Poblat a Llinars del Vallès

Ruta de caminar ben poc i molt propera a casa, en concret, al terme municipal de Llinars del Vallès. Fent camí cap al Santuari del Corredor, on la pista encara és asfaltada, i a uns 1160 metres de prendre el desviament des de la B-510, veurem una zona per deixar el cotxe a la dreta de la carretera (poc després hi ha un camí que surt a l'esquerra amb dos pilars que el marquen). Allà deixem el cotxe i ens enfilem per un corriol ara molt marcat, ja que acaben de netejar les restes del poblat i el seu accés.

D'aquest poblat, que ha rebut diversos noms: Turó del Vent, Turó de Llinars, El Far, Turó d'en Rossell o Turó de la Majordoma, en sabem que tenia una barriada a una 300 metres, on actualment es troba el Castell vell de Llinars, i que tot ell pertanyia a la tribu ibera dels Laietans.

Centrant-nos amb el tros que vam veure nosaltres, sabem que els arqueòlegs de l'excavació del 1984 el van dividir en dues zones, la que es troba a la banda esquerra de la carretera tot pujant al Santuari del Corredor, que seria la principal (nosaltres ja vam pensar això mateix), i la de la dreta, que queda més al sud, ja més a la falda del turó.

Comencem per la segona part, que és la que han netejat recentment. El primer en el que ens fixem és en les restes estructurals d'estances rectangulars, i unes estructures més petites de forma quadrangular.

Iniciem la visita per la part baixa del jaciment, on de bones a primeres veiem les restes d'una sitja.

Just després, un xic més endavant i mirant a la dreta, veiem dues tombes d'era medieval.

En aquesta zona, i segons l'excavació del 1984, es va localitzar el sistema defensiu d'entrada al poblat. Jo vaig veure com un mur amb les estances adosades a ell, però no vaig endevinar res més.

Fotografia d'un altre dia

Comencem l'ascensió del llogaret i ens trobem amb una altra sitja.

I a la pedra que hi ha just darrera podem veure una cassoleta.

Fotografia d'un altre dia

Seguim pujant cap a la part més planera que hi ha i ens trobem amb una altra tomba, aquesta encara més petita que les anteriors, de la que no vam fer fotografia (l'un per l'altre ens la vam deixar). Però com ens queda prop de casa, hi tornem, cap problema...

Com hem dit abans, només arribar ja ens va semblar que "això no quadra", ja que les restes no es troben al cim del turó, des d'on es controla millor la zona. Així que ens disposem a entrar per aquell camí franquejat per dos pilars que dèiem abans. Als pocs metres d'entrar, veiem a la dreta del camí una cosa que ens fa sospitar...

No sabem si es tracta d'un mur de contenció modern... no té gaire aspecte d'això, vam pensar que potser era un tros de mur iber, i, cercant informació del poblat, hem trobat documentat un tros de mur de 0.5 metres d'alçada... ara, no sabem si és això. Seguim pujant al turó i entre uns arbres a la dreta del corriol, vam trobar el que podria ser una sitja, de més grans dimensions que les altres, o bé la cisterna que també es documenta a les excavacions... vam fer fotografia però amb les últimes pluges que han caigut, el sot ha quedat mig sepultat per les bardisses. Just davant de la sitja/cisterna, veiem un desboscat amb uns rocs arrenglerats, que ens van semblar prou curiosos, té pinta de paret d'una vivenda o quelcom així, té bona pinta.

També es descriuen en aquesta zona, ara boscosa, moltes més sitges i una torre defensiva., que, per al nostre parer, no és això.

Seguim el camí, que baixa del turó i et deixa a peu de carretera asfaltada, i tornant cap el cotxe, veiem en la menjada que li ha fet la maquinària al turó per encabir-hi la carretera, una imatge que ens dona més que pensar.

La part de l'esquerra del mur visible a la fotografia és clarament modern per evitar la caiguda del turó vers la carretera; ara la part de la nostra dreta podria haver estat un mur en el seu dia, trencat per la meitat per la maquinària de construcció de carreteres.

Tot baixant, fent camí cap a casa, entrem per un desviament que hi ha a l'esquerra als pocs metres d'empendre la B-510 a la nostra dreta. Per ella entrem i ens aturem a Can Bordoi (s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament habilitat que hi ha tot seguint la pista que passa pel mig de la casa), una majestuosa i gegantesca vivenda d'era noucentista, que hi ha als pocs metres de l'ermita que li dona nom. Originàriament, era un mas datat ja el segle XIII que va ser ampliat a principis del segle XX.

En aquesta impressionant casa d'accés lliure, tenen un petit museu, al que molt amablement us donaran accés els masovers de la finca... això sí, amb cita prèvia. El museu en si és sobre el Castell Vell de Llinars i les seves excavacions, que ja hem dit abans que està situat damunt d'una barriada annexa al poblat del turó del Vent, que es troba a uns 300 metres del nucli de l'antic poble, i on ara hi ha una casa de colònies. Això fa que les restes que s'hi poden admirar siguin de diverses èpoques, inclosa la que més ens interessa, la ibera.

Pesos de teler

Raspadors de sílex

Ceràmica àtica del S.V a.n.e.

Hem inserit aquestes fotos, però hi ha més restes exposades... el museu, com hem dit abans, és referenciat únicament al Castell Vell de Llinars, pel que les restes iberes exposades, han de ser de la barriada del poblat, que hem comentat que hi havia. Les restes d'aquesta era es van localitzar al fossar de l'antic castell, això és degut al sòl rocós del cim que no ha pogut retenir cap resta, precipitant-se a l'elaborat sistema defensiu d'era medieval.

De l'excavació del 1984, hem trobat molta informació, amb diverses restes documentades, la qual cosa ens ajuda a fer una hipotètica datació.

Als estrats superiors de l'excavació, es van localitzar restes d'àmfora púnica i ceràmica campaniana, que ens permeten datar l'ús del poblat a la primera meitat del segle II a.n.e.

Als estrats inferiors, es trobaren ceràmiques de la primera meitat del segle IV. Tot i això, el departament de cultura de la Generalitat el data al Ferro-Iber Antic fins al Ferro-Iber Final, vers el 550 a.n.e. fins al 100 a.n.e. Els materials recuperats resten dipositats al Museu Municipal de Llinars del Vallès.

Coordenades:

Turó del Vent o El Far: UTM(ETRS89): 31T, 451341, 4608628

Poblat a Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat

Nova entrada de poblats. Aquests són prou més complexos d'explicar que un dolmen, pel que necessites més temps d'"estudi", a banda d'intentar encabir estudis arqueològics de centenars de pàgines en una simple entrada del blog. Això fa que, de vegades, resulta prou dens, degut a la "compressió" de dades.

Avui visitem el poblat de la Penya del Moro, que es troba situat al cim del turó que li dona nom, a 277 metres d'altitud, al terme municipal de Sant Just Desvern, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona), tot i que segons el posicionament en les seves plantes, una petita cantonada pertany a Sant Feliu de Llobregat.

La primera utilització de l'hàbitat data de finals de l'Edat del Bronze inicis del Ferro, vers el segle VII a.n.e. Va continuar ocupat ja a plena Edat del Ferro i, després d'un abandó d'uns 40-50 anys, va esdevenir un poblat iber de la tribu dels laietans. Prou més tard, a l'era medieval, s'hi va construir una fortificació. És curiós que a la època ibera ni tant sols hi hagués un sistema defensiu, només la torre de guaita, construïda vers el 450 - 300 a.n.e.

Extret de la Viquipèdia

Cal dir que el camí que et duu al jaciment et porta directament a la torre medieval, que es troba bastida sobre la torre d'avistament ibera, segons les investigacions que ha sofert...

... passant per sobre del que més ens interessa, el poblat, fundat a finals de la prehistòria, inicis de la protohistòria.

Les excavacions arqueològiques al jaciment, iniciades l'any 1972, han tret a la llum una bona quantitat de estances, cobertes de nou per a la seva conservació. Aquestes són dividides en diversos sectors d'excavació. Segons el departament de Cultura de la Generalitat, la superfície excavada es va distribuir en dos sectors: el de la vessant sud i est del turó, que atansa uns 1300 metres², i un complementari a ponent de 200 metres².

Comencem la descripció per la zona baixa del poblat. Segons el departament de Cultura, el carrer enumerat com a “A” al dibuix inferior podria ser també un escòrrec per a la recollida d'aigües de les terrasses i conduir-les cap a una bassa. Aquest sector del poblat no és fàcil d'admirar, ja que la vegetació el cobreix en gran part (és una de les zones on les restes van ser documentades i soterrades de nou per a la seva conservació). Per fer-nos una idea, el millor és avançar fins a la fi de la passarel·la de fusta que hi ha a mig caminoi. Veient ja algunes restes de cases a la dreta (restaurades el 2002). S'ha de pensar que el poblat s'estén més enllà de la torre medieval/ibera i també s'hi ha trobat algun mur en direcció contrària, segons ens sembla que s'indica al mateix panell informatiu que hi ha.

Mostrem la planimetria dibuixada a l'estudi de les excavacions que es van dur a terme entre el 1982 i el 1983, sota comandament de Josep Barberà Farràs i Elvira Mata, arqueòlegs del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les últimes excavacions a les que hem pogut accedir són a carrec del mateix Josep Barberà Farràs i Núria Molist Capella l'any 1989, i de nou Josep Barberà amb la codirecció de M. Teresa Miró Alaix i Núria Miró Alaix el 1990. Aquestes dues campanyes es dedicaren exclusivament a l'excavació d'un nou sector, l'anomenat sector "U".

Tot i això, com es pot veure a la planta del poblat, es dibuixen en ell diversos murs més donats a llum a les anteriors etapes d'excavació que s'han produït al jaciment. Inserim la planimetria resultant d'aquestes excavacions per col·locar el sector "U" al jaciment, feta per Martí Abella.

També cal dir que a la planimetria oficial dels autors, segons els estudis als que hem pogut accedir, també s'hi dibuixen dues cates clandestines que segons veiem en el dibuix ens sembla que podrien tenir resultats positius arqueològicament parlant. Parlem sobretot de la del vessant oest del turó, on fa la sensació que il·legalment es van descobrir tres murs, i que s'hi ha excavat a posteriori, ara sí legalment parlant, denominant-se com a sector SF. 

A la seva banda est no fa la sensació que s'hi hagi efectuat cap excavació oficial, però sembla que hi ha un mur dibuixat a la cata il·legal. I també a la banda est, un xic més al nord, es mostra un sondeig, en el que ens fa la sensació que es dibuixen dos murs.

El material arqueològic recuperat més quantiós en aquests sectors són les ceràmiques, aquestes d'estils que denoten una clara comercialització per la mediterrània. Van sorgir restes de ceràmica àtica, coríntia, itàlica, fenícia, jònica i massaliota, a banda de la ibera, i un collaret púnic.

Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs

A més de les típiques fusaioles i alguna figureta feta en ceràmica, ...

Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs

...també es desenterraren gran quantitat d'elements metàl·lics, com fíbules...

Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs

... plaquetes de bronze, puntes de sageta, etc.

Imatge extreta del Centre d'Estudis Santjustencs

... i algun objecte fet amb os.

Però, el millor que s'ha pogut localitzar al poblat és un plaqueta de plom del segle IV a.n.e. de només 28 milímetres d'alçada i 40 d'amplada, amb un gruix de 1.5 milímetres, i inscripcions iberes a les dues cares. Aquesta resta dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.

Extret de la Viquipèdia

La plaqueta conté 34 signes ibers que traduïts a l'alfabet actual es llegirien així:

• Cara 1: tinbasteeroke / bartastoloriltursu
• Cara 2: tortonbalarbiteroka

Extret de la Viquipèdia

Llàstima que a dia d'avui no s'hagi desxifrat aquesta antiga llengua, sí l'abecedari, però no el significat.

Amb aquesta vista des de l'antic poblat, la qual ens serveix per afirmar que tenien un gran control visual de la zona (tot i que la foto és prou dolenta, maleït sol), refem el camí i ens dirigim al cotxe.

Coordenades:

Penya del Moro: UTM(ETRS89): 31T, 422183, 4583228

Ciutat ibera a Sant Julià de Ramis

Avui, com últimament, anem a fer una ruta apta per a nens: visitarem un poblat iber a Sant Julià de Ramis. Per arribar, prenem l'AP7 fins la sortida 6, que es troba just després de passar un pont per sota, i va en direcció Girona nord, Banyoles, Olot. Al poc de sortir i com a moltes de les autopistes catalanes topem amb el peatge... després del peatge anem per la primera sortida a la dreta que hi ha, a ben pocs metres d'aquest, tot fent via per la C-66, direcció Girona, Figueres, Palamós.

Poc després, just creuar per dalt l'autopista "de pagament", sortim a la dreta cap a la N-IIa, direcció Girona, Figueres, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Al poc d'emprendre aquesta nova carretera, virem a l'esquerra direcció Figueres. Passem de llarg el nucli de Sant Julià de Ramis, que ens quedarà a la dreta, i després del quilòmetre 723 de la carretera, virem a la dreta per una sortida amb canvi de paviment a la dreta direcció Fortalesa de Sant Julià de Ramis. Seguim rectes per ella direcció Veïnat dels Sants Metges, aturant el cotxe al final de la pista asfaltada, davant l'església dels Sants Metges. A peu, seguim l'ample camí que, en uns 250 metres, t'apropa al poblat de Kerunta.

Poblat peculiar, no només per la seva creació ibera i el posterior aprofitament romà, sinó perquè les cases són construïdes aprofitant el desnivell de la muntanya, degut al seu creixement... i no havent-hi prou amb això, i tenint en compte que l'ample camí et duu a la torre defensiva del poble i que pots veure diverses restes de cases tot sent a l'església dels Sants Metges si mires cap a la davallada de la muntanya, el poblat era realment grandiós. Les restes més visibles són d'era medieval, però sota es conserven les restes prehistòriques.

També allà, just sota de l'església hi ha diverses tombes antropomorfes, datables a l'era medieval.

La construcció del poblat es remunta al segle VI a.n.e., quan, segons es documenta una colla d'ibers es van instal·lar en aquest cim. La ubicació de l'assentament no és casual, ja que des d'allà tenen una gran vigia de l'entorn.

Personalment, per la morfologia del poblat, em recorda prou a la ciutat ibera del Castellet de Banyoles.

La part superior del turó té forma d'espigó allargassat, i l'hàbitat a ell adossat queda naturalment protegit per tres costats, només deixant la banda oest com a més accessible. La part més aplanada on es començar a construir el poblat queda a 150 metres per sobre la plana.

Cal dir que des de la torre de vigia fins a les restes iberes que hi ha al costat de l'església hi ha 315 metres en línia recta, i es documenta una amplada d'entre 60 i 80 metres. No sabem si és la fi del poblat, o aquest continua, podria ser tranquil·lament que s'allargués uns metres més fins al següent turó; de fet, seria més lògic defensivament parlant.

Imatge creada a partir de google maps

En color gris, de la part excavada a les restes de sota l'església... en vermell, fins on nosaltres creiem que podria ser.

Segons hem pogut saber, la presència humana al poblat va anar augmentant amb el pas del temps, tal i com es demostra amb el descobriment de tres muralles defensives fetes amb motiu d'ampliació. A banda d'aquestes muralles, també s'han trobat diverses i variades ceràmiques, corresponents a diferents èpoques.

El poblat fou abandonat, pels habitants del Ferro, vers l'any 550 a.n.e., re-habitat de nou un segle més tard per Ibers que, des del 218 a.n.e. i fins el 50 a.n.e., convivien amb els romans. Amb aquest re-habitatge la ciutat de Kerunta va patir un gran canvi, transformant-se en un dels nuclis romans més poderosos.

S'ha d'explicar que el nom de Kerunta és donat pels arqueòlegs, devien de trobar algun tipus d'inscripció, i també dir que l'actual Girona és coneguda en llengua ibera amb el nom de nova Kerunta... té una certa explicació, ja que l'emperador romà Pompeu va dissoldre la ciutat de Kerunta, creant la nova ciutat de Gerunda, i, òbviament, portant tot el poder allà.

És bé cultural d'interès nacional des del 10 juliol de 2012.

Visitada la ciutat, tornem a les zones baixes, que fa força vent i no és agradable estar a la intempèrie. Realment, el mirador col·locat sobre el baluard és maco perquè permet veure les diferents muntanyes de la zona, però no fa dia d'estar veient paisatges...

Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat de Kerunta: 31T 487664 4653083

Poblat a Olius

Avui, visitem els primer dels tres poblats que vam visitar el desembre d'aquest any. La veritat, força interessant, ens va fer gràcia la seva ubicació, la gran quantitat de sitges que vam veure, i la clara reutilització del poblat en diferents èpoques.

Per arribar, el més fàcil és anar fins a Solsona i sortir d'ella per la C-149 direcció est, cap a Castellvell i Sant Climenç. Als 2 quilòmetres de sortir del nucli, farem un gir molt pronunciat a la dreta, tot seguint indicacions a Castellvell. Als 800 metres d'anar per la carretera, toparem amb l'antiga edificació, que té una zona habilitada per a aparcar el cotxe. Allà el deixem i a peu tornem pel camí acabat de fer, emprenent un camí que surt a la dreta en una seixantena de metres. Aquest és el que et duu, en uns 100 metres, a la plana del cim del turó on es troba el jaciment; realment, a una posició dominant de la contrada.

El poblat lacetà de Castellvell fou excavat per Serra i Vilaró, que el documentà a les seves memòries del 1920, atorgant-li una superfície de 5500 metres².

Planta de Serra i Vilaró de l'any 1919

A dia d'avui, i gràcies als estudis realitzats pel Centre d'Estudis Lacetans (C.E.L.), es documenta una expansió del poblat vers el vessant sud del turó, segons les restes de murs i troballes arqueològiques de material ceràmic. Amb aquest teòric creixement del poblat, aquest abastiria uns 8000 metres².

Planta general feta pel C.E.L. l'any 2011

Ens trobem davant d'un poblat de l'edat del Ferro vers el segle VII-VI a.n.e. i utilitzat en sis etapes, tres d'elles a la prehistòria... més ben dit a la protohistòria, que bàsicament és l'etapa de la que hi ha algun document escrit, encara que sigui creat per una altra cultura més avançada. A Catalunya, és vers el 1er mil·lenni a.n.e. i fins a la conquesta romana.

La primera d'aquestes ocupacions seria la que hem esmentat breument al paràgraf superior, a l'Edat del Ferro, que és el moment fundacional del poblat. En aquesta era, es construeix la bateria de cases i el mur defensiu. A ambdues construccions, se'ls atorga una cronologia provisional, a falta de més resultats, de vers els segles VII-VI a.n.e.

A dia d'avui, d'aquesta etapa de la vida del poblat, es documenten restes ceràmiques a mà amb formes, i decoració típica de l'edat de Ferro final.

Aquesta dona peu a les dues següents, ja a l'era ibera. Diem això perquè, com a molts poblats, les edificacions de l'edat del Ferro van ser modificades i utilitzades per la nova civilització. Cal dir que aquest nivell estratigràfic és el que es conserva en pitjor estat, degut a l'arrasament del camp i a l'afectació constructiva de les etapes històriques. La més malmesa és, sobretot, la segona etapa ibera, que va del segle IV al III, durant l'iber ple-final. Evidentment, és la que es trobava més en superfície.

La primera de les dues etapes iberes és la pertanyent al segle VI-V a.n.e., on les restes trobades bàsicament es limiten a paviments i fogars.

Com hem dit abans, ens va sobtar la gran quantitat de sitges que hi ha, algunes d'elles superposades: Per a fer-ho més visible, inserim una fotografia aèria de la part del poblat on es troben. Aquest magatzems soterrats poden datar-se vers els segles II i I a.n.e.

Imatge extreta del Web del Museu de Solsona

Davant de la bateria de cases, veiem la bassa o cisterna, que realment, pel que hem trobat documentat d'ella, és força interessant.

Pel que sembla, l'excavació efectuada per Serra i Vilaró no fou gaire minuciosa, més aviat, tan sols es va dedicar a documentar el poblat i les seves estructures, sense excavar-les. De fet, d'aquesta zona de la cisterna, amb la gran complexitat que té, no en diu gairebé res. Segons el C.E.L., hi ha en aquesta zona, una superposició de fases ocupacionals.

A la campanya del 2012, s'excavà de nou aquesta zona, aquest cop a mans del C.E,L., i s'arriba a la conclusió que la bassa central no és la documentada per en Serra i Vilaró, sinó una de datació anterior, aquesta envoltada per un mur ovalat de grans dimensions. Posteriorment, aquesta és seccionada per una nova bassa i un barri de cases, a l'etapa medieval del poblat.

Planimetria de l'ocupació medieval segons el C.E.L.

La bassa d'era ibera, segons els arqueòlegs del C.E.L., devia de ser construïda vers l'iber ple. Aquesta és d'un metre de fondària, tot i que atansa, diametralment parlant, prou superfície. La medieval, al contrari, arriba als tres metres de fondària, ja que van tallar la roca mare, però és molt més petita pel que fa a dimensions superficials.

Planimetria segles VII - III a.n.e., segons el C.E.L.

Com podem veure a la planta de les restes del poblat vers el segle VII - III a.n.e., hi ha dos murs tot sortint dels habitatges, que insinuen un recinte ovalat en aquest lloc.

Per acabar amb la visita, observem aquestes restes, que clarament són modernes... pel tipus de "maó", per dir-ho així, ens fa la sensació, sense ser uns grans experts, que com a molt deuen de ser del segle XIX. I ara veient el que diuen els del C.E.L., veiem que podríem no anar gaire desencaminats. Ells documenten els fonaments d'una torre construïda amb carreus perfectament tallats i units amb calç. A l'excavació, sorgiren diverses restes de ceràmica vidriada, pel que la datació relativa ha de ser posterior al segle XIII – XIV. Pel que fa a la seva funció, és del tot incerta, però podria ser una torre defensiva de l'era. De fet, se'n documenta una altra, just a l'altra banda del poblat, datada del segle XI.

De la primera de les torres, però, també es diu que podria haver estat edificada per a la utilització de la xarxa de telègrafs del segle XIX, que és el que ens feia pinta a nosaltres.

Amb això, acabem la visita i l'estudi per recerca del poblat, que tal com pensem nosaltres, els arqueòlegs del C.E.L. confirmen que ens trobem davant d'un hàbitat prou complex... No cal dir que molt més del que creia Serra i Vilaró. El seguirem de prop, ja que ens sembla molt interessant, sobretot per les diferents etapes d'ocupació superposades.

Últimament, afegim enllaços de publicacions properes per a donar opcions d'allargar la ruta. Ara bé, en aquest cas, n'hi ha tantes que recomanem que mireu el plànol i decidiu, si és que ho voleu fer.

Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat de Castellvell: 31T 375742 4650218

Necròpolis i poblats al Segrià

Dia de visita ibera, on en vam veure dos poblats i una necròpoli tumular a la comarca del Segrià. A la comarca, n'hi ha més de poblats i necròpolis, però alguns dels jaciments són tancats i s'ha de demanar cita prèvia, pel que aquests els deixarem per a una altra ocasió.

Comencem per la necròpoli del Bronze de les Roques de Sant Formatge.

Per a arribar al jaciment, sortim de Seròs per la carretera C-45 en direcció Massalcoreig, Fraga i Zaragoza a la rotonda que hi ha al carrer d'Aviganya. Al poc, trobem una nova rotonda que creuem tot seguint per la C-45 i, només 60 metres més tard, vorejant les piscines municipals, girem a l'esquerra per la LV-7045A. Seguirem aquesta uns 600 metres fins trobar una nova carretereta a mà esquerra, aquesta més estreta, que seguirem uns 400 metres fins a trobar un magatzem o quelcom així a la nostra dreta. Allà aturem el cotxe.

El tros de la necròpoli que visitarem es troba tal i com hem arribat amb el cotxe a una zona planera a la falda del turó de la nostra esquerra, a la que vam accedir tots quatre per un caminoi que hi ha a la dreta de la necròpoli quan vas cap ella, els nens s'ho van passar genial!

A la fotografia, es veu la part rehabilitada (que té uns 70m²) amb el magatzem al fons. Segons les dades a les que hem pogut accedir, aquesta és l'àrea nord del camp F, un dels diversos camps dels que consta la necròpoli, i s’ha centrat en la restauració de vuit túmuls. S'han restaurat tres models de construccions funeràries tumulars: els túmuls circulars delimitats per una anella de lloses clavades; els túmuls circulars amb sòcol perimetral; i els túmuls rectangulars amb sòcol perimetral. Val a dir que la superposició d'aquestes construccions deixa clara la seva utilització en el temps.

Hem trobat un dibuix amb les obres tumulàries al camp F en la seva primera intervenció, entre els anys 1963 i 1964.

Planta del camp F (imatge extreta de la revista d'Arqueologia de Ponent)

De resultes d'aquesta excavació, es documenten més de 200 obres funeràries tumulars a aquest sector i 338 en el total. El sector F és, a dia d'avui, el que millor es conserva.

Les excavacions d'aquestes obres tumulars del 2001 al 2003, sota la direcció arqueològica de Montse Gené, no va reportar cap urna sencera, fet que indica una clara espoliació, però sí que va sorgir el conegut fragment d’estela antropomorfa esculpida de Roques o l'Oriol, que és com es diu l'excavador que el va trobar.

Imatge extreta del Museu de Lleida

Es tracta del cap d'un guerrer, que segons algunes fonts té més de 3.000 anys. Possiblement, formava part d'una estela funerària preibèrica, concretament del Bronze final.

L'any 2017, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va intervenir al jaciment per a fer-lo visitable. La reexcavació dels túmuls va ser prou profitosa: Es va recuperar divers material, sobretot fragments de bronze de l'interior dels túmuls, sovint barrejats amb restes òssies humanes cremades.

Aquesta intervenció també va posar en evidència l'existència d'esteles o fites en algunes estructures, que eren situades en un extrem del túmul o del sòcol perimetral.

La necròpoli és datada, segons les excavacions de principis del segle XXI, entre els segles IX i VII a.n.e., vers el 900 i el 650 a.n.e, però la troballa de l'estela antropomorfa fa trontollar aquesta afirmació, atorgant-li un possible inici d'utilització proper al 1000 a.n.e.

No vam ser capaços de trobar el poblat associat, ja que no teníem gaires dades i amb la canalla vas a horaris marcats, però tot es farà. A més, la necròpoli va passar per una altra etapa de restauració el curs 2020-2021, així que haurem de tornar.

De nou al cotxe i, després de fer un mos, ens disposem a visitar el maquíssim poblat de Genó. Per a arribar-hi, tornem a Seròs i el creuem tot endinsant-nos pel carrer d'Aviganya, que al poc és la carretera LP-7041; per ella, conduïm fins a entrar a Aitona, que és el poble següent. En entrar-hi, prenem el primer desviament a la dreta, pel camí Llardecans (bonic nom), i seguim tot rectes per ell fins que passa a ser la carretera d'Aitona, que creua el riu Segre en breu. Per ella seguim tot rectes fins creuar el Canal de Seròs; just creuar-lo, surt un camí a l'esquerra, el qual emprenem vorejant el Pantà del Curt. En uns 350 metres, el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra i, uns 100 metres després, girem de nou a l'esquerra, emprenent un camí que al poc es bifurca, lloc on nosaltres agafarem la pista de la dreta, seguint-la fins a trobar una petita zona habilitada per a deixar cotxes, i així ho fem (hi ha indicacions).

A peu, començo l'ascensió per camí habilitat al poblat mentre la Cris canvia els bolquers a l'Ànnia, i a mig camí, se m'afegeix l'Arnau (aquests nens són uns cracks, va accedir i passejar pel poblat sol, i no feia gaire que caminava).

Aquí el teniu, el poblat de Genó, datat vers el Bronze Final i l' Edat del Ferro, entre el 1150 i el 900 a.n.e. El cim del turó consta d'un perímetre ovalat amb les estances situades a l'extrem, deixant al centre un carrer o plaça. El poblat, que atansa 1.037 m², fou descobert el 14 d'abril de 1955 per R. Pita Mercé. L'excavació va donar a llum les estructures constructives, fragments d'àmfores, ceràmiques llises i camps d'urnes.

Com una imatge val més que mil paraules, i per a que us feu una idea del poblat, inserim una fotografia d'una maqueta de la teòrica planta de l'antic nucli.

Imatge extreta de Vikipèdia

Com a curiositat, cal dir que amb l'estudi de les restes que va aportar l'excavació del jaciment, es va poder saber que els habitants d'aquest nucli produïen cervesa, sent la producció més antiga d'Europa d'aquesta beguda.

Els habitatges del poblat eren construïts, pel que fa a les parets, bàsicament de pedra i fins a una alçada propera als dos metres. La teulada, segons els estudis que ha rebut el nucli, era feta de vegetals amb un cobriment de fang. Cada estança tenia un foc, tres o quatre àmfores de gairebé un metre d'alçada i un gran forat que es creu que s'utilitzava a mode de sitja, la qual cosa fa pensar en un estil de societat igualitari.

Pel que fa a les restes arqueològiques, com hem dit abans, el material ceràmic és prou divers: àmfores amb decoració, àmfores amb cordons impresos, petits vasos amb un cordó envoltant-los al voltant de la vora, tasses carenades, tasses amb apèndix de botó, urnes "sassenay", i divers material ceràmic, més d'altres tipologies de vasos i tasses. Pel que fa al material metàl·lic, és prou escàs: braçalets, agulles, anells, denes de collar i una destral de mida petita. El material lític consisteix en: dents de falç amb pàtina, gratadors, algunes làmines de sílex i un fragment de braçalet en lignit. A banda d'això, també es recuperaren molins de mà barquiformes i diversos percussors, d'entre altres restes de vida quotidiana.

El material recuperat atorga al poblat una utilització d'entre el 1150 a.n.e. i el 900 a.n.e., és a dir, al Bronze final. Degut al grandíssim bon estat en el què s'han trobat gran part d'aquestes restes, juntament amb altres evidències, donen a entendre, segons els experts, que els habitants d'aquest poblat l'abandonaren ràpidament a causa d'un foc que el va destruir totalment.

Imatge extreta de Viquipèdia

Hem inserit aquest dibuix en planta del poblat per a explicar fàcilment on es van  trobar la majoria de les restes, avui en dia dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de Lleida. Aquesta estança, la numerada com a H2, és la que té una estructura diferent.

I aquí inserim un nou jaciment a dia 22/06/2024, la propera necròpoli de la Vall de la Clamor. Des del poblat de Genó, és tan fàcil com anar fins a Aitona, girar a la dreta per l'avinguda 27 de Gener, que és el carrer central del nucli, i que al sortir del poble es transforma en la carretera LP-7041 seguint-la 2.1 quilòmetres. Aquí girem a l'esquerra pel Camí de la Clamor i, 260 metres més tard, ens tornem a desviar, aquest cop a la dreta, arribant a on es troba la necròpoli al final del camí, on hi ha una casa i camps d'arbres fruiters. La necròpoli es troba al cim del petit puig que hi ha a l'esquerra tal i com hem arribat.

La necròpoli, que es troba en excavació com es pot comprovar a les fotografies, té tota la pinta de ser el cementiri del poblat de Gebut que visitarem tot seguit, pel que seria utilitzada des de vers el 1200 a.ne., a finals de l'Edat del Bronce, inicis del Ferro.

Va ser descoberta per un veí d'Alcarràs el 2003, que va informar als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. Tot i que des de llavors, s'hi han practicat diverses excavacions d'urgència, la primera excavació formal documentada va ser entre el 13 i el 27 d'Octubre del 2023, entre el Servei d'Arqueologia de Lleida i el Grup d'Investigacions Prehistòriques, i van descobrir tres tombes, dues de les quals van restaurar i condicionar. També sabem que hi ha 5 urnes recuperades entre 2019 i 2023.

Aquest és el denominat túmul 1 (hem vist les fotografies de l'estudi, i clarament és aquest, després d'una certa consolidació).

Es documenta que fa un diàmetre de 2.20 metres i la cista de l'interior mesura 22 per 26 centímetres als seus eixos i 27 centímetres de fondària. Al voltant d'aquesta petita cista, es va trobar un gruix d'uns 6 centímetres de terra cremada, envoltant aquesta i per sota de l'enllosat del túmul, que va ser col·locada després de la construcció de la cista.

Aquesta cista va ser espoliada antigament, però els arqueòlegs diuen que van poder admirar el negatiu de la base de l'urna, que, segons ells, mesurava uns 10 centímetres de diàmetre, essent totalment plana.

De les altres dues obres tumulars, es documenta la segona molt malmesa, aquesta faria un diàmetre d'uns 1.5 metres, i la seva urna, que també havia estat espoliada, feia 12 centímetres de diàmetre a la base. La tres creiem saber quina és i li vam fer fotografia, però més val inserir una planimetria d'abans de restaurar, extreta de l'estudi d'Anna Colet, Ángel Lafuente i el  Grup d'Investigacions Prehistòriques.

Extret de: Avenç sobre una nova necròpolis tumular d’incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià) 

L'obra tumular amida 170 per 154 centímetres als seus eixos, essent així un xic ovalada. Dins l'arrodonida cista, es va poder recuperar una urna d'uns 15 centímetres de diàmetre a la seva base per 19 d'alçada.

Extret de: Avenç sobre una nova necròpolis tumular d’incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià) 

Gràcies a l'urna del túmul 3, els arqueòlegs van poder determinar que aquesta obra tumular pertany vers el segle IX-VIII a.n.e.

El juny - juliol de l'any 2024, s'ha dut a terme una altra campanya d'excavació, on s'han descobert dues sepultures més, i s'ha pogut excavar i desmuntar totalment un túmul pla, i així poder estudiar la seva construcció. A banda, també s'hi han localitzat dues estructures utilitzades per als ritus funeraris dels enterraments, segons diuen textualment els arqueòlegs: "podien haver funcionat com a taules o suports per a la preparació d'urnes". Cal dir que, des de l'inici, la Universitat de Lleida afirma haver excavat 28 tombes, que més les 2 d'aquest any, fan un total de 30 enterraments

Tornem al cotxe i ens disposem a visitar l'últim poblat del dia, el de Gebut, visitat tant el 2018 com el 2024.

Per a arribar-hi, tornem a la LP-7041 i girem a la nostra esquerra, seguint la mateixa direcció en la que hem arribat abans des del poblat de Genó. Només 55 metres més tard, emprenem per una nova pista que surt a l'esquerra i la seguim uns 600 metres, trobant a aquesta distància una zona habilitada per a aparcar a la dreta de la pista.

A peu, seguim pel camí que hem vingut en la mateixa direcció, prenent el camí de l'esquerra a la bifurcació que hi ha quan s'acaba l'aparcament (el de la dreta va cap a la carretera). I a uns 40 metres de la bifurcació emprenem un corriol que surt a la nostra esquerra, que fent ziga-zagues, puja al cim del turó, lloc on es troba el poblat iber de Gebut. 

Bonic poblat de creació documentada vers el 700 a.n.e. i utilitzat fins vora el 200 a.n.e.. El jaciment es troba, com hem dit abans, al cim del turó, però aquest nucli s'estendria pels vessants i els terrenys planers del costat, ja que, l'any 1979, la Secció d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va trobar restes d'habitació a la plana del costat. Aquestes habitacions evidenciaven un estat de semidestrucció per les feines agrícoles realitzades a la zona. A l'excavació, va sorgir divers i variat material ceràmic d'era ibera: estatuetes, útils de bronze, fragments d'espases, monedes, molins de mà, etc.

També va sorgir alguna resta romana, que es creu que és producte de la dispersió del material que tenia una vil·la documentada d'aquesta era ben a prop, just a sota de l'aflorament rocós que hem vist de camí, que, per cert, hem trobat que era utilitzat com a hàbitat a l'aire lliure a plena edat del Bronze, vers el 1200 a.n.e.

Imatge extreta de Google maps

Tornant al cim del turó, es pot veure clarament a la imatge anterior, una sèrie d'estances rectangulars arrenglerades en dos carrers, enllosats amb pedres, i una cisterna enganxada a un d'ells, que mostrem a la següent fotografia.

Es documenta que, fa un temps, es podia observar un sistema de clavegueram per la recollida d'aigües, actualment molt degradat i perdut. El poblat també conserva restes d'un mur defensiu.

Segons hem pogut saber, unes noves excavacions arqueològiques del Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, van donar a llum, entre altres coses, el cap d'una figureta femenina de terracota.

Imatge extreta de LleidaDiari

I un nou tros de mur defensiu de 4 metres de gruix, construït per l'ampliació de l'assentament i que us mostrem amb una imatge del 2024.

A les primeres excavacions, també es recuperaren un motlle de foneria per a la producció de penjolls de bronze, un ham, restes de raïm i de blat, fragments ceràmics de diverses èpoques, d'altres provinents d'Itàlia i peces de collaret de corall.

Imatge extreta de LleidaDiari

Les darreres excavacions de 2023 i 2024, s'han centrat en dues torres de la muralla, la cisterna i el barri de producció ubicat a la zona nord-est i fora de la muralla.

Una de les torres, de forma quadrangular i construïda entre els segles VII - VI a.n.e. (segurament la de la imatge anterior), va ser destruïda per un incendi que va calcinar la seva estructura interior de fusta.

Pel que fa a la zona productiva, aquest 2024 es va consolidar una zona quadrangular amb una llar de foc també quadrangular i banc corregut al seu costat. No podem inserir imatge, ja que es trobava tapada quan hi vam anar.

Finalment, s'han fet treballs a una zona utilitzada com a abocador fora muralles, on s'han trobat restes ceràmiques d'ús domèstic que es poden arribar a datar com del segle VIII a.n.e. i són anteriors a la fortificació del Gebut actual. Per això i per la datació de la torre, cal endarrerir el bastiment del poblat fins, com a mínim, la primera edat del Ferro (segles VII - VI a.n.e.).

Bé, un nou poblat, però de segur que hi tornarem perquè per les dimensions, l'amplitud de la muralla, la conservació de les estances, la cisterna, etc., val la pena una nova visita amb més calma i quan hagin consolidat més restes, ja que sabem que el volen adequar per a fer visites públiques.

I amb això, marxem cap a casa, que tenim uns quants quilòmetres per davant.

Coordenades UTM(ETRS89):

Necròpoli de Roques de Sant Formatge: 31T 282670 4593288

Poblat de Genó: 31T 289498 4594419

Necròpoli de la Vall de la Clamor: 31T 288911 4598190
Poblat de Gebut: 31T 289255 4598531