Seguint amb les vacances suïsses, de camí al següent allotjament prop de Sion, ja al cantó de Valais, ens desviem lleugerament cap a les muntanyes alpines per a visitar una magnífica roca gravada. Veníem de Neuheim, entre Zürich i Lucerna, i portàvem força estona de cotxe i, fins i tot, tren porta-cotxes (molt recomanable) per a travessar les muntanyes, però la informació que teníem sobre aquest roc va fer que anéssim muntanya amunt.
Per a arribar-hi, anem per la ruta 9 en sentit Sion i la deixem agafant el desviament cap a Anniviers, Crans-Montana i Sierre. Fem la rotonda que trobem gairebé sencera per a prendre la quarta sortida en direcció Val d'Anniviers. Ens enfilem muntanya amunt i seguim les indicacions cap a Saint Luc, on arribarem després de recórrer 17 quilòmetres.
Aparquem el cotxe a l'aparcament de davant de l'oficina de turisme i seguim pujant pel mateix carrer. Poc després, trobem una corba molt tancada i nosaltres avancem rectes cap a l'església per la Rue du Vieux Village. 140 metres més endavant, girem a l'esquerra i, quan hem de triar obligatòriament entre dreta o esquerra, agafem la branca esquerra i comencem a pujar... com si no haguéssim pujat prou per la carretera!! Pel Sentier de Tsarrire, caminem uns 125 metres (que es fan moooooooooooolt més llargs degut al fort pendent) i agafem llavors el Sentier des Grands que surt a la nostra dreta fins a trobar un camí més ample, el de la Fortouna. A aquest punt, prenem un corriol i, uns 60 metres més munt, trobarem la Pierre aux Sauvages o Pirra Servagios.
Aquesta pedra de gneis, trencada en 3 fragments i que es troba a 1714 metres d'altitud, mesura 14 metres de longitud i 6.50 d'amplada. La seva espectacularitat radica en què conté més de 350 cassoletes, algunes aïllades i d'altres unides amb reguerons. Té el privilegi de ser la roca gravada més gran de Suïssa.
Les primeres informacions d'aquestes inscultures són de F. Keller entre 1870 i 1872. Posteriorment, Jean-Christian Spanhi (sí, el mateix que va estar per Gorafe) la descriu dins d'un article recopilatori dels monuments megalítics de la Val d'Anniviers.
De llegendes sobre l'origen de la roca, n'hi ha diverses. Una diu que la pedra era transportada per esperits per a llençar-la sobre Saint Luc degut al mal comportament dels seus habitants, però Déu va aturar-los perquè encara hi havia bona gent al poble, així que van deixar anar la pedra i va quedar trencada on la veiem ara. Una segona llegenda explica que la roca s'hauria desprès de la muntanya i s'hauria quedat aturada allà abans d'aixafar el poble. I la tercera, una mica més cruenta, explica que es feia servir de lloc de tortura per als delinqüents (salvatges) i que, en funció de com eren els seus crims, la cassoleta sobre la que es vessava la sang tenia mida diferent.
Vist el roc, retornem al cotxe... sort que ara és de baixada!! Hem trobat que prop d'on l'hem deixat, durant la construcció de l'hotel Bella Tola anys enrere, es van descobrir una altra roca amb gravats i diverses tombes de l'edat de Ferro. Al voltant de Saint Luc, es té constància de més roques gravades. També es documenta una pedra amb petjades prop de la pedra gravada que hem visitat, però es va eliminar quan es van fer les pistes d'esquí.
Nosaltres, amb aquesta, en tenim prou i ja ens adrecem directes a l'allotjament, que demà el dia promet visitant Sion, les seves tombes, esteles i alineaments...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada