Continuant amb el cap de setmana llarg de Sant Joan, aprofitem una estona del matí "ressacós" després de la revetlla per a fer una passejada sota l'ombra del bosc. Mentre, els nostres companys decideixen anar a les 12 del matí a la platja a torrar-se. De fet, dic passejada ja que el dolmen de Can Mina dels Torrents es troba només a quinze minuts del càmping on ens allotjàvem.
Ens situem a l'oficina de turisme de Llafranc i enfilem carrer amunt cap a la muntanya, primer cap a la dreta cap al carrer Santa Rosa i just després a l'esquerra prenem el carrer Mossèn Rafael Duran. Sense deixar-lo, el carrer canviarà de nom i passarà a dir-se Amadeu Vives. Arribarem als apartaments Cipper, on haurem de deixar el cotxe i continuar el carrer que ara es converteix en camí senyalitzat amb marques blanques i grogues del sender PR C-107. El seguirem fins que trobem uns camps a la dreta. Quan el camí fa una corba cap a la dreta i veiem les restes d'una casa, ens hem d'endinsar a la pineda per a trobar el dolmen de Can Mina dels Torrents. Sincerament, nosaltres vam fer unes quantes voltes abans de trobar-lo, però, com a indicació, en entrar a la pineda, tirar cap a la dreta.
Sepulcre descobert l'any 1954 per Miquel Mascort i Mató, que ha estat estudiat en diverses ocasions i per diversos arqueòlegs, entre ells en Xavier Niell i en Josep Tarrús, la qual cosa ens va perfecte per a nosaltres, que tenim aquests dos individus com a referència arqueològica a nivell català.
La cambra sepulcral, que amida 1.80 metres de llargada 1.50 metres d'amplada i 0.90 metres d'alçada conservada, que és l'únic que resta visible a dia d'avui, junt amb una obra tumular de la que queden poques restes, de 7/8 metres de diàmetre. Amb la poca estructura conservada, es fa difícil proposar un estil arquitectònic pel sepulcre, tot i que en Tarrús opina que podria tractar-se d'una galeria catalana, de la que segons ham pogut llegir, el sol rocós de la cambra sepulcral ha estat rebaixat per guanyar fondària. També esmentar que a la llossa de coberta podem veure 1 cassoleta, que nosaltres no vam veure per desconeixement i inexperiència.
Segons documenten Carreras i Tarrús al compendi megalític català del 2022, va ser excavat al 1964 per Lluís Esteva, i restaurat per ell mateix l'any 1968. D'aquesta excavació en Esteva és documenten 6 fragments ceràmics a mà, un d'ells amb incisions.
Creiem que per l'estil ceràmic i el possible estil arquitectònic, en Carreras i en Tarrús el posicionen dins del Neolític final, concretament entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
Després de la visita cultural, tornem cap el càmping a fer una capbussada a la piscina mentre arriben els ara vermells companys de la platja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada