Sortim de casa ben d'hora i ens dirigim a Aiguafreda. La ubicació d'aquest poble m'agrada moltíssim. Llàstima de la C-17, que trenca per la meitat una gran quantitat de pobles de la zona.
*Nova ruta circular explicada al final de la publicació.
Deixem el cotxe al poble i comencem a caminar direcció Aiguafreda de Dalt, primer per la carretera principal d'Aiguafreda, direcció El Muntanyà i Seva, i al final de tot, gairebé sortint del poble, on es torna a entrar a la C-17, girem a mà dreta. Es pot anar fins a Aiguafreda de Dalt, amb cotxe... però així té menys gràcia. Per tant, quan efectuem el gir deixem a la dreta la carretera que s'enfila fins a Aiguafreda de Dalt i una taula amb bancs que hi ha allà mateix, i seguirem el PR-C 200 que va vorejant la Riera de Martinet fins a arribar a Aiguafreda de Dalt.
La masia està força restaurada, disposa d'un parell de taules i bancs, tipus zona d'esbarjo, amb llar de foc i tot, que no sé pas si deu ser propietat de l'ajuntament. La zona en si és molt maca, només cal veure la quantitat de verd que es veu... penseu que aquesta excursió la vam fer al març, a la primavera és impressionant.
Donem la volta a la casa i ens trobarem, just acabar de vorejar l'església, el camí de terra per on pugen els cotxes. En aquest moment, girarem cap l'esquerra, seguint el PR-C 200, direcció el Castell de Cruïlles, al qual no vam fer foto perquè anàvem un pèl justos de temps per a tot el que volíem veure i es troba a un recinte privat, lluny de la porta d'accés. Poc abans d'arribar al castell, prenem un camí a l'esquerra i, en arribar a una cruïlla, prenem la branca de la dreta. Seguirem aquest nou camí fins que ens trobem un camí que surt a mà esquerra, indicant el dolmen de Cruïlles o Cal Cabrer. El dolmen és a pocs metres a la part superior del camí.
El megàlit en qüestió no està gaire ben conservat, ja que ha estat espoliat diverses vegades. La primera que es té constància és la del Centre Excursionista de Vic l'any 1917, quan el Mossèn Sebastià Sunyer el va descobrir (en aquells temps res estava protegit). Ells van extreure les restes arqueològiques que contenia el sepulcre per al Museu Episcopal de la ciutat, desplaçant la llosa de capçalera fora del megàlit. L'any 1962, després d'una recomanació de reconstrucció, aquesta llosa fragmentada va desaparèixer.
 |
| Croquis de Ricard Batista del 1963 extret de l'estudi de Francesc Casanellas Bassols "Restes preshistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn" |
La tomba és, segons en Carreras i en Tarrús, un dolmen simple amb accés frontal per llosa rebaixada, amb unes dimensions internes de 2.10 metres de llargada, per 1.40 metres d'ample i 1.20 metres d'alçada conservada. Es troba a l'interior d'un clar túmul d'uns 8/9 metres de diàmetre sense senyals d'anell de contenció, i es pot datar vers el Calcolític, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.
A l'excavació dels de Vic, del 23 i 24 de maig del 1917, es varen localitzar: 2 fragments de tassa carenada, també 2 fragments de vas campaniforme pirinenc amb ratlles incises, uns altres 2 fragments plans d'una base de gerra, 10 fragments de sílex, 2 separadors prismàtics d'os amb doble perforació en "V", 1 botó prismàtic també amb perforació en "V", 5 denes discoïdals en petxina i diverses restes postcranials i dents humanes d'adults i nens. Totes les troballes són dipositades al Museu Episcopal de Vic.
 |
| Extret de l'estudi de Francesc Casanellas Bassols |
L'imponent sepulcre fou reexcavat i consolidat per l'empresa Estrats l'any 2005, sota la direcció de Xavier Clop, de la Universitat Autònoma de Barcelona, per encàrrec de l'ajuntament d'Aiguafreda.
Tornem al PR-C 200 i continuem la marxa en la direcció que portàvem, fins que ens trobarem amb una masia en runes a la dreta del camí, la masia de Casanoves.
Al lloc on la casa té un accés des del PR, surt un corriol cap a la dreta, el sepulcre de Casanoves es troba tot anant per aquí. No puc explicar com s'hi va fins al final, perquè no sé ni com el vam trobar, l'únic que puc comentar és què és baixant i després a la dreta, estarà a uns cinc minuts del trencall.
Aquesta possible tomba, d'estil paradolmènic, té una profunditat d'uns 3 metres per 2 metres d'amplada, i seria datada vers el Neolític final. No hi ha publicada gaire informació, anirem actualitzant a mida que anem trobant dades (si és que en trobem).
I a dia 24/06/2023, quan fem novament una visita als jaciments, tot cercant informació, trobem que, segons Francesc Casanellas Bassols, el que per a nosaltres és un paradolmen de totes totes està catalogat com a abril. Fou descobert l'any 2012 per Joan de Arriba.
Arqueològicament parlant, no sabem quan ni com però es van recuperar de l'interior diversos fragments ceràmics, que diversos arqueòlegs, un d'ells en Tarrús, van datar del Neolític final. Del 23 al 25 d'agost de l'any 2016, Esther Medina, a càrrec de l'empresa ATICS amb la col·laboració d'Anna M. Rauret, l'excaven, recuperant més fragments ceràmics neolítics i un fragment de sílex sense treballar.
 |
| Extret de l'estudi de Francesc Casanellas Bassols |
Per últim, direm que la tomba fa 2.90 metres de profunditat i l'amplada presa segons la llosa que li fa de coberta és de 2.05 metres
Continuem pel camí fins a trobar l'encreuament del GR 2, en el qual girarem a l'esquerra. Seguirem el camí fins que veurem a mà dreta una casa en runes, Casanova de Can Serra. Entrarem per un petit corriol que hi ha direcció a la casa. El dolmen de les Ruïnes de la Casanova de Can Serra o de Can Sani és allà, al costat de les ruïnes. Del dolmen estrictament parlant no en queda gaire... encara bo que el respectessin a l'hora de construir la casa.
Es tracta d'un dolmen simple descobert el 7 d'abril de 1991 per Pere Pujol i Sanglas, tot i que ja era conegut per Pere Casanellas Bassols des de 1978 (segons el seu germà Francesc). Va ser catalogat per Lluís Vila el 1992.
La cambra amida 1.20 metres de llarg, 2 metres d'ample i 1 metre d'alçada. Pel que fa a l'obra tumular, no en queden restes visibles.
No ens consta que hagi estat mai excavat, pel que creiem que el datatge que li atorguen Enric Carreras i Josep Tarrús és degut al seu estil arquitectònic. Aquest és del Calcolític inicial a l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Tornem al GR-2 i continuem la caminada en direcció a El Brull i en un estona veurem, al costat esquerre i senyalitzat, el dolmen de Can Serra de l'Arca II, més conegut popularment com el dolmen d'Aiguafreda, quan realment el seu pseudònim és el del dolmen de la Costa de Can Brull... Però bé, s'ha de dir que de tots els d'Aiguafreda, aquest és el més condicionat, ja que va ser reconstruït pel propietari de les terres amb gent del poble el 1965 (amb no gaire encert).
Aquest megàlit, d'estil galeria catalana, data del Neolític final - Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e., i té unes mides aproximades (perquè amb tanta reconstrucció ha estat difícil trobar mides originals) de 2.60 metres de llarg per 1.20 metres d'ample, per 2 metres d'alçada. El túmul és de tendència circular de 9/10 metres de diàmetre, sense anell de contenció.
 |
Croquis de Ricard Batista del 1963 extret de l'estudi de Francesc Casanellas Bassols |
L'any 1917, mossèn Josep Gudiol, director del Museu Episcopal de Vic, el va excavar, sense documentar cap troballa. Però en una altra excavació, feta per Ricard Batista Noguera, del MAC de Barcelona, l'any 1962, es van localitzar diferents fragments de ceràmica a mà, restes òssies postcranials molt fragmentades i dents humanes d'adult i de nen.
Seguint el GR-2 cap El Brull, trobarem més megàlits, però els deixem per a un altre dia i tornem cap a Aiguafreda. Ja gairebé al poble, passem per un dipòsit circular d'aigua on hi ha unes pedretes ben col·locades en forma de mini-dolmen, senyal inequívoca d'avís de restes arqueològiques. I aquí teniu el que assenyalava.
Una tomba de la que no hem trobat gaire informació, però hi ha indicis de que es tracta d'una tomba d'època medieval (en té tota la pinta).
* A dia 24/06/2023, tornem a la zona amb la intenció de fer noves fotografies als dòlmens, i aquest cop fem una ruta circular, d'uns 13 quilòmetres, sortint des del cementiri del poble. La ruta en si està prou senyalitzada per la Diputació de Barcelona, tot i que recomanem baixar algun track de Wikiloc.
Des del cementiri, ens enfilem cap al castell de Cruïlles, aquest cop sí passant per la porta i, poc després, prenem un corriol a l'esquerra indicant una cosa que no havíem vist abans, la cova dels Moros, també coneguda com a Cruïlles o cova de l'Encantat.
Tornem al camí principal i aquest ens duu al dolmen de Cruïlles, després al de Can Serra de l'Arca II, tornem enrere uns metres i, a l'última corba que hem fet, seguim el camí que ara ens quedarà a l'esquerra. Tot seguit, arribarem al de Serra de l'Arca I (explicat a l'altra ruta d'Aiguafreda) i Casanova de Can Serra. Després d'aquest, i sortint-nos un pèl del camí principal agafant un corriol a l'esquerra (que resulta que és un GR) amb el cartell d'Aiguafreda, aquest corriol desemboca a un altre camí més ampli, pel que seguim tot fent baixada, fins a trobar un trencall a la dreta, amb un prat que a mi em va semblar preciós. Aquest camí ens duu a la casa de Casanoves (l'estan arreglant), on baixem a visitar el paradolmen tot seguint els corriols que surten des d'ella. Un cop vist, tornem a la casa i continuem la baixada per l'ampli camí, que ens durà en més o menys 1 quilòmetre, de nou al cementiri.
Per aprofitar, ja que i som, val la pena mirar-se l'entrada de Dòlmens a Aiguafreda II i fortificació i dolmens a el Brull. Ho diem sobretot perquè, com hem indicat més amunt, al poc de visitar el sepulcre de Serra de l'Arca II, surt un corriol, a mà esquerra del camí, quan ja anem de baixada, que ens porta en uns 40 de metres al dolmen enrunat de Serra de l'Arca I, en el que es pot identificar clarament parts de les lloses i el seu túmul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada