Ens prenem uns dies de vacances i anem a la propera França, on hi ha quantitat de megàlits no gaire difícils d'arribar... és el que té ser pare i mare, s'han acabat les rutes de caminar molt durant uns anys.
Bé, ens dirigim cap a Vilaroja de Termenés (en Català), Vilaroja Termenés (en Occità) o bé Villerouge-Termenès (en Francès), més que res per fer una visita ràpida del maco poblet i dinar. Tot seguit, prenem la D-613, que és la carretera per on hem arribat, però ara l'agafem en direcció contrària. La seguirem passant Felinas de Termenés, fins a trobar la D-40 a la nostra dreta i per ella seguirem uns dos quilòmetres fins a trobar, just després d'una corba a l'esquerra, un caminoi, també a la nostra esquerra, que ja farem a peu. En uns 100 metres, ens endinsarem a "l'emmaranyat" que hi ha a l'esquerra, cercant i trobant, a uns 15 metres del camí, el menhir caigut de Moulintours.
Aquest monòlit amida 2.65 metres de llarg per 1.15 metres d'ample, i consta d'un pes aproximat de 4 tones. El fet de que sigui pedra calcària pot crear confusió amb antics gravats, però no he trobat cap informació que esmenti cap inscultura.
Vist el megàlit, tornem al cotxe i ens dirigim per la D-40 de nou cap a la D-613, la que prendrem en la mateixa direcció que abans, fins a arribar a la Ròca de Fan. Ja dins el nucli, girarem a l'esquerra per la D-1610, la que seguirem uns 4.6 quilòmetres fins a trobar a la nostra esquerra després d'una corba àmplia a la dreta, un camí sorrenc que em sembla recordar que tenia una tanca per a les vaques. Allà deixem el cotxe i a peu ens endinsem pel camí enfangat.
El primer que ens trobarem són uns prats on podem trobar el dolmen de Tres Peyros, nosaltres ens el vam saltar, per problemes amb el GPS, però sí que vam veure els dos següents.
Seguim pel camí principal fins a trobar un de més petit que surt a la nostra esquerra, que s'enfila al turó denominat L'Arquette. Seguint aquest camí uns 320 metres i endinsant-nos en un curiós bosc, trobarem a l'esquerra del camí, pujant una petita elevació tumular, el dolmen la Table des Maures o Table des Morts, crec recordar que era senyalitzat.
Lluís Pericot l'indica a la seva tesi l'any 1950, fet que va causar que molts cercadors de tresors l'anessin a excavar, no facilitant la seva conservació. Actualment, el sepulcre està en un estat prou deplorable, fent que sigui complicat definir el seu estil arquitectònic. El que sí que veurem clarament és el túmul, de fet, hi pujarem. Les mides aproximades de l'antiga tomba són de 3.30 metres de llarg per 1.20 metres d'ample.
L'any 1920 en unes prospeccions acurades al megàlit aparegueren 85 dents humanes, fragments d'ossos humans, l'anell de bronze i un penjoll de cardium. També em consta que aparegué una fulla de ganivet trencada, un botó amb perforació en "V" i un fragment d'ullal de senglar perforat. Totes aquestes troballes es troben al museu de Carcassonne.
Baixem del túmul, tornant al corriol pel que hem vingut i el seguim en la mateixa direcció, que va baixant sortint del paratge boscos i endinsant-nos en un entorn de prats i petits bosquets. Seguirem el corriol uns 400 metres, fins que en una raconada, on el camí segueix tot fent pujada, de nou cap al turó de L'Arquette, trobarem al seu vèrtex i al llindar d'un bosc, el dolmen de L'Arquette o dolmen des Escoumes.
D'aquest megàlit sí que no podem dir gaire, només que és conegut de temps ençà. Fou visitat per Pericot l'any 1950 per incloure'l a la seva tesi, però abans d'aquesta visita ja ho havia estat en diferentes ocasions, la més antiga d'elles, documentada, la produïda per Barnier el 1879. Però amb tantes visites no ens consta cap troballa, per poder argumentar una datació, ja que per l'estil arquitectònic tampoc es pot datar, degut a l'estat ruïnós en el que es troba.
Amb aquestes visites ràpides, torno cap el cotxe on m'esperen la Cris i els nens, passant pel davant del dolmen de Tres Peyros, de nou sense veure'l, i tirem cap a l'allotjament, demà serà un altre dia...
...Dia 23-06-2017, avui hem visitat per fi l'amagat (que realment no ho està) dolmen de Tres Peyros o Trois pierres. Però no va ser fàcil, no, i mira que es troba senyalitzat i tot. Al poc de començar el camí, 250 metres com a molt, veurem un corriol a l'esquerra, que s'enfila pel poc pendent del turó. Bé, doncs és per aquí. En uns 50 metres, arribarem a la part alta del turó, on el camí va virant cap a la dreta i passa just pel costat d'un filat. El dolmen es troba a uns dos metres creuant el filat.
Nosaltres teníem malament les coordenades i vam voltar per tot arreu, i mira que vaig ser donant-li l'esquena al dolmen, a uns 3 metres, just a un metre del filat. Mitja hora més tard, i tot suat, el vaig veure... I es veu... És força gran.
Després de veure el megàlit, i ja de tornada, al camí principal, sí que vaig veure el cartell indicant el dolmen, entre dos arbres. Però ja us dic, agafeu un corriol que puja a l'esquerra del camí principal.
Bé, aquest sepulcre és catalogat com a dolmen de corredor segons Lluís Pericot l'any 1950. Segons documentació, la cambra sepulcral amida 1.67 per 1.48 metres, i el corredor, que jo no vaig veure (deu estar destruït, ensorrat o amagat per la vegetació), amida o amidava 3.80 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. Resten de la cambra sepulcral quatre lloses, que jo diria que són tres (una d'elles trencada per la meitat)... La de capçalera i una a cada banda. Té un túmul circular de 9.50 metres de diàmetre, prou visible just davant de la cambra.
A l'excavació, tot i que el megàlit fou violat diverses vegades d'antic, aparegueren un fragment de plat gris, un altre també de plat d'estil pirinenc, un altre tros de nansa cilíndrica, dos flocs de sílex i cinc perles d'ornamenta personal. També aparegueren materials corresponents a, com a mínim, l'Edat del Ferro, ja que aparegueren quatre tires d'or, una d'elles amb tres perforacions circulars.
Ara sí, després de finalitzar aquesta mini-ruta, marxem cap a l'allotjament passant per les maques Gorges de Galamús.
Coordenades:
Menhir de Moulintours: UTM(ETRS89): 31T, 465274, 4759258
Table des Maures o Table des Morts: UTM(ETRS89): 31T, 465616, 4752715
L'Arquette o des Escoumes: UTM(ETRS89): 31T, 465988, 4752899
Tres Peyros o Trois pierres: UTM(ETRS89): 31T, 465241, 4752690
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada