Dòlmens, menhir i poblat a Pinell de Solsonès III

El dia d'avui anem al Solsonès, a la zona de Pinell. Provarem de visitar algunes cistes, tant solsonianes com megalítiques. Les cistes solsonianes són dels sepulcres més ben conservats, si no les han arrasat, tot i que daten del Neolític mitjà, gràcies a que no s'erigia un túmul artificial tapant la cambra, sinó que es feia un clot per a encabir-la. Dins del forat, hi ficaven les lloses en els laterals, fent que la coberta coincidís amb el nivell del sòl. I, en algunes, s'hi ha trobat el terra de la cambra enllosat.

Comencem per aquest, el Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell. El megàlit es troba ben a prop de l'ermita del mateix nom. De fet, nosaltres vam deixar el cotxe a l'ermita i vam anar a la cerca del megàlit a peu, desfent un tros de pista i prenent el camí que ara surt a la nostra dreta. El seguim fins que creua amb un altre, en el que seguirem caminant cap a la nostra esquerra, fins que veiem un monòlit a la dreta del camí, just on el camí s'obre fent-se més ample. Al principi d'aquesta ampliació, uns metres abans d'arribar al monòlit, ens endinsem al bosc de la nostra esquerra. En ell, seguirem un corriol prou desdibuixat uns metres arribant a la fi del bosc i el principi de les terres conreades. Just allà, a la fi del bosc, trobarem la cista solsoniana del Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell.

Es tracta d'una cista megalítica situada a 775 metres sobre el nivell del mar i a uns 300 metres de l'ermita. Fa 1.64 metres de llarg, 0.77 metres d'ample i té una alçada de 0.95 metres. A la seva excavació, es varen trobar algunes restes òssies en un munt de terra de fora el sepulcre, reafirmant una antiga espoliació del megàlit.

Inserim la planta i les seccions que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Anem a buscar els altres sepulcres, però de camí, tot anant per una carretera secundària que mena a la C-149,  veiem un plafó informatiu a la dreta, que senyalitza el poblat del Serrat dels Moros o Camp dels Moros de la Codina, i ja que hi érem... jejeje (Som de fàcil convèncer).

Durant les tres primeres campanyes d'excavació, es va poder constatar la seva utilització vers l'etapa ibera, romana i medieval, tot i que hem llegit que aquest va ser construït vers l'Edat del Bronze final, ja que s'hi ha trobat ceràmica d'aquesta era.

Però el moment de més rellevància del poblat, es creu que fou a l'era ibera, ja que es denota una clara especialització del nucli en la metal·lúrgia. Prova d'això, va ser la descoberta d'un gran forn per a treballar aquest material, i la troballa d'una mina a celobert d'argiles riques en hidròxid de ferro.

No estem segurs de les dimensions del poblat: als primers informes que hi ha, es diu que fa un perímetre de 0.4 hectàrees.

S'ha de destacar la plana existent davant dels murs de pedra seca, ens va cridar l'atenció, i tot passejant per ella vam veure diferents forats a terra, tipus sitja, però amb un gran obertura a nivell del sòl.

No hem trobat gaire informació de l'estructura del poblat d'era ibera; ara, sí que n'hi ha, i molta, de l'era medieval. El que sí que hem trobat és que a la etapa protohistòrica fou abandonat, pacíficament, vers el segle II a.n.e., per la irrupció romana, tot i que també s'hi han trobat materials d'aquesta era.

Un cop visitat el poblat, anem a cercar els dòlmens del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers i el de Santes Masses. Dic els anem a cercar els dos junts perquè no es troben al seu emplaçament original, ja que l'any 1989 van ser "desmuntats" i tornats a muntar a la dreta del camí que porta a Mas Llobet, i són ben bé l'un davant de l'altre.

El primer en el que ens vam fixar va ser el del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers, més que res perquè el corriol que prens des del camí principal acaba just davant seu. Aquest megàlit fou erigit originàriament prop del mas Estany de Madrona.

Fou descobert l'any 1978 pel propietari del mas en crear un hort, fou excavat per ell mateix i la seva excavadora... li molestaven les pedres... aishhh!

Té unes dimensions de 1.20 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i una alçada de 0.65 metres. Òbviament, no s'ha trobat cap resta.

Cal parlar de la magnífica estela que li fa de coberta, que fa 1.65 metres de llargada per una amplada de 1.50 i té un gruix de 0.25 metres.

Nosaltres vam comptar 23 cassoletes, algunes amb formes rectangulars, quadrades, etc. però segons la documentació de l'excavació n'hi ha unes quantes més.

A dia 10/06/2022, inserim la planimetria que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral, que és bàsicament un estudi dels megàlits prehistòrics del Solsonès.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Ara, ens mirem la petita cambra pirinenca de Santes Masses... el Sol no ens deixava fer una foto millor, "és el que hi ha".

Aquest dolmen també ha estat traslladat de prop del mas Llobet. Quan es va localitzar, estava molt mal conservat i erosionat. Té unes dimensions de 1.50 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 0.70 metres d'alçada. Al megàlit, li falta una llosa lateral, i la coberta, ja d'antic. També sabem que quan el sepulcre era al seu lloc original, s'observava un túmul circular de 6 - 7 metres de diàmetre, construït amb terra i pedres. De l'antiga tomba, es recuperaren les restes òssies de tres individus, fragments ceràmics, denes de collaret en petxina i un botó d'os.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras al seu llibre del megalitisme a Catalunya, aquest megàlit data del que ells denominen Calcolític recent - Bronze antic vers el 2700-1800 a.n.e. 

Quan enllestim els dos megàlits, anem a visitar uns que ja havíem provat, però no vam poder passar, ja que la natura s'havia menjat els camins i era del tot impossible arribar-hi, la necròpoli de la Costa dels Garrics, que es troba a uns 1500 metres del mas Caballol de Madrona. De fet, per arribar-hi hem de seguir el camí que passa entre mig de les cases del mas... nosaltres li vam demanar informació a la senyora, que era davant la porta del mas.

La primera cista és uns metres per sobre el camí, ara sí transitable, just quan aquest s'amplia fent com una petita plaça. A la nostra esquerra i ben visible des del camí estant, trobem el dolmen de la Costa dels Garrics I.

El sepulcre es troba en un molt bon estat de conservació, sobretot gràcies als treballs de consolidació i rehabilitació que ha rebut. També es conserva un tros de túmul, molt i molt visible a la seva banda nord-oest. S'estima que aquest faria uns 8 metres de diàmetre.

Fou descobert a causa d'un incendi als anys 40 i té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, una amplada de 0.86 metres i una alçada de 1.10 metres.

Inserim planimetria i fotografia de l'aixovar del sepulcre, de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

L'any 1987, fou excavat per Josep Castany, Fina Alsina i Lluís Guerrero, arqueòlegs del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. A ella, es van trobar senyals inequívoques d'una antiga violació del sepulcre. Tot i això, Guerrero va trobar un esquelet d'un home d'uns 25 anys, bastant alt per cert (1,78 metres), sobre de les fines argiles artificials col·locades al terra del megàlit, fent de sòl. Amb això, també es va extreure el seu aixovar funerari, que és prou extens: Quatre peces geomètriques de sílex, un nucli del mateix material, una fulla també de sílex, un estri d'os polit i tres banyes de senglar, també polides. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Tornem al camí i seguim en la mateixa direcció. Tot just quan s'acaba aquesta petita plaça "natural", baixem a la part dreta del camí, on, en uns metres seguint un corriol definit, trobarem el dolmen de la Costa dels Garrics II i el menhir just a sobre seu. Aquest últim deuria presidir la necròpoli de la Costa dels Garrics, per tant, el caigut menhir rep aquest nom.

El primer que admirem és aquesta preciosa i restaurada cista solsoniana, descoberta quan estaven excavant la companya número I. De dimensions, és bastant semblant a l'altre megàlit: 1.75 metres de llarg, 0.90 metres d'ample i 1.00 metres d'alçada. Això sí, en aquest, no s'observa cap obra tumular.

Aquesta fotografia és de la nostra segona visita a la necròpoli, el dia 29 de setembre de 2024.

Inserim la planimetria de Josep Castany i Llussà, extreta de la seva tesi doctoral  "Els megàlits neolítics del solsonià".

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

També esmentar que la coberta era desapareguda i que les dues lloses de que disposa tancant el megàlit són d'era actual.

L'any 1988, s'excavà pels mateixos arqueòlegs que el company I, on varen trobar, a més dels gravats a la part exterior del sepulcre, avui en dia molt difosos, dos nivells d'inhumació. Al primer nivell, aparegueren un home de 14 - 16 anys, un altre de 25 - 30 i dos cossos de sexe indeterminat, un d'uns 20 - 30 anys i un altre d'uns 45 - 50. Al segon, sorgiren les restes d'un infant d'uns 8 anys, una dona d'uns 18 - 23 i un home d'uns 20 - 30 anys.

De l'aixovar funerari del nivell 2, es documenta de l'home: Una bola d'ocre, una fulla de sílex, dues peces geomètriques del mateix material, tres fragments ceràmics, un punxó d'os, un ullal de senglar polit i una dena de fusta carbonitzada. De la dona: Dues peces geomètriques de sílex. I de l'infant: quatre peces tubulars d'os. El del nivell 1 no hem aconseguit localitzar-lo, creiem que no deu estar publicat.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

A uns 3 metres al nord, veiem, sobre d'un petit túmul, aquest gran roc en posició horitzontal. S'ha de dir que aquest gran roc a dia de la primera actualització de l'entrada (2021) es trobava al santuari d'El Miracle a l'espera de la seva col·locació, després d'una forta restauració, dins del projecte "Gegants immortals".

És l'estela menhir de la Costa dels Garrics que, amb 2.20 metres de llargada, 1.15 d'amplada i 0.35 metres de gruix (dono les dades com si encara fos en peu), presideix la necròpoli.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

Del gran roc, que resta trencat per la meitat, se suposa que per l'acció d'un llamp, s'han trobat bocins en la part inferior del túmul que aixecava l'estela, túmul que fa, a dia d'avui, 1.20 metres d'alçada per 2 metres de diàmetre.

Extret de "Els megàlits Neolítics del Solsonià"

I ara, el dia 29 de setembre del 2024, tornem a la zona per a veure el megàlit restaurat i tornat a col·locar, ara verticalment.

També, ja que hi som, ens apropem a mirar-nos una possible estela o coberta d'un desaparegut sepulcre, que hi ha a escassos metres. Ja l'havíem vist a la nostra primera visita el 2015 i ens va semblar un roc peculiar, però no vam fer cap fotografia. Tampoc no sabíem realment què era i, de fet, ni els arqueòlegs ho tenen clar encara. L'anomenarem megàlit de la Costa dels Garrics III, ja que sixí l'hem trobat en algunes fonts.

A nosaltres ens sembla treballat. Ara, podria ser la coberta desapareguda de la cista II de la Costa dels Garrics, tot i que com es pot veure fàcilment, la llosa seria exageradament gran per a la reconstruïda cista. Igualment, s'ha de dir que l'Inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat li dedica una fitxa i esmenta que podria ser la coberta d'una cista no descoberta o desapareguda.

Segons descriuen, la gran llosa fou localitzada estintolada a terra i fou aixecada per tal d'examinar-la. Podem veure a la fotografia anterior, els rocs col·locats estratègicament per a falcar-la. Segons ells, amida 2 per 1.70 metres i té, com podem veure, un dels seus cantons molt arrodonit. La daten vers el 3500- 2500 a.n.e.

Comentem també que aquesta segona vegada vam tornar a coincidir amb la mestressa del Mas Caballol, que ens va fer passar al vestíbul del mas, on es troba la col·lecció Caballol. Aquesta col·lecció consta de tres vitrines amb moltes restes d'aixovar de diferents sepulcres de la zona que havien estat recollides pel seu avi. 

La comarca del Solsonès, és abundant pel que fa a enterraments. Aquests són els més propers que hem visitat nosaltres, encara que ens en falten alguns i també es documenten uns quants de desapareguts. És normal, ja que, com esmentat abans, les anomenades cistes solsonianes no tenen túmul. A més, per les petites dimensions i la seva antiguitat (4100-3400 a.n.e.), és prou probable que qualsevol maquinària pesada se les hagi endut per davant, tot i que també en poden quedar soterrades.

Si ens queden ganes, sempre podrem visitar tot tipus de jaciments a la zona, però potser els més propers són el dolmen del Camí vell de les Cases, el de Viladebaix juntament amb els companys de publicació.

Coordenades UTM(ETRS89):

Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell: 31T 360191 4645081

Poblat del Serrat dels Moros: 31T 363628 4644070

Camí de Madrona o els Trossos dels Perers: 31T 360494 4647720

Santes Masses: 31T 360502 4647720

Costa dels Garrics I: 31T 362423 4649041

Costa dels Garrics II: 31T 362478 4649038

Estela-menhir de la Costa dels Garrics: 31T 362478 4649039

Megàlit de la Costa dels Garrics III: 31T 362458 4649035

Menhir a Núria (Queralbs)

Aprofitant les vacances d'estiu, ens acostem a la Vall de Núria per a que els nens visquin l'aventura del cremallera per primer cop i nosaltres, de pas, visitem la pedra dreta que hi ha amagada al via crucis del santuari.

Per a arribar-hi, aquesta vegada sí que no té pèrdua. Arribats a l'estació de Núria del cremallera, anirem a l'altra banda de la via com si anéssim cap al telecabina de la Coma del Clot i l'alberg. Passem per darrere de l'estació del telecabina i trobem una bifurcació: a l'esquerra ens enfilem cap a l'alberg i a la dreta anem cap al via crucis, camí que prendrem. En poc més de 50 metres, arribem a l'estació I de l'esmentat via crucis i allà trobarem les restes de la Pedra Dreta de Núria amb les seves creus esculpides i insculpides.

A dia d'avui, s'estima que només es conserva una tercera part del menhir, fet de pissarra, essent les seves dimensions actuals de 125 centímetres d'alçada, per 49 d'amplada i 40 centímetres de gruix mitjà.

Com es veu clarament a la fotografia, té dues creus que ocupen gairebé tota la seva superfície frontal (cara sud original) i que són mostres de la seva cristianització. Si ens el mirem per darrera, veurem una tercera creu llatina. Si ens mirem el roc amb deteniment, a la seva banda esquerra podem intuir uns gravats de dues creus gregues molt més petites a la part central del roc, segurament d'origen medieval o, fins i tot, modern. Tot i això, l'aixecament del monòlit es remunta, segons Carreras i Tarrús, al Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3400-2700 a.n.e.

Per a facilitar la identificació de les creus, inserim els alçats i seccions dibuixats per GESEART el 2017. 

Extret de l'estudi "La Pedra Dreta de Núria (Queralbs, Ripollès)" d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús

Originàriament, el megàlit, d'uns 3 metres d'alçada, es trobava una mica més amunt. Per dues fotografies que es conserven amb el monòlit dempeus, es calcula que estava situat uns 400 metres més amunt, a una alçada d'uns 2047 metres, on ara hi ha l'estació XI del mateix via crucis. Inserim una d'elles, la més antiga, de 1921 feta per en Tomàs Carreras.

Extret del compendi megalític de Catalunya del 2022, per Enric Carreras i Josep Tarrús

Per a dir-ne una mica de la seva història recent, se sap que es va cristianitzar, mitjançant la creació de les creus, entre el 1915 i el 1921, quan encara estava dempeus. Es calcula que va ser trencada en diversos trossos entre el 1929 i el 1934. Finalment, es creu que el 1963, quan es va finalitzar la construcció del via crucis, la seva part superior va ser col·locada on podem veure-la actualment.

Amb els deures fets, seguim gaudint de la jornada a Núria abans de tornar amb el cremallera cap a Ribes de Freser.

Si us estalvieu un tros de cremallera i pugeu en cotxe fins a Queralbs, podeu acostar-vos a visitar les restes de la cista del coll de Fontalba, a uns 12 quilòmetres de pista des de l'esmentat municipi. Avís: la pista es tanca al trànsit rodat en èpoques de gran afluència d'excursionistes i la cista es troba protegida per a evitar el seu deteriorament. També hi podeu anar caminant de baixada cap a Queralbs passant per Fontalba. Fent-ho així, el megàlit es troba a 2.5 quilòmetres en línia recta del santuari.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra Dreta de Núria: 31T 430502 4694118

Dòlmens al districte de Figeac V

Som ja a l'últim dia de les vacances de 2024 per terres franceses, però no per això marxem a casa sense aprofitar el dia. 

Comencem la jornada pel conjunt de dos túmuls i un dolmen de Salers, a Théminettes. Recomanació, anar amb coordenades! Sortim de Thémines per la D40 en direcció sud-oest i anem cap a Lacapelle prenent la D840 cap a l'esquerra. En 400 metres, agafem la pista de la dreta cap a Pech Lajouette i la seguim durant 2.5 quilòmetres, punt on s'ajunta amb la D38. 100 metres després, girem a la dreta per una pista asfaltada que, en 500 metres, fa un gir pronunciat a l'esquerra i surt una pista de sorra a la dreta, que seguim 300 metres més. Busquem llavors un lloc per a deixar el cotxe i ens endinsem ja a peu pel prat de la nostra dreta. Ens uns 235 metres, trobem el túmul A de Salers després de vorejar un camp plantat.

40 metres en direcció nord-est, trobem el dolmen doble de Salers 0 Les Places.

Aquest conjunt ha estat objecte d'estudi per diferents arqueòlegs. Primerament, el 1959, André Niederlender, Raymond Lacam i Jean Arnal van estudiar-lo i excavar-lo. Posteriorment, el Jean Clottes el va incloure al seu inventari de Lot afegint informació de collita pròpia.

Segons els primers autors, el túmul de pedra seca que conté els sepulcres mesura 11 metres de longitud per 8.40 d'amplada, i conserva una alçada de 0.80 metres, mentre que Clottes indica que el túmul de la cambra principal ja fa 18.50 metres de diàmetre. Segons els estudis, aquest túmul fou modificat per a encabir-hi la tomba secundària, d'aquí la seva forma ovalada.

La cambra sud és la més antiga (identificada com a oest per Clottes), ja que es troba al centre del túmul. Mesura 2.05 per 0.90 metres. Pel que fa a la cambra secundària, mesura al voltant de 1.20 metres.

Inserim la planimetria que aporta Jean Clottes a l'Inventari Francès del departament de Lot, document que hem utilitzat per a aportar els detalls de tots els sepulcres de la jornada (Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot; https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5).

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France 5-Lot" de Jean Clottes

Quan es va efectuar la seva excavació, els megàlits ja es trobaven espoliats. Tot i això, a la cambra secundària van trobar una fletxa oval dentada, un punxó fet amb os d'ovella, un punxó fet amb ullal de senglar i cinc botons prismàtics amb perforació en "v". Aquestes restes es troben al Museu de Cabrerets. També es van trobar restes humanes molt esmicolades corresponents a individus de diferents edats. Aquestes troballes permeten datar el conjunt dins del Neolític final - Calcolític de la zona, entre el 3300 i el 2200 s.n.e.

Tornant cap el camí i una mica més al nord, trobem el túmul B de Salers.

Sobre els túmuls, no hem trobat més informació que són túmuls satèl·lits del gran on es troben els sepulcres.

Per acabar amb la plana on es troben els jaciments, dir que hi ha diverses roques amb cassoletes molt profundes que creiem que eren naturals.

Agafem de nou el cotxe per anar a la següent parada, que és d'aquelles d'urbanites, ja que el dolmen està enganxat a la carretera. Avancem pel camí on hem deixat el cotxe fins que aquest mor a la D40 després de 1500 metres. Girem a l'esquerra i seguim 2.6 quilòmetres, punt on girem a la dreta cap a Flaujac. Quan aquesta pista asfaltada s'ajunta amb la D20, seguim rectes i girem tot seguit a la dreta cap a Issendolus. 600 metres més endavant, trobarem un camí que creua la D20 i allà podrem deixar el cotxe. A la nostra esquerra, darrere d'un arbre amb un cartellet de fusta que diu dolmen, trobarem el dolmen de Les Escabasses 1 o Cap del Bos.

Ens trobem davant de les restes d'un dolmen amb entrada lateral contingut dins d'un túmul arrodonit d'uns 16 metres de diàmetre, avui dia tallat en angle recte per l'obertura de les dues pistes. La cambra mesura 3.30 metres de longitud màxima per 1.40 metres d'amplada, tot i que es pot veure la llosa de tancament davant de la cambra a una distància de 60 centímetres del costat dret i a 1 metre de l'esquerre. Aquesta distància ens fa pensar que possiblement aquesta llosa ha estat desplaçada de la seva posició original. A l'est del sepulcre, es documenten alguns túmuls satèl·lits.

La bibliografia indica que fou excavat per Michel Lorblanchet, però no disposem d'informació sobre dita excavació. Tampoc no disposem d'informació sobre la seva datació, però podríem aventurar-nos a dir que és una tomba neolítica.

De l'esmentat inventari de Lot fet per Jean Clottes, inserim la planimetria de la tomba.

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France 5-Lot" de Jean Clottes

Tornem de nou al cotxe i ens desplacem ara a veure els dos últims dòlmens de la jornada, ubicats al llogaret de Gabaudet, tristament conegut per un episodi de la Segona Guerra Mundial, en què 40 habitants van ser executats per les tropes de les SS.

Desfem el camí fins a Flaujac, on prenem la D252 a l'indicat nucli. Després de recórrer 1700 metres, a Le Bret, girem a la dreta i seguim la pista fins que aquesta s'acaba a la Route de Touleyrou. Prenem aquesta ruta a l'esquerra i, en 1700 metres, veurem a la nostra dreta l'entrada a un magatzem de bales de palla on podrem deixar el cotxe ben arrambat a la tanca. Pocs metres més endavant, però a la banda esquerra, veurem una porta metàl·lica que dona accés a un prat. Accedint a ell i amb les coordenades en mà, trobarem els dos dòlmens de Gabaudet sense cap dificultat en el trajecte, però amb dificultat d'orientació, ja que el bosc no permet veure els megàlits des de lluny.

El primer que trobem, a uns 400 metres de la porta del prat, és Gabaudet A, també conegut com la Devèze.

Es tracta d'un dolmen amb vestíbul que mostra poques restes de túmul i del mateix vestíbul. Conserva la seva cambra un xic inclinada cap a l'esquerra, mentre la coberta, de 5 metres en total, està trencada i hi ha un tros darrere del sepulcre.

Les dimensions de la seva cambra són 3.40 metres de longitud, per 1.75 metres d'amplada i 1.85 d'alçada, mentre que el vestíbul té una longitud de 1.10 metres.

Se sap que va servir com a refugi per a ovelles, però no hem trobat res sobre la seva excavació, pel que possiblement no ha estat mai excavat.

Inserim a continuació una planimetria de l'estudi de la zona de l'arqueòleg Jean Clottes.

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France 5-Lot" de Jean Clottes

Avancem pel prat en direcció sud-est uns 170 metres ajudant-nos del GPS per a trobar el dolmen B de Gabaudet.

Tot i que les imatges mostren megàlits molt similars, en aquest cas ens trobem davant d'un dolmen simple amb minses restes de túmul.

Les seves dimensions màximes són de 3.60 metres de longitud per 1.50 d'amplada i 1.50 d'alçada. Com al seu veí, cal remarcar la seva llosa de coberta, actualment trencada en 3 fragments, però que mesurava uns 4 metres de longitud per 2.90 d'amplada i tenia un gruix de 35 centímetres.

Tot seguit, mostrem la planimetria de l'inventari de Lot de l'arqueòleg Jean Clottes.

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France 5-Lot" de Jean Clottes

Tot i que tampoc no ens consta cap excavació de Gabaudet B, per la seva tipologia i la zona on es troben, es considera que són dòlmens neolítics, bastits entre el 3300 i el 1700 a.n.e.

Els dos megàlits de Gabaudet són monuments històrics francesos des de 1934.

Donem la jornada per acabada amb aquests bonics dòlmens perquè avui toca tornar a casa i encara tenim una bona quilometrada. Abans de marxar, però, ens acostem al monument que recorda la massacre de Gabaudet, situat a només 750 metres d'on hem deixat el cotxe tot seguint la mateixa pista.

Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul de Salers A: 31T 408268 4952633

Salers: 31T 408294 4952660

Túmul de Salers B: 30T 624627 4787620

Les Escabasses 1: 31T 404619 4952246

Gabaudet A: 31T 401103 4952039

Gabaudet B: 31T 401228 4951931

Dòlmens i avenc al districte de Gourdon III i dòlmens al de Figeac IV

Penúltim dia de vacances, per tant, sent com som, penúltima ruta per les terres franceses de Lot. El primer que farem és anar a visitar un jaciment que, tot i que s'hi han trobat ossos d'animals prehistòrics, no és quelcom creat ni utilitzat pels humans d'aquella era. Parlem de la coneguda "Gouffre de Padirac".

Fa milions d'anys, l'aigua va començar a filtrar-se a la roca calcària del Juràssic, donant lloc al naixement del riu subterrani Rivière Plane fa només 1 o 2 milions d'anys i desgastant les roques per a crear diverses cavitats. Actualment, hi trobem un avenc, ja que el sostre de la cova va cedir temps ençà, essent impossible precisar quan.

Es tracta d'un espai explotat turísticament, i perdoneu-me que doni la meva opinió, totalment espectacular: Al principi només veus l'avenc, de 35 metres de diàmetre i 103 metres de profunditat, però quan baixes vas seguint el riu subterrani durant centenars de metres. Després, fas un tros, no pas petit, en una barqueta, tot seguint el riu i travessant llacs subterranis, i després tornes a caminar fins a la fi de l'itinerari arreglat, lloc on el riu torna a submergir-se, mentre donem la volta tot pujant a un llac superior, omplert a raó de filtracions d'aigua. En total, es calcula que la xarxa formada pel riu abasta 55 quilòmetres.

Després de la visita, vam anar a dinar quelcom i, com l'entorn més immediat de Padirac ens va semblar massa turístic, vam decidir allunyar-nos. Per això, el primer dolmen que veurem no és el més proper de Padirac, de fet, és el més allunyat, es tracta del dolmen d'Auraste. També és clarament el més ben conservat dels que veurem avui. Per arribar-hi, emprenem des de l'aparcament de la Gouffre per la D90 durant 2.3 quilòmetres, arribant al petit nucli de Padirac. Aquí, agafarem la D673 i la seguirem 3.4 quilòmetres, lloc on girarem a l'esquerra per una carretera asfaltada que duu a un hotel. Seguim la carretera 1.3 quilòmetres, on creua amb una altra pista, a la que girem a la dreta i seguim per ella poc més de 500 metres, on veurem el senyal de "parking" a l'esquerra. Allà deixem el cotxe.

A peu, sortim de l'aparcament per una sortida que hi ha a la part més allunyada de la seva entrada i que dona a un ample camí sorrenc, que seguirem vers la nostra esquerra uns 860 metres. En aquest punt, als camps de la nostra dreta, trobarem el bonic sepulcre d'Auraste o Horaste, també conegut com a Siran I.

Aquest preciós dolmen simple ens va fer ràpidament pinta de restaurat, sobretot veient el ben col·locades que estaven les lloses, i també veient el rocam que hi havia al costat, que ens feia tot l'aspecte d'obra tumular que havia estat desplaçada feia poc. Investigant hem sabut que certament va ser reconstruït, aixecant la coberta i col·locant la llosa dreta recta de nou. No sabem quan es va fer efectiva aquesta restauració, però per la pinta que feien els rocs tumulars amuntegats al costat, no deu fer gaire. Inserim una planimetria de Jean Clottes d'abans d'aquesta restauració.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Ara que ja hem descobert de quin dolmen es tracta, en podem donar les dimensions. Segons documenta Clottes, la llosa de coberta fa 3 per 2.50 metres i té un gruix de 30 centímetres, i tapa una cambra que mesuraria 2.70 metres de llargada màxima per 1.50 metres d'amplada i que conservaria una alçada de 1.50 metres; cal tenir en compte que aquestes són les dimensions que tindria abans de la restauració.

Tornem al camí i el refem en l'altra direcció, arribant a l'aparcament, on agafem el cotxe per apropar-nos als següents megàlits, els germans Pech Plumet o Pech Plumé. Per arribar-hi, tornem a l'asfalt i emprenem cap la dreta, just per on hem arribat abans; de fet, tornem a la D673 i l'agafem com si anéssim a Padirac, però no hi arribarem ja que a 1.3 quilòmetres girarem a la dreta per la D14 direcció Loubressac. En 1.9 quilòmetres, veurem un camp de plaques solars a la dreta i un camí que surt a l'esquerra, que és el que duu als megàlits. Nosaltres vam fer aquest camí en cotxe, ara que tenim un cotxe alt, no ens ho pensem gaire, i s'ha de dir que no estava gents malmès. Però bé, si voleu, es pot deixar el cotxe al voltant del camp de plaques (hi ha zones habilitades) i fer la resta de la ruta a peu.

El primer megàlit, el de Pech Plumet B o Pech Plumé II, es troba a tan sols 900 metres de deixar l'asfalt. Agafem el camí, i a uns 400 metres girem a la dreta per un altre que ens apropa a la zona del dolmen tot fent els 500 metres restants. Després, t'has d'endinsar al bosc de l'esquerra i, a uns 80 metres des de la carretera, trobarem l'antiga tomba. No cal dir que és recomanable l'ús de GPS.

La informació d'aquest dolmen que hem pogut extreure de l'inventari de Jean Clottes és, diguem-ne que, molt curiosa. Ell assegura que, per la seva morfologia, es tracta d'un dolmen doble, ja que el possible corredor no estaria alineat, i que les lloses d'aquest són més grans que les de la cambra funerària, cosa molt estranya en un sepulcre de corredor, però esmenta que igualment s'hauria d'excavar abans d'afirmar-ho de totes totes. Inserim la seva planimetria per comprendre un xic més l'exposat.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Es dona unes dimensions de les que podem deduir una cambra funerària a la banda oest que amida 2.20 metres de llargada màxima, 1.10 metres d'amplada i 80 centímetres d'alçada. I de l'est, n'extraiem, de les dades aportades, una cambra funerària de 2.60 metres de llargada màxima, per una amplada de 1.40 metres i una alçada màxima conservada de 85 centímetres al suport esquerre. Del túmul, es diu que resta prou malmès perquè l'espai va ser utilitzat com una antiga parcel·la conreable.

Ara anirem a veure el seu germà Pech Plumet A o Pech Plumé I, pel que tornem enrere els 500 metres fins on hem girat a la dreta, i seguim el camí tot rectes allunyant-nos de l'asfalt durant 700 metres. Aquí, ens endinsem al bosc de la dreta i, a uns 70 metres, veurem el que queda de l'antiga tomba. També recomanable l'ús de GPS.

Llegint els estudis que hem trobat d'ell, ens donen ganes de tornar-hi a netejar-ho tot, ja que amb el sota bosc crescut no es veu el que és en realitat. Es tracta d'un dolmen amb vestíbul, la cambra funerària amida 2.45 metres de llargada màxima, 1.20 metres d'amplada, i conserva una alçada màxima d'1.30 metres. Pel que fa a la coberta, descriuen una llosa de 2 per 2.30 metres, que consta d'una amplada de 40 centímetres. Pel que fa al vestíbul creat, aquest és de tendència quadrangular d'1.10 metres i es conserva una alçada màxima de 90 centímetres. Per acabar amb aquesta tomba, podem dir que es troba al vessant sud d'un túmul arrodonit de 12 metres de diàmetre.

Inserim la planimetria aportada per Jean Cottes a l'inventari francès del departament de Lot.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Ara, ens apropem al dolmen Des Calcas o Penot I. Amb el cotxe, avancem per la pista 350 metres més i ens aturem a l'entrada d'un camí que surt a l'esquerra. A peu, seguim per aquest uns 550 metres, punt on trobarem el sepulcre abans anomenat al bosc de la dreta tocant el camí.

Creiem que aquest deuria haver estat un dels sepulcres més imponents de la zona, almenys és la sensació que et dona quan veus les restes, ja que són prou majestuoses. En sabem d'ell que la cambra sepulcral amida interiorment un màxim de 3.50 metres de llargada que és el que mesura la llosa esquerra, per 1.55 metres d'amplada, i que conserva una alçada màxima de 80 centímetres. La llosa de coberta deu haver estat trencada, ja que es documenten diversos fragments estintolats per l'obra tumular (a la fotografia es veu un dels trossos, a la dreta, just davant de la llosa lateral que resta tapada per la vegetació). A la bibliografia, no s'esmenta res del seu mal estat de conservació, però es deu a que és una zona habilitada per a la pastura del bestiar.

Inserim una planimetria, de Jean Clottes de nou, per a entendre millor el ruïnós megàlit.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Tornem al cotxe i el desplacem tot recte per la pista 700 metres més. Entrant al camp de la nostra esquerra, trobarem, a 40 metres de la pista, el que resta del sepulcre de Pendus C, Pendus III o Bouygue Longe. Si fem reflexió del nom, ens adonem de que, com a mínim, falten dos germans Pendus: el primer sabem que resta destruït, i del segon no vam saber trobar res d'informació. Val a dir que ja a casa hem trobat referències de molts altres sepulcres, entre d'altres Pendus B i d'alguns de molt propers i fàcils d'arribar, per tant, hi tornarem.

De la informació que tenim, en podem extreure una cambra sepulcral de 1.75 metres de llargada, per una amplada de 75 centímetres, i una alçada màxima conservada de 50 centímetres. A l'estudi, també es documenta la llosa de coberta que, com es veu a la fotografia, resta estintolada a la banda posterior esquerra del sepulcre i que fa 1.40 per 1.20 metres, amb un gruix de 30 centímetres.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Per últim, dir que el sepulcre es troba al centre d'una obra tumular de tendència circular d'uns 12 metres de diàmetre.

No es documenta la datació exacta de cap dels megàlits d'avui, però, per l'estil arquitectònic i la zona megalítica on ens trobem, podem assegurar que foren bastits durant el Neolític.

Amb aquest últim, donem la diada prehistòrica per acabada i anem a descansar a casa, que demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Gouffre de Padirac: 31T 401280 4967958

Siran I o Horaste o Auraste: 31T 405483 4967191

Pech Plumet B o Pech Plumé II: 31T 403188 4967519

Pech Plumet A o Pech Plume I: 31T 402794 4967495

Des Calcas o Penot I: 31T 402006 4967175

Pendus C o Pendus III o Bouygue Longe: 31T 401774 4967683