Diumenge a Figueres; ahir vam visitar mas Gamarús i hem aprofitat l'avinentesa per passar el cap de setmana a la zona, en companyia d'en Manolo i la Fina.
Esmorzem a l'hotel, al mateix menjador on la nit anterior havíem vist el Barça fer-se campió de la Champions League, i anem a Cantallops, on es troben els megàlits del Coll de Madàs, visitats a la ruta Dòlmens a La Jonquera II i Cantallops I, fem una visita ràpida als dòlmens de Coll de Madàs I i al II, vigilant perquè estaven fent una cursa de BTT i el corriol no és massa ample... i no vegis com anaven! Del II, tornem al camí principal del qual venim, on tenien muntat un avituallament per als ciclistes, amb la calor que fotia, vaig estar a punt de llençar-me dins les galledes d'aigua freda que tenien per mantenir frescos els sucs vitamínics. Seguim el camí pocs metres en la mateixa direcció en la que hem arribat al Coll de Madàs, i tot just després de travessar el que sembla un antic marc d'una tanca del camí, girem a la dreta prenent un corriol que baixa vers la vall. Al poc surt a un camí més ample i just a l'altre costat d'aquest últim, veurem les restes del dolmen del Coll de Madàs o Medàs IV.
D'aquest megàlit no hem trobat res, és inèdit per la majoria, tot i que és molt fàcil d'arribar i és a poca distància del camí principal. Potser no el cataloguen com a dolmen, però no sé, té bona pinta vist en persona. Particularment, n'he vist de pitjors catalogats. A més s'ha de tenir en compte la quantitat de dòlmens que hi ha al voltant d'aquest. La zona té l'aspecte de tota una necròpoli, que seria datable vers el Neolític, i tot i que no ens podem aventurar a donar una antiguitat exacte del suposat megàlit, el podríem col·locar temporalment entre el 3400-3000 a.n.e.
Tornem cap la pista, i refem el camí passant de nou per davant les galledes, i deixant a l'esquerra el corriol que mena al dolmen II del Coll de Madàs o Medàs, però abans d'acabar la corba a la que ens trobem, prenem un corriol amb la indicació de Cantallops que baixa amb un pendent bastant contundent, fruit de l'aigua que hi deu baixar en èpoques de pluja. Seguim el corriol, que a punts es fa planer, fins a trobar quasi al bell mig del camí, en un d'aquests punts planers, el possible sepulcre de corredor o galeria catalana en U, del Puig Gros. Des del corriol, hi ha una indicació cap a l'esplanada on es troben les restes.
El dolmen fou descobert el 16 d'abril del 1998 per Jaume Justafré i Baigueret, membre de Geseart. Malauradament, no ens consta cap excavació.
Aquest sepulcre veritablement està fet pols, però val molt la pena visitar-lo. Es poden veure la mar de bé les lloses radials intratumulars que hi ha envoltant aquesta possible galeria catalana. La cambra en si té unes dimensions de 1.15 metres de llargada, 1.00 metres d'amplada, i conserva una alçada de 35 centímetres. Molt menys que la llosa radial més gran, que es veu a la part de darrere del que seria la cambra, la qual amida 70 centímetres.
La informació a la que hem pogut accedir de l'obra tumular ens fa dedicar-li un paràgraf a banda, ja que consta d'un anell interior, seguit de lloses radials i un anell de contenció extern sense estructura de contenció visible de 7/8 metres de diàmetre.
Per la seva morfologia, en Careras i en Tarrús el col·loca en el temps vers el Neolític final, entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
Vist l'impressionant megàlit, almenys per a mi, tornem cap el camí principal, on ens rep la Fina animant-nos a l'última pujada, tot prenent la fresca sota un arbre. Un cop re-hidratats, seguim la pista cap a Requesens aturant-nos en el segon corriol que veurem a la nostra esquerra; pel primer també s'hi pot anar, però fas més tros a peu. Recomano el segon, que després ja les passareu magres per arribar al megàlit. No hi ha un camí definit, bé si que hi és, però, és difícil de trobar, i de seguir. Gran part la fem camp a través, per un bosc d'alzines i roures, intentant localitzar el sepulcre utilitzant el GPS.
Al final, sí que vam trobar el camí, el qual es desdibuixa i rep un fort pendent just abans d'arribar al dolmen. Pujant i tirant pel desdibuixat corriol existent cap a l'esquerra, trobarem el dolmen de la Banya de Saus a un espai gairebé planer.
XXXXXXXXXXXXXXFou descobert el 7 de març del 1999 per Roger Vila i Sandra Becerril, veïns de Barcelona, que deurien estar buscant bolets o d'excursió durilla, ja que el megàlit es troba perdut enmig de la muntanya, a uns 435 metres sobre el nivell del mar.
La cambra, que té la llosa cobertora caiguda al seu costat, amida 1.60 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i una alçada de 1.10 metres. D'altra banda, la llosa cobertora té unes dimensions de 2.73 metres de llargada, 2.23 d'amplada i un gruix que varia entre 0.15 i 0.20 metres.
No s'hi ha efectuat cap prospecció, ni s'ha trobat res en superfície, però Tarrús el col·loca cronològicament, per la morfologia del sepulcre, al Neolític mitjà, vers el 3500 - 3000 a.C.
Baixem, ara molt més ràpid, cap al cotxe. Amb el que seguirem per la pista tot rectes fins a trobar una pista a la dreta que creua la ribera d'Anyet. Seguirem aquesta pista tot rectes, deixant un camí a la nostra esquerra al poc d'anar per ella. Ens aturem i aparquem quan veiem una masia, just al costat esquerre del camí. Mireu-vos bé el mas, és sincerament espectacular... s'hi pot entrar amb compte, i consta de dues plantes. En pujar a la segona, te n'adones de que no és un mas qualsevol, és una ermita romànica, amb els seus arcs i els seus absis i tot, que va ser reconvertida temps ençà en masia. Crec que es diu Mas de l'Església.
A peu, tornem cap a l'última corba que hem fet amb el cotxe, prenent un corriol ample que surt al seu vértex. Anem seguint les marques grogues i les fites que hi ha, tot girant cap a l'esquerra fins al punt que ens vam mig perdre, sort que el GPS no s'equivoca. Només puc dir que després de virar a l'esquerra, el dolmen del Mas dels Buencs es trobava a la part alta del cim que hi ha, de nou a l'esquerra del camí, a tocar de la cinglera existent.
A aquest sepulcre de corredor (el corredor resta sepultat), no sé com catalogar-lo... el catalogaré com a dolmen, tot i que la paret del sepulcre on som la Cris i jo és un aflorament natural, que ha estat retallat i treballat, per tant podria ser molt bé, un paradolmen. Però bé, el fet d'estar treballada totalment... no sé, per a gustos, els colors.
Va ser descobert entre els anys 1989 - 1990 per Pere Verdaguer, que el va ensenyar a Joan Carles Torres, que feu el mateix amb el grup de GESEART el 26 de novembre del 1994. No s'ha excavat mai, tot i que ja ho ha estat furtivament. GESEART va trobar petits trossos de ceràmica a mà a la terra de l'excavació furtiva, que era al costat, temps ençà.
La cambra té unes dimensions internes de 2.10 metres de llarg, 0.80 metres d'ample i 1.40 metres d'alçada.
Per la seva morfologia, Tarrús el data a plena era neolítica, vora el 3000 a.C.
Tornem al cotxe, ens eixuguem la suor de l'última caminadeta, fem canvi de roba i ens dirigim, a la fi, cap a casa, bé, a posteriori d'un dinar ben guanyat a Sant Climent Sescebes. Però quan érem a punt d'arribar a Vilartolí, ens parem a visitar el menhir de Santa Fe dels Solers o de Vilartolí.
El gran roc ha estat citat un munt de vegades a la història actual, començant per Joan Papell i Llenas el 1891, Manuel Cazurro el cita el 1912, on ja adverteix del forat en la part superior per col·locar-li la maleïda creu. Joan Ruiz Solanes fa el propi l'any 1972, en fer la restauració de la Cabana Arqueta. Un altre Joan, en Joan Solà, i Lluís Esteva el tornen a citar el 1979. L'any 1988, el descriu GESEART, i el 1992 Tarrús i Chinchilla fan el mateix.
El més curiós és que amb tantes esmentades, ningú comenta cap re-aixecament.
En no haver-se excavat mai, no trobar-se res en superfície, i no tenir cap signe identificatiu d'una època, i tenint en compte la resta de megàlits que hi ha a la contrada, Tarrús el col·loca vers el Neolític - Calcolític, entre el IV - III mil·lenni a.C. El megàlit en si té unes dimensions de 1.95 metres d'alçada, 0.80 metres d'amplada i 0.50 metres de gruix.
Com hem diXXXXXXXXXXX
Banya de Saus: 31T 494946 4698362
Mas dels Buencs: 31T 495137 4698761
Menhir de Vilartolí: 31T 496937 4693767
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada