Ens hem quedat la Setmana Santa a casa, recuperant-nos de l'intens viatge a Portugal, però és que ja ens avorríem, i vam decidir anar a fer una visita a algunes inscultures que ens faltaven per Vilajuïga i un menhir i més inscultures que no coneixíem a El Port de la Selva.
És bastant fàcil no conèixer totes les pedres gravades d'aquesta zona; de fet, és impossible veure-les totes. En Josep Tarrús en tenia inventariades ja unes 375 cap als 90, i a més d'aquestes, també s'esmenta que n'hi ha algunes gravades a era medieval per marcar el camí cap al monestir de Sant Pere de Rodes.
És bastant fàcil no conèixer totes les pedres gravades d'aquesta zona; de fet, és impossible veure-les totes. En Josep Tarrús en tenia inventariades ja unes 375 cap als 90, i a més d'aquestes, també s'esmenta que n'hi ha algunes gravades a era medieval per marcar el camí cap al monestir de Sant Pere de Rodes.
Comencem anant a Vilajuïga, tot pujant per la carretera GIP-6041 cap a l'esmentat monestir de Sant Pere de Rodes. Entre els quilòmetres 2 i 3 d'aquesta carretera i havent passat una corba a l'esquerra molt pronunciada seguida d'una de dretes, veurem, després d'una semi-recta d'uns 200 metres, una zona habilitada per a aparcar cotxes a la nostra dreta i un rètol informatiu de les inscultures de Planells. Seguirem el camí senyalitzat fins a trobar-nos amb aquests rocs, clarament gravats. Al costat n'hi ha d'altres que no vam veure... es va posar a ploure i ens va interrompre la visita.
Aquest roc de 2.45 metres d'amplada per 1.15 d'alçada presenta una sola creu, ben visible a la seva superfície. Aquesta té una alçada de 20 centímetres i una amplada de 16.
Anem a visitar la quatre, que tot i que queda a una certa distància, i s'ha de passar per un lloc que no es troba gaire "habilitat", val molt la pena. Des dels rocs on ens trobem, agafem el camí que duu als dòlmens caiguts i al poc d'empendrel, trobarem un corriol a la nostra dreta que baixa direcció Vilajuïga. Agafant-lo, veurem la roca a la nostra dreta en pocs metres, darrere d'una altra amb una creu, que comentarem al final.
L'espectacular pedra IV té 10 cassoletes, 11 creus, 2 d'elles rematades amb cassoletes, 3 reguerons i dues cassoletes amb regueró. Les dimensions del sustrat són 1.15 metres d'amplada per 0.70 d'alçada.
Per anar a la pedra V, desfem el camí fins l'esplanada i anem de nou a la número II. Trobarem la V mirant a la dreta de la II.
Consta únicament d'una gran cassoleta ovalada de 17 centímetres d'amplada, per 14 d'alçada i 7 de fondària.
A la part de darrera del rocam on ens trobem, veurem el roc número VI. Aneu amb compte no caieu, ja que la roca es troba al límit de la plana, just al caient de la petita "cinglera".
Aquesta pedra de 0.70 metres d'amplada per 1.10 de llargada, presenta gravades tres cassoletes aïllades, dues de més petites unides per un regueró i tres creus, dues d'elles amb una cassoleta en un del seus extrems.
Totes aquestes inscultures van ser descobertes per part d'Enric Carreras i Miquel Dídac Piñeiro, membres del GESEART, entre el 1984 i el 1986. Val a dir que les descripcions de la roca inventariada com a número V de GESEART i Megalítica.cat no coincideixen i nosaltres descrivim la pedra V de Megalítica.
Ara ens dedicarem a explicar els dos rocs gravats sense identificar que vam veure (no els hem sabut identificar en cap dels estudis i fotografies a les que hem accedit).
La primera que vam avistar és uns tres metres més enllà de les Creus de la Carena IV, tot anant com si caminéssim per la plana des de l'asfaltat.
Creiem que per la claretat de l'inscultura, junt amb la nul·la especificació del roc, es pot tractar d'una inscultura d'era medieval. Encara que per la tipologia en si del gravat, jo ho dubto bastant.
El mateix passa amb l'última roca que vam veure, situada a l'esquerra de la pedra número III, que conté nombrosos cruciformes que es veuen clarament, però no hem trobat informació al respecte, pel que podrien ser creus d'època medieval. De fet, no l'hem inclòs al nostre plànol, ja que creiem que no és prehistòrica.
A continuació, seguim la carretera fins l'aparcament del Mas Ventós, avui ple de cotxes perquè la zona d'esbarjo està atapeïda de gent fent graellades i gaudint del bon temps. Tot i que sembla haver-hi més inscultures per la zona, ens acostem només a veure un gran roc amb cassoletes perquè és de l'únic que teníem les coordenades. És ben fàcil de trobar: des de l'aparcament, baixem fins la casa del Mas Ventós i, quan ja som a la seva alçada, girem a l'esquerra i tirem rectes fins trobar el rocam que conté les cassoletes, separat del mas uns 20 metres.
Aquests són els tres primers rocs gravats de Planells, crec que en total se'n documenten una vintena. Sincerament, els tres primers són prou espectaculars, sobretot el roc I. Comencem per ell.
El primer sustrat consta de 11 cruciformes, 50 cassoletes, 1 lletra tau, 8 creus més lligades per reguerons i 3 cassoletes amb un petit regueró. Gran part dels gravats esmentats es troben units amb un reticulat que ocupa quasi la totalitat de la superfície del roc.
Al seu costat, trobem la tercera pedra amb gravats.
Aquesta, molt més discreta, té, 8 creus, 23 cassoletes i un halteriforme, sense cap connexió entre ells. El roc amida 1.60 d'amplada per 1.10 d'alçada.
I just al davant de la primera, veiem el roc número II.
Aquest conserva 3 creus, 22 cassoletes, 1 triple cercle, 1 halteriforme, 1 regueró en V, 1 tau i 1 signe en forma de P. Fa 2.20 metres d'amplada per 1.60 metres d'alçada.
Aquestes tres lloses van ser descobertes per membres del grup Via Pirena el gener del 2009. No hi ha una datació exacta d'aquestes obres d'art, però, per la seva morfologia, apunten vers el Neolític mitjà o el Calcolític, vers el IV - III milenni a.C.
Seguim la ruta marcada, tot seguint per la carretera, i ens aturem després d'un reguitzell de corbes, senyalitzades a 40, poc abanas del punt quilomètric 5, on veiem a la dreta una entrada sorrenca, amb un rètol indicatiu de les Creus de la Carena. Un cop més som aquí... No sé quantes vegades hi hem parat a aquesta esplanada, de fet, les inscultures ja les havíem vist quan vam fer la ruta dels dòlmens de Vilajuïga, però no sabíem que n'hi havia tantes...
Avui definim les pedres II, III, IV, V, VI, i dos rocs més als que no li hem sabut trobar el número identificatiu. La número I està explicada a l'entrada a la que hem fet referència abans.
Aquí presentem la número II.
Els gravats que es troben a la roca són el d'una creu, dues cassoletes aïllades, una cassoleta amb regueró i una xarxa formada a base de reguerons i cassoletes.
Realment, no les vam veure per ordre numéric, ja que la V està just al costat de la II, però ho explicaré seguint aquest ordre per no embolicar-me. De la II , ens desviem a la seva esquerra per un corriol mig esborrat, apropant-nos a la petita "cinglera" que hi ha; just a la seva vora, trobarem la número III.
Aquest roc de 2.45 metres d'amplada per 1.15 d'alçada presenta una sola creu, ben visible a la seva superfície. Aquesta té una alçada de 20 centímetres i una amplada de 16.
Anem a visitar la quatre, que tot i que queda a una certa distància, i s'ha de passar per un lloc que no es troba gaire "habilitat", val molt la pena. Des dels rocs on ens trobem, agafem el camí que duu als dòlmens caiguts i al poc d'empendrel, trobarem un corriol a la nostra dreta que baixa direcció Vilajuïga. Agafant-lo, veurem la roca a la nostra dreta en pocs metres, darrere d'una altra amb una creu, que comentarem al final.
L'espectacular pedra IV té 10 cassoletes, 11 creus, 2 d'elles rematades amb cassoletes, 3 reguerons i dues cassoletes amb regueró. Les dimensions del sustrat són 1.15 metres d'amplada per 0.70 d'alçada.
Per anar a la pedra V, desfem el camí fins l'esplanada i anem de nou a la número II. Trobarem la V mirant a la dreta de la II.
Consta únicament d'una gran cassoleta ovalada de 17 centímetres d'amplada, per 14 d'alçada i 7 de fondària.
A la part de darrera del rocam on ens trobem, veurem el roc número VI. Aneu amb compte no caieu, ja que la roca es troba al límit de la plana, just al caient de la petita "cinglera".
Aquesta pedra de 0.70 metres d'amplada per 1.10 de llargada, presenta gravades tres cassoletes aïllades, dues de més petites unides per un regueró i tres creus, dues d'elles amb una cassoleta en un del seus extrems.
Totes aquestes inscultures van ser descobertes per part d'Enric Carreras i Miquel Dídac Piñeiro, membres del GESEART, entre el 1984 i el 1986. Val a dir que les descripcions de la roca inventariada com a número V de GESEART i Megalítica.cat no coincideixen i nosaltres descrivim la pedra V de Megalítica.
Ara ens dedicarem a explicar els dos rocs gravats sense identificar que vam veure (no els hem sabut identificar en cap dels estudis i fotografies a les que hem accedit).
La primera que vam avistar és uns tres metres més enllà de les Creus de la Carena IV, tot anant com si caminéssim per la plana des de l'asfaltat.
Creiem que per la claretat de l'inscultura, junt amb la nul·la especificació del roc, es pot tractar d'una inscultura d'era medieval. Encara que per la tipologia en si del gravat, jo ho dubto bastant.
El mateix passa amb l'última roca que vam veure, situada a l'esquerra de la pedra número III, que conté nombrosos cruciformes que es veuen clarament, però no hem trobat informació al respecte, pel que podrien ser creus d'època medieval. De fet, no l'hem inclòs al nostre plànol, ja que creiem que no és prehistòrica.
A continuació, seguim la carretera fins l'aparcament del Mas Ventós, avui ple de cotxes perquè la zona d'esbarjo està atapeïda de gent fent graellades i gaudint del bon temps. Tot i que sembla haver-hi més inscultures per la zona, ens acostem només a veure un gran roc amb cassoletes perquè és de l'únic que teníem les coordenades. És ben fàcil de trobar: des de l'aparcament, baixem fins la casa del Mas Ventós i, quan ja som a la seva alçada, girem a l'esquerra i tirem rectes fins trobar el rocam que conté les cassoletes, separat del mas uns 20 metres.
Com es pot veure a la imatge, es tracta d'un conjunt de roques amb cassoletes, la major part d'elles de dimensions força grans. Com a mínim, n'hi ha una vintena.
Ens dirigim ara a un menhir descobert l'any 2006 prop del monestir de Sant Pere de Rodes. Continuem amb el cotxe fins l’aparcament del monestir i pugem a les restes medievals del poblat de Santa Creu de Rodes. Des d’allà, el menhir està senyalitzat, però es troba un pèl amagat. Deixant l’església de Santa Helena a la nostra dreta, veiem un mirador sobre el poblat, des d’on surt el camí que duu fins el megàlit muntanya amunt. Després de recórrer uns 150 metres ben costeruts, arribem a un replà on se senyalitza el menhir de Santa Helena. Per veure’l, haurem de mirar a la nostra esquerra i el veurem tombat a terra.
La seva alçada (ara, longitud) és de 2.40 metres i té un gruix de 0.80 metres, i és fal·liforme. A falta de troballes arqueològiques al seu voltant, no es pot datar amb precisió, però es pot incloure dins del marge temporal dels altres menhirs de la zona, entre el Neolític mitjà i el Calcolític (3500 - 1800 a.C.).
Amb la caloreta que fa i tenint en compte que els nens han de berenar, decidim deixar la recerca per avui i baixem a Vilajuïga a donar-nos un descans.
Coordenades:
Inscultures de Planells I: UTM(ETRS89): 31T, 509899, 4686918
Inscultures de Planells II: UTM(ETRS89): 31T, 509898, 4686915
Inscultures de Planells III: UTM(ETRS89): 31T, 509897, 4686920
Creus de la Carena II: UTM(ETRS89): 31T, 510709, 4686605
Creus de la Carena III: UTM(ETRS89): 31T, 510706, 4686611
Creus de la Carena IV: UTM(ETRS89): 31T, 510693, 4686580
Creus de la Carena V: UTM(ETRS89): 31T, 510710, 4686607
Creus de la Carena VI: UTM(ETRS89): 31T, 510713, 4686609
Creus de la Carena ??: UTM(ETRS89): 31T, 510693, 4686577
Creus de la Carena ??: UTM(ETRS89): 31T, 510702 4686614
Inscultures de Mas Ventós: UTM(ETRS89): 31T, 512258, 4685857
Menhir de Santa Helena: UTM(ETRS89): 31T, 513125, 4685900
Creus de la Carena II: UTM(ETRS89): 31T, 510709, 4686605
Creus de la Carena III: UTM(ETRS89): 31T, 510706, 4686611
Creus de la Carena IV: UTM(ETRS89): 31T, 510693, 4686580
Creus de la Carena V: UTM(ETRS89): 31T, 510710, 4686607
Creus de la Carena VI: UTM(ETRS89): 31T, 510713, 4686609
Creus de la Carena ??: UTM(ETRS89): 31T, 510693, 4686577
Creus de la Carena ??: UTM(ETRS89): 31T, 510702 4686614
Inscultures de Mas Ventós: UTM(ETRS89): 31T, 512258, 4685857
Menhir de Santa Helena: UTM(ETRS89): 31T, 513125, 4685900
