Venint dels dòlmens de La Rioja Alabesa i la Rioja i anant a un casament a Getxo, fem parada obligada al terme municipal de Kuartango, prop del poblet d'Anda, on resten tan sols una vintena de veïns, que mantenen i gaudeixen de la seva tranquil·litat. En aquest trosset de la vall de Kuartango, hi ha quatre sepulcres d'aquests rex com dic jo. Per localitzar-los, és facilíssim, són tots quatre junts i amb caminet d'accés i tot... els estan arreglant per a les visites i es troben delimitats per una tanca amb porta d'accés.
El primer que veiem és el de Gurpide Sur, també conegut com a Urbide o Urpide, que clarament és trencat per la meitat, i consta d'un més que evident túmul a la part conservada.
Aquest més que imponent megàlit fou descobert per Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Manteli l'any 1870.
Es tracta d'una galeria coberta de cambra rectangular i avantcambra. La primera mesura, interiorment, 3.20 metres de longitud, 2.75 d'amplada i 2.10 d'alçada. L'avantcambra té una amplada de 85 centímetres, una alçada de 1.23 metres i una llargada de 1.50 metres. Pel que fa al túmul, mesura uns 21.70 metres de diàmetre per més de 2 metres d'alt.
S'han dut a terme diverses campanyes d'excavació, a les que s'han trobat restes òssies d'uns 130 individus, de totes les edats i sexes, variat i divers aixovar funerari, del que es documenta, un punxó de coure de 78 mil·límetres, quantitat de fragments ceràmics, denes de collaret d'atzabeja, diverses ascles, raspadors, puntes de sageta amb aletes i peduncle, i altres sense, diverses làmines de sílex, penjolls a base d'ullals de porc senglar, etc. Amb tot això com a referència, l'hem trobat catalogat com a monument megalític de l'era calcolítica basca, entre el 2500 i el 1800 a.n.e.
Ara, anem a visitar el germà, tot tornant al camí, i uns metres més amunt, a l'altre costat d'aquest, veiem una nova porta d'accés. Aquesta ens obre pas al dolmen de Gurpide Norte. Unes restes prou peculiars, ja que s'observa la part diametral del túmul, però no en queda res d'ell a la zona interior.
D'aquest derruït megàlit, tenim informació que atorga la seva troballa a José Miguel de Barandiarán l'any 1955. A dia d'avui, es poden veure lloses disperses i un túmul, que no deixa cap mena de dubte de que és de creació artificial.
Tot i això, no fou excavat fins l'any 1963, concretament del 26 al 31 d'agost, per Juan María Apellániz, sota la direcció de Barandiarán. En aquesta, varen trobar fragments ceràmics, gran quantitat de restes òssies humanes molt fragmentades i un aixovar funerari en os dels més importants d'Euskal Herria: un picador-compressor de banya, un anell d'os i, el més rar, un objecte en os fet amb la segona falange d'un animal, a dia d'avui encara sense determinar.
 |
| Dibuix extret de l'article "La falange labrada del dolmen de Gurpide Norte", de Juan María Apellániz |
Hem trobat que, per les dimensions de l'objecte, podria ser d'un lleó de l'era actual, però que bé, poca cosa vol dir. L'objecte, com s'observa a la imatge, no conté cap gravat per incisió, però sí que ha estat rebaixat i polit amb intencionalitat. Com a curiositat, podem dir que no hi ha una clara funció de l'estri, però és prou semblant a objectes trobats a la part sud peninsular i a Portugal. Aquestes eines són dipositades al "Museo Arqueológico Nacional".
Tornant a la tomba, com es pot veure a la fotografia anterior, el dolmen resta en un estat de conservació precari, sobretot degut a les feines agrícoles. El túmul, gairebé circular i de 17.30 metres al seu diàmetre més llarg, es troba pràcticament arrasat comparat amb el del veí, tot i que és molt evident, i de lloses tan sols se'n visualitzen tres, una de més gran amb forma de menhir, de 3.10 per 1.18 metres i un gruix de 0.25 metres, i dues clavades verticalment al terra.
Per acabar amb el sepulcre, direm que es tracta d'un sepulcre de corredor bastit al Neolític final/Calcolític inicial, ja que segons hem llegit té uns 5000 anys, pel que seria proper al 3000 a.n.e. I el Calcolític, com també l'hem trobat mencionat, a Euskadi comença cap el 2500 a.n.e.
Seguim caminant un xic més i a l'esquerra del camí veurem una nova porta d'accés, aquesta a un camp per al bestiar, que creuem en direcció al petit turonet existent, on hi ha una altra porta d'accés. Un cop creuar la porta, ens adonem que no és cap turó, és el túmul del megàlit de San Sebastián Sur o II.
Aquest dolmen és conegut amb el sobrenom d'"El Montecillo" degut al seu gran túmul, d'uns 4 metres d'alçada i una longitud màxima diametral de 32 metres. Consta d'una cambra poligonal amb 8 lloses i un corredor compartimentat. Si voleu observar-lo millor, aquí deixem un sketchfab del bonic monument megalític.
Els seus descobridors, Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Manteli, l'excavaren parcialment l'any 1870, excavació de la qual no tenim dades del tot fiables. Però anys més tard, va patir una excavació a càrrec de Julián Apraiz.
A banda de les restes humanes recuperades, i segons hem pogut saber, entre les excavacions sofertes, es documenten diversos geomètrics, làmines de sílex sense retocar, algunes puntes de sageta, denes de collaret, penjolls d'os, una punta metàl·lica i gran quantitat de fragments ceràmics.
A l'excavació del 2021, es va descobrir que aquesta antiga tomba va ser reformada durant la seva utilització, tancant la cambra sepulcral i reformant el corredor i el túmul. I també apunten que té uns 5500 anys, pel que seria el més antic d'aquesta necròpoli, sent aquest d'era neolítica.
Com es pot comprovar a la imatge, es trobava en procés de restauració quan el vam visitar, ja que les lloses eren inclinades cap a l'interior, sepultades pel pes del túmul i parcialment trencades algunes d'elles. L'haurem de tornar a visitar, ara que ja es troba rehabilitat.
Tornem al camí i un xic més endavant, aquest cop a mà dreta i endinsant-nos per un ample corriol desdibuixat, tot i que molt clar, trobarem el dolmen de San Sebastián Norte o I.
Sepulcre simple de cambra poligonal que, per la seva morfologia, es pot datar al Neolític basc, construït amb sis lloses clarament visibles, tot i que falta la coberta de l'antiga tomba. La cambra mesura 2.30 metres per 1.40 i té una alçada de 1.38 metres. Pel que fa al túmul, amida 12 metres de diàmetre i 2 metres d'alçada.
També fou descobert per Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Monteli el mateix any que el seu germà, el 1870. Tot i això, es documenta molt superficialment una excavació produïda per Ladislao de Velasco, en la que afirma haver trobat algunes restes òssies humanes al seu interior.
Val a dir que les datacions no són radio-carbòniques, pel que aquestes podrien variar, són aproximades segons la seva arquitectura i l'aixovar recuperat. Finalitzada la mini-ruta, tornem al cotxe i ens dirigim a l'allotjament prop de Bilbao on dormirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada