Primer dia de vacances: aquest any anem a Suïssa. Com amb els nens no podem fer un gran desplaçament de cop, agafem un allotjament a França, a la zona d'Ardèche, i ja que hi érem, visitem alguns megàlits de la zona.
Comencem pel gran sepulcre de Champ Vermeil, situat a terres del nucli de Bidon. Arribes gairebé amb el cotxe fins a ell, tot anant per la D201 des de Saint Marcel d'Ardèche a Bidon. A l'estona, deixarem el desviament a Bourg Saint Andéol a l'esquerra i continuarem. Passant un camí sorrenc que creua la carretera, a uns 780 metres del desviament, veurem una zona per aparcar el cotxe a la dreta del camí, just davant del rètol que es troba a l'esquerra de la pista asfaltada i que que indica el camí cap al dolmen.
A partir d'aquí, ens apropem a peu. Som, com diu el rètol, a uns 100 metres seguint el corriol desdibuixat, amb desnivell molt suau de pujada, però amb el sòl rocós, que pot causar alguna caiguda si no vas amb compte.
Cal dir que el sepulcre és un dels més ben conservats de l'Ardèche, departament que té la distinció de segona zona megalítica més poblada de França, amb més de 800 dòlmens... Igualar a Bretanya és difícil.
La tomba de Champ Vermeil consta d'unes dimensions exteriors prou espectaculars: la llosa del costat dret té una longitud de 3.55 metres, les dues del costat esquerre fan 2.35 metres, i la llosa de capçalera amida 1.75 metres longitudinalment. A banda, la grandiosa llosa de coberta fa 3.60 metres per 3.50 metres, i té un pes aproximat de 10 tones. Amb aquestes mesures, el sepulcre és un dels més grans del departament.
Segons algunes fonts, aquesta tomba pertany a una necròpoli, coneguda com “le Bois des géantes”, la Fusta dels gegants, sent el més gran de tots ells, tot i que la majoria d'autors no la consideren dins d'aquest conjunt.
La cambra sepulcral és trapezoidal amb una longitud d'uns 2 metres; la seva amplada va augmentant des de l'entrada del sepulcre (1.20 metres) a la seva capçalera (1.80 metres), i consta d'una alçada de 60 centímetres a l'entrada i 1,75 metres a la part final (segons informació). Com a dada addicional, podem dir que la llosa de coberta té un gravat en forma de creu d'era cristiana.
El megàlit ha estat restaurat, i fou classificat com a monument històric el 21 de març de 1910.
No hem pogut trobar cap informe d'excavació, però el podríem datar com la resta els dòlmens simples de tipus caussenard, de la zona, que es van erigir d'entre el 3300 i el 2500 a.n.e., sent d'època neolítica final, amb reutilitzacions al Calcolític, que aquí va del 2500 al 2200 a.n.e., i alguns possiblement també utilitzats al Bronze antic, fins al 1800 a.n.e.
Tornem al cotxe i seguim tot rectes per la carretera D201 uns 4.8 quilòmetres, on trobarem el desviament a l'Aven de Marzal a la nostra esquerra per la D590. En no arriba a 200 metres, veurem a la dreta l'entrada a un zoològic, i, just endinsar-nos-hi, veurem el dolmen a la nostra esquerra, protegit per un tancat de fusta.
El dolmen d'Aven de Marzal es troba en bon estat de conservació. La seva ubicació dins un recinte tancat dona certa protecció davant les degradacions causades per l'home.
Es tracta novament d'un dolmen simple de tipus caussenard del que no hem trobat res arqueològicament parlant, però bé segons el seu estil arquitectònic podem afirmar que va ser bastit durant el final del Neolític de la contrada, entre el 3500 i el 2500 a.n.e.
El següent sepulcre que vam visitar fou el dolmen de Forêt de Malbosc. Per arribar-hi, vam reprendre camí per la D590, tal i com veníem, seguint per la carretera 3.9 quilòmetres. A aquesta distància, aturem el cotxe al voral de la carretera i ens endinsem pel bosc de la dreta uns 40 metres, cercant i trobant el megàlit en una petita clariana del bosc creada pel mateix pedruscall del túmul.
Però, com amb tots els d'avui, d'informació arqueològica d'ells, res de res. L'únic que podem dir es que és el mateix estil de dolmen, i per tant construït a la mateixa època. Dir que hem trobat una foto de l'any 2019, o sigui, de mesos després de la nostra visita, i podem afirmarv que el sepulcre ha estat re-aixecat.
També hem pogut saber que aquest sepulcre no és l'únic dolmen d'aquest bosc, però, que la distància entre ells determina que no estem parlant d'una necròpoli, si no de diverses tombes aïllades. Aquest en qüestió és el que es troba més proper a la carretera, els altres són perduts pel bosc. Tots ells són catalogats com a monuments històrics des del 27 de desembre del 1889.
Ara anem a visitar l'únic menhir del dia; de fet, segons informació, només es documenten 9 monòlits a l'Ardèche, pel que és una visita del tot recomanada, degut als pocs monuments d'aquesta tipologia a aquesta zona.
Seguim tot rectes per la D590 fins a petar a la D219, la que seguirem vers la nostra esquerra, direcció Saint Martin d'Ardèche. Als 8.5 quilòmetres, trobarem una pista asfaltada que surt a l'esquerra i, als 750 metres d'anar per aquesta, virarem a la dreta per una pista sorrenca per la que conduirem uns 800 metres, lloc on trobarem un camí d'iguals dimensions que surt a l'esquerra.
Nosaltres, per desconeixement, vam deixar el cotxe aquí i em vaig endinsar pel bosc tancat com és, destrossant-me les cames amb els esbarzers. Però pots arribar amb el cotxe fins al davant del megàlit, ja que seguint aquest últim camí a l'esquerra uns 50 metres et deixa just davant.
Aquí veiem el menhir de la Grosse Pierre.
Segons informació, és un monòlit de pedra calcària que té una alçada de 3.60 metres i passa de les 5 tones de pes. Es creu que fou erigit vers el 2900 - 2300 a.n.e., entre el Neolític final i calcolític.
Tot i això, ha rebut actualitzacions a era posterior, concretament a la cristiana, com indica la creu de Sant Andreu que hi ha gravada a la part superior de la cara nord. Aquest monument fou redreçat als anys 30.
A uns 400 metres, es troba el dolmen de Colombier, però el deixem per a una altra ocasió que la pista és pitjor a partir d'aquest punt i es complica l'arribada fins a ell.
El proper megàlit en ser visitat és el proper dolmen Des Pradèches. Per arribar-hi, tornem a la pista asfaltada i la seguim vers la nostra dreta quasi 4 quilòmetres, on acaba a la D201. Uns 30 metres abans de sortir a aquesta carretera, veurem un camp obert a la nostra dreta; doncs bé, per ell entrem i aparquem el cotxe. A peu, continuem en direcció Sud - Sudest, creuant el camp i, a uns uns 90 metres de la carretera per la que hem arribat, trobarem el dolmen de Des Pradèches o Pradinas.
Dolmen simple, identic als anteriors, restaurat parcialment, conserva les quatre lloses principals. A remarcar la llosa de capçalera, que té un forat circular a la part inferior esquerra.
La cambra que es forma amb aquestes roques megalítiques allisades és de 1.50 metres de llargada, 1.20 metres d'ample i una alçada que també ronda els 1.20 metres, essent l'entrada a la cambra sepulcral d'aparença quadrangular.
A l'excavació, sorgiren 9 penjolls de pecten, 1 perla i 1 penjoll de calcita, i 1 perla de coure. Amb aquestes troballes podem afirmar que el dolmen fou bastit durant el Neolític, i reutilitzat al Calcolític, tal i com hem afirmat als anteriors sepulcres del dia.
Acabem per avui, encara que ens quedem amb les ganes de visitar alguns megàlits més, que són molt propers i l'esmentada necròpoli de Bois des géantes, però fa massa calor per caminar amb els nens i ja hem fet prou cosa. Demà, per fi entrem a Suïssa.
Aven de Marzal: 31T 620449 4913969
Menhir de la Grosse Pierre: 31T 623370 4910170
Des Pradèches o Pradinas: 31T 625177 4912079
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada