Ja som a Astúries, ens allotgem a Cangues d'Onís (Cangas de Onís). La llengua asturiana no és oficial així que encara que el títol sigui en asturià, l'anomenaré en castellà, que sí que és l'oficial de la zona.
Cangas de Onís no és un poble molt gran, tot i que va ser capital del regne asturià fins l'any 774. Particularment, no és que m'agradi gaire, potser massa turístic, però sí que s'han de veure certes coses.
La primera, el Pont romà, que no és romà, és medieval (romànic), però bé, li diuen "el Puente Romano".
La creu que penja és "la Cruz de la Victoria", que és la creu que hi ha a la bandera d'Astúries.
Tothom ha vist aquest pont encara que sigui en fotografia o per la tele algun cop, és un dels emblemes de la província. A més, normalment està pleníssim de gent, nosaltres vam ser llestos i la foto la vam fer a les 7 del matí, on a tot el pont només hi és la Cris, al bell mig. Aquell dia vam fer la Ruta del Cares, Poncebos - Cain - Poncebos, uns 24 quilòmetres, en 5 hores i mitja, i calia matinar.
Tornem a Cangas de Onís després de la ruta i ens dirigim a l'ermita de "Santa Cruz".
Es tracta d'un sepulcre d'estil dolmen simple bastit al Neolític final, de cap el 3300-3000 a.n.e. i té unes dimensions de 3 metres de llarg i 1.5 d'ample, l'alçada no l'hem trobat pas. La Viquipèdia esmenta que l'alçada de la llosa de capçalera, la dels gravats, té una alçada de 2.25 metres, i segons aquests i les pintures són típics de l'era neolítica local, com línies en ziga-zaga triangles i altres motius geomètrics, fets en pintura vermella.
![]() |
| Dibuix de la Asociación de Profesionales Independientes de la Arqueologia de Asturias |
Tot i que en webs més oficials hem trobat que realment totes les lloses de la cambra funerària estan o pintades, o gravades, o repicades, fet que ens fa pensar en un gran reutilització en el temps, ja que són tècniques de diferents époques.
Segons referències, la antiga tomba ha estat estudiada com a mínim 5 vegades, tot i que com ja havia estat espoliada d'antic, les restes recuperades van ser mínimes. De fet només hem trobat documentada una preciosa destral de pedra polida que resta conservada al Museo Arqueològico de Asturias.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada