Cap de setmana completet com nosaltres diem, ja que havíem quedat amb els meus "tiets" que tenen un apartament a L'Estartit, per a fer una graellada de carn i, ja que hi érem, passar el cap de setmana allà, capbussada rere capbussada a les Illes Medes. Vam aprofitar per intentar localitzar una cista que no l'aconseguíem trobar (aquest era el segon intent, més el dia que vam visitar el paradolmen. Ja entendreu perquè o dic això), i apropar-nos fins a un dolmen, proper a on nosaltres crèiem que estaria l'amagada cista. Així doncs, aparquem a Romanyà de la Selva.
En certa manera, entenc perquè no la trobàvem, la cista es troba just darrere del Paradolmen del Camp d'en Guitó, a uns dos metres baixant el desnivell (Megàlits a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I), però vaja, o vas amb una fotografia de les seves restes o em sembla a mi que pots estar donant voltes fins que canviï l'estació.
Aquesta és la cista de l'Oliveret o Olivaret, com es pot imaginar pel seu nom, científicament està catalogat com una possible cista neolítica, tot i que els rocs visibles no estan treballats... a mi em crea dubtes.
Segons en Xavier Niell Ciurana, l'arqueòleg de la zona, el jaciment fou identificat per Josep Maria Almeda, durant la dècada del 1950, i va ser excavada per Lluís Esteva i Cruañas, que va recuperar, 1 fragment de fulla de sílex i 3 fragments d'un vas ceràmic de 25 centímetres.
Segons documenta la part interior, que seria la cambra sepulcral, amida 2 metres de llarg per 1.20 metres d'amplada, tot i que a dia d'avui les dimensions són difícils de mesurar degut al seu mal estat de conservació. S'ha de dir que tot i el mal estat que acabem de mencionar, sembla que la tomba disposava d'un mena de corredor, con un dolmen de corredor en "P"
Però el dubte més gran, ve amb la seva datació, ja que no es té clar de quin estil dolmènic estem parlant. La Generalitat el col·loca entre el Calcolític final i el Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e. (datació paradolmènica), però si fos una cista neolítica seria molt més antiga, vers el tercer o quart mil·lenni.
Inserim la planimetria que en el seu dia va dibuixar em Lluís Esteva on es veu millor el que dèiem abans de la morfologia del corredor.
Tornem al cotxe i anem direcció el cementiri de Romanyà. A uns 100 metres del poble, agafarem un trencall asfaltat a l'esquerra. Un quilòmetre després, passarem per davant d'un tros de casa també a mà esquerra i seguirem per la carretera asfaltada uns 4 quilòmetres tenint com a objectiu un gran radar meteorològic de la Generalitat (una pilota blanca). Continuem fins que trobem dues bifurcacions a l'esquerra, just a sota del radar, allà deixem el cotxe i pugem a peu fins al radar. Es recomana pujar al mirador que hi ha just al costat d'aquest.
Baixem del mirador i agafem un corriol que surt des de la base de les escales i que en pocs metres ens durà al dolmen de Puig d'Arques.
Aquest sepulcre va ser descobert per en Pere Caner i Estrany, vers el 1950. Ha estat estudiat i documentat per una llarga llista d'arqueòlegs, però no fou fins a finals del 2001, principis del 2002 quan grup GESEART, amb l'ajut de diversos arqueòlegs i col·laboradors el va restaurar, prèvia excavació.
Segons en Carreras i en Tarrús és tracta d'una galeria catalana bastida amb pissarra, que consta d'una cambra sepulcral que amida internament 4.50 metres de llarg, 1.40 metres d'ample i una alçada de 1.80 metres. El corredor fa 3 metres de llarg per una amplada de 1.20 metres i 1 metre d'alçada.
Pel que fa al túmul és prou peculiar, ja que es documenten restes de peristàlit, que encerclava una obra de tendència circular de 16/17 metres de diàmetre, amb 3 graons a la seva superfície.
A sofert dues excavacions, de les que cal destacar la inexistència de restes antropològiques, potser degut a l'acidesa del sòl de la zona, tot i que el dolmen resta bastit sobre roca mare, també empitjorat per les continuades violacions que ha sofert el sepulcre. Però l'aixovar que va trobar Pere Caner fou prou extens; es documenten: 1 plaqueta de pissarra verdosa molt treballada, 1 fragment de raspador o ganivet de sílex, 2 puntes de sageta del mateix material i 35 fragments de ceràmica a mà. A més, a l'excavació que va fer el GESEART el 2001, aparegué un altre fragment ceràmic sense identificar, d'estil prehistòric. Tots aquests materials, són dipositats al Museu Arqueològic de Calonge.
Segons l'estil de dolmen i les restes recuperades podem afirmar que la construcció d'aquesta tomba fou entre el Neolític final i Calcolític antic, vers el 3000-2700 a.n.e.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada