De tornada d'una merescuda escapada nadalenca a França, anem al terme municipal de Rabós, tot tornant de la Catalunya Nord per la carretera del Col de Banyuls, a la que seguim 1.8 quilòmetres des del punt on entres a "la Terra". En aquest lloc, enmig de les muntanyes, trobem una masia mig enrunada a mà dreta, el Mas Pils, i una pista forestal per la que hem de seguir a l'esquerra. Aquesta, que ja es veu atrotinada a primera vista... després empitjora i a més creua dos recs amb prou aigua, almenys quan hi vam anar. No és apta per cotxes 4x2, però sí que ho és per a 4x4.
Nosaltres, que malgrat la muntanya que arribem a fer encara no tenim 4x4, aturem el cotxe davant del mas a l'entrada de la pista i, a peu, enfilem pel camí amb els dos "trastos" de la casa, que van gaudir d'allò més creuant els recs i llançant pedres a l'aigua.
A uns 800 metres d'emprendre el camí, just abans de creuar el segon rec, aquest amb menys volum d'aigua, veurem un corriol molt desdibuixat, tot i que senyalitzat, que s'enfila per la muntanya de la nostra esquerra amb el sentit de la marxa que portem. Segons el rètol, la tomba és a 400 metres, ja us dic jo que està a molt menys.
Aquí tenim el sepulcre de corredor de Comes Llobes de Pils, prou monumental, la veritat. Es pot entreveure tot anant pel mateix camí pel que hem anat continuant un xic més i mirant cap a la muntanya.
Aquest sepulcre és conegut des de finals del segle XIX com a mínim. En aquesta era, el menciona Josep Antoni de Nouvilas. Però aquest no és l'únic que el documenta, de fet, hi ha molts autors que ho fan... Joaquim Botet i Sisó el 1911, Manuel Cazurro el 1912, Pere Bosch i Gimpera el 1919, Lluís Pericot el 1925 i Isidre Macau el 1934.
Tot i les moltes mencions, només va rebre dues excavacions documentades, una de Pericot i una altra de Macau, les quals no van donar a llum cap resta arqueològica, però Josep Castells, Josep Tarrús, Júlia Chinchilla i Roser Vilardell el van estudiar i excavar de l'11 al 18 d'agost de 1979, on sí que aparegueren restes arqueològiques al corredor de la tomba. Aquestes troballes resten dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya a la seva seu de Girona. Aquest estudi, publicat com a memòria d'excavació arqueològica d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert", ha servit com a base d'aquesta entrada.
A banda, es documenten, a la tesi d'en Tarrús, 28 fragments de ceràmica a mà, 1 punta de sageta triangular amb peduncle, 5 peces de collaret d'esteatita, 1 peça de collaret de cal·laïta, 4 peces de collaret d'os, 2 tubulars de cal·laïta, 2 fragments de vas campaniforme pirinenc, 2 vores de bol i 1 de gobelet de ceràmica a mà, i 3 fragments a mà decorats amb cordons.
 |
| Extret d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert" |
Com es veu a la següent imatge que inserim (de la mateixa memòria que l'anterior), gairebé tots ells es van trobar al corredor.
.2.jpg) |
| Extret d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert" |
Comparant el primer dibuix i el que inserim tot seguit, veurem que les restes d'època inicial del sepulcre, el Neolític, van quedar amagades per l'ensorrament o abatiment intencionat de la llosa d'accés a la cambra sepulcral, i els d'era posterior a la seva creació es van trobar, també, al passadís d'accés, a no gaire profunditat. Té pinta d'excavació furtiva.
.1.jpg) |
| Extret d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert" |
Però segons Macau, la cambra ja havia estat excavada per un pastor de mas Pils, fins a uns 50 centímetres de profunditat, trobant-hi un "ansat trencat" i un ganivet de sílex de "pam i mig" de llarg. Aquestes troballes resten desaparegudes avui en dia. Tot i això, Macau va garbellar les terres extretes pel pastor trobant petits fragments de ceràmica a mà.
Entrem en l'arquitectura del sepulcre i dins de la gran quantitat de dibuixos en planta que hi ha de la tomba, nosaltres ens quedem amb el de Tarrús, que a la seva tesi dibuixa aquesta planta del que seria la cambra sepulcral.
 |
| Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús |
Segons el mateix llibre, fa 1.65 metres de longitud, 1.15 d'amplada i 1.70 metres d'alçada. El seu corredor seria bastit amb dos murs de pedra en sec creant un passadís de 2.20 metres de longitud i una amplada de 85/90 centímetres. L'alçada màxima conservada a dia de l'excavació era de 55 centímetres, tot i que devia ser, com a mínim, de 1.2 metres, que és la longitud de la pedra que dona accés al sepulcre.
Esmentem a banda la coberta, en la que trobem 38 cassoletes a la seva cara superior, mentre que la cara inferior és desbastada amb les cantoneres repicades.
Tarrús no troba restes d'enllosat, però documenta un mur d'uns 50 centímetres de pedra en sec que impedia l'accés. Ell mateix diu que "serviria com a estructura de condemnació", pel que estaríem parlant d'un sepulcre d'un sol ús. Tot i això, les restes arqueològiques documentades atorguen reutilitzacions al Calcolític i l'Edat del Bronze.
Del túmul, en podem dir que devia de tenir uns 7/8 metres de diàmetre creat a partir de pedres i terra (a dia d'avui conserva una alçada màxima de 75 centímetres). Tot ell era envoltat per un cròmlec peristàltic de pedra en sec amb una base de grans rocs ajaguts.
 |
| Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús |
La dimensió total del sepulcre, longitudinalment parlant, és de 3.85 metres, i cal destacar, parlant de mides, la llosa de coberta, que fa 2.18 per 1.75 per 0.30 metres de gruix, i un pes aproximat de 2.8 tones.
Aquest imponent sepulcre fou reconstruït per diversos membres del GESEART l'octubre de 1997, tasca complicada tenint present la seva ubicació.
Com a última dada, direm que podem col·locar el megàlit, pel seu estil arquitectònic, a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, vers el 3500 al 3000 a.n.e.
Cal dir que aquest sepulcre no es troba aïllat tot i que nosaltres només vam visitar aquest... Molt proper, però en terres franceses, es troba el dolmen del Coll de Brau, i seguint la mateixa pista, però muntanya amunt, hi ha el dolmen del Solar d'en Gibert. No són dòlmens del tot complicats per a arribar, però amb el nostre cotxe i els petitons amb gana, se'ns hauria complicat molt el tema, així que seguim el camí cap a casa i els deixem pendents per a una altra ocasió.
I l'ocasió es dona a principis d'octubre de 2021, quan aprofitant una escapada exprés a Vilamaniscle, ens dirigim a Espolla per a arribar-nos a la frontera amb França pel Coll de Banyuls. L'objectiu és visitar els dos dòlmens que havíem deixat pendents. Arribats al Coll de Banyuls, ens topem amb una desagradable sorpresa. La carretera es troba tallada per uns grans rocs just a la frontera i hi ha mitja dotzena de massa-musculats militars francesos amb metralletes. Vist el panorama i l'acompanyament de la tramuntana, decidim que més val anar al dolmen català i ja veurem després de dinar si ens aventurem a creuar la frontera. Posteriorment, hem esbrinat que el coll es trobava tallat des de feia més de mig any degut al tràfic il·legal transfronterer... sense comentaris.
Bé, tornant a la nostra sortida, girem cua i ens aturem a Mas Pils, on ja vam deixar el cotxe per anar a veure Comes Llobes de Pils. Prenem la mateixa pista que, passat aquest dolmen, comença a pujar amb més pendent cap el Coll de Plaja. Atenció!! A poc de deixar el desviament cap el dolmen, veurem a mà dreta una drecera per a accedir al cim muntanya amunt. No es recomana agafar aquesta drecera perquè està en molt mal estat i embardissada, així que més val fer els 1500 metres per la pista xino-xano que arriscar-se pel corriol. I és el que vam fer. En un passeig de 1.5 quilòmetres, arribem al Coll de Plaja, moment en què hem d'agafar el camí un pèl desdibuixat de la nostra dreta i que està protegit per un filat. Després de recórrer 500 metres, arribem a una bifurcació i prenem el camí encara més desdibuixat de la nostra dreta. Seguint-lo uns 400 metres més, ja veiem les indicacions cap el dolmen del Solar d'en Gibert, que quedarà a uns 25 metres a la dreta del camí.
Es tracta d'un dolmen de corredor amb cambra trapezoidal curta, amb un passadís estret fet de paret seca. La cambra mesura interiorment 2.10 metres de longitud per 1.35 d'amplada i 1.70 metres d'alçada. El corredor té una longitud de 4.10 metres, una amplada d'entre 75 i 85 centímetres i una alçada màxima conservada de 1.00 metres. Devia d'estar contingut a un túmul d'uns 9/10 metres de diàmetre, del que no queden gaires restes.
Cal fer esment especial a la coberta del megàlit, ja que és un xic desproporcionada per la mida de la cambra. Aquesta enorme llosa pesa 10.5 tones i mesura 2.80 metres de longitud per 2.30 metres d'amplada, essent força més grossa que la cambra. Sense fixar-nos-hi gaire, podem veure que té cassoletes a la part central. Se'n documenten 6, la més gran de les quals mesura 10 centímetres de diàmetre per 2 de fondària. La resta fan entre 7 i 4 centímetres de diàmetre per 1 centímetre de fondària com a molt.
 |
| Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús |
Va ser donat a conèixer, com el seu veí, per Josep Antoni de Nouvilas (que devia de ser el propietari dels terrenys, ja que la finca és la de Nouvilas), qui va esmentar l'existència d'un dolmen a la Coma de Llibert.
Després d'embolics diversos entre arqueòlegs, l'any 1979, fou excavat per Josep Tarrús, Júlia Chinchilla, Josep Castells i Rosó Vilardell, i, el 1988, l'excavació es va completar, centrant-se al túmul, aquesta feta per Josep Tarrús i Júlia Chinchilla, juntament amb Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Anton Molina. La cambra fou restaurada el 1980 i el corredor el 1995, donant-li l'aspecte actual.
Tornant a l'excavació de 1979, aquesta es va centrar en la cambra i en l'interès de trobar el possible corredor del megàlit, que efectivament va aparèixer fet de pedra seca (com és el d'altres sepulcres de la zona), essent extremadament llarg i força ben conservat. Dins la cambra no es van trobar restes, però sí al passadís, consistint les troballes en ceràmica a mà llisa, fragments de vasos campaniformes, denes tubulars de collaret en or i discoidals d'esteatita, ascles de sílex, un disc de pissarra arrodonit amb inici de perforació central i un disc ceràmic possiblement iber o romà, a més d'alguna resta d'època medieval.
L'excavació del 1988 no va produir troballes, igual que la restauració del 1980. Però a la restauració del 1995, va aparèixer una dena discoidal d'os al corredor.
La tipologia del megàlit i les troballes permeten datar-lo a la mateixa època que Comes Llobes de Pils, és a dir, cap el 3500 - 3000 a.n.e.
Amb la visita finalitzada, marxem a dinar a Garriguella, així que el dolmen de Coll de Brau tornarà a quedar pendent.
Però 2 mesos més tard, tornem a la zona amb la intenció de, a la fi, visitar el megàlit de Coll de Brau, també conegut amb el nom de la Cova dels Alarbs. Dir que va ser molt més còmode de visitar, no hi havia gaire tramuntana. Els rocs tancant l'accés a França hi eren, uns de nous, ja que els que hi havia van ser retirats amb cordes per gent de la contrada, però no hi havia militars musculats amb metralletes, pel que el pas, il·legal o no, era diferent.
Bé, per arribar al sepulcre, hem d'agafar la pista que surt a l'esquerra tot just passar els rocs col·locats separant Catalunya de França (indicació dels forestals francesos AL 74). Seguim per aquesta pista uns 1.9 quilòmetres des del coll, on al vèrtex d'una corba a l'esquera emprendrem un corriol que puja costerut vers la muntanya i que et duu al megàlit en poc mes de 500 metres. Cal dir, però, que els 500 metres de muntanya no són els de ciutat. El dolmen queda just al costat esquerre del camí, a la part alta del cim, en un petit replà.
La primera menció d'ell es va produir entre els anys 1882 i 1884 per Ludovic Martinet, qui parla de tres Coves dels Alarbs als voltants de Banyuls. De fet, cova de l'alarb és un nom força comú per a anomenar els dòlmens a la zona (de l'estil de cova dels moros a la nostra zona).
Aquest, el Coll de Brau, es trobava desmuntat, i va ser restaurat el 21 de maig de 1990 per un grup d'afeccionats sota la direcció de Joan Abélanet.
En Josep Tarrús el descriu com un sepulcre de corredor construït en pissarra, amb unes dimensions internes de la cambra sepulcral de 1.7 metres de longitud, per 1.05 d'amplada i 1.56 metres d'alçada màxima conservada. Pel que fa al corredor, no hi ha evidències clares, però deuria de ser de parets de pedra en sec o petites lloses. I del túmul en podem dir que s'estima d'entre 8/9 metres de diàmetre i que no en queda resta del seu peristàlit, però possiblement seria un mur de pedra en sec.
 |
| Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús |
D'aquesta antiga tomba, no hi ha documentació d'excavacions actuals, però Joan Abélanet va trobar un fragment informe de ceràmica campaniforme pirinenca amb decoració triangular incisa. Aquest es troba dipositat al magatzem de materials arqueològics de Perpinyà.
Per l'estil constructiu del sepulcre, s'estima que fou bastit a l'era neolítica, vers la segona meitat del IV mil·lenni, entre el 3500 i el 3000 a.n.e.
Amb aquest, ara ja podem donar per tancada la visita als dòlmens propers al Mas Pils.
Solar d'en Gibert: 31T 503223 4697122
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada