Dia de camí, ja pensant en la tornada, prenem direcció a Ille et Vilaine creuant tot Mor-Bihan des de Finistère, però no ens perdonaríem pas, el perdre'ns els megàlits que hi ha de camí. Així doncs, preparem la ruta per veure el màxim (per veure'ls tots, necessitaríem viure anys allà) de dòlmens, alineaments, menhirs, cròmlecs i tot el que sigui prehistòric.
Fem la primera aturada ja a terreny de Mor-Bihan, a la comuna de Kervignac. Anem a visitar el sepulcre de Des Trois Pierres o Tri-Men-de-Castello, fantàstic megàlit amb una atípica llosa al bell mig del que seria l'accés a la cambra. Potser al seu temps, fou un sepulcre de corredor en forma de "P".
Situat en un bosc, molt proper a la D765, entre Hennebont i Brandérion. La cambra del megàlit té uns 2 metres d'alçada, per una amplada de 1.90 metres i una llargada de 1.20 metres. Pel que hem trobat, es creu que era un dolmen de corredor amb cambra sepulcral circular, de la que s'esmenta que hi ha dues lloses amb restes de gravats, i que està coberta per una nova llosa que mesura 3 metres de llargada per 2.80 metres d'amplada.
A la informació a la què hem pogut accedir, no consta cap tipus d'excavació. Tot i això, i segons el Musée de Patrimoine de France, el megàlit es va erigir cap el 4100 a.n.e. Ens sembla una dada correcta, ja que els sepulcres de corredor a Bretagne se situen entre el 4500 i el 3500 a.n.e.
Seguim a Mor-Bihan, més concretament a la comuna de Languidic, on, tot passejant per un bosc, amb els arbres quasi en línia i net de sotabosc, veurem l'alineament de Grand-Resto o Kersolan, o també és conegut com els Soldats de Saint Cornely. Però de fet, només veurem una part del magnífic alineament, gran part d'ell, és a zones privades, a les que no es pot entrar.
L'alineament, que mesura de 600 a 700 metres, per una amplada màxima de 120 metres, té tres fileres de menhirs, amb 141 rocs d'alçades variables. La filera de més al nord, encara té en peu 29 menhirs, la central en té 69, i la de més al sud en té 43.
Es creu que aquest alineament són les restes d'un molt més gran que va ser erigit cap el 3300 a.n.e., segons datacions de C14 d'un fogar del costat d'uns dels menhirs.
Caminant per l'alineament, ens dirigim cap a les dues tombes o cofres del mateix nom, que hi ha la seva fi. Quan vam arribar on més o menys sabíem que eren, tot seguint l'alineament, ens trobem que estaven preparant una macrofesta, coneguda com "Fete des Menhirs"... aquí a Catalunya hi ha molta gent que no sap que és un dolmen, i allà fan una festa popular, sense comentaris. Es pot veure a la primera fotografia tots els tancats de fusta que estaven muntant per a la gran festa. Totes dues tombes quedaven dins d'aquest tancat principal. La més visible, la de Kersolan I.
La de Kersolan II no la veiem, i parlant amb els obrers, resulta que n'hi havia un que parlava espanyol i era afeccionat als dòlmens com nosaltres. Ens va explicar que això és el que quedava de la segona tomba de Kersolan.
Tot i això, donant un vol per la mateixa plana, abans de que ens presentessin el company franco-anglès-espanyol, vaig veure algunes lloses clavades a terra, però bé, tampoc, no vam voler estar gaire més per allà, molestant als treballadors, i vam marxar.
Amb la revisió de l'entrada, i 11 anys més d'experiència, podem mig assegurar, que la llosa que ens va dir que era el que quedava de l'altre cofre té pinta de formar part del primer. Per les dimensions i la proximitat, podria ser la llosa de coberta trencada i desplaçada dins d'un túmul desaparegut a dia d'avui. Sabem, per la poca informació que hi ha d'elles, que aquestes dues cistes tenien obra tumular.
Per tant, donem com a segona cista de Kersolan, el conjunt de lloses que vam trobar al prat, en aquesta posició tant peculiar. Nosaltres ho tenim clar.
Els dos cofres, com li diuen ells, van ser excavats el 1898 pel comandant A. Martin. D'aquests només hem pogut saber que daten de l'edat del Bronze, d'entre el 2000 i el 1500 a.n.e. Ell documenta una destral de fibrolita i diverses puntes de fletxa triangulars de sílex, però no podem saber si són restes associades a aquests sepulcres.
Tot seguint l'itinerari marcat, entrem a la comuna de Camors, on fent una passejada veiem l'alineament de Kornevec o Kernevec o Cornevec. Es troba dins el fantàstic i tranquil bosc de Florange, un bosc ple de falgueres, d'aquests sense pujades i baixades, planer del tot i amb molta vida, on curiosament, els menhirs de l'alineament de Cornevec estan caiguts, que jo diria que més que caiguts per factors naturals, han estat abatuts.
De l'idíl·lic alineament, podem dir que fa prop de 300 metres de llargada, amb més de 200 menhirs de vora els 3 metres, col·locats a intervals de 4 metres. Pel que fa a l'aixecament del monument, se sap segur que és Neolític, però no hi ha certesa de quina de les etapes del Neolític pertany. Tot i això, hem trobat que el Musée de Patrimoine de France el posiciona d'una manera burda, vers el 4100 a.n.e., però no dona cap explicació del perquè d'aquesta afirmació.
A la fi de l'alineament (abans hi ha un tros privat), just a punt de que s'acabi el corriol, en un camí ben ample i definit, ens fixem en uns rocs que hi ha allà mateix.
Estrany roc, la veritat és que a dia d'avui no sé com definir-ho, podria ser quelcom, i si no és prehistòric, bé mereix una visita. Passem al següent roc, on la Cris i jo vam interpretar una pedra de sacrificis.
I ara, una foto amb senyals inequívocs de que una antiga civilització rondava per aquests paratges.
Si amplieu la foto, es veu un gravat al roc de la meva esquerra, que diríem que no és prehistòric, bé podria ser medieval o quelcom així, no ho sabem perquè no som grans experts en gravats, però els gravats medievals que hem vist són força semblants pel que fa a estil i profunditat.
I la llosa caiguda davant meu podria ser un antic menhir, en té tota la pinta, arrodonit, aplanat... sembla el menhir de l'Avi, que tenim a Catalunya, al bell mig del massís de Cadiretes.
Canviem de comuna, tot anat a Colpo, on visitarem 4 dòlmens i un menhir. Comencem per la necròpoli de Larcuste, que té dos cairns, un al costat de l'altre, que foren restaurats l'any 1972 per J. Lecornerc i J. L'Helgouac'h; a aquets cairns, veurem tres sepulcres. Comencem pel cairn de Larcuste B, també anomenat Colpo II.
Dels tres sepulcres de Larcuste, és el més impressionant. No sabíem com fer-li una fotografia que li fes justícia, i realment no vam ser capaços, és molt gran dimensionalment parlant, ja que el cairn fa quasi 30 metres quadrats.
El dolmen construït majoritàriament amb murs de pedra seca té sis cambres, tres a l'esquerra del corredor, dos a la dreta, i una última cambra construïda al final, orientada un xic a la dreta. Aquest corredor fa 10.20 metres de llargada i una amplada de 1.10 metres, que dona accés a les sis cambres, que, arrodonides o rectangulars, amiden entre 1.00 i 1.50 metres de longitud. Actualment, com es pot veure a la foto, 4 d'elles conserven la llosa de coberta i una en conserva un tros. Hem llegit a algun lloc, que tenen gravats al que seria la part interna de les cambres. A les excavacions efectuades, es va trobar, just al principi del corredor, un gran aixovar de rocs treballats i diversos i variats fragments ceràmics. D'altra banda, a dins de les petites cambres, s'hi trobà més material ceràmic.
Aquest cairn és datat vora el 4400 a.n.e. mitjançant C14, i, segons es creu, els dos grans amuntegaments farien, a aquells temps, uns 3 metres d'alçada.
El segon cairn, anomenat Larcuste A o Min Groh Ru o també Colpo I, fou erigit uns 500 anys abans que el seu proper veí, prop del 5000 a.n.e. Amb 13 metres de llargada i 8.5 metres d'ample, conté dos dòlmens.
Aquest és el primer que veiem, catalogat com a dolmen B del cairn de Larcuste A o Min Groh Ru A o Colpo I.
Va ser fàcil entrar, no em vaig donar cap cop al cap aquesta vegada. Impressionen les dimensions de la cambra quan aquesta no té sostre. L'antic dolmen de corredor té un passadís fet de lloses i pedra seca que s'allarga 3.10 metres. A l'excavació del megàlit, aparegueren molts esclats de sílex, fragments ceràmics d'un bol i una urna, Si això de l'urna és cert, és senyal d'una reutilització posterior, ja que, recordem que el cairn A sencer està datat entre el 5000 i el 4500 a.n.e., i les urnes funeràries són prou posteriors, com a mínim a Catalunya.
Ens fixem en l'altre dolmen del cairn, el primer de nord a sud i, per tant, és catalogat com a dolmen A.
Aquest té un corredor de 2.80 metres de llarg per 1.10 d'amplada, construït amb lloses i pedra seca. La cambra funerària, construïda amb el mateix estil, fa 3.30 metres de llarg, per 3.10 metres d'ample. L'excavació del sepulcre es va concloure amb un bol d'era neolítica, fragments de ceràmica corresponents a un vas, i nombrosos esclats de sílex, que eren protegits per la gran llosa de coberta, que amida uns 10 metres quadrats.
Seguim a Colpo, anant a veure el bonic dolmen i menhirs de Kerjadu o Kerjégu, on, per cert, vam fer una bona xerrada amb l'amo de la casa (jo amb el meu anglès macarrònic) i ens va comentar que el manteniment del dolmen, el menhir i el roc megalític que té allà (tots tres són al jardí de casa seva) van a càrrec seu, el govern no hi destina res de capital. Crec que és una "putada" tenir un dolmen al jardí i que el govern no subvencioni el manteniment perquè recordem que són monuments protegits per l'estat, però per altra banda en tenen tants i tants, que em suposo que deu ser com un "forat negre". Com a mínim, tenen alguns de ben restaurats, protegits i habilitats, encara que sigui per a fer negoci.
Passem per un passadís que té fet el bon home, tancat amb filferro pels costats, no sigui que els visitants al dolmen li trepitgin els camps llaurats o el preciós jardí de la casa, i arribem a la magnífica galeria de Kerjadu o Kerjégu.
Aquesta galeria coberta de 10 metres de llarg i 1.50 d'amplada està prou malmesa, sobretot a la part que està tocant al gran arbre, al principi del corredor; de fet, té tot de cables aguantant els rocs. La llosa cobertora del que seria la cambra amida 4.40 metres per 2.70 metres. A la part posterior de la cambra, hi ha un gran roc caigut a terra, i la llosa de coberta sobresurt una mica del que seria la cambra principal. Per aquesta raó, molts estudiosos, pensen que possiblement hi havia una cambra supletòria de 1.40 metres de costat, fet bastant comú als megàlits de Bretagne.
Tot i que el dolmen és molt bonic, l'excavació realitzada no ha aportat un gran conjunt de troballes, només un tros de quars en punta i diversos fragments ceràmics de diverses peces, pel que no podem atorgar-li una datació exacta de bastiment. Tot i això, podem assegurar que és Neolític.
De tornada, veiem el menhir, rebent les grates i acurades descripcions del bon home, que era tot un expert en coses megalítiques. Com a poc, el menhir ens va semblar d'allò més peculiar... els hem vist aplanats, arrodonits, en punxa, rectangulars, sense forma determinada, però aquest és el primer que veiem amb aquesta forma triangular, com buscant-li una aresta esmolada.
El menhir de Kerjadu o Kerjégu, també conegut com a la Pierre aux Esprits Follets, fa visiblement uns tres metres d'alçada, i no ens consta cap tipus d'excavació al seu voltant.
I just davant seu, tenim aquest gran roc, que exactament no sabem si és un menhir caigut o què és. A primera vista, no ens ho va semblar, però quan més el mirem, més pinta ens fa.
Segons el que hem trobat, sí és un menhir trencat i caigut, que s'estima que seria més gran que el seu immediat company.
Tant els menhirs com el dolmen formen part del mateix complex, pel que podríem atorga'ls-hi unes datacions similars, però també podria ser que els menhirs ja hi fossin anteriorment. D'altra banda, per l'estil arquitectònic del sepulcre, el podríem posicionar vers el Neolític final, entre el 3500 i el 2500 a.n.e., però l'Ajuntament de Colpo diu que els jaciments són del 6500 al 4500 a.n.e. A la fi, que no ens mullem del tot, només i segur, són neolítics.
Tornem al cotxe, que estava a escassos deu metres, just al costat de l'entrada de la casa, i ens dirigim a Bain de Bretagne, on teníem l'allotjament d'aquesta nit, ja pensant en el dia de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada