Com segur que heu sentit algun cop, no tenim temps material per a poder actualitzar el blog amb tots els jaciments visitats, i avui farem una publicació d'uns jaciments que vam veure fa tres anys: es tracta de dos "poblats" prehistòrics a l'Urgell, Lleida, als termes de Tornabous i Castellserà respectivament. Hem posat poblat entre cometes perquè el primer que veiem no és un poblat, poblat. Es tracta de la ciutat ibera d'Atanagrum, també coneguda com la del Molí d'Espígol.
Per arribar-hi, hem d'anar direcció Tàrrega o Anglesola. S'arriba a Tornabous seguint la C-53 que voreja aquest últim nucli tot anant direcció nord-oest seguint una recta de 4.3 quilòmetres. Un cop al poble, sortim d'ell per la banda més al nord-est, emprenent la LV-3231, i, als 60 metres de sortir del nucli, girem vers la nostra dreta per una carretera asfaltada que duu al poblat seguint-la tot recte 1.6 quilòmetres. Comentar que és un dels jaciments més importants d'aquesta era que hi ha i, després de diversos canvis en la seva gestió, ha acabat en mans de la Generalitat, pel que cal apuntar-se i pagar la visita el dia concertat... i no en fan gaires, o sigui que quan t'hi toca anar acostuma a estar ben atapeït de gent.
Just entrar al jaciment, a mà dreta i encara dins el cotxe, comencem a veure murs, que el primer que ens fan pensar és que possiblement la carretera s'ha menjat part del poblat i que, al camp adjacent, també podria haver-hi restes. Però bé, ja veurem.
Dir que totes les fotografies d'aquesta petita però imponent i important ciutat, com les del poblat del Tossal del Moro que visitarem després, són d'en Manuel Lara. Vam fer visita tots sis, però nosaltres hem perdut les fotografies. Sort del bo d'en Manolo.
Aquestes primeres restes són les d'una ciutat de la tribu dels Ilergets, que fou bastida inicialment vers finals del segle VIII inicis del VII a.n.e., a la primera edat del Ferro, i que es va anar modificant i ampliant fins cap a l'any 200 a.n.e., quan es va abandonar a conseqüència de la Segona Guerra Púnica. Però fou un abandó puntual, ja que es documenta una reocupació vers el 100 a.n.e., sent definitivament abandonat uns 50 anys més tard.
Tot seguit, vam anar al centre d'interpretació i ens van explicar la història de la ciutat, el seu urbanisme i el seu sistema defensiu. Segons ens van dir, es tracta d'una petita ciutat que era envoltada per una imponent muralla de 2.10 metres de gruix i 5 metres d'alçada. També disposava de mínim 2 torres de vigilància i diverses fortificacions defensives, a banda també, hem de valorar l'existència d'un fossat, òbviament també de caràcter defensiu.
Aquesta és la idealització de la ciutat ibera pel Museu de Història de Catalunya.
 |
| Extret del web del Museu d'història de Catalunya |
Comencem la visita tot anant del centre d'interpretació vers la nostra dreta mirant la porta d'accés al jaciment, i veiem una bateria d'estances de la capital ilergeta.
Pel que fa al seu urbanisme, en podem dir que el nucli era organitzat a raó de carrers enllosats, que conduïen a places, cases de diferents dimensions i tipologia, estructures per al control d'aigua, un camp de sitges, i també es documenta una barriada de producció (un polígon industrial), i recordo haver vist un sistema de desaiguat.
Passant les primeres estances, com hem dit totes arrenglerades, ens trobem de cop anant per un dels amplis carrers del poble (diria que és el que té els carrers més amples que he vist), que no és que abans no hi anéssim, però és que ara és claríssim, amb cases perfectament identificables a costat i costat, i terra clarament enllosat.
Però, el que personalment em va "flipar" més, tot i que el que havia vist fins ara ja era espectacular, va ser a la cantonada d'aquest carrer, amb un altre encara més ample, si gires cap a la dreta per aquest nou carrer, pots veure el desaiguat protohistòric i el fossar, i cap a l'esquerra el carrer que conserva de manera espectacular l'enllosat i algunes cases que podrien ser aristocràtiques, ja que tenen graons a l'entrada, donant-li un toc més senyorial, a més de que són quadrades, a diferència de les típiques rectangulars en bateria, i força més grans que aquestes.
Seguint carrer amunt, trobem una espècie de plaça amb diverses estances adossades a ella, i bé, el millor és donar una volta tranquil·la pel jaciment, ja que el poblat arriba just fins la carretera, i la veritat és impressionant i totalment recomanable una visita.
D'aquí, anem a visitar la necròpoli de l'Edat del Ferro/Iber d'Almenara, tot i que nosaltres hi vam anar dos anys abans per primer cop, però ens va bé per a fer la ruta d'avui, ja que se situa al terme municipal d'Agramunt com el segon poblat. Per a arribar-hi, tornem al poble de Tornabous, però no hi entrem, allà on hem girat a la sortida del poble per anar a Atanagrum o el Molí de l'Espígol, seguim la LV3231, donant l'esquena al nucli, i seguim rectes durant 4.5 quilòmetres, creuant al poc el petit nucli de La Guàrdia. A aquesta distància, travessem el canal d'Urgell i, just travessar-lo, emprenem a la nostra esquerra per una pista que curiosament té el nom de carretera d'Almenara Alta i que va seguint la canalització. Uns 750 metres endavant, aturem el cotxe a un espai que hi ha a la dreta, i enfilem uns metres per la muntanya amb poc desnivell que hi ha, i ja començarem a veure els típics cercles d'obres tumulars planes, aquests totalment restaurats.
La primera intervenció científica duta a terme a la necròpoli és documentada l'any 1973 (tot i que havia estat produïda el 1968) per en Joan Maluquer de Motes, que documenta vuit túmuls sense gaires restes arqueològiques (només dos perfils reconstruïts). Amb tan poca cosa, la necròpoli d'incineració tumular va caure en l'oblit, tot i que nosaltres som del parer que, amb el tipus de necròpoli de la que estem parlant i l'orografia del terreny, diguem-ne que dona per molt. Inserim una planimetria d'una de les obres tumulars.
 |
| Planimetria extreta de l'estudi de Josep M. Puche i Fontanilles, i Elisabet Sorribes i Freixes |
S'ha de dir que, caminant per la zona, en podem veure més túmuls que encara no han estat ni excavats ni restaurats. Però són clarament més obres del mateix estil. Com hem dit abans, aquest estil de tombes és típic de l'Edat del Bronze final - Edat de Ferro/Iber, i, de fet, aquestes són d'era ibera, vers el segle VIII a.n.e. segons les troballes obtingudes del seu interior.
Com es veu a la primera fotografia els túmuls han estat reconstruïts, va ser a partir del 31 d'Agost del 2015 i sota demanda de l'ajuntament d'Agramunt, que va voler tornar a treure a la llum aquelles obres tumulars que havia excavat en Maluquer, i condicionar el jaciment per a explotar-lo turísticament parlant.
Cercant ara informació, hem trobat documentada una nova excavació al 2023/24 (en algun lloc hem llegit que és la novena intervenció, és a dir, porten excavant cada any des del 2015), en la que es documenta de nou el jaciment, aportant noves conclusions d'ell, començant per les troballes de més obres tumulars, que, sumades a les anteriors, ronden la cinquantena de túmuls, dels que uns 40 han estat excavats i estudiats. I amb aquestes noves obres trobades i el seu estudi, l'antiguitat del jaciment es recol·loca vers el segle IX a.n.e., a l'Edat del Ferro.
Com no teníem constància d'això, demà mateix anem fer-li una visita, i la primera fotografia que inserim és molt i molt semblant a l'anterior, però amb diverses obres tumulars noves, estudiades i restaurades.
I mirant cap a l'altre costat, tot un seguit més, algunes d'elles a mitges d'excavar i vàries més que ni tan sols s'hi ha començat a fer res.
No sabem fins on volen excavar, però diríem que per la tipologia del jaciment (necròpolis d'incineració tumular plana) i el terreny on es troba, l'extensió d'aquesta pot ser bastant gran.
Anem a pel següent jaciment del dia, el poblat iber del Tossal del Moro. Per a arribar-hi, seguim la "carretera" per la que hem arribat a la necròpoli en la mateixa direcció. 900 metres més tard, ens trobarem amb un pontet que creua el canal, una pista que surt a la nostra dreta, i el camí pel que anem que segueix recte, tots tres porten al protohistòric poblat, però nosaltres, havent mirat abans l'estat dels camins (Google), creuem el pont i tornem a girar a la dreta. Seguim el canal uns 1.5 quilòmetres arribant a un altre pont sobre la canalització d'aigua, el tornem a creuar, i seguim la pista que ens sortirà a mà esquerra. A uns 100 metres, emprenem una nova pista per la que seguim 450 metres més. Aquí trobarem un desviament vers l'esquerra que, en uns 70 metres, ens deixa a una espècie de pàrquing, on deixem el vehicle. A peu, seguim el caminoi que surt a la nostra dreta tal i com hem arribat amb el cotxe; aquí, a la part alta del turó, trobarem les restes del poblat del Tossal del Moro, ja al terme municipal de Castellserà.
Aquest poblat va començar a excavar-se vers l'any 2006, i aquestes excavacions van confirmar que es tracta d'un poblat iber de vers els segles V-II a.n.e., que va ser reutilitzat a l'era visigoda, cap a meitat del segle VII inicis del VIII.
El primer que ens trobem després de la pujada final és un mur defensiu, que segons hem pogut saber, una part d'ell no és l'original ibèric, ja que va ser modificat a la reutilització del poblat.
Aquest mur consta d'un pas estret amb un pedrís per a donar accés al poblat... accés molt simple per a ser iber, deu ser fruit també de la reocupació visigoda.
Pel que hem pogut saber de la seva última ocupació, en destaca una gran casa amb 6 estances connectades per un passadís, 3 magatzems i una gran sala.
I també vam veure algunes coses que no vam saber identificar i que ara, havent vist que va ser reocupat, ja entenem. Amb això no diem que no siguin iberes, però que bé, no sabem que són.
A parer personal, creiem que si la necròpoli de l'Almenara ha estat datada com a preibera, o sigui de l'Edat del Ferro, aquest poblat podria ser també d'aquesta era. També es documenta un altre poblat, el del Tossal de Santa Llúcia, es diu que avui en dia desaparegut, que és datat a l'Edat del Bronze, que estaria a tocar de la necròpoli, i també el del Tossal de l'Àliga on crec que hi van trobar uns fons de cabana.
 |
| Extret de l'estudi de Josep M. Puche i Fontanilles Elisabet Sorribes i Freixes |
Havent inserit aquesta dibuix-planimetria de la zona, veiem oportú dir que la ciutat d'Atanagrum o del Molí de l'Espígol, es troba just a 5 quilòmetres de Santa Llúcia, igual que el Tossal Redó.
Amb aquest poblat, nosaltres ens donem per satisfets amb la jornada d'avui. Tot i que, com indiquem, es documenten molts jaciments propers, el seu estat de conservació no és bo i no són visitables, així que no us fem recomanacions aquesta vegada.
Ciutat del Ferro/Iber d'Atanagrum o del Molí d'Espígol: 31T 339548 4619297
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada