Petita excursió en grup avui. Anem a Amer, amb en Manolo, la Fina, l'Alberto i la Dominique. Per arribar-hi, sortim de l'AP-7 prenent la C-63 direcció Santa Coloma de Farners. Passem Santa Coloma, Anglès, La Cellera de Ter i arribem a Amer, on, just entrar al poble, davant les primeres cases i una parada de bus, veurem un camí asfaltat que surt a la nostra dreta, amb un rètol indicant Sant Climent d'Amer. Ens hi endinsem i seguim tot rectes el camí asfaltat, fins a trobar el desviament a Sant Climent a la dreta i La Barroca tot rectes, seguirem vers La Barroca, que és el cim pel qual ens passejarem avui.
A partir d'aquí, el camí és de terra, però l'estaven asfaltant quan hi vam anar. Seguirem per aquí uns quilòmetres, fins a trobar un ampli espai a la dreta, just abans d'arribar a un tros de mas. Allà deixem el cotxe, i, a peu, en endinsem per un camí, que surt de la mateixa "zona d'aparcament", donant-li l'esquena a la carretera, en aquest tros asfaltada.
Tot anant pel camí (per cert, ple de fòssils), ens trobarem un pal indicador amb una bassa natural d'aigua al costat. En aquest punt agafarem un corriol ample, que surt un xic a la dreta del camí, en el sentit que portàvem, direcció l'ermita de Sant Roc de la Barroca. A aquest camí amb sòl de roca mare, que va pujant fins l'ermita, tornem a trobar gran quantitat i diversitat de fòssils: petxines, cargols de mar, eriçons, nummulites, etc.
Al cap d'una estona, el corriol s'endinsa pel mig del bosc, on comença a fer trossets amb cert grau d'inclinació i les arrels dels arbres, de tant en tant, surten per ell. En aquest moment, ja faltant poc per arribar a l'ermita, veurem a una corba a l'esquerra, en un tram de cert pendent, un corriol que s'endinsa pel bosc, marcat amb un amuntegament de pedres. L'agafem i en uns 25 metres arribarem al dolmen del Cementiri dels Moros de Sant Roc.
D'aquest jaciment no hi ha gaire informació, ja que, tot i estar localitzat en un lloc prou fàcil d'arribar, no s'han fet gaires prospeccions. Sabem que l'Albert Fàbrega amb en Josep Agustí hi van treballar, determinant una amplada de 0.80 metres i una llargada de 1.80 metres.
Ara en actualitzar l'entrada i fer les fitxes del jaciment a gener del 2026, podem aportar més informació gràcies al compendi megalític de Catalunya de l'any 2022 d'Enric Carreras i Josep Tarrús. Ells aporten unes dimensions de 1.70 metres de llarg, 0.95 metres d'ample i 0.80 metres d'alçada conservada. Es tracta d'una possible cista neolítica semienterrada amb túmul. Diem possible perquè hi ha, als volts, restes evidents d'un assentament iber i un altre d'alt-medieval, fet que fa possible una confusió amb tombes d'aquestes eres; personalment, no ens ho sembla gens, ni iber, ni alt-medieval.
Per tant, i segons en Josep Tarrús i Enric Carreras, aquesta tomba fou bastida al Neolític, vers el 3900-3400 a.n.e.
Aquest sepulcre té just al costat uns forats, no naturals i amb alguna llosa a l'interior, que ara sabem que, segons Josep Tarrús i Enric Carreras, serien mes tombes del mateix estil que l'anterior, per tant es tractaria d'una petita necròpoli de 5 cistes .
També cal dir que en Fàbrega i l'Agustí esmentaren que, encara que el conjunt podia semblar quelcom relacionat amb l'edat alt-medieval, el fet de tenir una cista ens ubica clarament a la prehistòria, donant-li encara més consistència el conjunt de lloses del costat i el poc visible túmul.
De nou al camí principal, pugem fins l'ermita, on fem parada tècnica, que s'han de reposar forces. Fem una ullada a les maques vistes des de l'ermita.
 |
| Foto de Manolo Lara |
Tornem cap al cotxe fent el camí a l'inrevés, agafant alguna petita variant per baixar del cim de la Barroca, però no allunyant-nos gaire del camí principal.
Quan arribem al cotxe, decidim anar a dinar al parc de Sant Salvador, al costat de la riera de Santa Coloma de Farners. Allà fem el "picnic" i el cafè al bar que tenen muntat. Jo ja pensava que ens acomiadaríem, però en Manolo tenia preparada una visita més. Així doncs, el seguim per l'AP-7, sortint-nos a Hostalric. Llavors, vam passar per sota l'autopista per un dels diversos passos estrets que la creuen, dirigint-nos cap a la zona de Fogars. Un cop creuada, seguirem el camí ample de sorra que hi ha direcció Barcelona. Passarem una gran casa i, just després, el camí s'allunya de l'autopista i, quan aquest es torna a apropar, deixem el cotxe enganxat a la vora.
Ens posem a caminar i el camí es torna a allunyar de l'AP-7 vorejant un camp conreat; al poc, es torna a apropar i llavors agafarem un camí a la nostra esquerra que puja vers les muntanyes. Caminant per ell, surt un camí a la dreta, gairebé a la nostra esquena en el sentit de la marxa, que en pocs metres ens porta a un trílit modern.
Per internet, hem trobat fonts que asseguren que és un dolmen... ni de broma, encara que hi ha una gran pedra just al davant, en posició com si fos la de capçalera.
Tornem al cotxe i ens encaminem cap a Mollet, on anem a prendre una cervesa tots sis per acomiadar la diada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada