Avui ens posem en marxa amb la idea de veure uns quants megàlits, i, després d'un suculent i abundant esmorzar, prenem el cotxe i anem cap a Gerri de la Sal. Tot just arribar al que podríem denominar com el nucli urbà, prenem una carretera que surt a la nostra dreta, fent una corba prou tancada, amb un rètol que indica Montcortès, entre d'altres. L'enfilem, passant el citat poble i poc després l'estany que també rep el mateix nom. Passat l'estany, virarem per la primera carretera asfaltada que ens trobem a la nostra esquerra i la seguirem tot rectes 2.9 quilòmetres, on trobarem, a una corba a l'esquerra, un camí sorrenc que va cap la dreta en el seu vèrtex. Agafarem aquest camí deixant una pista, al poc d'entrar, que s'enfila per la muntanya a la nostra esquerra, i seguirem rectes per ell fins la primera corba a la dreta, on trobarem un espai al costat per a deixar el cotxe.
A peu, reprenem el camí que portàvem amb el cotxe. Deixarem un camí mig desdibuixat que surt a la nostra esquerra, seguint rectes pel camí uns 50 metres fins a veure un altre camí d'accés als camps per als tractors, també a l'esquerra. El primer dolmen del dia es troba just en aquesta intersecció, per sobre del camí principal (el dolmen es veu des del camí). De fet, poc després de la petita pista d'accés al camp, hi ha un petit corriol, que ens deixa al costat del megàlit en un parell de metres.
La cambra pirinenca de la Cabana de Perauba està prou ben conservada, només li manca la llosa de "porta", documentada en estudis anteriors, en concret el del seu descobridor, Lluís Marià Vidal, l'any 1894. De la cambra sepulcral, en sabem que amida interiorment 1.60 metres de llarg, 1.20 metres d'amplada i 1 metre d'alçada. Aquesta estava suportada per un túmul de pedra i terra de 12/13 metres de diàmetre, sense cap senyal a dia d'avui de cròmlec peristàltic.
Segons es documenta, les excavacions efectuades han aportat gran quantitat de restes ceràmiques datables vers el Bronze inicial, 1 cristall de quars, 1 fragment de punxó d'os, 2 denes discoidals de calcària i un fragment d'anella de bronze. Pel que fa a les restes antropològiques, es documenten 420 fragments d'os i 81 dents humanes, que correspondrien a 6/7 individus adults i 4 infants, que es van trobar, arraconades a la paret, deixant espai per un nou enterrament. Tot resta conservat al Servei d'Atenció Museística de Cervera.
Segons la informació de la que disposem, aquest sepulcre fou erigit vers el Calcolític inicial i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e.
Tornem al camí principal i retrocedim cap al cotxe, agafant aquell camí desdibuixat que hi ha poc abans d'arribar-hi. Caminem per ell tot rectes fins a veure a mà esquerra del camí un conjunt de bardisses i plantes diverses, just quan entrem a l'últim pla en el què el camí fa la volta. Entre les bardisses i flora de l'entorn, trobem les restes del possible dolmen de Fontanelles.
La veritat és que podria ser, tot i les minses restes d'un possible dolmen, es veu un túmul antic recobert per posterior pedregam, suposadament extret en l'aplanament del terreny per a fins conreables. També es poden veure unes lloses més petites, de la que se li suposa de coberta, a l'interior del que seria la cambra, com caigudes cap dins. No ens consta cap excavació.
De fet, l'únic que hem pogut trobar amb els anys és la qualificació de NO dolmen d'Enric Carreras i Josep Tarrús al seu compendi de megalitisme de Catalunya.
Un cop fotografiat el "possible" sepulcre, anem a buscar les cavitats M35, M22 i M21... no en vam trobar cap, bé, tampoc és que hi dediquéssim molta estona perquè no ens hi hauríem pogut endinsar, són per a espeleòlegs amb un xic d'experiència, crec que sobretot la M35.
Amb la "decepció" de les últimes cavitats no trobades, refem el camí fins el cotxe, el passem, i seguim per ell fins a trobar un altre camí que surt a la nostra esquerra, baixant vers la vall de la mateixa muntanya. Caminarem per ell vorejant camps de conreu i boscos poc més d'un quilòmetre, fins que acabi el camí en un prat (també terra de conreu). Girant a la dreta, tal i com baixàvem pel camí, el creuem tot enfilant-nos al turó que hi ha just davant, on a la seva part alta, també a la dreta, en una zona sense arbrat, trobarem el dolmen de La Foleda.
Aquest sepulcre va ser catalogat i restaurat el 28 de setembre 2012, tot i que, quan es va fer aquesta acció, ja tenia mostres d'un continuat espoli. El megàlit és una cambra simple, tipus pirinenca on la datació podria ser, segons el tipus constructiu, vers el 2700-1800 a.n.e. La cambra sepulcral amida internament 1.54 metres de llarg, 1.12 metres d'ample i 1.30 metres d'alçada. Pel que fa a l'obra tumular, es documenta que és de tendència circular d'uns 11/12 metres de diàmetre i que no conserva restes d'un hipotètic cròmlec.
Pel que fa a l'excavació del sepulcre per part de Núria Rafel i Maite Arilla, es documenten 29 fragments ceràmics a mà, 20 denes discoidals de pedra, 1 ascla de sílex, 19 dents humanes i diverses restes òssies molt fragmentades. De dues d'aquestes dents, i per mitjà del carboni 14, s'ha pogut assegurar que la tomba es trobava en ús vers l'Edat del Bronze mitjà i final. Aquestes restes es troben dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.
Aprofitant la increïble vista que ens oferia el lloc, ens quedem a dinar amb la companyia del megàlit.
Ja dinats, tornem al camí principal i el seguim cap a baix. Gairebé arribant a l'asfalt per on hem vingut aquest matí, prenem aquella bifurcació (ara a la dreta) que puja vers la muntanya. No us espanteu que al principi puja bastant però després es calma, i fa baixada.
Ja en plena baixada, a un revolt a l'esquerra, ensopegarem amb una entrada per a tractors a un camp. Endinsant-nos-hi, trobarem, al seu mig i a una zona no preparada per al conreu, el que molts han catalogat com a dolmen, inclòs els del Ministeri. A nosaltres no ens consta cap excavació i les lloses "no són clarament treballades", o sigui que a falta que algú ho excavi ho deixarem com una curiositat natural, ja que no veiem cap senyal dolmènica clara, i cal dir que segons informació d'en Manolo, aquesta pedra fou arrossegada pel pagès al fer el camp de conreu.
Tornem al camí, fent marxa enrere per on hem vingut i seguim baixant pel camí principal, on en finalitzar la segona corba amb cara i ulls a l'esquerra, veurem un corriol que s'endinsa al bosc. Seguint-lo uns cinc metres, veurem a mà esquerra a sobre del túmul que encara es conserva, el dolmen, aquest sí, dels Castellars d'en Pei.
La fotografia està feta per la part del darrere del megàlit, on es poden veure part de túmul i les lloses mig caigudes cap a l'interior del sepulcre. És bastant gran, més que per les dimensions de la cambra, per les dimensions de les lloses.
És una gran cambra pirinenca, descoberta l'any 1894 per Lluís Marià Vidal, que amida 2.44 metres de llarg, 1.74 metres d'ample i 1 metre d'alçada. Es troba dins un túmul de tendència circular sense restes d'anell de contenció extern, de 11/12 metres de diàmetre. Però a mi, el que em va impressionar és el gruix de la llosa cobertora, que fa 60 centímetres en diversos punts.
Tot i que hem trobat documentades tres excavacions al sepulcre, en cap d'elles s'hi ha trobat cap resta arqueològica. Al no haver-se recuperat res, es podria datar el sepulcre, segons la seva tipologia, vers el 2700-1800 a.n.e., entre l'era calcolítica i el Bronze antic.
Acabem la ruta amb aquest sepulcre. Si en volem més de la zona, sempre podem visitar el dolmen de la Cabana del Moro de Reguard o el menhir de cal Casó, i també cal dir que ens falta un dolmen de la contrada, tot i que més llunyà, el de la Font dels Coms, ja es farà algun dia.
Cabana de Perauba: 31T 333941 4686767
Sobre la "Curiositat natural", decirte que cuando fui a visitar esta zona hace unos 25 años, hablando con el único habitante de Peracalç, nos comento que esta piedra la habían desplazado, con medios mecánicos desde un campo de las inmediaciones, por lo que hay que descartar que sea un megalito.
ResponEliminaSalud
Así que ni prehistórico, ni natural, jeje. Ya decía yo que no me parecía nada... así que tema zanjado.
ResponEliminaNo lo quito del bloc, que hay diversas fuentes que aseguran que es un dolmen, entre ellas el Ministerio.
Gracias Manolo