Amb aquesta entrada, encetem un nou país... Deutschland (Alemanya), on visitarem dos sepulcres i tres menhirs.
Dels dos dòlmens, el primer, o més ben dit el que queda d'ell, es troba al poble de Schwörstadt, nucli fronterer entre Deutschland i Schweiz (Alemanya i Suïsssa). De fet, la divisió dels països és feta amb la separació natural que crea el riu Rhin, riu que rega aquest poble. A aquest, hi arribarem tot anant per la carretera B-34, que, a trams, va vorejant el riu.
Nosaltres vam entrar a Alemanya des d'un petit nucli suís, anomenat Stein, on comença un pont sobre el Rhin que acaba a Alemanya, al nucli de Bad Säckingen. Anem per la carretera 518 i, quan aquesta s'acaba en 1.5 quilòmetres aproximadament, virem a l'esquerra per la ja anomenada anteriorment carretera B-34, per la que seguim 7 quilòmetres, entrant al poblet que li dona nom al megàlit. En aquest punt, girem a la dreta pel carrer Römerstraße, pel que en 300 metres, trobem les restes del sepulcre entre dues parcel·les edificades a mà dreta.
Aquest és el dolmen de Schwörstadt o Heidenstein. El primer nom, com hem dit, és el del nucli on es troba, i, de fet, aquest megàlit dona nom a aquest peculiar estil amb el forat a la llosa "porta" conegut com a "forat de l'ànima"; i el segon és el nom de la muntanya, on se situa.
Ens consta que a principis del segle XIX, el sepulcre era anomenat popularment amb el nom de Heideempel i que conservava el seu estat original amb totes les seves lloses "in situ". Aquest s'ubicava en una zona de vinyes, i de fet era utilitzat com a caseta per a deixar les eines i demés. Quan aquestes foren abandonades, tant la llosa de capçalera com les laterals de la cambra foren destruïdes i utilitzades en la construcció de noves carreteres... La de coberta, però, va acabar en mans d'un ferrer per utilitzar-la com a pedra d'esmolar per les eines. De les lloses de la tomba, només en restà la davantera.
Les excavacions sofertes al 1922 i 1926 determinen una longitud de 3 metres, una amplada de 2.60 a la part de davant i 2.30 metres al darrere. Del curiós forat, hem pogut saber que té un diàmetre de 45 centímetres, sent un xic ovalat. Aquest és de dimensions prou grans, ja que en la majoria dels sepulcres d'aquest estil el forat acostuma a ser una mica més petit.
Es documenten al seu interior restes de 19 cossos humans, una fulla de ganivet en pedra foguera i dents d'animals perforats, avui en dia dipositats al museu de Bad Säckingen, i d'altres ossos d'animals, suposadament de diversos sacrificis. Aquests elements daten la tomba a la segona meitat del IV mil·lenni a.n.e. Aquestes sepultures són lligades a la cultura Horgen.
Val a dir que a l'any 1934 Freiherr von Schönau, amo de les terres, fent un acte que diu molt d'ell, va donar-les per al seu estudi i posterior conservació.
Tornem al cotxe i anem a visitar el primer menhir del dia, que ens semblava prou fàcil perquè sabíem que es localitzava al camp de futbol del nucli de Waldshut Tiengen, però resulta que es troba a "l'antic camp de futbol", vam donar una de voltes!
Al menhir, hi arribarem anant tot rectes per la carretera que hem seguit per arribar a Schwörstadt, com si tornéssim vers Suissa, uns 38.1 quilòmetres, lloc on virem a la dreta per un carrer anomenat Wutachstraße. Anant per aquest carrer uns 180 metres, girem a la segona intersecció a l'esquerra prenent la Sudetenstraße i seguim 400 metres més. En aquest punt, veurem a mà esquerra un zona d'aparcament, allà deixarem el cotxe.
A peu, emprenem tot recte pel camí asfaltat, que voreja longitudinalment el nou camp de futbol i l'oval d'atletisme. Metres més tard, sempre anant rectes, creuarem per un pont el riu Wutach, i, a l'acabar aquest pont, veurem a l'esquerra el malmès antic camp de futbol (les graderies i restes de l'estadi van ser desmuntades el 2019). A la punta oposada del camp on ens trobem, tot fent una diagonal, trobarem el menhir de Langstein (el 2018 encara dins del recinte del camp de futbol).
Aquest és el monòlit, que té pinta de ser un bloc erràtic re-col·locat en posició vertical. Aquest tros de roc rep dos noms, Langenstein o Lange Stein, tots dos venen a dir (pedra llarga), o, anteriorment, també va ser anomenat com a Chindlistein en el dialecte de la zona.
Aquest imponent menhir té una alçada visible de 5.92 metres, sent de base quasi rectangular i presenta un diàmetre màxim d’1.70 metres.
El tema de la descoberta del megàlit no ens queda clar, ja que hi ha qui diu que fou documentat per primer cop vers el 858, i d'altres diuen que el primer document històric del monòlit és de l'any 1020. Sigui el que sigui, es coneix d'antic i no es pot dir que es descobrís a època moderna.
Buscant informació d'ell, hem trobat diverses fotografies... ens ha fet gràcia perquè en algunes veiem la graderia de l'antic camp, i en altres no. Això és degut a l'enderrocament de les antigues instal·lacions, duta a terme l'any 2019 per utilitzar aquest espai com a zona inundable. Cal dir que li deuria fer falta, ja que hem trobat, que aquestes primeres instal·lacions foren construïdes vers el 1908, pel que ja tenien una certa edat (111 anys). L'any 2018, quan nosaltres vam estar per allà, s'acabaven d'estrenar les noves instal·lacions esportives a l'altre costat del riu i per això ens va costar trobar el menhir, ja que el buscàvem al costat del camp d'esports sense saber que n'hi havien dos...
A modus de reconeixement històric van aixecar un roc al costat del nou estadi del FC Tiengen 08 e.V., roc que no s'hi assembla gaire, i a més, amb prou feines arriba als 2 metres.
 |
| Fotografia del roc, extret del web del FC Tiengen 08 e.V. |
De nou, tornem a la B-34 i la seguim en la direcció que portàvem. En 3.6 quilòmetres, ens desviem a l'esquerra per la B-314, i 6.4 quilòmetres més tard, virem a la dreta per la L-163a i la seguim 2.3 quilòmetres més, creuant Degernau, el poble que li dona nom al megàlit. En aquest punt, trobem a la dreta de la carretera, dins un agrupament boscós, el sepulcre de Degernau, pocs metres abans d'una zona on podem deixar el cotxe, també a la dreta.
Del sepulcre col·lectiu de Degernau, en podem dir bastants coses, tot i que no gaire detallades. La informació que es proporciona dels megàlits alemanys és quantiosa, tot i que no gaire “científica”, almenys fins a on hem pogut accedir a dia d'avui.
Aquesta tomba fou descoberta l'any 1936 pel mestre de Degernau Joseph Schneider. Aquest mestre també el va excavar, trobant restes del Neolític i l'Edat del Bronze antiga, tals com restes ceràmiques, destrals de pedra, eines de sílex i restes de joies de l'època, que es troben dipositades al Museu de Heimatmuseum de Waldshut. Aquestes restes són associades a la cultura de Horgen (3400-2800 a.n.e.), per tant, junt amb l'estil constructiu, el col·loquen en el temps vers el 3000 a.n.e., tot i que en el cartell informatiu del dolmen posa que és del 2000 a.n.e.
Anys més tard, el 1954, l'arqueòleg Edward Sangmeister el va excavar sense obtenir resultats positius del seu interior, ja que quan va aixecar la pesada llosa de coberta (unes 3 tones), no va trobar res, però sí que va trobar quelcom al costat immediat del sepulcre, que, segons la documentació, deuria ser una antiga via romana.
La sepultura va ser reconstruïda l'any 1970 segons les restes del megàlit i el seu estil, clarament Schwörstadt, amb el peculiar “forat de l'ànima”, que en aquesta tomba fa entre 36 a 38 centímetres de diàmetre, ara, te pinta de que aquesta llosa és moderna. D'altra banda, les mesures de la cambra sepulcral són de 2.20 metres de llarg per 1.20 d'ample i també 1.20 metres d'alçada. La llosa de coberta que hem mencionat abans amida 3 metres de llarg per 1.50 d'ample i té un gruix de 30 centímetres. Sincerament, no la vam mesurar i trobem diverses dimensions documentades del sepulcre. Creiem que aquest batibull de mides deuen ser degut, a que podrien ser de l'original o del dolmen reconstruït, si és que hi havia lloses com per a poder mesurar-lo inicialment, i surten en algun antic document.
El túmul d'aquesta antiga tomba és allargat, amb una longitud de 8 metres per 5 metres de diàmetre en amplitud, i una alçada d'1.80 metres, arribant just a la llosa de coberta.
Mig quilòmetre més tard, tot anant per la mateixa carretera i en el mateix sentit que portàvem, aturem el cotxe al voral i ens endinsem al camp de la dreta. Dins d'ell, trobem el menhir "associat" al sepulcre que acabem de veure... el menhir de Degernau.
Segons hem pogut saber, l'any 1954, un estudiant de Joseph Schneider, descobridor del dolmen de Degernau, va trobar el menhir del mateix nom estintolat a terra i del qual només sobresortien uns 10 centímetres. Per la data, tot i que no n'hem trobat cap documentació que ho digui clarament, creiem que fou l'arqueòleg Edward Sangmeister, que va reexcavar el sepulcre de Degernau aquell any.
Es descriu que a l'excavació del monòlit es varen localitzar diferents restes ceràmiques, destrals i altres restes, relacionades amb la cultura Horgen, fet que ens fa pensar en un probable menhir senyalitzador de l'antic sepulcre, que es troba a uns 500 metres en línia recta. Tot i que no ens quadraria amb la línia temporal que se suposa d'aquests grans rocs i sumat a la incertesa de que aquest fos el seu emplaçament original, ja que el més probable, segons els experts, és que aquest es trobés a la part alta de la muntanya, ens fan pensar en que el menhir i el dolmen, tot i que porten el mateix nom, no devien d'estar relacionats... a no ser que es reutilitzés el sepulcre i fos llavors quan s'erigís el monòlit.
El re-aixecament de la Pedra llarga o menhir de Degernau es produí l'any 1971, i, amb la informació relacionada de l'aixecament, s'esmenta un possible segon menhir del que no hem trobat informació. El que sí hem localitzat és la longitud total del monòlit... amida 2.25 metres, amb una base rectangular de 1 metre per 80 centímetres.
El daten a grans trets entre el 2000 i el 1800 a.n.e., tot i que si les restes de cultura Horgen trobades estiguessin relacionades amb aquest gran roc, la datació variaria.
Seguim la ruta pel menhir de Langstein Weilheim. Per arribar-hi... Podríem haver fet una altra ruta i haver-lo vist abans, però bé, per uns minuts de més i sent a Alemanya... tant se val.
Així doncs, tornem cap enrere fins a Whaldshut Tiengen, tal i com hem vingut, tot anant per la B-34. Dins del poble, topem amb l'antiga rotonda per la que abans hem seguit rectes; ara però, sortim per la segona, que va direcció nord-oest pel carrer Feldbergstraße. Aquest carrer canvia de nom dient-se carrer de Tiengen (en alemany, clar). Seguint-lo, topem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca seguint la L-157, i, més o menys un quilòmetre més tard, girem a la dreta emprenent el carrer Hauptstraße. Seguint-lo 7.1 quilòmetres i creuant el nucli de Weilheim, veiem un desviament que duu a Bierbronnen per la K6558. A un centenar de metres, aturem el cotxe i ens endinsem al camp de l'esquerra, en el què, en el seu límit amb el camp adjacent, trobarem el menhir.
El Menhir de Nöggenschwiel o Langstein Weilheim, popularment conegut com a Langer Stein, és un monòlit que mesura més de 2 metres de longitud, dels que 1.80 metres són visibles. Parlant de dimensions, es documenta una amplada de 70 centímetres, 40 centímetres de gruix a la seva part inferior i a la banda superior un gruix que oscil·la entre 30 i 25 centímetres.
Cercant informació, hem trobat també la creença de que es tracti d'un antic vestigi de la cultura Horgen (Horgen Kultur), tot i que, com hem dit abans, la datació generalitzada dels menhirs és molt posterior.
Com es pot veure, el menhir és “construït” amb forma triangular, sobre un bloc erràtic de gres de colors.
Segons un hostaler del poble, un tal A. Hilpert, aquest monòlit tenia un germà petit, situat a l'est de la capella i entre un emmaranyat de carreteres, que era conegut popularment com la pedra curta. Diem era perquè, com ell mateix diu, va ser destruït pel propietari de les terres. Segons ell, també aquest faria 1.20 metres d'alçada. Fa pocs anys, en una prospecció a la zona indicada, es va localitzar rocam de grans i petites dimensions de pedra que no és pròpia de la zona.
Amb el triangular monòlit, ens acomiadem d'Alemanya i tornem a l'allotjament suís a descansar un xic, demà més.
Degernau: 32T 454545 52792670
Menhir de Nöggenschwiel o Langstein Weilheim: 32T 440244 5281186
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada