Ruta pel departament de Pyrénées Orientales, a França. Aquesta és la dotzena, a banda d'altres que hem fet per la contrada visitant un sol terme municipal, pel que el nom de la publicació ja no és Pyrénées Orientales, sinó del terme on es troben els megàlits visitats.
Comencem pel dolmen de la Caixeta, originari del terme municipal de Cameles (català) o Camélas (francès), tot i que actualment es localitza a un terme veí, pel que ens dirigim amb el cotxe a Corbera de les Cabanes o Corbère-les-Cabanes en francès. Des de la carretera central del nucli, la D615A, emprenem per la Rue de l'Église, carretera que surt a tocar de la església de Ste. Madeleine. Al poc, girem a la esquerra per la Rue Pomarola i, en pocs metres més, emprenem per la Rue de Montou direcció sud. A uns 500 metres d'emprendre-la, sent ja una pista sorrenca, girem a l'esquerra, passant la Ribera de Sant Julià, i seguirem tot rectes com 1 quilòmetre fins a petar a un circuit de cross que ens quedarà a mà dreta. Nosaltres aturem el cotxe al costat d'unes casetes que hi ha.
A peu, seguim pel camí pel que hem arribat, que va vorejant el circuit, i, com a uns 200 metres de les casetes, emprenem per un nou camí que surt a mà dreta, mentre que el principal s'allunya del circuit. Aquest nou camí baixa i tot seguit emprèn la pujada. A mitja ascensió, veurem el sepulcre a la nostra dreta, just darrere del filat que tanca la zona del circuit.
Es tracta, segons Tarrús i Carreras, d'un dolmen simple que, com hem dit, fins fa poc es trobava al seu lloc original, al terme municipal de Cameles, i que ha estat traslladat al lloc actual, que pertany a Corbera de les Cabanes, on també se'l coneix per a dolmen del Còrrec de Montou.
Fou descobert entre l'any 1934 i el 1936 per Eugène Devaux, i, segons la documentació produïda per ell mateix, es trobava en un estat ruïnós, només restant dempeus la llosa de capçalera i els dos laterals, un d'ells, a la part interior, amb un conjunt de cassoletes prou juntes formant una creu.
Segons els mateixos autors es tracta d'un sepulcre d'era neolítica, tot i que degut al seu mal estat de conservació original (ja que al lloc d'origen ja va ser desmuntat per a utilitzar les lloses com a abric, i després ho va tornar a ser, per traslladar-lo al lloc actual, i tornat a muntar), no permet confirmar quin estil de dolmen simple és.
Continuem visitant el sepulcre d'Arques del Coll del Moro, al que arribarem tot tornant a Corbera de les Cabanes (o bé arriscant-se directament pels camins de terra, que surten des del circuit). A Corbera, emprenem la D615A vers la nostra dreta al costat de l'església, i, sortint del poble, arribem a una illeta, on sortim per la primera escapatòria direcció Thuïr per la D615. 2.2 quilòmetres més tard, topem amb una nova illeta, on de nou tornem a sortir per la primera escapatòria direcció, entre d'altres, Camélas, tot seguint la D58. Seguim recte per ella, arribant al nucli, on aturem el cotxe a un gran aparcament que hi ha just entrar a mà esquerra davant del cementiri.
A peu sortim de l'aparcament i anem cap el nucli. Un cop passada l'església, girem a la dreta pel carrer de la Torre i , ens uns 30 metres, girem a l'esquerra, baixant cap a una casa i baixant cap a la riera després de baixar unes escales. Sense deixar el camí que va més o menys paral·lel a la riera, anirem baixant i la travessarem. De l'altra banda, tornarem a pujar i avançarem 250 metres més, moment en que trobarem un corriol costerut a l'esquerra que agafarem. De nou en uns 250 metres més, tornarem a girar a l'esquerra pel un corriol ben definit i anirem pujant en cercle cap el cim de la muntanya. En uns 800 metres més, arribarem a la plana i a una bifurcació, on seguirem a l'esquerra i, en 30 metres més, arribarem a una segona bifurcació, on anirem de nou a l'esquerra. Sense perdre el corriol, en uns 250 metres més, arribarem al bonic dolmen d'Arques del Coll del Moro o des Arques del Coll de Maure en francès, que té una magnífica vista 360 graus al seu voltant.
La caminada i aventura va valer la pena per a poder admirar aquesta galeria catalana del Neolític. Potser hi ha un camí més curt, però el nostre plànol no conté els corriols d'aquesta muntanya i vam trobar el dolmen per intuïció a través de la seva posició i com anàvem trobant els camins. Tot i que no es troba gaire lluny del nucli de Cameles, va restar desaparegut durant anys. De fet, ja l'any 1985, és citat per Jean Abélanet i Pere Ponsich, i el 1991 per Françoise Claustre, però fou llavors quan es va perdre el rastre de la tomba, fins que va ser retrobat per uns excursionistes (Martine i Eric Salles, veïns de Castellnou) el 2010.
Ara toca un altre de prou espectacular, bastant diferent a l'anterior, però igual d'impressionant. Parlem del sepulcre del Roc del Llamp del Serrat d'en Geli, al que hi ha diverses formes d'arribar. Les més ràpides són seguint camins sorrencs que hi ha al final del nucli de Cameles, (n'hi ha un parell que t'hi apropen en poc més de 4.5 quilòmetres), la recomanada pel Google maps, mitjançant la D615 i la D48 poc abans d'arribar a Thuïr, i la que fem nosaltres, tot anant per carreteres de segon ordre, però asfaltades, que pel nostre tipus de cotxe va millor... També podíem haver anat a peu, però hem d'intentar anar ràpids, no tots els dies ets tan lluny de casa i els dies encara són molt curts.
Bé, agafem el cotxe i tornem a la illeta que hem fet per venir a la D615, seguim per aquesta carretera uns 150 metres trobant-nos una nova illeta, on tornem a sortir per la primera escapatòria direcció L'Auxinell. Seguim rectes per aquesta uns 4.5 quilòmetres fins a topar amb la D48 a l'alçada de Castellnou dels Aspres o simplement Castellnou. Girant a la dreta, seguim per aquesta carretera uns 800 metres i ens desviem per la sortida que trobarem a l'esquerra, i per aquesta seguim 900 metres més. A aquest punt, aturem el cotxe a l'esquerra de la carretera, a la portalada d'una casa d'aquelles xules... el Mas d'en Vilar.
Ja a peu, creuem la carretera emprenent una pista forestal i, a uns 190 metres de començar-la, la deixem agafant un corriol que surt a mà dreta, que ascendeix a la carena i passa pel costat del sepulcre en uns 500 metres. Cal dir que hi ha un un caminet d'accés al megàlit del Roc del Llamp del Serrat d'en Geli des del corriol, que com es pot veure a la foto es troba dins d'un recinte delimitat per rocs, com si fos un cròmlec.
Aquesta possible galeria catalana, segons Tarrús, es localitza a una de les vessants del Serrat d'en Geli, al terme comunal de Castellnou dels Aspres. No és difícil de trobar ara que està net, ja que el cròmlec resta quasi sencer i els rocs són realment grans. Inserim la planta i l'alçat que presenta Jean Abélanet al seu estudi, d'on es poden extreure les dimensions del sepulcre.
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" |
Fou citat per primer cop per Jean Abélanet l'any 1970, tot i que, segons ell mateix, la primera vegada que el va visitar fou dos anys abans. Es documenta de nou l'any 2011.
Retornem al cotxe per a visitar ara una petita necròpoli, la de la Ramera. Desfem els 900 metres recorreguts per a arribar de nou a la D48, on girem a l'esquerra i avancem 4.8 quilòmetres, fins que la D48 mor a la D2. A aquest punt, girem a la dreta cap a Saint Michel de Llotes i, 160 metres després, a una corba molt tancada, veiem a la nostra esquerra un ampli prat on podem aparcar, just abans de l'ermita de Santa Maria de Fontcoberta (on hi ha un aparcament). A peu, travessem la carretera i prenem una pista que surt just del vèrtex de la corba. Per ella, caminem 450 metres sense agafar cap ramificació i anem al prat de la dreta a cercar els dos sepulcres, a uns 20 metres de la pista i separats entre ells una vintena de metres.
El dolmen de Ramera I consisteix en una caixa megalítica sense coberta formada per tres lloses contingudes a un túmul d'uns 5 metres de diàmetre emmarcat per un cròmlec encara visible tot i les altes herbes. Sembla ser una galeria catalana, bastida a era neolítica.
Fou descobert per Jean Abélanet i Pere Ponsich el 1965, igual que el seu veí la Ramera II, foren i excavats tots dos el 1968 pel mateixos. L'excavació d'aquest dolmen no va donar més resultats que petits fragments ceràmics.
Anem ara a la Ramera II, com hem dit, uns 20 metres més endavant.
Aquesta caixa megalítica conserva tres lloses laterals i un petit fragment d'una quarta, mancant-li la coberta. És de dimensions molt similars a l'anterior, aproximadament uns 2.00 - 2.50 metres de llarg per una amplada d'1.00 metre.
L'excavació del megàlit no va produir troballes, el que demostra la violació antiga dels sepulcres, fet que es pot explicar per trobar-se molt proper a un camí ramader utilitzat des de l'antiguitat.
Nosaltres no vam ser capaços de veure-ho per les altes herbes, però al llibre de Jean Abélanet apareix un croquis amb dues lloses formant vèrtex al costat del dolmen, i Tarrús i Carreras indiquen que es tracta d'un dolmen doble, és a dir, dues tombes al mateix túmul.
 | |
|
Seguim a continuació cap a Sant Miquel de Llotes per a completar una ruta feta fa uns quants anys. Això, però, ho explicarem a l'entrada corresponent: Dòlmens als Pyrénées Orientales I.
Coordenades UTM(ETRS89):
Jo defenso que si feia fort vent, fins i tot podeien fer soroll, ... perquè tots tenen el seu forat.
ResponEliminaInteressant web Ramon i curiosa teoria! Gràcies per compartir-la!
Elimina