeres es documenten al 1915. Que documenten l'estil de dolmen de corredor en "P", unes dimensions de la cambra d'3 metres de llargada, una amplada de 2.50 i una alçada màxima de 2 metres. D'altra banda el corredor i l'avant cambra amidarien 1.70 metres de llargada per una amplada màxima d'1.30 i una alçada de 0.65. D'altra banda, el túmul ha anat disminuint, ja que segons Batista a l'any 1963 era de 14 metres de diàmetre.

Ara amb la revisió megalítica d'en Carreras i en Tarrús del any 2022, refem la publicació amb informació més moderna i complerta. Segons ells aquest sepulcre seria una galeria catalana, descoberta entre el 1915 i el 1920 pel centre excursionista de Vic, tot i que primer va ser excavat per part del Institut d'Estudis Catalans, tot seguit pel de Vic, i després de diversos estudis va ser consolidat i museïtzat  vers l'any 2011-2012.

Pel que fa a les dimensions del megàlit, documenten una cambra sepulcral de 3.40 metres de llarg, 1.80 metres d'amplada i 1.35 metres d'alçada, un corredor de 2.50 metres de llarg, 1.30 metres d'ample i 1.10 metres d'alçada, amb una obra tumular de 14/15 metres de diàmetre sense restes d'anell de contenció. Com podem veure la cambra és prou més alta que les lloses de corredor, que per cert han estat desplaçades, segons els citats arqueòlegs i membres del GESEART, pel que se'ns cap tipus de dubte es tractaria d'una galeria catalana.

Les troballes arqueològiques recuperades al jaciment són: Gran quantitat de fragments ceràmics a mà, 4 làmines de sílex, dues d'elles retocades i dues sense retocar, 1 fragment de làmina de sílex blanc, 1 botó d'os amb perforació en V, 1 penjoll de petxina i 7 denes discoidals de petxina i pedra, que acompanyava diverses restes òssies humanes, entre elles fragments cranials, 8 fragments de mandíbula d'un adult i 16 dents. Aquestes restes queden dipositades entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.

Segons Carreras i Tarrús, aquest megàlit fou erigit vers el 3000-2700 a.n.e., a la part final del Neolític a Catalunya.

De nou al cotxe, reprenem la marxa i ens acostem a Tavertet a dinar. Pel camí, ens acompanyen les meravelloses vistes dels cingles.

Després de dinar i fer un tomb pel poble, agafem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Corneli, seguint les instruccions proporcionades per la ruta del Palau Robert. Just al seu costat, per la part de darrere, hi ha les restes en molt mal estat del dolmen de Sant Corneli.

Descobert per F. Puntí, veí de Cantonigròs l'any 1972, fou excavat el mateix any per Ricard Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix, però els resultats no es varen publicar. A partir d'aquí a rebut gran quantitat de visites i estudis de diferents arqueòlegs.

Nosaltres, com sempre ens en fiem del que exposa Josep Tarrús, que en el seu llibre amb l'Enric Carreras diu que es tracta d'una cista neolítica amb túmul, que en aquest cas conte dues tombes, una d'elles enllosada. La primera, de les petites cambres fa 1.40 metres de llarg, 1 metres d'ample i 90 centímetres d'alçada, i la segona que és la enllosada, fa 1.10 metres de llarg per 1 metre d'amplada i 90 centímetres d'alçada. També diuen que la longitud interna total de les dues cambres és de 2.60 metres. Tot està comprès dins d'una obra tumular de tendència circular d'uns 11/12 metres de diàmetre, i que conserva un anell exterior bastit a raó de tres fileres de lloses col·locades en plec de llibre, que formen un cròmlec de 1.5 metres de gruix, per últim i per acabar amb la morfologia del megàlit podem dir que segons ells, aquest túmul amidaria inicialment 1.70 metres d'alçada.

Les restes que s'han pogut extreure de la única excavació que a sofert el megàlit, es van poder admirar a una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. A ella hi havia, diversos fragments de ceràmica a mà, un tros de quars treballat, restes òssies molt fragmentades i algunes dents humanes, no estaven els dos fragments de crani que segons les anotacions de Nolla van aparèixer a la cambra enllosada.

Si en teniu ganes de més, des de Sant Corneli, n'hi ha bastants prop, ara val a dir que alguns d'ells, resten tapats o bé es troben en mal estat, ja que ens trobem davant les tombes més antigues de Catalunya, i a més són cistes.

Per si us ho voleu mirar inserim els enllaços a les rutes dels jaciments de Tavertet: Dòlmens i balmes a Tavertet II i Dòlmens a Tavertet III.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puigsespedres: 31T 448613 4653657

Sant Corneli: 31T 452237 4651633

Cova-dolmen i poblat a Santa Coloma de Gramenet

Diumenge al matí... volem fer quelcom, però no tenim temps d'anar gaire lluny... fent servir la informació de què disposem, decidim anar prop de casa, a veure un dolmen dubtós i un poblat iber a Santa Coloma de Gramenet.

Per la carretera de La Roca a Santa Coloma (BV-5001), arribem al barri de Can Zam, on deixem el cotxe prop de la parada de metro. Des d'aquí, fent servir les múltiples escales mecàniques, arribem fins el carrer Menorca, just a la falda del turó del Pollo (sincerament, ni idea que es deia així...). Des d'aquí, tirem a la dreta per aquest carrer fins que a una pronunciada corba a la dreta agafem el camí que indica el poblat iber de Puig Castellar. Enfilarem muntanya amunt fins a arribar a una plana amb una intersecció de 6 camins. A la nostra esquerra quedarà Puig Castellar, però nosaltres anirem primer cap al dolmen, agafant el corriol que surt a mà dreta indicant "dolmen natural". Seguirem les marques vermelles fins a arribar a la cova. 

El Cau d'en Genís és una cavitat sepulcral, possiblement natural, amb un corredor d'entrada fet amb roques de diferents mides. Durant la seva excavació, només es va trobar una tíbia humana que es va desfer en treure-la i un aixovar amb un parell de vasos interessants. Respecte a l'època, no se'n pot dir gaire en haver-hi participat poc la mà humana, així que per la ceràmica trobada, el datarem a l'Edat del Bronze, entre el 1800 - 650 a.C.

Desfem el corriol cap amunt i ara sí agafem el camí senyalitzat cap el Puig Castellar. Pujant el turonet, trobarem l'accés al poblat i una plataforma-mirador des de la qual podem observar unes bones vistes, Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i bona part del Vallès.

El poblat, parcialment reconstruït i d'entrada gratuïta, ocupa la part més alta del turó del Puig Castellar i la seva estructura s’adapta a les característiques del terreny, situant-se les cases sobre terrasses salvant el desnivell. El recinte del poblat amida uns 100 m. de llargada per 50 m. d'ampada.

El poblat fou habitat des del segle VI fins a principis del segle II a.C. Pel que fa a l'època d'edificació, hi ha diverses etapes. Els habitatges de les zones N i NO corresponen a finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i tenien llar de foc. Els habitants de la darrera fase d’ocupació, segles IV a II a.C., van deixar gran quantitat d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, i un tresor de dracmes de plata d’Empúries. Això fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, possiblement durant la Segona Guerra Púnica (218-206 a.C.) o durant els esdeveniments de la revolta indígena de l’any 196 a.C.

Després de completar la visita al poblat i gaudir de les vistes des del mirador situat a la part alta del poblat, tornem cap a casa.

Coordenades:

Cau d'en Genis: UTM(ETRS89): 31T, 434219, 4591178

Poblat de Puig Castellar: UTM(ERTS89): 31T, 433801, 4591238

Coves del Toll i dolmen a Moià II

Ja es veu a les fotos, gran cap de setmana!! Només s'ha de mirar al cel a les fotos!! Vam anar a veure les coves prehistòriques del Toll, a Moià. Per arribar-hi, cal anar fins a Moià per la C-59, i al semàfor de Moià girar a la dreta direcció Vic per la carretera N-141c. Les coves són a un desviament a la dreta que hi ha a uns sis quilòmetres des del semàfor, està indicat no te pèrdua.

El lloc és preciós, està ubicat al fons de tot de la vall i és molt humit, amb el que això vol dir en quant a vegetació. Val a dir que les coves em van semblar molt interessants, no és d'estranyar que TV3 li dediqués un programa del "Sota terra". A elles, van trobar ossos de lleó de les cavernes, hienes, óssos i restes humanes, entre altres. Hi ha tres o quatre coves. La més llarga fa té uns 150 metres visitables i consta d' un riu interior. A l'exterior, hi ha una simulació de poblat iber ideal per als nens.

Però cal dir que les coves del Toll fan un total  1.148 metres, i gràcies a les troballes d'un fogar i diverses peces de sílex, es pot assegurar que foren ocupades pel Neandertal durant el paleolític mitjà, ara fa uns 100000 - 40000 anys.

També s'hi ha trobat restes d'època neolítica i de l'edat del bronze (un cos humà sencer entre elles). Totes les troballes obtingudes es troben exposades al Museu de Moià.

Pots fer una visita guiada, a mòdic preu, els ingressos de les entrades són destinats a la conservació de les coves.

  

De camí en una rotonda hi ha un fals-dolmen. Sí, és fals, no cal que flipeu com vam fer nosaltres!!!!

Això sí que és real!! Està ubicat en el mateix camí de les coves a 750 metres del trencall de la carretera, a mà dreta del camí. Quan el vam anar a visitar encara estava en excavació, fixeu-vos amb la lona de color blau cel al meu costat. 

Aquest és un tipus de dolmen denominat com a cambra simple, rep el nom del Cuspinar i fa 2'55 metres de longitud, 2'10 metres d'amplada i 1'45 metres d'alçada. Data del calcolític - edat del bronze-ferro (2200 - 1500 a.C.).

El sepulcre va ser excavat durant els anys 1954 i 1957 per Josep Serra i Ràfols i Ricard Batista, que van donar a llum diverses restes, tant antropològiques com arqueològiques, tot i això a l'excavació efectuada l'any 2012 per Jofre Costa i Cristina Casinos es van trobar 8 fragments ceràmics 5 peces de sílex, fragments de carbó, 13 petxines, 17 fragments ossis, 2 fòssils marins, 1 cassoleta, 14 peces de quars, 2 denes i 1 plom.

Coordenades:

Coves del Toll: UTM(ETRS89): 31T, 429412, 4628549

El Cuspinar: UTM(ETRS89): 31T, 429415, 4629232

Dolmen a Moià I

A la fi hem trobat el dolmen del Puig Rodó, i això que no era difícil. Però se'ns resistia el primer dia de cerca, no va acabar amb bons resultats (no era com ara, 11 anys més tard, que anem amb el GPS i no acostumem a fallar un sepulcre ja donat a coneixer). El segon dia, vam decidir que era millor utilitzar les noves tecnologies, i val a dir que va ser bufar i fer ampolles, ens va portar directes, gràcies als companys de wikiloc.

Per arribar-hi cal agafar el GR-3 que passa per l'Estany, on podem deixar el cotxe. Caminem pel GR fins arribar al turó del Puig Rodó, meravellosa vista, per cert. No pugem al turó i el deixem a mà dreta, i quan l'acabem surt un caminet també a mà dreta, l'agafem i quan arribem a la primera corba, ens parem i mirem a la nostra esquerra, el dolmen és allà, dalt del turonet existent al costat esquerre de la corba (es veu des del camí). Just davant hi ha una bassa pels bombers.

Amb aquesta vista , el poc que sabiem llavors de sepulcres prehistòrics i la informació que vam trobar ens vam quedar la mar de a gust, dient, segons la informació que vam trobar, que era un dolmen simple, de l'estil cambra pirinenca, on la cambra en si fa 1.70 metres de llarg per 1.25 metres d'ample i una alçada conservada de 1.30 metres. Amb un petit vestíbul de 0.92 metres de llarg per 1.13 metres d'ample i que consta d'un túmul del de 7 metres de diàmetre. I que és datable al Calcolític, entre el 2200-1800 a.n.e.

El dia 16-12-2017, tornem a la zona amb en Manolo i la Fina, ja que ens havia arribat que l'havien restaurat i desbrossat el turonet on es troba. I amb  anys més d'experiència i sumant-li la restauració i neteja, ja vam veure que anavem totalment errats amb la informació que haviem escrit al blog.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'una galeria catalana... després de les feines de recuperació, es veu perfectament el corredor d'accés, mes baix que les lloses de la cambra. També segons ells el sepulcre fou descobert l'any 1920 per Josep Gudiol Cunill, i també ells en documenten unes dimensions internes de la cambra de 2.10 metres de llargada, 1.30 metres d'ample i 1.20 d'alçada.

Pel que fa al corredor li atorguen 2 metres de llarg, per 1 metre d'ample i 70 centímetres d'alçada. El túmul fa 9/10 metres de diàmetre i no queden restes visibles de cap tipus d'anell de contenció.

Cal dir que el gravat en forma de creu de la coberta, indica l'intent de cristianització del megàlit, però el sepulcre també consta de diverses cassoletes prehistòriques.

A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure divers material ceràmic d'estil campaniforme pirinenc decorat, ceràmica llisa a mà, 1 fragment de punta de sageta bifacial de sílex, 2 denes discoidals de petxina, 1 braçalet, 1 punyal petit de bronze i nombroses restes humanes, a destacar 4 cranis humans i 6 dents humanes. Totes les restes recuperades foren depositades al Museu Episcopal de Vic.

Per acabar i segons els autors anteriorment citats, aquesta tomba també seria corresponent a l'era cacolitica, tot i que segons la seva nova datació, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.

Com ultimament fem acabem la publicació fent menció als propers jaciments arqueològics, a aquest últim, i en aquest cas, no són pas pocs. Podem visitar megàlits a L'Estany, com el del Serrat de l'Horabona I, i a Moià, com Puig Espelta, les Umbertes, Can Parès, el Cuspinar i les coves del Toll, per citar els jaciments més propers.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puig Rodó: 31T 427639 4633201

Megàlits a Vilalba Sasserra

Un altre diumenge ennuvolat... què fem? Anem a veure un dolmen? Apa, som-hi!!

Aquesta vegada, anem cap a Cardedeu i agafem la carretera de La Roca a Sant Celoni (C-35). Abans d'arribar a Vilalba Sasserra, agafem un desviament a mà dreta que va paral·lel a la carretera i no ens costarà gaire trobar el dolmen de Pedra Arca sota un enorme-gegant pi pinyoner. De fet, amb aquesta referència, és fàcil localitzar des de la carretera el dolmen, fent de límit entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra.

El dolmen de Pedra Arca, tot i que sembla petit perquè es troba enfonsat respecte el terreny, amida 1,75 metres de longitud per 1,40 metres d'amplada.

Fotografia feta el 05-05-2019

Amb motiu de la rehabilitació d'urgència que es va fer l'any 1992, es va localitzar divers material de sílex, divers material treballat, elements ceràmics i un parell de monedes, una de cinc cèntims de l'any 1878 i un ardit del 1624 - 1655, lògicament encunyat a Barcelona.

Com a curiositat, a la llosa de coberta s'hi poden veure fins a 19 cassoletes inscrites a la pedra. El megàlit està datat a l'època del Calcolític (2200 –1800 a.C.).

Aquesta foto és del 29 de Desembre del 2014, que vam decidir fer un tomb per la comarca.

Abans d'ahir, dia 7-12-2017, tornem per enèsima vegada al megàlit, aquest cop, però, anem de passada, seguim pel mateix carrer tot anant direcció al polígon. Just creuar l'autopista per sota, virarem a l'esquerra per una pista sorrenca en bon estat i la seguirem direcció els masos de Can Janer, Can Pau Rector i Can Freginals.

Passem el desviament d'aquest últim i seguim per la pista, que poc a poc va empitjorant, fins que arribem a un lloc on ja no podem passar amb el nostre cotxe, que sí que podríem amb un 4x4, i fins i tot amb un SUV, que no és el nostre cas. Si anem amb un cotxe alt, seguim fins a trobar a la nostra esquerra una trialera.

Jo vaig pujar amb mon pare (la Cris es va quedar amb el nens i ma mare), que té un SUV, fins aquí.

Enfilarem a peu per l'atrotinat camí-corriol, que arriba a la part alta del cim, on surt un corriol ben definit a la nostra esquerra i que ens acosta al megàlit. Al principi és costerut, però, al poc, planeja pel cim de la muntanya, fent-nos anar en direcció contrària de la que hem arribat. Al poc i després d'una baixada, trobarem a mà esquerra, veient-lo entre els petits arbres que hi ha, el menhir de Can Freginals.

Monòlit de recent troballa, fou Teresa Benet, guarda forestal del parc del Montnegre i el Corredor, qui el trobà l'estiu del 2011 amb motiu de la senyalització d'una ruta per BTT.

Té unes dimensions de 2.20 metres de llarg per 1.15 d'amplada i un  gruix de 0.40 metres. La part superior del menhir resta trencada per un dels laterals, igual que un dels laterals del que en el seu dia fou la base. Es documenta a la seva part bocaterrossa una cassoleta gravada, que no es podrà estudiar fins que no es plantegi el seu re-aixecament.

 Coordenades:

Pedra Arca: UTM(ETRS89): 31T, 452964, 4611261

Menhir de Can Freginals: UTM(ETRS89): 31T, 454905, 4609058

Dolmen a Sentmenat

Cap de setmana negre, ara plou,ara no. Diumenge pel matí fa millor dia i decidim anar a veure un dolmen, però ràpid, no sigui que torni a ploure.

Així que anem per feina i agafem el cotxe per anar cap a Sentmenat. Un cop allà, agafem la carretera que va cap a Castellar del Vallès fins arribar a la urbanització de Can Vinyals. Per la part esquerra d'aquest nucli, busquem el carrer de la Serra Cavallera i un xic més amunt girem pel carrer de la Llosa. En aquest carrer, enfilem per un costerut camí "cimentat", en el que quan arribem a la part alta, just quan aquest canvia i es torna sorrenc de terres rogenques, trobem un ample, però atrotinat caminoi que surt a mà dreta (i que probablement es va obrir quan es va pujar la grua per a restaurar el megàlit). Al poc de seguir-lo, arribem al sepulcre, que es troba al primer replà que hi ha al turó.

Tot i que prou costerut, és fàcil d'arribar, a més, el dia que nosaltres hi vam anar estava tot el camí marcat per "mini-dòlmens".

Aquesta cambra pirinenca, de nom Serra Cavallera, que fou descobert per Daniel Rossell el 25 d'abril del 1961, ha estat excavada diverses vegades, sense cap resultat. Es té constància que a la primera d'elles a l'any 1977, caigueren un parell de lloses del sepulcre, però fou re-excavat i reconstruït els dies 4, 11, 18 i 27 de desembre de l'any 2006 pel col·lectiu GESEART.

Fotografia feta el 12-01-2020

Les dimensions de la cambra són de 2.10 metres de llarg per 97 centímetres d'ample, i conserva una alçada 1.15 metres, i per a veure millor la seva morfologia inserim una planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras extreta de l'informe i memòria de l'excavació i restauració del sepulcre, feta per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ara, donem la volta al sepulcre i inserim una fotografia prou aclaridora, parlant del seu túmul, el qual Tarrús estima sobre uns 8 metres de diàmetre i de forma ovalada.

Fotografia feta el 12-01-2020

Com s'observa a la banda esquerra de l'anterior foto, el túmul és encara prou evident i també se'n veuen restes a la banda dreta, això sí, molt més difuminades...veient el terreny, és prou factible que gran part del túmul se n'hagi anat turó avall. Tot i que del seu cròmlec peristàlit no s'hi ha trobat quelcom clarament definit, Tarrús afirma que per les minses restes de lloses que hi va veure a l'extrem del túmul, deuria de tractar-se d'un anell de contenció tipus mur de pedra en sec.

Inserim una nova planimetria, aquesta del túmul, també extreta de l'informe del sepulcre de Tarrús i Carreras.

A aquest megàlit, se li han donat diverses datacions; nosaltres, però, ens en fiem d'en Tarrús, que el data, per la seva tipologia, vers finals del III mil·lenni a.n.e., a inicis de l'era calcolítica, Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a,n.e.

Per la zona, no tenim res, prehistòrica-ment parlant, el que queda més a prop és el poblat de la Torre Roja o del Puig Castellar, que resta definit com a Iber, però on s'hi van trobar vestigis de l'Edat del Ferro i l'Edat del Bronze.

Coordenades UTM(ETRS89):

Serra Cavallera: 31T 426348 4608786

Dolmen a Dosrius

Tot tornant cap a casa des de Santa Cristina d'Aro després de veure el dolmen de Mas Bousarenys, vam decidir pujar al Parc del Montnegre i el Corredor a visitar el dolmen de Ca l'Arenes. Per arribar-hi, s'ha d'accedir al Corredor per la carretera de Llinars a Dosrius (B-510). Després de fer uns 3.8 quilòmetres, en arribar a una bifurcació, s'ha d'agafar la pista de l'esquerra i continuar-la fins a la masia de Ca l'Arenes, on cal deixar el cotxe, ja que la pista passa a ser prohibida per a cotxes. Des d'allà, caminem per la pista fins a trobar un corriol a l'esquerra indicat com a SL-C 80 i amb cartells indicatius fins al dolmen, al què arribarem en 900 metres.

Descobert per Joan Manel Riera i Vidal l'any 1997, podem dir que es tracta d'una galeria catalana restaurada l'any 2006, quan es trobaven totes les lloses caigudes i podem afirmar que la seva construcció és del Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e. Les dimensions internes de la cambra, que aporten Carreras i Tarrús al compendi de l'any 2022, són de 1.90 metres de llargada, per 1.20 metres d'amplada i 95 centímetres d'alçada. Pel que fa al corredor d'accés, amida interiorment 1.30 metres de llargada, 1.04 metres d'amplada i 94 centímetres d'alçada.

Segons la informació de la què disposem i hem comprovat a l'hora de fer la fitxa, el megàlit consta de 2 anells peristàltics, un d'intern bastit a raó de grans blocs a un 2.5 metres del centre de la cambra, que només es veu a un dels costats, potser per a falcar la tomba vers el pendent existent; i l'exterior, d'un 10-11 metres de diàmetre bastit amb un mur de pedra en sec.

Fotografia a dia 28-08-2022

Excavat i restaurat entre els anys 2006-2007 pel Grup de Prehistòria del Museu de Mataró, ells en documenten unes troballes de 3 fragments de coure o bronze, 3 fragments de sílex i també 3 fragments ceràmics. Tot resta dipositat al Museu de Mataró.

Proper a aquest dolmen, hi ha gran quantitat de megàlits, el Parc del Montnegre i el Corredor n'està ple. Ara, els més propers són el menhir de Can Freginals, que no hem fet la prova, però els mapes indiquen que, si segueixes la pista per la què hem arribat al sepulcre, acabes creuant amb la que puja fins al monòlit. També hi ha el possible menhir de Ca l'Arenes III, que té una cara que fa bona pinta, i l'altre no tant (s'hauria d'estudiar), que està al mateix camí que et duu al dolmen estintolat just a la vora d'aquest, i el possible dolmen de Ca l'Arenes II, que es troba tot anant a la part alta del turó que hi ha just abans d'agafar el camí a peu de Ca l'Arenes.

Coordenades UTM(ETRS89):

Ca l'Arenes: 31T 455109 4608478

Megàlits a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I

Maca excursió la que vam fer per la part més interior de la Costa Brava. Bé, excursió, excursió, no gaire, vam fer la ruta dels Gegants del bosc de Romanyà de la Selva, molt ben acompanyats, per cert, per en Roc i en Duc, dos gossos que no coneixíem, als quals vam batejar ràpidament. La caminada està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible no veure els dos dòlmens que inclou la ruta.

La primera parada, però, és un menhir, el de la Murtra, datat a l'època del Neolític recent, principis del Calcolític (3000 - 2500 a.C.), tot i que Xavier Niell li dona més possible antiguitat 4000 - 2500 a.C. Sí, sí, ho sembla i és així, té forma fàl·lica. És un enorme penis de 2.35 metres d'alt.

El menhir de la Murtra fa una longitud completa de 3.05 metres (visible + soterrat), sent així el menhir més gran del Baix Empordà. Fou publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l'any 1912 i va ser aixecat de nou l'any 1952, per Lluís Esteva, amb l'ajut del mossèn i rector de Bell-lloc, Gumersind Vilagran.

El lloc on es va trobar el menhir i els seus voltants no han estat mai excavats, pel que no hi ha cap tipus de resta relacionada.

Deixem l'enorme penis a la nostra esquena, sempre vigilant perquè a un penis, i més d'aquestes dimensions, no se li dona mai l'esquena, i continuem cap a la següent parada.

Aquest és el preciós dolmen de la Cova d'en Daina, reconstruït per tota la gent del poble, sota les ordres de Lluís Esteva l'any 1956. És molt espectacular, de fet és BCIN, Bé Cultural d'Interés Nacional, no és d'estranyar, ja que van reconstruir tant el dolmen, com el cròmlec i certa part del túmul.

Fou descobert a finals del segle XIX pel propietari de les terres, Pere Cama i Casas. Fou excavat per ell i el seu germà Josep, trobant moltes restes associades al megàlit. Fou publicat l'any 1894 a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols.

Com hem dit abans, Lluís Esteva i la gent del poble el van restaurar l'any 1956, però en Lluís ja portava temps excavant-lo 1954 - 1956.

Aquest dolmen, una galeria catalana, data, segons Xavier Niell, vers el 3000 - 2500, tot i que segons informació que hem pogut trobar, d'altres autors el daten del 2700 al 2200 a.C., per tant podria ser datat al Neolític o bé al Calcolític. Amida 7.60 metres de llarg per 1.70 d'ample i 1.50 d'alçada màxima. Amb aquestes dimensions, què difícil és fer-li una foto on s'agafi sencer i es vegi la seva magnitud!!

La cambra en concret fa 4.35 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.50 metres d'alçada, pel que té un corredor relativament curt, comparat amb Mas Estanyet, per exemple.

El cròmlec resta intacte, encara té els 37 rocs que fan contenció a les terres i pedres del túmul d'11 metres de diàmetre.

De la gran quantitat de restes localitzades, hem sabut que entre elles hi ha diverses restes humanes, fragments ceràmics amb decoració incisa i sense, divers material lític de sílex, moltes denes d'esteatita i cal·laïta, dues plaquetes de fibrolita, dues de sorrenca, dos punxons de metall, una dena de collaret de vidre i diversos fragments de ceràmica iberoromana.

Creuant la carretera, en una espècie de parc, amb caminets molt ben definits, ens trobem sense cap tipus de complicació amb la Cista de la carretera de Calonge.

Aquest sepulcre és d'epoca neolítica mitjana final, aproximadament datada del 3400 - 3000 a.C. És un sepulcre de tipus cista megalítica i mesura 2.50 metres de llarg per 1.00 metre d'amplada i una alçada màxima de 0.75 metres.

A la seva excavació es recolliren, entre d'altres restes, fragments de ceràmica a mà llisa.

Els nostres companys d'aventura, en Roc i en Duc ens abandonen en aquest punt, possiblement era l'hora de la teca!! Nosaltres seguim endavant!!

Tornem direcció Romanyà, agafem el primer camí que surt a mà esquerra passat el poble, a pocs metres a mà dreta, a tocar del camí, ens trobem amb el dolmen del Camp d'en Guitó.

Conegut temps ençà per Josep Mª Cama, però no fou fins al 1952 quan Lluís Esteva i Ricard Pla l'excavaren i el restauraren. Aquest paradolmen consta d'una cavitat interior de 2.20 metres de llargada per 0.70 d'amplada i té una alçada d'1.00 metre.

Davant seu hi ha unes lloses estintolades que em va donar la sensació que devien de formar part del megàlit. Aquesta impressió ha estat confirmada per en Xevi, que ho documenta en el seu llibre de la zona, com a restes del corredor. Segons ell també, a una de les lloses del sepulcre hi ha gravada una cassoleta.

A l'excavació de Lluís Esteva va sorgir un sol tros ceràmic prehistòric.

No hem trobat datació d'aquest paradolmen, però en general, es daten durant l'època calcolítica i l'edat del bronze (2200 - 700 a.C.).

Tornem al cotxe i anem cap a la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro. Ens dirigim a la parcel·la número 95 (carrer dolmen Mas Bousarenys). No és tan fàcil de trobar com sembla perquè els números de les parcel·les no són correlatius... a saber per què!! La parcel·la es troba a la dreta del carrer i hem d'anar rectes i girar a l'esquerra per a ficar-nos darrere de la casa de la parcel·la del costat. És realment gran (la llosa de capçalera fa 2.36 metres d'alçada) i gairebé es pot recórrer per l'interior sense ajupir-se gaire. Es conserva força bé, tot i ser la zona d'esbarjo preferida per als nens de la zona. De fet, vam treure del seu interior unes quantes branques de palmera que havien col·locat com a decoració.

Aquest megàlit fou esmentat per primer cop per Manuel Cazurro, l'any 1912, catalogant-lo com a galeria coberta. Anys més tard al 1918, un alemany resident a Sant Feliu de Guíxols l'excavà recuperant un gran aixovar, que fou cedit al Museu d'Història de Sant Feliu vers el 1974. L'any 1953, Lluís Esteva i un grup de col·laboradors el van restaurar, i el 1957 l'excavà cientificament.

El megàlit de Mas Bousarenys amida en total uns 6 metres de llarg, 4 d'ells a la cambra, que fa 1.80 d'amplada, per 1.70 d'alçada. Del túmul, d'uns 9 - 10 metres de diàmetre, en queden restes visibles, el cròmlec també és visible en diversos punts.

Les troballes arqueològiques d'aquest sepulcre foren prou nombroses, entre elles, fragments d'òssos humans i l'aixovar que acompanyava als difunts, del que destaquen deu ganivets de sílex, sis puntes de fletxa, diversos fragments ceràmics campaniformes i una vintena de, grans de collaret, una placa de pissarra i diversos objectes lítics. També pels volts del megàlit s'hi ha trobat ceràmica ibera, iberoromana i un tros d'una fíbula romana.

Xavier Niell Ciurana data el monument entre el 3200 i el 3000 a.C.

 Coordenades:

Menhir de la Murtra: UTM(ETRS89): 31T,498859, 4633916

Cova d'en Daina: UTM(ETRS89): 31T, 499400, 4633901

Cista de la carretera de Calonge: UTM(ETRS89): 31T, 499390, 4633737

Paradolmen del Camp d'en Guitó: UTM(ETRS89): 31T, 498371, 4633804

Mas Bousarenys: UTM(ETRS89): 31T, 499730, 4631101

Dòlmens a Vallromanes i Santa Maria de Martorelles

La d'avui, ruta a a peu, de 7 quilòmetres, circular, i prou fàcil, en algun moment hi ha pendent, però el camí és ampli i còmode, apte per a tots els públics (mitjanament entrenats). La ruta té diversos accessos: des d'Alella (Alella Parc), des de Santa Maria de Martorelles (per la pedrera de Can Gallemí) o bé, tal i com vam fer nosaltres, des de Vallromanes. Allà, puges fins al cim de la urbanització Can Corbera que hi ha just després del camp de golf, com si et dirigissis amb el cotxe cap al castell i les restes del poblat iber de Sant Miquel des del nucli de Vallromanes. Un cop a la part alta, on a mà dreta veurem un camp d'arbres fruiters, ara no recordo quins, veurem un camí sorrenc però ampli, que surt de l'asfaltat com en línia recta, quan aquest gira un pèl a l'esquerra. Aquí comencem la caminada, deixant el cotxe a l'asfaltat.

Seguim el sorrenc camí uns 900 metres, fins que aquest creua amb un altre, que és encara més ample. Aquest és el inici de la ruta circular que farem, visitant dos dòlmens i passant just al costat del poblat iber de Castellruf. Per arribar al primer sepulcre megalític, el del Collet de Can Gurri, girem a l'esquerra per aquest camí, i el seguim uns 700 metres tot fent pujada, fins que veiem la senyalització del sepulcre a mà esquerra del camí, que es troba a pocs metres del camí principal.

El megàlit fou descobert l'any 1952 per Antoni Guilleumes i Brossa, i es tracta d'una galeria catalana, bastida en granit, que conserva un túmul de 9/10 metres de diàmetre, sense senyals d'anell de contenció, però amb clares restes de l'obra tumular al voltant de la cambra. Aquesta, té, segons Tarrús i Carreras, unes dimensions internes de 2.45 metres de llarg, 1.25 metres d'ample i 1.05 metres d'alçada. Pel que fa al corredor, les mides extretes internament són de 1.20 metres de llarg, 90 centímetres d'ample i 65 centímetres d'alçada conservada.

Fotografia a dia 02/04/2023

Segons documenten els citats autors, el megàlit ha estat excavat i estudiat dues vegades, la primera, al poc de ser descobert, per Jaume Ventura, de Vilassar de Dalt, i la segona l'any 1999 per l'equip d'Imma Bassols, del Museu de Mataró. D'aquestes excavacions, es va extreure divers material arqueològic: 1 punyal de coure, 2 puntes de sageta de sílex amb peduncle i aletes, diverses ascles de sílex i jaspi, 1 vora i 1 un fragment ceràmic d'estil campaniforme, 2 fragments informes d'estil campaniforme pirinenc amb decoració geomètrica incisa, diversos fragments ceràmics corresponents a l'Edat del Bronze inicial i fragments d'urnes del Bronze final.

També segons ells, aquest sepulcre fou erigit vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2700 a.n.e.

Fotografia a dia 02/04/2023

També hem trobat un estudi al llibre Monografia 13, del SERP (Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès), que és similar al d'en Carreras i en Tarrús, potser un pèl més extens. Segons ells, la llosa de coberta va ser calcinada i destruïda; ho esmentem especialment, perquè els que coneixem el sepulcre de fa temps, hem vist una llosa recolzada a la cantonada dreta de la part posterior, en posició prou inestable però ferma. A dia 1 de Febrer del 2015, en una visita que vam fer amb en Manolo i la Fina, la llosa era a l'interior del dolmen i així continua a la nostra visita del 5 de Juny de 2020 i a la del 2 d'abril del 2023.

En referència a l'anterior paràgraf, hem trobat que, segons Cuyàs, el bosc va patir un incendi que va calcinar la treballada pedra de coberta i que posteriorment va ser destruïda.

Segons documenta el SERP, a la cambra del sepulcre, s'hi va trobar el sòl pavimentat, segons hem trobat documentat, amb un enllosat de tres capes, i sobre d'ell diverses restes ceràmiques, a l'excavació soferta a inicis de la dècada del 1950, va donar a llum a 2 puntes de fletxa amb aletes i peduncle de sílex, fragments i ascles d'aquest material, 1 punyal de coure o bronze, un parell de fragments de jaspi i gran quantitat de ceràmica a mà algunes d'elles amb decoració acanalada. Aquesta última troballa demostra la seva reutilització com a mínim fins al Bronze final/Ferro inicial, a inicis/mitjans del primer mil·lenni.

Com també diuen en Carreras i en Tarrús, les restes arqueològiques recuperades resten dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seva seu de Barcelona.

Fotografia a dia 02/04/2023

L'any 2003, s'inicià una prospecció a diversos megàlits de Catalunya, on Can Gurri era un d'ells. En ell reafirmen el seu estil de galeria catalana en V, aportant unes diferències d'alçada entre el corredor i la cambra sepulcral de 30 centímetres.

Pels voltants, es documenten lloses que podrien pertànyer al sepulcre, tant de la cambra com del túmul. Aquest últim quasi no es veu, tot i que sí que hi ha identificats diversos arcs de pedra a 3.5 metres del sepulcre, pertanyents al cròmlec peristàltic.

Extret del llibre Monografies 13 (SERP)

Un cop visitat el jaciment de Can Gurri, tornem al camí principal seguint-lo en la mateixa direcció i, 1.5 quilòmetres més tard, ja sent al terme municipal d'Alella, fem un pronunciat gir a la dreta i seguim per la pista 550 metres més, on toparem de nou amb un camí, que és el que durà al dolmen de Castellruf en un centenar de metres, ara ja al terme municipal de Santa Maria de Martorelles.

Fotografia a dia 02/04/2023

Fou descobert l'any 1950 pel mossèn Jaume Fàbregas, professor del Seminari Menor de la Conreria, i ell mateix l'excavà a posteriori.

La cambra d'aquest sepulcre d'estil dubtós fa 1.6 metres de longitud màxima, 1.4 metres d'amplada i 0.9 d'alçada màxima conservada. Pel que fa a l'estil arquitectònic, podria tractar-se d'un dolmen simple o bé d'una galeria catalana. Diversos autors el cataloguen, per la proximitat a altres dòlmens de l'estil i la llunyania amb l'altre, com a galeria catalana. Nosaltres, que no som titulats, però sí que n'hem vist molts, podem assegurar que el més maco que té Catalunya és la varietat i la barreja de diferents estils de sepulcres en poc espai geogràfic.

Pel que fa a l'obra tumular, es deia en estudis anteriors que aquest havia desaparegut, però el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) en documenta restes visibles i li atorga un diàmetre de 7/8 metres, de terra i pedres.

Extret del llibre Monografies 13 (SERP)

A les excavacions que es van efectuar poc després del seu descobriment va aparèixer una "aixada", fet que demostra l'antiga violació del sepulcre. Tot i això, es documenta algun fragment de ceràmica a mà a l'excavació de cap el 1950. La del 2011, va concloure sense cap resta associada.

El seu estat és molt similar al que ja tenia quan el va estudiar Fàbregas... creiem que deurien sospesar el fer una obra de restauració del megàlit, i de pas esclarir on nassos van les lloses que hi ha desplaçades a l'oest, perquè si fos una galeria catalana, el corredor hauria d'anar cap aquesta direcció.

Segons en Carreras i en Tarrús, es tracta d'una possible galeria catalana, bastida en granit, amb un cambra mortuòria de dimensions internes de 1.80 metres de llarg, 1.55 metres d'amplada i 90 centímetres d'alçada. El túmul, del que en queden restes visibles envoltant el megàlit, dimensiona un diàmetre de 9/10 metres, sense anell de contenció.

De restes asociades, diuen el mateix que els del SERP, i li atorguen una cronologia de vers el Neolític final, entre el 3000 i el 2700 a.n.e. 

Molt proper a l'últim jaciment podem visitar el poblat Iber de Castellruf i el gravat menhir que rep el mateix nom, i també el "poblat" de Can Gallemí.

Coordenades UTM(ETRS89):

Collet de Can Gurri: 31T 0439972 4596362

Castellruf: 31T 438832 4595982