Primera visita al departament francès de Gard, concretament, al districte d'Alès.
Començarem pels dòlmens que hi ha a terres del nucli de Saint Jean du Pin, un poblet als afores d'Alès i que trobarem fàcilment tot sortint d'aquesta població per la D50. Quasi bé passat el petit poble de cases, girarem vers la nostra dreta prenent la D217, per la que seguirem 3.4 quilòmetres, trobant a aquesta distància un desviament que surt de la carretera, com si seguíssim tot rectes, ja que aquesta fa una corba a l'esquerra, amb una senyalització de camí tancat. Per ella ens endinsem i al poc més del quilòmetre aturem el cotxe a la dreta del camí, just en una corba prou tancada a l'esquerra. Al vèrtex d'aquesta corba mirant cap el que seria el cim de la muntanya surt un corriol costerut que ens portarà sense pèrdua al dolmen de Sogne A o dolmen número 12 de la Sogne (la GARA, el GESEART francès, ajunta les necròpolis de Montcalm i Sogne). Recordo que el corriol va vorejant la muntanya, fins a un punt on puja tot recte vers el cim, al que no arribarem, però la pujada és dura, tot i que curta.
Segons Jean Salles, arqueòleg i membre de la GARA, "en Tarrús o en Carreras francès", es tracta d'un dolmen de corredor, amb un passadís d'accés d'uns dos metres de longitud. La cambra és de planta pentagonal, d'1.40 metres de llargada per 1.20 d'amplada. El sòl de la tomba és enllosat, tot i que no sabem si originalment ho era o és producte de la restauració, igual que la llosa de coberta de la cambra. Aquesta restauració deu ser posterior al 1992, quan es va excavar científicament la tomba. Els experts la daten vers el Neolític final local, cap el 2500 a.n.e.
El túmul de forma ovalada, ara molt visible, fa 8 metres de llargada per 6 metres d'amplada. Al seu interior, s'hi va trobar un raspador de sílex. Es documenta la recuperació d'uns 5 metres de cròmlec de contenció.
D'altra banda, ni a la cambra, ni al corredor, no hi va sorgir cap material arqueològic associat.
Tornem al cotxe, fent el fort pendent proper al dolmen de Sogne A, aquest cop de baixada... Quasi que la prefereixo de pujada. En arribar al cotxe, seguim per la mateixa pista per la que anàvem amb ell, però ara a peu. Al poc, entrarem en uns terrenys privats. Seguirem pel camí que voreja un parell o tres de cases i acaba en un filat; el creuem i seguim el camí, a partir d'aquí, corriol. En uns 150 metres més, arribarem al sepulcre de Sogne B o la Sogne 13, just al final del bosquet.
Aquest megàlit és bastant més modern... De l'edat de Bronze final local, vers el segle VII a.n.e., segons informacions de la GARA. La cambra de la cista és rectangular, amb 1.20 metres de llarg per 0.70 metres d'ample. El túmul, prou visible, no ha estat excavat, però sí que s'hi han trobat restes del cròmlec de contenció. D'altra banda, la cambra del sepulcre sí que ha estat excavada, sorgint només una pedra de molí de granit i fragments de quars desgastats.
Tornem al cotxe i fem via cap a la necròpoli de Montcalm, o del Mas de la Cabane. Per a arribar-hi, tornem a la D217, en la que girem a la dreta continuant en la direcció que veníem abans. En 600 metres i un parell de corbes, veurem a la dreta una desviació cap a Jauvert i Malabuisse. Tot anant per ella, en 1.5 quilòmetres, ens toparem amb una ramificació en la seguirem per la pista asfaltada de la dreta, que crec recordar que després ja no ho està, fins a trobar un conjunt de desviaments. Nosaltres prendrem el primer de la nostra dreta, tot anant cap a la granja La Cabane. En arribar a ella, aturem el cotxe al voral de la pista.
A peu, seguim el camí que surt de la granja, aquest no habilitat per a cotxes utilitaris, en la mateixa direcció que hem arribat. Al poc de passar la construcció, creuem per uns camps nets d'arbres que hi ha a la nostra dreta i a partir d'aquí no us puc guiar més. Heu de buscar un corriol que hi ha, que passa més o menys a prop de tots ells. El primer megàlit, aquest, el de Montcalm I, que seguint el corriol hi passes per sobre.
Segons hem pogut saber, es tracta d'un sepulcre tipus cista que fou erigit cap el Neolític final de la zona, vers el 2500 a.n.e.
Seguim el corriol, però, el II no el trobem. Ja a casa, hem esbrinat tot cercant informació sobre aquesta necròpoli que el que en el seu dia fou anomenat dolmen de Montcalm II, en realitat, es tracta d'una llosa natural, sense cap tipus d'intervenció humana.
Seguim la ruta, cercant i trobant sense cap dubte el dolmen número III de la necròpoli, que sembla ser una nova cista, també erigida vers el 2500 a.n.e., al Neolític final de la contrada.
Ens posem en marxa de nou, buscant el número IV i trobem el dolmen V de Montcalm, també de tipus cista i amb la mateixa cronologia dels companys.
Continuem pel corriol, buscant a dreta i esquerra, fins localitzar el VII o dolmen des Jusclades, que a nosaltres ens fa la sensació que es podria tractar d'un dolmen simple amb accés per porta finestra, i se li podria donar una datació com la dels companys de necròpoli.
Ara venen les dues tombes més espectaculars, reconstruïdes per la GARA a la dècada dels 90. El primer, el de Montcalm IX.
D'aquest megàlit de túmul d'uns 12 metres i prou visible, hem pogut saber que la cambra té unes dimensions de 2.60 metres de llarg per 1.80 metres d'amplada. Pel que fa al petit corredor de 1.80 metres de longitud, està construït de blocs de micaesquist. En canvi, no presenta cap resta del cròmlec.
A la intervenció arqueològica, aparegueren 685 perles d'esteatita, 4 puntes de fletxa de sílex, 1 penjoll, i diverses i molt fragmentades restes òssies. Segons les troballes i la morfologia del megàlit, aquest és datat vers el Neolític final.
Després, el VIII, que ens sembla recordar que es troba a l'altre costat del camí a la mateixa alçada.
D'aquest sepulcre neolític, el primer que veiem és aquesta cassoleta a la llosa de coberta.
En aquest punt, vam fer la volta... tot i que un tros més lluny hi ha el Moncalm X o de la Croupatassière i prop hi ha un menhir. Érem amb els nens i vam fer torns per a fer la necròpoli. Òbviament, així es triga més estona i no es gaudeix tant.
Ja tornant, la Cris, que va ser la primera en recórrer la necròpoli, va trobar les restes del VI, crec que a l'esquerra del camí en aquesta direcció.
I poc després les restes del IV, on la càmera de fotos ens va fer una mala passada donant-nos error en la fotografia... Igualment no es veu res megalític, és un gran túmul. Tot i això, hem posat les coordenades, el trobareu amb facilitat.
Recomano ferventment anar amb GPS, els megàlits són prop del camí, però, és fàcil no veure'ls a excepció del I... Bé, i el VIII i el IX, que són restaurats i es veuen amb claredat pel desboscat i les seves dimensions.
Per anar al següent megàlit, prenem el cotxe i tornem pel camí que hem fet fins la D217, a la que seguirem en la mateixa direcció que quan ens hem desviat per a veure la necròpoli de Montcalm. La seguirem 1.9 quilòmetres, on trobarem un desviament asfaltat a la nostra dreta, i per ell continuem 500 metres. A partir d'aquí, millor anar amb les coordenades, tot i que hi ha un corriol que t'hi porta... El dolmen es troba només a uns 130 metres, però hi ha fort pendent.
Aquest és el megàlit de Gournaouchou (B) o Carnoulès.
Segons hem pogut saber, Gournaouchou és una petita necròpoli de tres dòlmens, que són tots bastants propers, però, també hem trobat que l'únic que es conserva és el de Gournaouchou B.
Sogne B: 31T 581255 4886438
Montcalm o Mas de la Cabane III: 31T 580992 4886917
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada