Aprofitant el confinament, ens dediquem a la mida del possible i sempre que l'Ànnia i l'Arnau ens deixen (o sigui quan dormen), a posar a dia el blog... Que com tampoc sortim, està resultant prou fructífer.
Avui penjaré una altra entrada de poblats, que aquestes, ara que tenim més temps, les intentem fer amb una mica de cara i ulls, arqueològicament i històricament parlant, tot i que també és més temps de dedicació. Quan tinguem més temps, anirem actualitzant antigues entrades d'aquests jaciments, dels que hi ha força informació, ja que la majoria són bastant més moderns que el nostre amfitrió, el megalitisme.
Visitem el poblat de l'edat del Bronze del Castellot, a Bolvir de Cerdanya. De fet, se'l coneix popularment com el Castellot de Bolvir. El poblat és situat uns trenta metres per sobre dels torrents que delimiten l'espai, d'uns 6000 metres². D'aquests, s'ha excavat una quarta part, pel que encara queda prou espai d'investigació. Fou descobert per l'estudiós francès Claude Saurel el 1990, trobant a superfície diversos materials antics. El 1991, l'historiador Oriol Olestí amb l'arqueòleg Oriol Mercadal executaren 4 sondeigs a l'actual jaciment. Amb ells, es localitzaren una sitja i diversos murs, que determinen la seva utilització a l'era ibero-romana.
Lloc web: https://www.researchgate.net/figure/Figura-2-Imagen-aerea-del-Castellot-de-Bolvir_fig1_325521335
Tot i això, el jaciment no s'excavà formalment fins l'any 2006, per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu Cerdà i un grapat d'arqueòlegs professionals, sota la direcció del mateix Dr. Oriol Olestí. Però aquí no s'acaba tot, ja que al 2015, Bartomeu Baqué, alcalde de Bolvir, i Ferran Sancho, rector de la UAB, signen un conveni per a la formació de futurs arqueòlegs, així, esdevé el Campus Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és el que l'excava a dia d'avui, amb estudiants de la UAB, conjuntament amb d'altres universitats catalanes, espanyoles i europees, i amb el suport de diversos arqueòlegs professionals.
 |
| Extret de Google maps |
Veient la imatge de dalt i tenint en compte el típic estil ovalat dels poblats ibers... com deuria de ser si mantingués aquesta forma??? No us encaparreu, no la té, jejeje.
A dia d'avui, hi ha identificades quatre etapes d'ocupació, essent la primera, la més desconeguda, del Bronze Final o inicis del Ferro. D'aquesta era, només s'han trobat algunes foses que han donat a llum restes ceràmiques amb decoració mailhaciana. Es descriuen, d'una d'aquestes foses, unes restes que, un cop passades per C14, van atorgar una cronologia al jaciment de vers el 796-416 a.n.e.
Amb tant poca cosa, només es pot assegurar l'ocupació del poblat, i una possible contínua ocupació fins al període iber.
A principis del segle IV a.n.e., comença la fase ibera del poblat, en concret la dels ceretans, que són els ibers de la contrada, amb la construcció d'un "oppidum" en barrera de 0.6 hectàrees.
Planta del jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia
Podem dir del poblat que estava protegit per la muralla i un fossat davanter, i constava d'un urbanisme radial a l'interior. Pel que sabem, aquesta estructura es va mantenir fins a l'ocupació d'era republicana del poblat. D'aquest urbanisme, es documenten 15 estances i un sitjar, pel que fent càlculs de la zona ocupada, es determinen unes 40 estances a tot el jaciment, número de cases que ajuda a afirmar una demografia d'entre 160 i 200 habitants, pel que seria el poblat ceretà més important conegut a dia d'avui.
Defensivament parlant, com hem dit abans, és un poblat fortificat d'estil barrera, on la muralla només protegeix la part accessible al poblat, la resta és prou inaccessible degut als forts pendents que voregen el turó. Aquesta muralla fa entre 1,6 i 1,7 metres d'amplada i conserva una alçada màxima d'1.0 metre i una longitud de 80 metres, construïda a partir de grans rocs de pedra calcària, i omplerta interiorment amb pedres i terra.
Pel que es diu a l'estudi, també tenia una torre defensiva a la part exterior enganxada al mur i a poca distància de l'entrada al poblat, aquest de 2.1 metres d'amplada.
El sistema defensiu era completat per un fossat en V d'entre 8 i 10 metres d'amplada, i una fondària mínima de 2 metres. Acostumats a veure grans sistemes defensius, aquest no ens va semblar gran cosa, tot i que el fossat ens va semblar prou contundent. Però, pel que hem trobat, els poblats ceretans no tenien sistema defensiu, pel que aquest seria el més protegit de tot ells.
Les estances excavades a dia d'avui determinen dues barriades, la de llevant i el barri meridional del poblat. L'últim seria, molt probablement, el de més categoria social, ja que les cases fan entre 65 i 75 metres² i les del barri de llevant fan entre 35 i 45 metres².
Per últim parlarem de les sitges situades a la banda de ponent del poblat. Se'n documenten 10 a dia d'avui, de diferent morfologia i capacitat d'emmagatzematge, que varia entre 2000 i 8000 litres. Cronològicament, se situen entre el segle III i mitjans del segle II a.n.e., quan l'espai d'emmagatzematge soterrat fou abandonat.
També hem trobat documentat un pou-cisterna de 10 metres de fondària... nosaltres no el vam veure, no sé si ens el vam saltar o és que l'han tapat... però revisant fotos hem vist que vam fer aquesta...
...que podria ser, però no ho sabem, no hi havia cap tipus d'informació gràfica in situ. Les troballes recuperades al jaciment bàsicament són restes ceràmiques, de les que un 95% seria ceràmica a mà...
Extret de Ruta del Ibers
...i el 5 % restant seria ceràmica ibera a torn. Però també s'hi ha recuperat algun fragment ceràmic ilerget...
Gerra de vernís vermell ilerget, segle III-II a.n.e.
...produccions occidentals i algun de ceràmica àtica.
Fragment de copa àtica provinent de Grècia, segle IV a.n.e.
Al segle II a.n.e., arriben els romans al Castellot. Segons les excavacions produïdes, s'hi instal·len sense cap guerra pel mig, ni destrucció del jaciment, fet que fa pensar que el més probable és que els habitants ibers que hi vivien ho seguiren fent, però sota dominis romans.
El poblat va patir grans canvis, transformant l'estil residencial ceretà per un seguit d'estances polifuncionals de grans dimensions, algunes de fins a 200 metres². L'antiga porta de llevant va ser anul·lada, i se'n va crear una nova porta d'accés, aquesta prou monumental, flanquejada per dues torres defensives, de base quadrada de 5.9 metres, i un cos de guàrdia de 8.9 metres de llargada, dividit en dues estances. Per acabar amb el sistema defensiu de l'oppidum, es varen construir dues torres defensives més als extrems del mur. Cal dir, però, que totes les modificacions efectuades són d'estil clarament romà, però sota les tècniques i materials ceretans. Segons es documenta, l'antic poblat ceretà, ara oppidum, perdurà fins a l'última fase del segle I a.n.e. Segons Tribuna d'Arqueologia vers el 39 a.n.e., coincidint amb el final de la revolta ceretana, i més veient que tot fa pensar que l'abandonament del poblat fou pacífic.
 |
| Planta del jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia |
Potser, el més sobtat dels estudis i la corresponent excavació és que una de les estances, que fou considerada en principi com a taller metal·lúrgic, és segons investigacions que es van fer a posteriori, en més en profunditat, diuen que és un taller sí, però un de prou inesperat... ja que a l'estudi es van identificar restes d'or i plata, pel que aquesta estança passa a ser considerada com a taller d'un orfebre, no pas metal·lúrgic. Hem de pensar que és l'únic poblat d'era iberoromana descobert on es treballés l'or. De fet, es documenta en fonts d'aquesta era i també de la islàmica que el Segre és un riu aurífer. Es documenten d'aquesta estança, diverses restes, la més significativa d'elles una arracada d'or...
 |
| Arracada d'or, imatge extreta del web http://www.recercacerdanya.org/ |
...sense menysprear un ganivet de ferro, el mànec d'un simpulum i una destral petita de doble fulla.
 |
| Manec de simpulum (culletot de bronze), segle II-I a.n.e. |
També s'hi van trobar dues peces gravades d'un joc típic romà, fet que fa pensar als arqueòlegs que al jaciment hi devia viure alguna família romana.
Parlant de restes, la ceràmica segueix sent el més quantiós, sobretot la ceràmica a mà, tot i que ara minva fins al 75%, amb l'augment de la ceràmica a torn i importada que puja fins al 25%.
 |
| Fragment de plat provinent de Nàpols, segle III a.n.e. |
 |
| Calat provinent d'Empúries, segle II a.n.e. |
Tot i que el més quantiós d'aquest últim percentatge segueix sent la ceràmica ibera. Seguit per la ceràmica importada, Campaniana A i B, i àmfores itàliques i greco-itàliques.
 |
| Fragment de fons de plat en ceràmica campaniana, segle II-I a.n.e. |
A banda de les ceràmiques i algun material metal·lúrgic, també s'hi han recuperat dues denes de pasta vítria.
Denes de collaret de pasta vítria, segle I a.n.e.
I aquesta planxa de pedra gravada.
De fet, d'aquestes en tenim constància, com a mínim d'una més, que segons hem pogut saber és d'era ibera i un taulell de joc romà, del que no sabem si és el corresponent a les peces citades anteriorment. La següent fase d'ocupació, l'última, és ja a l'era medieval, entre els segles X i XII, on s'hi va construir una vila fortificada, amb muralla i torres defensives, ocupant un espai d'uns 5400 metres².
Planta de jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia
Hem inserit la planta del jaciment en aquesta era, tot i que no ens endinsarem en el seu estudi. Acabem la visita al centre d'interpretació, on vam poder fer les fotos que hem inserit de les restes arqueològiques retrobades al poblat. Sincerament val molt la pena, hi tornarem d'aquí uns anys, quan segur que hauran excavat la totalitat, o gran part del cim del turó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada