Tornem a Roses a passar el cap de setmana, per veure uns sepulcres que teníem controlats... més o menys!! Comencem la ruta on hi ha el camí que accedeix al megàlit de la Creu d'en Cobertella (Dòlmens i menhirs de Roses I).
Pugem pel camí, que més tard es torna en un corriol bastant desdibuixat a estones, passem el fabulós dolmen de la Creu d'en Cobertella i el menhir de la Casa Cremada II i seguim el corriol, direcció nord-est, a uns 150 metres del menhir, trobarem el dolmen a mà dreta del corriol amagat per la vegetació.
Aquest dolmen de nom Casa Cremada és datat vora 3400 - 3000 a.n.e. Mai ha estat excavat, i juntament amb el mal estat en el que es troba, fa que no es pugui assegurar la tipologia... de fet en Tarrús i en Carreras l'etiqueten de dubtós. Nosaltres si que veiem una prehistòrica tomba, a la que només li queden dues lloses dem peus, poder són un pel fines, però el paral·lelisme entre elles és evident. La datació ve atorgada pel veïnat que té.
Segons els citats autors consta d'un túmul de 5-6 metres de diàmetre, sense restes d'anell de contenció. També ells en el últim llibre publicat, presenten la planimetria del dubtós sepulcre.
Seguim pel corriol que ens portarà en uns 5 minuts a una carretera de terra que va vorejant els turonets des del Golf de Roses fins al Cap de Creus. Seguirem cap al nord en aquesta pista, que gairebé no hi passen cotxes. La cista de la Tomba del General o del Coll de Fitor, és a un corba àmplia cap a l'esquerra, just al marge dret del camí.
D'aquest si que en sabem l'estil dolmènic, es tracta d'una cista neolítica amb túmul datada vers el 3400-3000 a.n.e. i consta d' unes mides internes de 1.95 metres de llarg, per 0.62 d’ample, per 0.80 metres d'alçada màxima. Consta d'un túmul de 6-7 metres de diàmetre amb restes d'anell peristàltic erigit a base de mur de pedra en sec.
 |
| Planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras |
Fou excavat per primer cop vers l'any 1946 per Miquel Oliva i Pere Palol, que en dibuixen un disc de pissarra al sud de la cambra funerària, i al 1986-1987 per Sara Aliaga, Àngel Bosch, Oriol Mercadal i Josep Tarrús, que en documenten un fragment de vora de bol de ceràmica a mà i una ascla de quars blanc.
Seguim pel camí en direcció Cap de Creus, fins que ens trobem un altre cop a una corba molt oberta a l'esquerra, un camí que surt al bell mig d'aquesta. Ens endinsem pel camí, i la cista la trobarem a mà dreta. Mireu ben mirat ja que la cista es troba molt deteriorada. Com a pista, prop d'ella hi ha un cartell, així que si veieu un pal i un cartell enmig del no res, allà es troba la cista.
La cista neolítica amb túmul, de Puig Alt consta d'unes dimensions internes de 2 metres de longitud, 0.5 d'amplada i 50 centímetres d'alçada, que no ho semblen ja que està mig colgat. Es tracta d'un sepulcre bastit sobre el 3600-3200 a.n.e., i es troba al mig d'un túmul circular de 7-8 metres de diàmetre, sense restes d'anell de contenció.
 |
| Planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras |
Al 1988, va ser excavat per Sara Aliaga, excavació que es va tancar sense cap resta a documentar.
Fem mitja volta per a tornar per on veníem, però no prenem el camí, sinó que anem pel corriol que ressegueix la carena. Seguim endavant pel camí fins al Puig Rodó, on intentem trobar, sense èxit, la cista del mateix nom. Des de la carena, baixem per una tartera que ens durà al Pla de les Gates, aquí just hauríem de trobar la cista del Pla de les Gates, però noi... no la vam trobar pas. Totes dues cistes es troben en greu perill de desaparició, ja que, per les fotos que hem vist, només s'intueixen.
Resignats, encara que no és el primer ni l'últim dolmen que no trobem, tornem al corriol que mena a la carretera de terra des del dolmen de la Casa Cremada. Ens hi endinsem i als pocs metres surt un corriol senyalitzat a l'esquerra que ens portarà sense deixar-lo a la cova-dolmen del Rec de la Quarantena I o de la Riera Quarantena I.
Fou descoberta pel geòleg Carles Roqué vers el 2 de gener de 1998, vint dies més tard tornava a la cova acompanyat de membres del GESEART. La cambra construïda aprofitant la cova és de 1.8 metres de longitud, 2.9 d'amplada i 1.2 metres d'alçada i fou utilitzada sobre el 2500- 2000 a.n.e. És difícil fer fotos, però es poden veure les lloses aixecades per a fer de corredor. Com es veu a la imatge següent, el sepulcre consta d'un túmul frontal amb anell de contenció, que conserva una alçada màxima de 40 centímetres.
 |
| Planimetria de Josep Tarrús |
Va ser excavada l'any 1998 per Àngels Custoja, Paula Santamaria, Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús, i es varen recuperar cinc fragments de ceràmica a mà.
Seguirem el corriol i en poca distància trobarem una nova tomba, la del Rec de la Quarantena II o Riera de la Quarantena II, que per cert, a la fotografia es veu en primer pla una estela-menhir que amida 1.53 metres per 0.45 d'amplada i 15 centímetres de gruix.
Passem a dedicar-nos a la tomba, es tracta d'una nova cova dolmen amb unes dimensions internes de 3 metres de longitud, 3.60 metres d'ample i 1.80 d'alçada.
D'altre banda el corredor d'accés a la cambra sepulcral fa 1.80 metres de longitud per 0.90-0.70 d'amplada, amb una alçada màxima de 1.37 metres. L'habitacle interior fa 3 metres de longitud per 3.60 metres d'amplada, amb una alçada de 1.80 metres. I va ser construït, mitjançant un túmul frontal, del que es conserven uns 30 centímetres al lateral esquerra, tot i que no queda cap resta del anell de contenció extern
.PNG)
De la seva excavació varen sorgir pocs materials, es documenten 3 fragments de ceràmica a mà llisa, pertanyents al Calcolític, vers el 2500-2000 a.n.e., i 3 fragments ceràmics més que evidencien utilitzacions fins a l'Edat del Ferro, vers el 900-600 a.n.e.
Ara sí, tornem al cotxe acabant de fer el caminet que seguim i anem a fer una cervesa que ens l'hem ben guanyat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada