Continuem de ruta pel Solsonès. Aquest cop, anem a visitar el megàlit del Camí vell de les cases. Per arribar-hi, vam agafar la carretera C-26 de Solsona a Bassella. Una mica abans de Castellar de la Ribera, surt una pista asfaltada a l'esquerra que va a Madrona i que es trifurca poc després. Cal prendre el camí que surt a mà dreta i seguir-lo fins arribar al trencall de la masia de la Massana. Després d'uns 300 metres, deixem el cotxe i baixem a peu uns 500 metres per la riera que queda a mà esquerra. La cista del Camí Vell de les Cases és a l'esquerra d'aquesta riera, uns metres per sobre d'ella, i al costat d'un filat, tot anant per un camí força estret.
Aquesta cista megalítica segons en Josep Castany, dolmen simple segons en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, té unes dimensions de 1.30 metres d'ample per 1.70 metres de llarg i 0.90 metres d'alçada. Aquesta es troba dins d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, sense restes de cròmlec.
Fou excavat pel Sr. Llobet i el propietari del Mas Massana el 1960, prospecció de la qual se'n desconeixen els resultats, però mesos després Ramon Bernaus de Mas Caballol, el va excavar recollint un vas sencer, que ha estat profundament estudiat i catalogat.
Extret de l'estudi de Josep Castany per a la Generalitat |
Anys més tard, el 3 d'agost del 1987, fou excavat pel servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Castany, del que es documenten unes troballes de gran quantitat de restes ceràmiques, que van aparèixer juntament amb algun esquill d'os humà, però la gran majoria de restes antropològiques van aparèixer a la rampa d'accés, on es documenten 14 dents i 95 fragments d'esquelet. Amb aquestes restes, se sap que, com a mínim en aquesta tomba, hi havia 4 individus: 1 nen, 2 que serien adults d'edat mitjana i 1 adult d'edat avançada.
També extraiem la planimetria del megàlit de l'estudi de Josep Castany per al departament de cultura de la Generalitat.
Extret de l'estudi de Josep Castany per a la Generalitat |
Per últim, informem que les restes recuperades foren dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i que, segons Tarrús i Carreras, aquesta tomba fou erigida vers el Calcolític, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.
Tornem al cotxe i a la C-26 i tirem direcció Bassella per aquesta carretera fins a girar a l'esquerra per la C-14. Pocs quilòmetres després, agafarem el desviament cap a Mirambell i Tiurana. Tot anant per aquesta pista asfaltada, trobarem a mà dreta un mirador al pantà de Rialb i el dolmen de Perotillo o Pont del Perotillo. El dolmen és a aquest mirador des de que es va traslladar degut a la construcció del pantà.
Cambra simple pirinenca o dolmen simple de 2.20 metres de llarg per 1.20 metre d'amplada, segons dades del 5 de juny de 1996, al seu emplaçament original a Castellnou. És estrany, perquè a la ubicació actual es documenten unes de totalment diferents: 1.32 metres de llarg, 1.45 metres d'ample i 1.05 metres d'alçada. Aquesta cambra, queda sustentada per un túmul de 8/9 metres de diàmetre, amb cròmlec de contenció a raó de grans blocs en la actualitat. Originalment i segons es documenta a les actes del "Congreso Nacional de Arqueología Profesional", el túmul faria 13 metres de diàmetre, i el cròmlec sí que era bastit a raó de blocs.
Hem recuperat una planimetria del seu estat original, extreta també del mateix document.
Extret de les actes del "Congreso Nacional de Arqueología Profesional" |
El megàlit era conegut de temps ençà pels pagesos de Mas Perotillo, però no fou fins el 1986, quan es va catalogar, degut a les prospeccions patrimonials dutes a terme per a la construcció del pantà.
El 18 de maig del 1999, s'iniciaren les investigacions al sepulcre, del que es van extreure un molí barquiforme i diversos trossos de ceràmica a mà llisa. Al seu interior, apareixen un mínim de tres empedrats, on es troben un fragment ceràmic i dos micròlits de sílex retocats. Per les troballes obtingudes i la manca d'ossos humans, sembla que aquest hagi estat espoliat a consciència. També es van observar dues parets construïdes rudimentàriament pel que podrien ser caçadors, per evitar ser vistos pels animals.
No hem trobat cap datació individual exacta i actual del megàlit, però per l'estil arquitectònic i la distància que el separa dels immediats companys de mateix estil, ens aventurem a datar-lo a l'era calcolítica, vers el 2700-2200 a.n.e, tot i que el departament de cultura de la Generalitat diu que podria havia estat bastit des del Neolític fins al Bronze final.
Si en voleu més, n'hi ha molts per triar, ja sigui a la comarca del Solsonès com a la de l'Alt Urgell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada