Cinquena ruta per l'Auñamendi navarrès, que tot i que només veurem un megàlit, aquest va ser un dels dies més macos de la nostra estada a Nafarroa.
Comencem el dia anant al bonic embassament d'Eugi, on arribarem des de Lintzoain tot prenent la N-135 cap a Erro. Un cop travessat aquest poble, seguim per la mateixa carretera fins l'alçada de Zubiri. Just abans d'entrar a aquesta població, que queda a mà esquerra, nosaltres girem a la dreta prenent la NA-138. Per aquesta, seguirem 5.5 quilòmetres fins veure la presa de l'embassament a la nostra esquerra. Val la pena aturar el cotxe i gaudir de les vistes amb el nucli de cases blanques d'Eugi al fons.
Seguim la carretera passant Eugi i una cosa d'aquelles que ens agrada tant poc, una pedrera, a la nostra dreta. Des de la presa farem uns 8.8 quilòmetres fins a trobar el que, al meu parer, és el més maco del dia... La "Real Fábrica de Armas de Eugi". La fàbrica més coneguda de la zona és la d'Orbaizeta, a l'entrada de la Selva d'Irati, però aquesta ens va semblar més maca per l'entorn on es troba i perquè pots gaudir-la en solitud.
Impressionants les ruïnes de l'antiga fàbrica al bell mig del bosc, amb un munt de cartells informatius que et diuen on ets de la fàbrica, i certa informació de l'estança on et trobes. Val molt la pena, jo m'hi hauria muntat una caseta en aquest entorn.
La fàbrica, construïda vers el 1766 i utilitzada fins al 1794, fa un total de 10000 m², tota ella amb diverses restes de diferents estances, carboneres, forns, etc. Ara, el que avui en dia es conserva millor són les arcades que hi ha sobre el riu Arga (riu necessari per l'abastiment energètic de la fàbrica). Són realment impressionants.
Dins d'aquests 10000 m², també s'hi encabeix el que foren les cases dels treballadors, que devien de ser força, ja que s'estima que hi vivien unes 500 persones. L'enclavament de la fàbrica no és a l'atzar... Queda clara la gran quantitat de recursos naturals a la zona, i la proximitat estratègica amb la frontera francesa, a uns 5 quilòmetres en línia recta.
Un cop visitada la fàbrica, volíem veure els megàlits que hi ha més al nord, just abans d'entrar a França, però se'ns va posar a ploure i, per la informació que teníem, la pluja venia del nord, així doncs vam empendre camí cap al sud amb la intenció de veure uns quants megàlits... Però només en vam poder veure un, la resta del dia se la va passar plovent.
Per arribar a l'únic dolmen que vam poder veure, tornem fins a Erro i prenem la NA-2330, per la que seguirem 5.5 quilòmetres tot trobant el desviament a l'esquerra cap a Ardaiz, per la NA-2331. Més o menys, la seguirem un quilòmetre, fins a trobar a mà dreta un estil capella que en realitat és una font, amb una zona dessemboscada davant i una taula d'aquestes de pícnic, allà deixem el cotxe. A peu, ens endinssem al sotabosc que ens quedarà a la dreta tot mirant la font, tot seguint un corriol molt desdibuixat uns 100 metres, on trobarem el dolmen d'Ezkiregi o Moruen Koba.
Descobert per José Miguel de Barandiaran el 26 de Juny de 1934, l'excavà el mateix any. Les troballes, si és que n'hi va haver, encara no les hem trobat documentades enlloc. D'altra banda, el túmul consta de 13 metres de diàmetre per 1.80 metres d'alçada. Segons Barandiaran, a la llosa de coberta, hi ha, des del seu centre, una línia gravada que va fent ziga-zaga per la superfície de la roca, acabant-se a l'extrem dret d'aquesta.
Segons el Govern de Navarra, aquest sepulcre es troba a 695 metres sobre el nivell del mar i el daten a grans trets a l'edat del Bronze local, entre el 2000 i el 900 a.C.
Després d'aquest, vam voler anar a visitar els tres sepulcres més que hi ha al terme municipal, però ens vam trobar el camí tancat, estava que mig plovia, els nens havien de menjar, etc., pel que vam decidir passar, per un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada