Disposats a fer unes merescudes vacances, anem a Menorca (ja vam dir que hi tornaríem), fora de temporada alta... És quan s'hi està millor. L'illa és com un gran museu a l'aire lliure, les precioses cales quasi verges, els penya-segats amb les coves sepulcrals utilitzades a la pre-història, els poblats talaiòtics, sales hipòstiles, dòlmens, etc. Per aquesta raó, és el nostre destí preferit a l'hora de fer uns dies de desconnexió urbana.
Després de dinar a l'apartament que havíem llogat, anem cap a Alaior disposats a veure el poblat de Torralba d'en Salort (ens vam trobar amb el recinte tancat, però cal intentar fer la ruta sencera el mateix dia). Per arribar-hi, a l'alçada d'Alaior, cal desviar-se de la Me-1 per la carretera d'Alaior a Cala en Porter, fins que veiem el poblat a mà dreta, enganxat a la carretera. No us podeu perdre, està indicat i disposa de zona d'aparcament per les visites.
Es creu que en el seu temps, devia ser un dels poblats més importants de l'illa, datat del període naviforme 1750-1600 a.n.e., i habitat fins a l'edat mitjana. Consta d'un recinte de taula prou monumental, dos malmesos talaiots, una sala hipòstila, tres coves (dues sepulcrals i una a mode de cisterna), a part d'un parell de sitges, una era i diverses restes de cases.
 |
| Plànol del fulletó informatiu del poblat |
No comentarem totes les antigues construccions del poblat, se'ns faria etern, només documentarem algunes d'elles, entre les que es troben la Taula i el seu recinte, que ben bé es mereixen una certa menció, ja que tant un com l'altre són els més ben conservats de Menorca, i en els que la recerca arqueològica ha aportat més dades de tots els monuments d'aquesta era a l'illa.
Aquí tenim el recinte de taula. Podem veure tots els pilars, amb la taula al mig.
I ara una foto de la taula amb la Cris al costat, per a que es vegi la comparativa d'alçada. Segons el web de Menorca Talaiòtica, aquesta amida 4 metres.
Aquestes dues construccions són datades, segons els resultats de l'excavació efectuada, a principis del primer mil·lenni a.n.e., tot i que la gran quantitat de restes trobades al recinte són dels segles III i II a.n.e. Aquestes restes confirmen l'ús del recinte com a espai per als rituals religiosos de l'època. Els objectes recuperats a les excavacions s'exposen al Museu de Menorca, a Maó.
Cal dir que també es documenta una resta d'os animal que es remunta al 1000 a.n.e. segons Carboni 14, però encara no s'ha interpretat aquesta resta. Amb tot això, els arqueòlegs creuen que el recinte va ser utilitzat a partir del segle IV a.n.e.
També a destacar la sala hipòstila, de la que només en sabem que fou utilitzada com a magatzem el segle I i abandonada el segle II. Però no es té del tot clara la seva funció original, tot i que sí que se sap que es d'era talaiòtica, vers el 850-550 a.n.e.
Inserim una planimetria extreta del llibre Menorca Talaiòtica, un llibre editat per Triangle Postals S.L. amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Baleàrics, el consell insular de Menorca, i Menorca Talaiòtica, que és l'associació que va presentar la candidatura al Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que van aconseguir el reconeixement el 18 de setembre de l'any 2023.
 |
| Extret de la Guia Menorca Talaiòtica |
També expliquem un dels hipogeus, ja que ens va semblar absolutament espectacular per dins, però sobretot per fora, amb aquest treball a les parets d'un preciós pati emmurallat per la part superior.
Aquesta meravella fou creada pels habitants d'aquest poblat vers el 550 a.n.e., a l'Edat del Ferro, una cultura contemporània a la dels els ibers a la resta dels anomenats Països Catalans.
Tornem a la zona d'aparcament i seguint per la carretera en la direcció que portàvem a uns 420 metres, a la nostra esquerra, rere un mur de pedra seca prou alt, veurem les restes de la malmesa Naveta de Torralbet Vell. Recomano anar tot fent una passejada, hi ha un carril bici i una vorera per a vianants prou ampla, que fa agradable la petita caminada (de fet, quan hi vam anar, hi havia molta gent que hi anava a córrer).
Aquesta naveta de construcció anterior al proper poblat (pretalaiòtica 2000-1400 a.n.e.) és de planta circular, amb corredor i una llosa perforada com a porta d'accés. Es troba situada sobre un aflorament rocós i té unes dimensions d'un diàmetre exterior de 6.50 metres, amb un corredor d'una amplada de 50 centímetres i una llargada de 2 metres, que dona accés a una cambra sepulcral de 4.5 metres de longitud, per un ample de 2.10 metres i una alçada de també 2.10 metres.
Tornem al cotxe i ens dirigim cap al zoològic de Menorca tornant per la carretera fins a Alaior i prenent la Me-1 direcció Maó. A uns 750 metres d'arribar al zoo, prendrem un camí que surt a mà dreta des de la mateixa Me-1 (el carrer de ses Vuit Quarterades). Als pocs metres, toparem amb un tancat, que obrint-lo ens donarà accés a la naveta de Biniac Occidental.
Aquesta naveta, descoberta el 1914 per J. Flaquer, està catalogada com de tipus intermedi, ja que el seu període constructiu és d'entre els dòlmens i les navetes de planta allargada, a finals del III mil·lenni a.n.e., principis del II a.n.e.
Les excavacions realitzades van aportar quantitat de material d'era pretalaiòtica i talaiòtica inicial, juntament amb les restes òssies de 40-60 individus. A l'exterior s'hi va trobar un munt de restes acumulades, fet que fa pensar en un buidat per una posterior reutilització a l'era talaiòtica, dada recolzada per la datació amb C14 feta per Antoni López i Lluís Plantalamor a les ja anomenades restes òssies, en les que va donar un valor del 837 a.n.e.
Aquest sepulcre col·lectiu té un diàmetre exterior de 5.95 metres, amb un corredor d'una llargada de 1.70 metres i una cambra de 4.25 metres de llargada per una amplada màxima de 1.75 metres.
Visitada la naveta, tornem al cotxe i a la Me-1, la que continuarem fins al zoològic. Allà aparquem i nosaltres vam demanar si podíem veure la naveta sense pagar l'entrada del zoo, al que van accedir i ens van acompanyar al sepulcre de la naveta de Biniac Oriental.
Aquest sepulcre fou descobert per Francisco Hernández Sanz l'any 1901, però estranyament no ha estat mai excavat en la seva totalitat, ni tant sols ha estat restaurat, i això que es troba en un lloc prou concorregut. Sembla que de la naveta original només resten les tres lloses d'entrada. Es creu que el sepulcre es va ensorrar temps ençà, i, segons Maria Lluïsa Serra, es va reconstruir, sobrant diverses pedres que es troben formant un estrany quadrilàter prop de la naveta. Posteriorment, els ramaders van col·locar pedra seca per a utilitzar-la per a guardar el bestiar.
Pel que fa a les dimensions, té una llargada exterior de 11.10 metres, una amplada de 10.70, un corredor de 4 metres de llarg, per una amplada màxima de 53 centímetres i una alçada de 1.15 metres, i una cambra de 4.30 metres de llargada, una amplada de 2.34 metres i una alçada màxima de 2.35 metres.
Amb aquesta naveta, donem per finalitzades les visites d'avui i tornem a l'apartament. Nosaltres vam fer les visites en diferents dies, però per la seva proximitat les hem unit a la mateixa ruta. Es poden visitar tots els llocs el mateix dia, tenint en compte els horaris d'obertura del zoològic i del poblat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada