Avui, com a cosa especial anem cap Tarragona, a visitar dos dels pocs dòlmens existents a la província que hem trobat.
Per a localitzar el primer, és ben fàcil, anem fins el municipi de Valldossera (Querol) a la comarca de l'Alt Camp a Tarragona per la TV-2441, fins a la urbanització dels Ranxos de Bonany. En quan passem la carretera que mena cap a sant Jaume dels Domenys (T-244), que es creua en el nostre camí, és la segona entrada a mà esquerra (carrer Muntanya).
És la primera casa de la dreta del carrer (parcel·la 12). Es troba abandonada, així que si voleu visitar el sepulcre, que val molt la pena, haureu de saltar cap dins de la propietat.
La galeria catalana de Mas Pla de Valldossera va ser documentada per primer cop per en Pau Rovira de Bonany, al gener de 1963. I cal dir que el dolmen, tot i que resta abandonat totalment, conserva perfectament la seva estructura, guarda la porta d'accés a la cambra, que per cert, es documenta que el terra d'aquesta i del corredor són enllosats.
El megàlit en si té un llargada total d'uns 7.60 metres de llarg per una amplada propera als 1.50 metres. Cal dir que interiorment la cambra funerària amida 4 metres de llargada per 1.40 metres d'amplada i 1 metre d'alçada, d'altra banda el corredor d'accés amida 3.50 metres de llarg per també 1.40 metres d'ample i també 1 metre d'alçada. La veritat amb les mides que acabem de donar, jo diria, com hem va semblar al lloc, que és una galeria coberta, i no pas una galeria catalana, però bé si així ho dictamina en Josep Tarrús, per quelcom serà.
El túmul és certament peculiar, sent de tendència circular amida entre 13 i 15 metres de diàmetre, reforçada amb lloses radials clavades i amb un cròmlec bastit a raó d'un mur de pedra en sec. Però no acaba aquí, ja que consta de una plataforma reforçant l'estructura de la cambra de 6.8 metres de diàmetre, també acabada amb un anell de contenció idèntic al més exterior amb una nova plataforma d'uns 4 metres que és la que incorpora les radials fins a acabar amb el cròmlec exterior. O sigui, resumin, té doble cròmlec amb lloses radials clavades entre ells.
 |
| Extret de: "El sepulcre megalític de mas pla" de Josep Mestres |
SA la seva excavació l'any 1963 a mans de Joan Maluquer, Pere Giró i Josep M. Masachs, on es van centrar a la cambra funerària i el seu corredor d'accés, van trobar diverses restes òssies d'uns 20 individus, així com trossos de ceràmica corresponents a vasos d'era neolítica, calcolítica i del Bronze antic, anells de bronze, ascles i un perforador de sílex i 105 denes.
Al 1979 es torna a excavar, ara l'obra tumular, i també es va consolidar el monument, a mans de Josep Mestres Mercadé. Aquest va recuperar diversos fragments ceràmics a mà al túmul i algunes denes de collaret sota l'enllosat de la cambra.
 |
Extret de: "El sepulcre megalític de mas pla" de Josep Mestres |
Per les troballes obtingudes i la seva morfologia, podem dir que la tomba fou erigida vers el Neolític final entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
Saltem de nou al carrer i amb el cotxe ens dirigim a la carretera que acabem de passar, cap a Sant Jaume dels Domenys (T-244), l'enfilem cap la dreta tal i com venim. Seguirem la T-244 fins que trobem un camí de terra que s'endinsa al bosc, a la banda esquerra de la carretera, just després de passar una casa, també a l'esquerra. Allà deixem el cotxe.
Ens posem a caminar pel camí, fins la segona bifurcació a l'esquerra, aneu amb compte no us despisteu, perquè sovint fan tasques de desbrossament al bosc i els camins es difuminen. Agafem la segona bifurcació i 30-50 metres abans d'arribar a un revolt bastant pronunciat a la dreta, ens endinsem pel bosc que queda també a la nostra dreta. Molt oportú anar amb GPS. L'únic que us podem dir és que no es troba gaire lluny del camí bifurcat del general que hem agafat, en un petit turó, creat amb les restes del túmul.
Megàlit documentat per primer cop igual que el dolmen acabat de visitar, per Pau Rovira de Bonany al gener de l'any 1963. Es tracta d'una caixa megalítica tancada, bastida en roca calcària.
Amida 1.50 metres de llarg per 1.30 metres d'ample i consta d'una alçada de 0.65 metres, que es troba dins una obra tumular de tendència circular de 11/12 metres de diàmetre, segons hem pogut llegir, al moment de la seva excavació, encarta es conservaven 4 grans blocs a la vessant sud que formarien part del anell de contenció.
Fou excavat per Maluquer, Giró i Masachs, també l'any 1963, trobant fragments de ceràmica a mà llisa, que permeten dir, juntament amb la seva morfologia que aquest sepulcre fou bastit vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada