Després de pujar fins a la Cabana del Moro de Reguard, anem a agafar forces a La Pobleta de Bellveí, a l'inici de la maca Vall Fosca. Però hi ha un problema, a aquestes terres es menja massa bé i sentim la necessitat de cremar una mica d'energia després de dinar, pel que anem a visitar un altre sepulcre, el dolmen de la Cabaneta d'Envall, situat al nucli d'Envall, a només 3 quilòmetres de La Pobleta. El posem a banda perquè no és seguint cap de les excursions properes, però si que es pot fer per a completar la diada amb qualsevol d'elles.
Per a arribar a La Pobleta, agafem la pista asfaltada que porta a Envall i deixem el cotxe a la seva part alta, entre una casa en runes i un amuntegament de material de construcció. Anirem cap a una caseta situada a la nostra dreta i trobarem el corriol que hem de seguir darrere d'ella. Arribar al dolmen no té pèrdua, ja que l'estret corriol està senyalitzat amb marques liles i no té bifurcacions. Després de fer poc més d'un quilòmetre i remuntar més de 200 metres, arribem a una petita esplanada on trobem el bonic megàlit de la Cabaneta d'Envall.
Aquesta cambra pirinenca, descoberta per veïns d'Envall l'any 2007 té una longitud de 2.50 metres i una amplada de 1.30 metres. Pel que fa a l'alçada, és difícil de determinar, ja que només conserva dues lloses dretes i la resta han caigut, però sembla que no devia superar els 1.50 metres. Està formada per blocs de conglomerat. Conserva part del túmul i el cròmlec que el delimitava, d'entre 4.70 i 6.20 metres de diàmetre. Segons els estudis als que hem accedit, la tomba va ser erigida a l'Edat del Bronze, cap el 1500 a.n.e. (datació antiga).
L'Enric Carreras i en Josep Tarrús diuen el mateix històricament parlant, i les dimensions que li atorguen són de 10 centímetres menys, potser perquè ells acostumen a donar les dimensions internes de la tomba. Això sí, li donen una alçada conservada de 75 centímetres i també documenten el túmul, que segons ells és de 11 metres de diàmetre, tot dient que a la seva fi, hi ha uns blocs de esquist blau que podrien formar part del cròmlec peristàltic. Segons ells també, es tracta d'un dolmen simple erigit vers el Calcolític - Edat del Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.
Després de visitar el megàlit i beure un bon glop d'aigua per a mitigar la set que dona pujar al turó estant a 30 graus, emprenem la tornada.
Si en voleu més, proper-proper, no hi ha gaire, com a mínim visitat per nosaltres; ara, hi ha una cosa clara, heu d'anar cap al sud.
Potser es pot provar la ruta de Dòlmens a Conca de Dalt i Baix Pallars o la de Dòlmens a Senterada i menhir a Senterada. Ara, la més fàcil i accessible, com a mínim a un dels dòlmens, és la de Dòlmens a Senterada i Sarroca de Bellera.
Vaig dedicar una recerca a la dispersió dels dolmens partint des de Montserrat. Potser t'interessi. https://revision-cultural.webnode.es/
ResponEliminaGràcies per compartir-la, Ramon!
Elimina