La d'avui, una de les poques rutes que hem fet per Tarragona. La veritat és que de Neolític i Calcolític hi ha ben poc... Jo sempre he pensat que és degut a la civilització romana que es va afincar a aquestes terres. Però hi ha gran quantitat de poblats ibers i aquests també enterraven en cistes, algunes de les quals les podríem catalogar com a dòlmens, urnes, etc. La majoria en necròpolis... Ara, la que veurem avui s'escapa de tot el que podíem imaginar com a necròpolis.
Bé, comencem visitant un poblat, però no un poblat qualsevol, la ciutat ibera ilercavona del Castellet de Banyoles, recentment rebatejada com a Kum, a la població de Tivissa. La trobarem fàcilment tot anant per la C-44 de Tivissa a Móra d'Ebre. Passat el punt quilomètric 23, veurem un desviament a l'esquerra i aquest és el que hem de prendre, tot i que no podrem virar perquè hi ha una línia contínua. Seguirem rectes fins a trobar una rotonda en la que farem el canvi de sentit, i així poder accedir a la pista, que en dos quilòmetres ens portarà al poblat. Està senyalitzat com a ruta dels Ibers, i és apta per a tot tipus de vehicles, de fet, hi ha un aparcament per a cotxes i un altre per a autobusos.
Aquesta ciutat acapara una superfície d'unes 4.4 hectàrees, essent el poblat iber més gran de la Catalunya meridional. La ubicació d'aquest poblat fortificat no és a l'atzar, es troba a la vora del riu Ebre, envoltat per forts desnivells i un penya-segat, que arriben al poble deixant el riu 115 metres sota d'ell. De fet, només n'hi ha un accés, vigilat per dues torres defensives pentagonals.
Per tant, i tenint en compte l'alçada, la ubicació del poblat fortificat no era només defensiva, també era un punt de vigia excel·lent de tota la contrada.
Fou descobert el 1912, quan es trobaren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i diverses monedes. I el primer descobriment de gran interès aparegué el 1925, quan sorgiren dos bous de bronze... Però el més preuat encara no havia sorgit, ho feu el 1927, l'anomenat tresor de Tivissa. És un conjunt de disset peces de plata: Quatre pàteres, onze vasos, un espectacular braçalet i un collaret curt. Aquestes restes són exposades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.
 |
| Fotografia del Museu d'Arqueologia de Catalunya |
Gairebé tres anys més tard de la nostra visita, a finals de novembre del 2020, es publica la troballa de diverses monedes amb la llegenda de Kum, i un tros de plom amb una inscripció del mateix nom que serviria per a produir-les... pel que actualitzem un pèl l'entrada denominant la ciutat pel que es creu que és el seu nom original.
A dia d'avui, sabem que la ciutat, d'origen iber (voltants del segle IV a.n.e., tot i que s'esmenta la més que probable possibilitat que alguns ibers ja hi visquessin des del segle VI a.n.e.), fou habitada fins a finals del segle III a.n.e., ja que amb l'arribada dels romans va quedar deshabitada. De fet, a les últimes prospeccions, han trobat un campament militar romà vora el poblat. Tot i això, hi ha fonts que documenten una certa repoblació del lloc a finals del segle II i I a.n.e. Posteriorment, fou utilitzada cap al segle XIV, a plena era medieval (hi ha les restes d'un petit castell), i fins i tot es va utilitzar a la Guerra Civil espanyola, on els catalans vàrem fer unes trinxeres per lluitar contra l'exèrcit espanyol que governava Franco, durant la batalla de l'Ebre el 1938.
Visitada la impressionant ciutat, anem a per un altre poblat, el de l'Assut a Tivenys, pel que ens desplacem a una nova comarca, el Baix Ebre. Per arribar-hi, tornem a la C-44 i la seguim en la mateixa direcció que abans fins a arribar a la rotonda; a aquesta, sortim per la segona branca i després virem a l'esquerra emprenent la C-12. La seguim fins poc abans de Benifallet, i, on la carretera creua l'Ebre, nosaltres girem a l'esquerra per la T-301 endinsant-nos al nucli de Benifallet, que creuarem, i seguirem tot rectes fins a trobar un cartell indicatiu a la nostra dreta, indicant el Camí de l'Assut. Per ell, seguim uns 600 metres, deixant un càmping a l'esquerra, i trobem una senyalització cap al poblat ilercavó de l'Assut a la nostra dreta, per una pista no practicable en cotxe normal i d'accés restringit, ja que ens consta que el poblat té propietari... la Universitat Rovira i Virgili, que el va adquirir el 2010.
És un poblat d'uns 4000 m², amb el riu Ebre darrere seu. A la part davantera, té una muralla defensiva feta amb conjunts circulars de pedres aplegats, i una torre, també circular.
 |
| Fotografia de la Universitat Rovira i Virgili |
Jordi Diloli i el seu grup d'arqueòlegs de la Universitat el daten vers el segle IV i II a.n.e. A l'excavació, varen sorgir diversos fragments ceràmics de luxe i algunes àmfores, el que apunta a un comerç actiu amb grecs, cartaginesos i fenicis.
A la campanya d'excavacions del 2017, es va descobrir l'entrada principal del poblat. Un accés totalment fortificat amb passadís estret, en cremallera i doble porta, al costat de la torre circular. Segons Diloli, la porta s'utilitzà des del segle VI a.n.e. però es trobava a una certa distància del poble, i cap el segle V a.n.e., amb el creixement del nucli, s'hi van fer cases utilitzant el mur com a paret de la vivenda. Aquesta entrada al poblat es va mantenir en funcionament fins el segle II a.n.e., quan va ser destruïda pels romans. Els arqueòlegs afirmen que només van cremar i destruir aquesta torre com a prova de força, ja que era l'època de la conquesta romana, només s'hi ha trobat trobat una moneda romana de l'any 209 a.n.e i el poblat iber va continuar existint.
D'altra banda i també d'aquesta campanya, es documenten dues monedes iberes de Bolskan (un poblat iber de l'Aragó) i gran quantitat d’hams i ploms, pel que la pesca al riu era, suposadament, una activitat econòmica important al poblat.
Tornem al cotxe i anem a veure el conjunt del Coll del Moro per acabar el dia. Considerem que té entitat suficient per a tenir una entrada pròpia, així que podeu consultar-la a Ciutat i necròpolis del Coll del Moro, a la Terra Alta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada