Entrada de blog prop de casa, ja que es data del juny de 2020, just quan començàvem a poder sortir després del confinament forçós i teníem mobilitat reduïda a la comarca.
Ens dirigim a un punt estratègic situat a la franja lineal limítrof de L'Ametlla del Vallès, el Figaró-Montmany i Bigues i Riells, déu n'hi do tu!!! I ara qui diu que aquest antic poblat li pertany per localització.
El camí per arribar-hi té moltes possibilitats, nosaltres com bons coneixedors de la zona anem per pistes secundàries, molt més maques que, per exemple, la C-17. Però bé, al final és arribar a L'Ametlla del Vallès i sortir del nucli direcció nord per la carretera de Puiggraciós, que voreja la urbanització del Serrat de L'Ametlla, tot anant direcció el Santuari de que li dona nom a la carretera. Aparquem just davant les escales de l'edificació religiosa, i ens preparem per a l'excursió.
Val a dir que les vistes des d'aquí són prou impressionants, no m'estranya que construïssin el poblat a aquesta muntanya, control visual de la contrada total, i més si pensem que el poblat es troba al cim de la serra que hi ha a darrera de la moderna edificació.
A peu, seguim el camí que continua en el mateix sentit de la pista sorrenca per la que hem arribat, i encara sent al costat del Santuari veiem una torre (no prehistòrica), que a simple vista sembla prou interessant.
Es tracta d'una torre de telegrafia òptica que formava part de la línia militar Barcelona-Vic construïda vers l'any 1845. És de planta quadrada i consta de tres pisos. Com a bona torre de telègraf òptica disposa d'un clar control visual de la zona.
Aquesta, la Torre de Puiggraciós, és pertanyent al terme municipal del Figaró-Montmany, i fou declarada BCIN l'any 1949.
Però nosaltres el què hem vingut a veure és el poblat de Puiggraciós o d'El Pollancre (nom de l'antic mas proper al jaciment), pel que seguim el camí, vorejant el Santuari i passant pel costat d'una font, plena d'abelles per cert. Seguim tot rectes arribant a una àmplia zona on normalment hi ha algun cotxe aparcat i, a uns 50 metres de deixar aquesta zona a l'esquena, prenem un caminoi que surt a l'esquerra endinsant-se al bosc. Aquest és el que ens portarà fins al poblat.
Quan ja comences a cansar-te de l'ascensió, ja ets al poblat. Al començament no el vam ni veure, però quan creues el desboscat de la línia elèctrica, ja es veuen, a mà dreta del camí, restes de l'antic poblat.
De fet, a aquesta zona i voltants és on veiem en superfície diverses restes ceràmiques de clares àmfores iberes, i més fragments ceràmics ibers a mà, ceràmica campaniana, grisa de la costa catalana i alguns rocs treballats que no hem sabut identificar pel que fa a la seva funcionalitat, tot i que es veu molt evident que són humanament creats. Amb aquestes restes, pensem que podríem no ser davant d'un poblat iber, sinó de l'Edat del Ferro, que va perdurar en el temps, i amb un cert comerç.
El poblat fou descobert l'any 1940 per Salvador Llobet i Reverter, doctor en geografia i professor d'aquest departament de la Universitat de Barcelona. Però no fou fins a 10 anys més tard quan el jaciment es va començar a investigar per part de Leandre Villaronga i Garriga, investigador numismàtic i estudiós de la moneda antiga. Cal dir que quasi el total dels materials recuperats es troben desats al Museu de Granollers.
Comencem la baixada i llavors sí que ens comencem a fixar en les evidents restes del poblat que es veuen al voral, ara esquerra, del camí, fins i tot passes per sobre de murs tot anant pel mateix camí.
Hi ha oficialitzades excavacions fins la dècada del 2010, on es documenten sobretot, murs de pedra seca, situats en un perímetre de 42 metres d'amplada màxima i 240 metres de llargada que defineix el poblat.
El poblat en sí és format per habitacions d'uns 2.5 o 3 metres de llarg, per un ample similar, que es troben a la part alta de la muntanya. Segons la Generalitat, hi ha una concentració d'aquestes habitacions al ras del que creiem que seria una torre defensiva del poblat.
S'ha de dir que a la zona de poblat, en el transcurs de la baixada, hem vist de tot, des de cales furtives, restes prehistòriques, com hem dit en superfície, i fins i tot possibles escales d'accés a habitatges.
I també, una zona on potser en el seu dia hi havia una segona torre defensiva.
La Generalitat li atorga una cronologia que va des del 650 a.n.e., fins al 50 a.n.e. Suposem que les datacions facilitades per la Generalitat van acord amb les restes que han pogut trobar en superfície, ja que segons ells no s'ha excavat sistemàticament.
Nosaltres, però, sí que hem trobat informació d'excavacions fins el 2010 i de la seva represa més recentment. Concretament, l'any 2019, en Marc Guàrdia i Llorens va excavar la muralla nord del poblat. També sabem que el mateix arqueòleg ha iniciat unes segones campanyes d'excavació el setembre del 2020 amb el suport econòmic del Museu de Granollers i amb col·laboració de l'Ajuntament de Bigues i Riells, i que ha delimitat el perímetre del poble: 250 metres de llargada per 110 d'amplada, fent un total de 1.5 hectàrees.
Sabent això, a dia 30 de gener del 2022, tornem al poblat i ens el trobem molt més net i excavat. Inserim algunes fotografies d'aquesta segona visita.
Aquesta és l'entrada al poblat, on l'excavació ha reduït el camí cap el cim en haver-se trobat restes de mur sota seu.
Des d'aquest punt, trobem restes d'habitacions a mà dreta...
i una muralla defensiva que davalla cap a l'esquerra i que sembla que conté una torra que nosaltres no vam saber identificar.
De camí al cim, veiem les estructures que trobàvem a mà dreta força més definides i amb murs més estrets a 90º respecte el mur principal formant habitacions.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada