De tornada a casa després de passar el cap de setmana a Les Terres de l'Ebre, ens desviem un xic per a visitar un poblat i una necròpoli iberes a la població de Flix. Per arribar-hi des de Paüls, on ens allotjàvem, agafem la C-12 passant per Benifallet, Móra la Nova i Ascó, entre d'altres. Una vegada a Flix, travessem el riu i, just després, agafem el desviament cap a la Reserva Natural de Sebes, que en forma de camí rural, va paral·lel a l'Ebre. Seguint aquesta pista durant 2.5 quilòmetres, poc després del centre d'interpretació de la reserva, girem a la dreta per una pista que s'enfila per la muntanya. Uns 300 metres més endavant, deixem el cotxe i seguim a peu pel camí que surt a la nostra dreta durant uns 130 metres. A aquest punt, girem de nou a la dreta per a agafar un corriol que ens duu a la base del poblat de Sebes després de recòrrer una distància curta.
Les primeres informacions sobre aquest jaciment són del 1949, quan R. Pita va indicar la troballa de ceràmica a mà i a torn a la zona. Lamentablement, tota la zona ha estat objecte de repetides excavacions incontrolades.
Aquest assentament té dues fases d'ocupació claraments diferenciades i una necròpoli associada.
La primera ocupació, de l'edat del Ferro, es troba sobre la part més alta del turó. Actualment, està excavada gairebé totalment, havent-se trobat diverses vivendes reformades corresponents al segle VII a.C. i gran quantitat de ceràmica a mà, nuclis de sílex, diverses destrals polimentades i pedres de molí.
A la part més plana, es troben les restes d'un poblat iber parcialment excavat. Podria tractar-se de l'extensió tardana del poblat anterior. S'hi van trobar restes de ceràmica a mà i ibera pintada, així com romana. La seva datació inicial és dels segles V - IV a.C.
La part més interessant del jaciment, però, és la gran necròpoli d'incineració relacionada amb el primer poblat, situada a uns 200 metres dels assentaments.
Datada a l'Edat del Ferro, conté 42 estructures en una superfície d'uns 200 metres quadrats. Els sondejos realitzats entre el 2005 i el 2009 no van indicar que la seva superfície fos més àmplia.
Per molt que pugui semblar estrany, la necròpoli no ha estat objecte d'espoli i les estructures funeràries es trobaven en molt bon estat quan van ser excavades.
Si parlem de tipologies, trobem 20 estructures tumulars (15 d'elles amb urna o fragments), 15 urnes soterrades sense túmul, 2 concentracions d'ossos sense urnes i 5 estructures indeterminades situades a la zona dels túmuls. Per la zona també s'hi han trobat restes òssies disperses.
Gràcies a les restes trobades a l'interior de diferents estructures, s'han pogut realitzar diverses proves de carboni 14, que han donat resultats dispars entre el 900 i el 200 a.C. Pel que fa a l'aixovar, s'hi han trobat fragments de sílex sense treballar, ceràmica i elements de bronze, com fíbules, anelles o braçalets. Tots aquests detalls, atorguen una datació d'inici de la necròpoli al segle VIII a.C., però tot sembla indicar que és un pèl posterior i que coincideix amb l'ocupació del poblat del Ferro, és a dir, segle VII a.C.
La zona també compta amb restes d'estructures defensives utilitzades a la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil.
Visitat aquest interessant jaciment, seguim el camí cap a casa, que el cap de setmana llarg se'ns acaba.
La part més interessant del jaciment, però, és la gran necròpoli d'incineració relacionada amb el primer poblat, situada a uns 200 metres dels assentaments.
Datada a l'Edat del Ferro, conté 42 estructures en una superfície d'uns 200 metres quadrats. Els sondejos realitzats entre el 2005 i el 2009 no van indicar que la seva superfície fos més àmplia.
Per molt que pugui semblar estrany, la necròpoli no ha estat objecte d'espoli i les estructures funeràries es trobaven en molt bon estat quan van ser excavades.
Si parlem de tipologies, trobem 20 estructures tumulars (15 d'elles amb urna o fragments), 15 urnes soterrades sense túmul, 2 concentracions d'ossos sense urnes i 5 estructures indeterminades situades a la zona dels túmuls. Per la zona també s'hi han trobat restes òssies disperses.
Gràcies a les restes trobades a l'interior de diferents estructures, s'han pogut realitzar diverses proves de carboni 14, que han donat resultats dispars entre el 900 i el 200 a.C. Pel que fa a l'aixovar, s'hi han trobat fragments de sílex sense treballar, ceràmica i elements de bronze, com fíbules, anelles o braçalets. Tots aquests detalls, atorguen una datació d'inici de la necròpoli al segle VIII a.C., però tot sembla indicar que és un pèl posterior i que coincideix amb l'ocupació del poblat del Ferro, és a dir, segle VII a.C.
La zona també compta amb restes d'estructures defensives utilitzades a la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil.
Visitat aquest interessant jaciment, seguim el camí cap a casa, que el cap de setmana llarg se'ns acaba.
Coordenades:
Poblat de Sebes (Ferro): UTM(ETRS89): 31T, 292300, 4568458
Poblat de Sebes (Iber): UTM(ETRS89): 31T, 292330, 4568441
Necròpoli tumular de Sebes: UTM(ETRS89): 31T, 292433, 4568357
Poblat de Sebes (Iber): UTM(ETRS89): 31T, 292330, 4568441
Necròpoli tumular de Sebes: UTM(ETRS89): 31T, 292433, 4568357
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada