TRANSLATOR

diumenge, 24 de juny del 2018

Dolmen a La Vansa i Fórnols II

Avui, per acabar les visites de l'Alt Urgell i ja de tornada a casa, ens dirigim al nucli d'Ossera, dins de la població de La Vansa i Fórnols.

Per arribar-hi, des d'Estamariu baixem fins a la N-260 i la prenem en direcció a la Seu d'Urgell. Abans d'arribar-hi, agafem el desviament cap a Alàs per la LV-4051 i seguim aquesta carretera fins que empalma amb la C-462 poc després d'Alàs. Girem a l'esquerra per aquesta nova carretera i fem 18 quilòmetres recorrent un camí maco amb bones vistes i algun mirador, fins que arribem al desviament cap a Ossera. El curiós nucli es troba a 15 quilòmetres més, però nosaltres ens quedem a un camí que surt a mà dreta al vèrtex d'una corba quan hem recorregut 11.9 quilòmetres.

A peu, seguim el camí sorrenc que duu a Cal Pauet i, just després de passar la pista que t'apropa al mas, girem a la dreta cap el camp conreable (des d'on hem deixat el cotxe, hem fet 160 metres). Voregem l'estrany túmul de pedres de la nostra dreta i de longitud propera als 90 metres i quasi a la seva fí pugem a ell per un corriol marcat. Al cim i per un nou corriol desdibuixat a la nostra dreta, trobem camuflat, en pocs metres, el dolmen de l'Espluga de la Bruixa o Casa de la Bruixa.


El túmul és un xic estrany segurament ha estat alimentat posteriorment a la construcció del megàlit amb els rocs dels camps existents al seu costat. Aquest cúmul de pedruscall com a mínim fa uns 8 metres de llarg, tot i que en Marc és del parer que tot el puig sembla un gran túmul, tallat pel camí a l'antiga casa i el camp conreat, estil túmul bretó. De fet, tot vorejant-lo vam veure diverses "rierades de pedres" com si caiguessin de la part superior del monticle, denotant una recol·locació humana. Tot i que, com ja hem dit, podrien ser pedres del camp conreat.

Tractant-se d'una cista ben conservada, mesura interiorment 1.60 metres de longitud, per 1.00 d'amplada i 1.00 d'alçada.

És curiós que aquest sepulcre sigui poc conegut, ja que fou descobert fa molt de temps, concretament el 1860 per Josep Parramon i Vilanova i el seu pare, propietaris de les terres on es troba. En aquella època fou buidat per a fer-lo servir com a lloc on aixoplugar-se en cas de pluja i sembla ser que es van extreure dos esquelets complets. El 1917, fou excavat per mossèn Serra Vilaró, que va trobar restes òssies, 8 denes de collaret fetes de petxina, 16 fragments de ceràmica, i fragments de 3 dentàliums. Aquestes restes es troben al Museu Diocesà de Solsona, com la major part de troballes de l'esmentat mossèn.

Pel que fa a la datació, s'estableix a finals del Neolític amb possible reutilització fins l'edat del Bronze.

Finalitzada la visita, continuem la tornada cap a casa pels macos paratges de l'Alt Urgell i Solsonès.


Coordenades:

L'Espluga de la Bruixa: UTM(ETRS89): 31T, 374923, 4675334

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada