Dolmen a Moià I

A la fi hem trobat el dolmen del Puig Rodó, i això que no era difícil. Però se'ns resistia el primer dia de cerca, no va acabar amb bons resultats (no era com ara, 11 anys més tard, que anem amb el GPS i no acostumem a fallar un sepulcre ja donat a coneixer). El segon dia, vam decidir que era millor utilitzar les noves tecnologies, i val a dir que va ser bufar i fer ampolles, ens va portar directes, gràcies als companys de wikiloc.

Per arribar-hi cal agafar el GR-3 que passa per l'Estany, on podem deixar el cotxe. Caminem pel GR fins arribar al turó del Puig Rodó, meravellosa vista, per cert. No pugem al turó i el deixem a mà dreta, i quan l'acabem surt un caminet també a mà dreta, l'agafem i quan arribem a la primera corba, ens parem i mirem a la nostra esquerra, el dolmen és allà, dalt del turonet existent al costat esquerre de la corba (es veu des del camí). Just davant hi ha una bassa pels bombers.

Amb aquesta vista , el poc que sabiem llavors de sepulcres prehistòrics i la informació que vam trobar ens vam quedar la mar de a gust, dient, segons la informació que vam trobar, que era un dolmen simple, de l'estil cambra pirinenca, on la cambra en si fa 1.70 metres de llarg per 1.25 metres d'ample i una alçada conservada de 1.30 metres. Amb un petit vestíbul de 0.92 metres de llarg per 1.13 metres d'ample i que consta d'un túmul del de 7 metres de diàmetre. I que és datable al Calcolític, entre el 2200-1800 a.n.e.

El dia 16-12-2017, tornem a la zona amb en Manolo i la Fina, ja que ens havia arribat que l'havien restaurat i desbrossat el turonet on es troba. I amb  anys més d'experiència i sumant-li la restauració i neteja, ja vam veure que anavem totalment errats amb la informació que haviem escrit al blog.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'una galeria catalana... després de les feines de recuperació, es veu perfectament el corredor d'accés, mes baix que les lloses de la cambra. També segons ells el sepulcre fou descobert l'any 1920 per Josep Gudiol Cunill, i també ells en documenten unes dimensions internes de la cambra de 2.10 metres de llargada, 1.30 metres d'ample i 1.20 d'alçada.

Pel que fa al corredor li atorguen 2 metres de llarg, per 1 metre d'ample i 70 centímetres d'alçada. El túmul fa 9/10 metres de diàmetre i no queden restes visibles de cap tipus d'anell de contenció.

Cal dir que el gravat en forma de creu de la coberta, indica l'intent de cristianització del megàlit, però el sepulcre també consta de diverses cassoletes prehistòriques.

A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure divers material ceràmic d'estil campaniforme pirinenc decorat, ceràmica llisa a mà, 1 fragment de punta de sageta bifacial de sílex, 2 denes discoidals de petxina, 1 braçalet, 1 punyal petit de bronze i nombroses restes humanes, a destacar 4 cranis humans i 6 dents humanes. Totes les restes recuperades foren depositades al Museu Episcopal de Vic.

Per acabar i segons els autors anteriorment citats, aquesta tomba també seria corresponent a l'era cacolitica, tot i que segons la seva nova datació, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.

Com ultimament fem acabem la publicació fent menció als propers jaciments arqueològics, a aquest últim, i en aquest cas, no són pas pocs. Podem visitar megàlits a L'Estany, com el del Serrat de l'Horabona I, i a Moià, com Puig Espelta, les Umbertes, Can Parès, el Cuspinar i les coves del Toll, per citar els jaciments més propers.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puig Rodó: 31T 427639 4633201

Megàlits a Vilalba Sasserra

Aquesta vegada, anem cap a Cardedeu (qui ens diria anys més tard que hi viuríem, a Cardedeu) i agafem la carretera de La Roca a Sant Celoni (C-35). Abans d'arribar a Vilalba Sasserra, agafem un desviament a mà dreta que va paral·lel a la carretera i no ens costarà gaire trobar el dolmen de Pedra Arca sota un enorme-gegant pi pinyoner. De fet, amb aquesta referència, és fàcil localitzar des de la carretera el dolmen, fent de límit entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra.

Fou descobert per Joaquim Mercader i de Bell-lloc el 1879. Ha rebut gran quantitat d'estudis, visites i mencions, l'última d'Enric Carreras i Josep Tarrús, a la que argumenten que, tot i que tingui aparença de dolmen simple, es podria tractar d'una galeria catalana.

El dolmen de Pedra Arca sembla petit perquè es troba enfonsat respecte el terreny, però no ho és tant, amida 1.80 metres de longitud per 1.20 metres d'amplada i 1 metre d'alçada.

Fotografia feta el 05-05-2019

Segons Carreras i Tarrús, té, o tenia en el moment de l'excavació i documentació, un  túmul circular de 9/10 metres de diàmetre, amb un cròmlec bastit a raó d'un mur de pedra en sec amb base de grans blocs.

Arqueològicament parlant, hem trobat que Josep Estrada, el 1955, ja esmentava que van sorgir diverses destrals de pedra polida i fragments de sílex a l'excavació que va fer. Anys més tard, a l'excavació d'urgència que es va fer l'any 1992 amb motiu de la construcció de la carretera del davant, es va localitzar divers material de sílex, també material treballat, elements ceràmics del Neolític i l'Edat del Bronze inicial i final, i un parell de monedes, una de cinc cèntims de l'any 1878 i un ardit del 1624-1655, lògicament encunyat a Barcelona.

També volem fer menció a la llosa de coberta, a la què s'hi poden veure fins a 19 cassoletes insculpides a la pedra.

Segons els materials recuperats, podem assegurar que aquest sepulcre fou bastit al Neolític final, vers el 3000-2700 a.n.e.

Aquesta foto és del 29 de Desembre del 2014, que vam decidir fer un tomb per la comarca.

Però això no queda aquí, el dia 7-12-2017, tornem per enèsima vegada al megàlit, aquest cop, però, anem de passada, seguim pel mateix carrer tot anant direcció al polígon. Just creuar l'autopista per sota, virarem a l'esquerra per una pista sorrenca en bon estat i la seguirem direcció els masos de Can Janer, Can Pau Rector i Can Freginals.

Passem el desviament d'aquest últim i seguim per la pista, que poc a poc va empitjorant, fins que arribem a un lloc on ja no podem passar amb el nostre cotxe, que sí que podríem amb un 4x4, i fins i tot amb un SUV, que no era el nostre cas llavors (ara sí). Si anem amb un cotxe alt, seguim fins a trobar a la nostra esquerra una trialera.

Enfilarem a peu per l'atrotinat camí-corriol, que arriba a la part alta del cim, on surt un altre corriol ben definit a la nostra esquerra i que ens acosta al megàlit. Al principi és costerut, però, al poc, planeja pel cim de la muntanya, fent-nos anar en direcció contrària de la què hem arribat. Al poc i després d'una baixada, trobarem a mà esquerra, veient-lo entre els petits arbres que hi ha, el menhir de Can Freginals o de la Pineda del Gos.

Monòlit de recent troballa, fou Teresa Benet, guarda forestal del parc del Montnegre i el Corredor, qui el trobà l'estiu del 2011 amb motiu de la senyalització d'una ruta per BTT.

Es tracta d'un menhir estel·liforme d'unes dimensions de 2.20 metres de llarg per 1.10 d'amplada i un gruix de 0.40 metres. La part superior del menhir resta trencada per un dels laterals, igual que un dels laterals del que en el seu dia fou la base. També, es documenta a la seva part bocaterrosa una cassoleta gravada, que no es podrà estudiar fins que no es plantegi el seu re-aixecament.

Segons els dos individus acabats d'esmentar al dolmen, aquest monòlit fou treballat i aixecat vers el 3400-2700, durant el Neolític mig-final.

 Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra Arca: 31T 452964 4611261

Menhir de Can Freginals o o de la Pineda del Gos: 31T 454905 4609058

Dolmen a Sentmenat

Cap de setmana negre, ara plou,ara no. Diumenge pel matí fa millor dia i decidim anar a veure un dolmen, però ràpid, no sigui que torni a ploure.

Així que anem per feina i agafem el cotxe per anar cap a Sentmenat. Un cop allà, agafem la carretera que va cap a Castellar del Vallès fins arribar a la urbanització de Can Vinyals. Per la part esquerra d'aquest nucli, busquem el carrer de la Serra Cavallera i un xic més amunt girem pel carrer de la Llosa. En aquest carrer, enfilem per un costerut camí "cimentat", en el que quan arribem a la part alta, just quan aquest canvia i es torna sorrenc de terres rogenques, trobem un ample, però atrotinat caminoi que surt a mà dreta (i que probablement es va obrir quan es va pujar la grua per a restaurar el megàlit). Al poc de seguir-lo, arribem al sepulcre, que es troba al primer replà que hi ha al turó.

Tot i que prou costerut, és fàcil d'arribar, a més, el dia que nosaltres hi vam anar estava tot el camí marcat per "mini-dòlmens".

Aquesta cambra pirinenca, de nom Serra Cavallera, que fou descobert per Daniel Rossell el 25 d'abril del 1961, ha estat excavada diverses vegades, sense cap resultat. Es té constància que a la primera d'elles a l'any 1977, caigueren un parell de lloses del sepulcre, però fou re-excavat i reconstruït els dies 4, 11, 18 i 27 de desembre de l'any 2006 pel col·lectiu GESEART.

Fotografia feta el 12-01-2020

Les dimensions de la cambra són de 2.10 metres de llarg per 97 centímetres d'ample, i conserva una alçada 1.15 metres, i per a veure millor la seva morfologia inserim una planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras extreta de l'informe i memòria de l'excavació i restauració del sepulcre, feta per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ara, donem la volta al sepulcre i inserim una fotografia prou aclaridora, parlant del seu túmul, el qual Tarrús estima sobre uns 8 metres de diàmetre i de forma ovalada.

Fotografia feta el 12-01-2020

Com s'observa a la banda esquerra de l'anterior foto, el túmul és encara prou evident i també se'n veuen restes a la banda dreta, això sí, molt més difuminades...veient el terreny, és prou factible que gran part del túmul se n'hagi anat turó avall. Tot i que del seu cròmlec peristàlit no s'hi ha trobat quelcom clarament definit, Tarrús afirma que per les minses restes de lloses que hi va veure a l'extrem del túmul, deuria de tractar-se d'un anell de contenció tipus mur de pedra en sec.

Inserim una nova planimetria, aquesta del túmul, també extreta de l'informe del sepulcre de Tarrús i Carreras.

A aquest megàlit, se li han donat diverses datacions; nosaltres, però, ens en fiem d'en Tarrús, que el data, per la seva tipologia, vers finals del III mil·lenni a.n.e., a inicis de l'era calcolítica, Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a,n.e.

Per la zona, no tenim res, prehistòrica-ment parlant, el que queda més a prop és el poblat de la Torre Roja o del Puig Castellar, que resta definit com a Iber, però on s'hi van trobar vestigis de l'Edat del Ferro i l'Edat del Bronze.

Coordenades UTM(ETRS89):

Serra Cavallera: 31T 426348 4608786

Dolmen a Dosrius

Tot tornant cap a casa des de Santa Cristina d'Aro després de veure el dolmen de Mas Bousarenys, vam decidir pujar al Parc del Montnegre i el Corredor a visitar el dolmen de Ca l'Arenes. Per arribar-hi, s'ha d'accedir al Corredor per la carretera de Llinars a Dosrius (B-510). Després de fer uns 3.8 quilòmetres, en arribar a una bifurcació, s'ha d'agafar la pista de l'esquerra i continuar-la fins a la masia de Ca l'Arenes, on cal deixar el cotxe, ja que la pista passa a ser prohibida per a cotxes. Des d'allà, caminem per la pista fins a trobar un corriol a l'esquerra indicat com a SL-C 80 i amb cartells indicatius fins al dolmen, al què arribarem en 900 metres.

Descobert per Joan Manel Riera i Vidal l'any 1997, podem dir que es tracta d'una galeria catalana restaurada l'any 2006, quan es trobaven totes les lloses caigudes i podem afirmar que la seva construcció és del Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e. Les dimensions internes de la cambra, que aporten Carreras i Tarrús al compendi de l'any 2022, són de 1.90 metres de llargada, per 1.20 metres d'amplada i 95 centímetres d'alçada. Pel que fa al corredor d'accés, amida interiorment 1.30 metres de llargada, 1.04 metres d'amplada i 94 centímetres d'alçada.

Segons la informació de la què disposem i hem comprovat a l'hora de fer la fitxa, el megàlit consta de 2 anells peristàltics, un d'intern bastit a raó de grans blocs a un 2.5 metres del centre de la cambra, que només es veu a un dels costats, potser per a falcar la tomba vers el pendent existent; i l'exterior, d'un 10-11 metres de diàmetre bastit amb un mur de pedra en sec.

Fotografia a dia 28-08-2022

Excavat i restaurat entre els anys 2006-2007 pel Grup de Prehistòria del Museu de Mataró, ells en documenten unes troballes de 3 fragments de coure o bronze, 3 fragments de sílex i també 3 fragments ceràmics. Tot resta dipositat al Museu de Mataró.

Proper a aquest dolmen, hi ha gran quantitat de megàlits, el Parc del Montnegre i el Corredor n'està ple. Ara, els més propers són el menhir de Can Freginals, que no hem fet la prova, però els mapes indiquen que, si segueixes la pista per la què hem arribat al sepulcre, acabes creuant amb la que puja fins al monòlit. També hi ha el possible menhir de Ca l'Arenes III, que té una cara que fa bona pinta, i l'altre no tant (s'hauria d'estudiar), que està al mateix camí que et duu al dolmen estintolat just a la vora d'aquest, i el possible dolmen de Ca l'Arenes II, que es troba tot anant a la part alta del turó que hi ha just abans d'agafar el camí a peu de Ca l'Arenes.

Coordenades UTM(ETRS89):

Ca l'Arenes: 31T 455109 4608478

Megàlits a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I

Maca excursió la que vam fer per la part més interior de la Costa Brava. Bé, excursió, excursió, no gaire, vam fer la ruta dels Gegants del bosc de Romanyà de la Selva, molt ben acompanyats, per cert, per en Roc i en Duc, dos gossos que no coneixíem, als quals vam batejar ràpidament. La caminada està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible no veure els dos dòlmens que inclou la ruta.

La primera parada, però, és un menhir, el de la Murtra, datat a l'època del Neolític recent, principis del Calcolític vers el 3000-2500 a.n.e., tot i que en Xavier Niell li dona més possible antiguitat 4000-2500 a.n.e. Sí, sí, ho sembla i és així, té forma fàl·lica. És un enorme penis de 2.35 metres d'alt.

El menhir de la Murtra fa una longitud completa de 3.05 metres (visible + soterrat), sent així el menhir més gran del Baix Empordà. Fou publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l'any 1912 i va ser aixecat de nou l'any 1952 per Lluís Esteva, amb l'ajut del mossèn i rector de Bell-lloc, Gumersind Vilagran.

Segons Tarrús i Carreras, el monòlit amida, com hem dit abans, 2.35 metres d'alçada, 70 centímetres d'amplada i 65 centímetres de gruix, i el posicionen a la prehistòria vers el Neolític final - Calcolític inicial, entre el 3400-2700 a.n.e.

El lloc on es va trobar el menhir i els seus voltants no han estat mai excavats, pel que no hi ha cap tipus de resta relacionada.

Deixem l'enorme penis a la nostra esquena, sempre vigilant perquè a un penis, i més d'aquestes dimensions, no se li dona mai l'esquena, i continuem cap a la següent parada.

Aquest és el preciós dolmen de la Cova d'en Daina, reconstruït per tota la gent del poble sota les ordres de Lluís Esteva l'any 1956. És molt espectacular, de fet és BCIN, Bé Cultural d'Interès Nacional, fet que no és d'estranyar, ja que van reconstruir tant el dolmen, com el cròmlec i certa part del túmul.

Fou descobert l'any 1894 pel propietari de les terres, Pere Cama i Casas. Fou excavat per ell i el seu germà Josep, trobant moltes restes associades al megàlit. Fou publicat l'any 1894 a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols.

Com hem dit abans, Lluís Esteva i la gent del poble el van restaurar l'any 1956, però en Lluís ja portava temps excavant-lo 1954-1956.

Aquest dolmen, una galeria catalana, data, segons Xavier Niell, vers el 3000-2500 a.n.e., tot i que segons informació que hem pogut trobar, d'altres autors el daten del 2700 al 2200 a.n.e., per tant, podria ser datat al Neolític o bé al Calcolític. Mesura 7.60 metres de llarg per 1.70 metres d'ample i 1.50 metres d'alçada màxima. Amb aquestes dimensions, què difícil és fer-li una foto on s'agafi sencer i es vegi la seva magnitud.

La cambra en concret fa 4.50 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.50 metres d'alçada, pel que té un corredor relativament curt, comparat amb Mas Estanyet, per exemple. Aquest mesura 3.10 metres de llargada, 1.10 metres d'amplada i 1.50 metres d'alçada. 

El cròmlec resta intacte, encara té els 37 rocs que fan contenció a les terres i pedres del túmul d'11 metres de diàmetre.

De la gran quantitat de restes localitzades, hem sabut que, entre elles, hi ha diverses restes humanes, fragments ceràmics amb decoració incisa i sense, divers material lític de sílex, moltes denes d'esteatita i cal·laïta, dues plaquetes de fibrolita, dues de sorrenca, dos punxons de metall, una dena de collaret de vidre i diversos fragments de ceràmica ibero-romana.

Creuant la carretera, en una espècie de parc, amb caminets molt ben definits, ens trobem sense cap tipus de complicació amb la Cista de la carretera de Calonge.

Aquest cista neolítica amb túmul fou descoberta per Manuel Cazurro l'any 1912, i, com el nom diu, és d'època neolítica, aproximadament del 3400-3000 a.n.e. És un sepulcre de tipus cista megalítica i mesura 2.50 metres de llarg per 1 metre d'amplada i una alçada màxima de 75 centímetres. Pel que fa al túmul, és de tendència circular, d'uns 6/7 metres de diàmetre, tot i que cal dir que resta molt malmès.

A la seva excavació, es recolliren diversos fragments de ceràmica a mà llisa.

Els nostres companys de caminada, en Roc i en Duc ens abandonen en aquest punt, possiblement era l'hora de la teca! Nosaltres seguim endavant.

Tornem direcció Romanyà, agafem el primer camí que surt a mà esquerra passat el poble i, a pocs metres a mà dreta, a tocar del camí, ens trobem amb el paradolmen del Camp d'en Guitó.

Conegut temps ençà per Josep Maria Cama, no fou fins el 1952 quan Lluís Esteva i Ricard Pla l'excavaren i el restauraren. A l'excavació, va sorgir un sol tros ceràmic prehistòric.

Aquest paradolmen consta d'una cavitat interior de 2.20 metres de llargada per 70 centímetres d'amplada i té una alçada d'1 metre.

Davant seu hi ha unes lloses estintolades que em va donar la sensació que devien de formar part del megàlit. Aquesta impressió ha estat confirmada per en Xevi, que ho documenta en el seu llibre de la zona com a restes del corredor. Segons ell també, a una de les lloses del sepulcre hi ha gravada una cassoleta.

No hem trobat datació d'aquest paradolmen, però, en general, es daten durant l'època calcolítica i l'edat del Bronze antic, vers el 2700-2000 a.n.e.

Amb el temps, hem pogut localitzar la cista de l'Olivaret, que es troba només a 4 metres al nord del paradolmen del Camp d'en Guitó. Ens va costar localitzar-la, ja que, a simple vista, són uns rocs sense cap tipus de treball; de fet, en Carreras i en Tarrús la cataloguen com a estil paradolmènic. Teniu la informació a l'enllaç anterior.

Tornem al cotxe i anem cap a la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro. Ens dirigim a la parcel·la número 95 (carrer dolmen Mas Bousarenys). No és tan fàcil de trobar com sembla perquè els números de les parcel·les no són correlatius, a saber per què! La parcel·la es troba a la dreta del carrer i hem d'anar rectes i girar a l'esquerra per a ficar-nos darrere de la casa de la parcel·la del costat. És realment gran (la llosa de capçalera fa 2.36 metres d'alçada) i gairebé es pot recórrer per l'interior sense ajupir-se gaire. Es conserva força bé, tot i ser la zona d'esbarjo preferida per als nens de la zona. De fet, vam treure del seu interior unes quantes branques de palmera que havien col·locat com a decoració.

Aquest megàlit fou esmentat per primer cop per Manuel Cazurro, l'any 1912, catalogant-lo com a galeria coberta, tot i que no va arribar a veure'l, només informa de la troballa que havia fet el propietari de les terres, Francesc Poujarniscle Bousarenys. Anys més tard, el 1918, un alemany resident a Sant Feliu de Guíxols l'excavà recuperant un gran aixovar, que fou cedit al Museu d'Història de Sant Feliu vers el 1974. L'any 1953, Lluís Esteva i un grup de col·laboradors el van restaurar, i el 1957 l'excavà científicament.

El sepulcre de corredor de Mas Bousarenys mesura en total uns 6 metres de llarg, 4.40 d'ells a la cambra, que fa 1.80 metres d'amplada, per 1.70 metres d'alçada, pel que podem deduir que els 1.60 metres de llargada que queden són pertanyents al corredor, que conserva una amplada i una alçada de 90 centímetres. Del túmul, d'uns 9/10 metres de diàmetre, en queden restes visibles, i el cròmlec també és visible en diversos punts.

Les troballes arqueològiques d'aquest sepulcre foren prou nombroses, entre elles, fragments d'òssos humans i l'aixovar que acompanyava als difunts, del que destaquen deu ganivets de sílex, sis puntes de fletxa, diversos fragments ceràmics campaniformes, una vintena de grans de collaret, una placa de pissarra i diversos objectes lítics. També pels volts del megàlit, s'hi ha trobat ceràmica ibera, ibero-romana i un tros d'una fíbula romana.

Xavier Niell Ciurana data el monument entre el 3200 i el 3000 a.n.e., i Tarrús i Carreras vers el 3400-3200 a.n.e.

Amb aquest megàlit, donem per tancada la ruta d'avui, ja que els dies són força curts i refresca ràpid.

 Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de la Murtra: 31T 498859 4633916

Cova d'en Daina: 31T 499400 4633901

Cista de la carretera de Calonge: 31T 499390 4633737

Paradolmen del Camp d'en Guitó: 31T 498371 4633804

Mas Bousarenys: 31T 499730 4631101

Dòlmens a Vallromanes i Santa Maria de Martorelles

La d'avui, ruta a a peu, de 7 quilòmetres, circular, i prou fàcil, en algun moment hi ha pendent, però el camí és ampli i còmode, apte per a tots els públics (mitjanament entrenats). La ruta té diversos accessos: des d'Alella (Alella Parc), des de Santa Maria de Martorelles (per la pedrera de Can Gallemí) o bé, tal i com vam fer nosaltres, des de Vallromanes. Allà, puges fins al cim de la urbanització Can Corbera que hi ha just després del camp de golf, com si et dirigissis amb el cotxe cap al castell i les restes del poblat iber de Sant Miquel des del nucli de Vallromanes. Un cop a la part alta, on a mà dreta veurem un camp d'arbres fruiters, ara no recordo quins, veurem un camí sorrenc però ampli, que surt de l'asfaltat com en línia recta, quan aquest gira un pèl a l'esquerra. Aquí comencem la caminada, deixant el cotxe a l'asfaltat.

Seguim el sorrenc camí uns 900 metres, fins que aquest creua amb un altre, que és encara més ample. Aquest és el inici de la ruta circular que farem, visitant dos dòlmens i passant just al costat del poblat iber de Castellruf. Per arribar al primer sepulcre megalític, el del Collet de Can Gurri, girem a l'esquerra per aquest camí, i el seguim uns 700 metres tot fent pujada, fins que veiem la senyalització del sepulcre a mà esquerra del camí, que es troba a pocs metres del camí principal.

El megàlit fou descobert l'any 1952 per Antoni Guilleumes i Brossa, i es tracta d'una galeria catalana, bastida en granit, que conserva un túmul de 9/10 metres de diàmetre, sense senyals d'anell de contenció, però amb clares restes de l'obra tumular al voltant de la cambra. Aquesta, té, segons Tarrús i Carreras, unes dimensions internes de 2.45 metres de llarg, 1.25 metres d'ample i 1.05 metres d'alçada. Pel que fa al corredor, les mides extretes internament són de 1.20 metres de llarg, 90 centímetres d'ample i 65 centímetres d'alçada conservada.

Fotografia a dia 02/04/2023

Segons documenten els citats autors, el megàlit ha estat excavat i estudiat dues vegades, la primera, al poc de ser descobert, per Jaume Ventura, de Vilassar de Dalt, i la segona l'any 1999 per l'equip d'Imma Bassols, del Museu de Mataró. D'aquestes excavacions, es va extreure divers material arqueològic: 1 punyal de coure, 2 puntes de sageta de sílex amb peduncle i aletes, diverses ascles de sílex i jaspi, 1 vora i 1 un fragment ceràmic d'estil campaniforme, 2 fragments informes d'estil campaniforme pirinenc amb decoració geomètrica incisa, diversos fragments ceràmics corresponents a l'Edat del Bronze inicial i fragments d'urnes del Bronze final.

També segons ells, aquest sepulcre fou erigit vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2700 a.n.e.

Fotografia a dia 02/04/2023

També hem trobat un estudi al llibre Monografia 13, del SERP (Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès), que és similar al d'en Carreras i en Tarrús, potser un pèl més extens. Segons ells, la llosa de coberta va ser calcinada i destruïda; ho esmentem especialment, perquè els que coneixem el sepulcre de fa temps, hem vist una llosa recolzada a la cantonada dreta de la part posterior, en posició prou inestable però ferma. A dia 1 de Febrer del 2015, en una visita que vam fer amb en Manolo i la Fina, la llosa era a l'interior del dolmen i així continua a la nostra visita del 5 de Juny de 2020 i a la del 2 d'abril del 2023.

En referència a l'anterior paràgraf, hem trobat que, segons Cuyàs, el bosc va patir un incendi que va calcinar la treballada pedra de coberta i que posteriorment va ser destruïda.

Segons documenta el SERP, a la cambra del sepulcre, s'hi va trobar el sòl pavimentat, segons hem trobat documentat, amb un enllosat de tres capes, i sobre d'ell diverses restes ceràmiques, a l'excavació soferta a inicis de la dècada del 1950, va donar a llum a 2 puntes de fletxa amb aletes i peduncle de sílex, fragments i ascles d'aquest material, 1 punyal de coure o bronze, un parell de fragments de jaspi i gran quantitat de ceràmica a mà algunes d'elles amb decoració acanalada. Aquesta última troballa demostra la seva reutilització com a mínim fins al Bronze final/Ferro inicial, a inicis/mitjans del primer mil·lenni.

Com també diuen en Carreras i en Tarrús, les restes arqueològiques recuperades resten dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seva seu de Barcelona.

Fotografia a dia 02/04/2023

L'any 2003, s'inicià una prospecció a diversos megàlits de Catalunya, on Can Gurri era un d'ells. En ell reafirmen el seu estil de galeria catalana en V, aportant unes diferències d'alçada entre el corredor i la cambra sepulcral de 30 centímetres.

Pels voltants, es documenten lloses que podrien pertànyer al sepulcre, tant de la cambra com del túmul. Aquest últim quasi no es veu, tot i que sí que hi ha identificats diversos arcs de pedra a 3.5 metres del sepulcre, pertanyents al cròmlec peristàltic.

Extret del llibre Monografies 13 (SERP)

Un cop visitat el jaciment de Can Gurri, tornem al camí principal seguint-lo en la mateixa direcció i, 1.5 quilòmetres més tard, ja sent al terme municipal d'Alella, fem un pronunciat gir a la dreta i seguim per la pista 550 metres més, on toparem de nou amb un camí, que és el que durà al dolmen de Castellruf en un centenar de metres, ara ja al terme municipal de Santa Maria de Martorelles.

Fotografia a dia 02/04/2023

Fou descobert l'any 1950 pel mossèn Jaume Fàbregas, professor del Seminari Menor de la Conreria, i ell mateix l'excavà a posteriori.

La cambra d'aquest sepulcre d'estil dubtós fa 1.6 metres de longitud màxima, 1.4 metres d'amplada i 0.9 d'alçada màxima conservada. Pel que fa a l'estil arquitectònic, podria tractar-se d'un dolmen simple o bé d'una galeria catalana. Diversos autors el cataloguen, per la proximitat a altres dòlmens de l'estil i la llunyania amb l'altre, com a galeria catalana. Nosaltres, que no som titulats, però sí que n'hem vist molts, podem assegurar que el més maco que té Catalunya és la varietat i la barreja de diferents estils de sepulcres en poc espai geogràfic.

Pel que fa a l'obra tumular, es deia en estudis anteriors que aquest havia desaparegut, però el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) en documenta restes visibles i li atorga un diàmetre de 7/8 metres, de terra i pedres.

Extret del llibre Monografies 13 (SERP)

A les excavacions que es van efectuar poc després del seu descobriment va aparèixer una "aixada", fet que demostra l'antiga violació del sepulcre. Tot i això, es documenta algun fragment de ceràmica a mà a l'excavació de cap el 1950. La del 2011, va concloure sense cap resta associada.

El seu estat és molt similar al que ja tenia quan el va estudiar Fàbregas... creiem que deurien sospesar el fer una obra de restauració del megàlit, i de pas esclarir on nassos van les lloses que hi ha desplaçades a l'oest, perquè si fos una galeria catalana, el corredor hauria d'anar cap aquesta direcció.

Segons en Carreras i en Tarrús, es tracta d'una possible galeria catalana, bastida en granit, amb un cambra mortuòria de dimensions internes de 1.80 metres de llarg, 1.55 metres d'amplada i 90 centímetres d'alçada. El túmul, del que en queden restes visibles envoltant el megàlit, dimensiona un diàmetre de 9/10 metres, sense anell de contenció.

De restes asociades, diuen el mateix que els del SERP, i li atorguen una cronologia de vers el Neolític final, entre el 3000 i el 2700 a.n.e. 

Molt proper a l'últim jaciment podem visitar el poblat Iber de Castellruf i el gravat menhir que rep el mateix nom, i també el "poblat" de Can Gallemí.

Coordenades UTM(ETRS89):

Collet de Can Gurri: 31T 0439972 4596362

Castellruf: 31T 438832 4595982

Coves a Serinyà

Disposats a visitar les famoses coves de Serinyà, ens llevem d'hora i prenem l'AP-7 direcció Girona. Anirem per ella fins a trobar el desviament a Girona nord, Olot i Banyoles, sortida número 6. Anant tot rectes, agafarem la C-66, per la que continuarem fins a trobar el rètol indicatiu de les coves, poc abans d'arribar al nucli de Serinyà.

Nosaltres vam aparcar a la zona habilitada que hi ha just davant les coves i, com anàvem amb temps, vam anar a donar un volt, moment que la Cris va aprofitar per fer un amic de quatre potes, d'aquells que fan meu.

De nou al parc de les coves de Serinyà, vam visitar primer la cova de l'Arbreda. Actualment en aquesta cova s'hi segueix treballant, ja que és la més important de les tres coves visitables de que consta el recinte. És la més important per la gran quantitat de troballes "humanes" obtingudes a ella.

Aquesta cova va ser habitada pels Neandertals fa uns 90.000 anys, fins fa uns 39.000, segons indiquen les restes, i, va seguir essent habitada pels sàpiens, des dels 39.000 fins fa 16.000 anys.

Ja, a la fotografia no es veu res, però és que és complicat!! S'ha de veure... penseu que els arqueòlegs baixen per aquestes escales per excavari cada vegada arriben més abaix, destruint les restes d'estrats anteriors.

Seguim per la cova de Mollet, que és a la que s'hi han trobat les restes humanes més antigues, d'ara farà uns 200.000 anys. Per tant, a principis del Paleolític mitjà, l'Homo heidelbergensis ja habitava aquesta cova.

Les excavacions efectuades la cova de Mollet són molt antigues, tot i que el 2001 es tornà a obrir el jaciment. Al seu interior, a més de les restes de l'Homo heidelbergensis, també s'hi han trobat restes de diferents animals, entre ells l'ós de les cavernes, l'elefant antic, el rinoceront de les praderies, el linx de les cavernes, el cavall, la daina, el cabirol, la hiena, etc... Recordem que, a aquestes èpoques, l'homo era nòmada, no tenia un hàbitat fix.

Ara ja anem a per l'última, la del Reclau Viver. És amb tota seguretat la que es conserva millor. Ens sembla recordar que tenia dos habitacles separats per una zona més estreta i amb el sostre baix.

Aquesta fou habitada pels Sàpiens al Paleolític superior, fa uns 39.000 anys, i ho fou fins fa 15.000, quan sembla ser que es va enfonsar un tros de sostre.

Posteriorment, a plena era Neolítica, quan els homes ja vivien en poblats, les coves es van reutilitzar com a graner, quadres, i, esporàdicament com a refugi (fa 7.000 - 4.700 anys).

Res a veure amb la utilitat que se li donà entre el Neolític final i l'Edat del Bronze, on les coves s'utilitzaren com a grans necròpolis, on s'enterraven els individus amb el seu aixovar funerari.

D'excavacions documentades, ens en consta una de Pere Alsius i Torrent a la segona meitat del segle XIX, que fou la inicial i podríem dir el descobridor d'aquest meravellós jaciment.

Josep Cata, el 1866, descobrí una nova cavitat, la Bora Gran, i cap el 1871 l'excavà. El 1882 l'historiador Edouard Harle i Pere Alsius començaren a excavar de nou la Bora Gran i, al poc, determinaren que era d'època magdaleniana.

Aquest fou el primer jaciment paleolític català. Les troballes foren cedides per la família d'Alsius al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Ja al segle XX, Josep Bosoms el continuà excavant i n'obtingué encara més troballes que l'anterior, dipositades al Museu Arqueològic de Girona. La següent fou el 1930, quan Josep M. Corominas seguí l'excavació de la Bora Gran, i, per sorpresa de tots, va extraure prop de 17000 trossos de sílex, això sí, microlítics, dipositats al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, i seguí excavant altres coves de Serinyà. Del 1975 fins el 1987, es van fer excavacions ininterrompudes a càrrec de la Generalitat i el Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, totes elles a la cova de l'Arbreda. I ja per acabar i fins a dia d'avui, l'any 1996 la Universitat de Girona amb el suport del Museu d'Arqueològia de Catalunya, va reprendre els treballs. El Parc fou creat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany l'any següent.

Coordenades UTM(ETRS89):

Coves de Serinyà: 31T 479008 4667682

Dòlmens, inscultures i pintures a La Roca del Vallès

Aquesta vegada, vam anar de ruta prop de casa. Vam aparcar el cotxe sota el castell de la Roca i a caminar! Agafant el costerut carrer Espronceda, al final de les cases, ja a zona plana, arribem a un bosquet on surt un camí a l'esquerra. La ruta està força ben senyalitzada per la Diputació de Barcelona i és difícil perdre's. Tot i això, la informació arqueològica que hi ha als cartells no ens sembla, diguem, gaire bona.

El primer dolmen que ens trobem és el de Can Planes o Roca Tomba, com es pot comprovar, de mides força reduïdes, 1.25 de llarg, per 1 metre d'ample i 0,78 d'alçada. Aquesta fotografia la vam prendre, quan tot just començàvem a veure megàlits, i tot i que no ens queda lluny de casa no hi hem tornat. Si ho féssim ara la fotografia seria diferent, fent que les lloses que hi ha a la part posterior del "trílit" es veiessin més clarament; Tot i això, a aquesta foto, s'entreveuen. Pel que fa a l'obra tumular, s'estima d'entre 7-8 metres de diàmetre, tot i que en queden ben poques restes d'ell.

A les excavacions del megàlit, s'hi han recuperat un parell de fragments ceràmics a mà i un altre d'acanalat, datat, per la seva morfologia, vers el Bronze final (1200 a.n.e.). També s'hi van trobar un molar humà i una ascla de sílex, aquesta última a les immediacions del sepulcre. I segons la documentació d'Imma Bassols, a l'excavació duta a terme l'any 2000, es va recuperar ceràmica a mà, ceràmica a torn ibera i també de romana a les proximitats del sepulcre.

Es tracta d'una possible galeria catalana corresponent al Neolític final - Calcolític inicial (3000 - 2700 a.n.e.).

Seguint pel camí marcat, arribem a una indicació de la pedra de l'escorpí. Allà, surt un corriol a l'esquerra que s'endinsa un pèl al bosc per anar a trobar la roca foradada de Can Planes, també anomenada Pedra del Marxant.

Aquest roc, foradat artificialment, segons algunes fonts, amida exteriorment 2.70 metres d'ample, per 3.20 de fondària i 1.70 d'alçada, mentre que la cambra, a la que s'accedeix pel petit orifici del davant, amida 2.50 metres d'ample per 3 de fondària i 0.90 d'alçada. La seva utilitat podria haver estat sepulcral durant el Calcolític (2700 - 2200 a.n.e.).

Sempre seguint la ruta senyalitzada, una vegada travessada la carretera d'Òrrius, arribem a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, de la meva família, vaja... Es troba habitada i no podem fer-hi les trobades de la família, així que continuem fent-les a Sant Cebrià de Cabanyes, a Sant Fost de Campsentelles.

Una miqueta més endavant, a la dreta, continua el camí de la ruta prehistòrica. Baixant per ell, arribem al dolmen de Céllecs o la Cabana del Moro de Céllecs. Cal dir que el panell informatiu del megàlit, al nostre parer, és erroni... posa que és tipus cista, i ni molt menys, és prou fàcil d'identificar l'estil. Es tracta d'una galeria catalana de totes totes, com a molt d'un sepulcre de corredor, de nou, segons el nostre parer.

El megàlit té unes dimensions internes de 2.00 metres de longitud, per una amplada de 1.30 i una alçada conservada de 0,95 metres. D'altra banda, el túmul, mal conservat, però visible, fa un diàmetre de 7-8 metres.

A l'excavació de Josep Colominas Roca conjuntament amb l'Agrupació Excursionista de Granollers l'any 1929, es recuperà un únic fragment de ceràmica mà del seu interior.

Josep Tarrús i Enric Carreras el daten vers el 3000-2700 a.n.e., a finals de Neolític, inicis del Calcolític.

Continuem la baixada cap a La Roca i trobem, a l'esquerra del camí, el Plat del Molí o Plat del Rei, un bloc de pedra granítica que presenta a la part superior un buidat en forma de cassoleta circular i de poca fondària. Sembla una pedra de sacrificis.

Segons documenta la fitxa del patrimoni de la Diputació de Barcelona, es tracta d'un roc treballat a era neolítica.

Seguint la ruta, s'arriba a la Pedra de les Creus, roca granítica plena de creus gravades, declarada BCIN l'any 2011. A més, hi ha una inscripció que diu "roca", una altra que diu "año" i una data, que semblen no ser prehistòriques.

Aquest roc, de 3.11 metres de longitud, 2.37 d'amplada i 1.25 d'alçada, ha estat treballat en moltes èpoques, documentades segons un estudi en 3D produït per la Generalitat. Aquestes èpoques anirien des del Calcolític, Edat del Bronze, a diverses etapes ja històriques i fins a dia d'avui.

El conjunt consta d'una gran cassoleta (d'era calcolítica) i 42 inscultures més, 32 d'elles són cruciformes (que en gran part són prehistòrics, però n'hi ha de medievals), 4 taus, 1 angle i 2 rectilinis, a banda de les inscripcions visiblement modernes.

Actualització del 10/08/2019: Just a la gran roca que hi ha al davant, podem admirar unes cassoletes que ens fan pensar que ens trobem en un espai prou reconegut per la comunitat que ocupava aquestes terres a l'era prehistòrica.

Però això no és tot el que volem ampliar de l'entrada avui perquè, de fet, si segueixes el caminoi que hi ha al costat de la Pedra de les Creus, et trobes a escassos cinc metres amb una gran roca planera que queda a mà esquerra. Tot pujant-nos a ella, podem admirar el que nosaltres pensem que podria ser una roca de sacrificis, tot i que no hem trobat cap tipus d'estudi, ni menció d'ella, a diferència de les cassoletes esmentades abans. A l'estudi de dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs, es fa referència a unes inscultures a pocs metres de la roca a nivell de terra, tot i que no hi ha cap imatge al llibre, pel que no podem acabar de confirmar-les.

Aquesta possible pedra dels sacrificis consta de diverses parts amb un acanalat a la seva fi que cau roc abaix.

Cada cop ens fa més la sensació de que ens trobem a un espai de culte-ritual dels nostres avantpassats prehistòrics.

A continuació, hauríem d'haver vist les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes, però per molt que vam mirar, no les vam saber trobar... estan un pèl amagades!! Ara, la segona vegada que hi vam anar, ja les vam veure. Només cal seguir les indicacions que surten a mà esquerra una mica més endavant i que són més visibles pujant des de Can Gol. Seguim aquest camí uns metres fins veure una gran roca d'uns 8 metres de longitud per 3 d'alçada, aquesta és La Pedra de les Orenetes.

No queda gaire d'aquestes pintures d'estil rupestre esquemàtic, però les que encara resten visibles les podreu localitzar a la part posterior de la roca, a la part que fa com d'abric. És una pena, i en certa part una vergonya, que tinguem un patrimoni de la humanitat reconegut tan a prop de casa i el deixem desaparèixer... Hi ha documentades 32 formes pintades, de les quals no en vam saber veure tantes ni de bon tros.

S'estima que aquestes pintures foren creades entre el Neolític mig-final i el Calcolític inicial, entre el 3500 - 2700 a.n.e., i ajuden a datar-les els sis fragments de sílex trobats en la seva excavació, juntament amb gran quantitat de fragments ceràmics d'època neolítica final i algun d'època ibera.

Tornant a la pista i continuant per ella, s'arriba a un punt de conflicte: la fita de la Diputació indica a la dreta al dolmen de Can Gol II i a l'esquerra la Roca Foradada. Decidim anar primer a veure el dolmen.

Ostres, no té tapa! Va ser el primer que vèiem sense coberta, i ens va cridar l'atenció. Ara, ja n'estem acostumats (és l'habitual). Es tracta d'una possible galeria catalana d'1.75 metres de llargada, una amplada de 1.10 metres i una alçada conservada de 0.80 metres, que es troba envoltat per un túmul de 8-9 metres de diàmetre. Com els anteriors companys, fou bastit al Neolític final - Calcolític antic (3000 - 2700 a.n.e.).

A les excavacions efectuades, s'han pogut recuperar 3 puntes de sageta amb peduncle i aletes, fragments de ceràmica a mà, i, ara no sé on vam trobar documentat, també un ganivet de sílex i diverses ascles.

De nou a la pista, anant cap a l'esquerra, ens trobem amb la Roca Foradada de Can Gol, un gran bloc granític foradat artificialment que podia haver estat utilitzat com a tomba. Amida uns 2.40 metres de llargada per 1.60 metres d’amplada i 1.30 metres d’alçada.

A la seva prospecció, es van trobar diverses ascles de sílex i variats fragments ceràmics del Neolític final i d'època ibera. Els arqueòlegs la col·loquen temporalment vers el III mil·lenni a.n.e., tot i que esmenten que el més probable és que fos de la segona meitat, ja a era calcolítica, vers el 2500 i el 2000 a.n.e.

També cal dir que just davant seu hi ha un aflorament rocós que conté diferents gravats, tots ells moderns.

Vist tot això, continuem baixant per la pista que seguíem i arribem a l'asfalt, sense desviar-nos, per error, a la dreta per a arribar al dolmen de Can Gol I. Quan ens adonem de l'error, ja som massa lluny i cansats i decidim tornar-hi frescos un altre dia. I aquest dia va arribar uns mesos més tard. Amb el cotxe, ens acostem fins el final del carrer de la Ruta Prehistòrica. A mà esquerra, es troba un xalet, en venda quan hi vam anar, al jardí del qual es troba el megàlit, de tipus galeria catalana.

La foto està feta des del carrer, però la vorera puja en aquest tros expressament per a poder veure el dolmen còmodament. La cambra fa 3.5 m metres de longitud per 1.80 d'ample i 1.90 metres d'alçada conservada. Ara, el que més impressiona és que el corredor d'accés es conserva intacte, fent aquest una llargada de 5 metres per 1.20 d'ample i 1.35 d'alçada. Conserva part del mur de contenció i part del seu túmul, bastit amb terra i pedres, de 14-15 metres de diàmetre.

Dia 7 de Febrer del 2015: anem a fer un volt per la ruta prehistòrica de La Roca, però aquest cop aparquem el cotxe just davant de la casa on es troba el dolmen de Can Gol I, amb la sort que el propietari de la casa estava pel jardí... ens va convidar a passar per a veure millor el magnífic megàlit... des de dins impressiona bastant més... a més, feia poc que li havien fet un rentat de plantes.

El poc espai disponible per a fer una gran foto i el sol no ajuden gaire a que vist per fotografia impressioni igual que vist al natural, però bé... si algú el vol visitar, el xicot de la casa us atendrà gentilment, és molt amable.

En aquest tros de sepulcre, s'hi han dut a terme diverses excavacions, la primera el 1947 per August Panyella, que va recuperar un penjoll d'esteatita, 1 petxina perforada, 1 punta de sageta en sílex amb peduncle i aletes, 4 fragments de làmines del mateix material, 1 fragment de vas campaniforme marítim, 5 de pirinencs, 1 vora de bol hemisfèric i diverses vores de bols a mà. Totes les restes es troben dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seu de Barcelona.

Amb el recull de dades, l'estil de sepulcre i el veïnat que té, Tarrús i Carreras el col·loquen a finals del Neolític, inicis del Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e.

Ens acomiadem del noi i ens posem a caminar vers el principi de la ruta tot tirant carrer avall i agafant la primera bifurcació a la dreta. Al final d'aquest carrer costerut, girem a l'esquerra deixant l'asfaltat tot endinsant-nos pel camí sorrenc més enganxat a les cases dels dos que hi ha.

Finalitzada aquesta ruta, ens faltarà acostar-nos al poblat iber del Turó gros de Céllecs. Esmentar que entre el dolmen de Céllecs i l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, el nostre amic Joan ens va ensenyar unes estructures megalítiques, que també hem trobat documentades a altres llocs, i que es consideren de caràcter prehistòric, que també es poden visitar. Ho expliquem a una altra entrada.

Coordenades UTM(ETRS89):

Can Planes: 31T 445034 4604029

Roca Foradada de Can Planes o Pedra del Marxant: 31T 445075 4603571

Céllecs o Cabana del moro de Céllecs: 31T 444271 4601876

Plat del Molí o del Rei: 31T 444219 4602117

Inscultures de la Pedra de les Creus: 31T 443585 4602005

Pintures de la Pedra de les Orenetes: 31T 443677 4601891

Can Gol II: 31T 443145 4601707

Roca Foradada de Can Gol: 31T 443121 4601542

Can Gol I: 31T 442806 4601546