TRANSLATOR

diumenge, 9 de juny de 2019

Poblat a Alcanar

Al dia següent dels poblats de Castelló, en visitarem un més, molt proper a a la zona del Baix Maestrat on vam ser ahir, en concret a terres del Montsià, al terme municipal d'Alcanar.

El trobarem sortint d'Alcanar per la TP-3318 en direcció nord. Anirem rectes per ella i, a  uns 1.9 quilòmetres d'haver deixat Alcanar a la nostra esquena, divisarem un desviament a la dreta, on, si ens hi fixem bé, podrem veure una petita capella tot just passar aquest desviament, és la Capelleta del Remei. Girarem per aquesta sortida seguint uns 600 metres més, trobant a l'esquerra l'ermita del Remei. Allà aturem el cotxe a l'ombra dels frondosos arbres. A peu, seguim pel camí marcat tot veient les oliveres mil·lenàries que hi ha, fins a arribar al tancat del poblat. Les visites del poblat són guiades, a mòdic preu de tres euros (crec recordar), i van fent-ne durant tot el matí.

El poblat de la Moleta del Remei és molt semblant, per no dir idèntic, temporalment parlant, als de la contrada, segle VII – II a.n.e. Tot i que resta molt destruït pels treballs agrícoles, que ha rebut la zona, i segons les excavacions arqueològiques, estem davant d'un important poblat de la primera Edat del Ferro (mitjans del segle VII a.n.e.). 

La fi d'aquesta etapa d'ocupació és deguda, segons els arqueòlegs, a causa d'un atac extern. De fet, els poblats propers van patir, igual que la Moleta, un abandonament sobtat a la mateixa era, vers el 600 a.n.e. Durant 150 anys, va restar deshabitat, fins que va ser ocupat per la societat ibera, que el va mantenir ocupat fins al seu abandonament durant el segle II a.n.e. Es diu que és l'únic poblat iber de la banda sud catalana que ha estat ininterrompudament habitat.

Aquesta és la imatge del poblat de la Moleta del Remei feta amb un dron. Cal dir, que aquest sí que es troba a la ubicació habitual dels poblats d'aquesta era (dono fe). En aquesta zona i en època ibera,era habitat per la tribu dels Ilercavons, però cal recordar que són els segons amos del poblat... els primers, una tribu de l'Edat del Ferro.

Extret del web de la Universitat de Barcelona

Cercant per internet, hem trobat aquesta idealització del poblat a l'Edat del Ferro, com a mínim és molt curiosa. És produïda pel Grup de Recerca Arqueològica de la Protohistòria, de la Universitat de Barcelona. La teòrica fisonomia del poblat no deu d'anar gaire desencaminada, ja que ells mateixos el van excavar des del 1985 al 1997.

Extret del GRAP, del web de la Universitat de Barcelona

Encara ens queda més clara la hipòtesi constructiva del nucli, veient la planta de les restes sorgides a l'excavació.

Extret de les guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Pel que la planta idealitzada, recordem de l'Edat del Ferro, seria així.

Extret del GRAP, del web de la Universitat de Barcelona

Defensivament parlant, a l'Edat del Ferro, es basava en una imponent muralla de 2 metres de gruix de mitjana. 

Comencem la visita al poblat tot endinsant-nos a ell per l'entrada del nucli de l'Edat del Ferro... de fet, sempre s'ha entrat per aquí tot i que ha rebut actualitzacions a l'era ibera.

Entrada al poblat des del segle VII al II a.n.e.

Aquest primers constructors van escollir aquest turó situat prop de la costa, que actualment es troba a 3,8 quilòmetres, vers aproximadament mitjans del segle VII a.n.e., i en van construir aquest hàbitat de planta ovalada d'uns 2800 metres². Es contempla una lleugera diferència dels poblats d'aquesta edat, que, per norma, eren bastits amb una plaça central on desembocaven totes les cases... és una construcció en forma d'espiral segons el GRAP. Sembla prou clara la intenció de construir un poblat de grans dimensions. De fet, com es veu a la planta de les restes de l'excavació, aparegueren bases de murs de cases a la primera terrassa que fa el turó.

Les estances d'aquesta era són de planta rectangular, de mitjana de 21 metres², quasi totes de 3 x 7 metres, sense compartiments i amb una llar de foc al bell mig. Algunes d'aquestes estances van ser utilitzades puntualment com a estables, tallers metal·lúrgics, etc.

Les primeres campanyes d'excavació foren vers l'any 1961 per part del Museu Arqueològic de Barcelona, que actualment és el de Catalunya, sota la direcció d'Eduard Ripoll i Perelló, director del Museu i deixeble de Lluís Pericot. El 1985, es va tornar a excavar, aquest cop sota la coordinació del GRAP de la Universitat de Barcelona. Ells van fer efectives 13 campanyes d'excavació arqueològica, que comprenen el 75% del poblat.

De l'Edat del Ferro, es documenten un total de 41 estances, amb l'únic sistema defensiu de la muralla. A l'excavació, es va trobar divers material ceràmic a mà, alguns dels fragments amb decoració de cordons digitalitzats i mugrons, diverses restes de ceràmica fenícia "arcaica", morters i trípodes.

Entrem a la fase ibera, però de fet, el poblat no va variar la seva estructura bàsica en tota la seva vida, però com hem repetit diverses vegades, s'hi van afegir algunes estructures i el creixement del poblat és prou obvi.

Extret de les guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Hem trobat aquesta idealització d'època ibera, que té bastant bona pinta. El poblat hauria rebut algunes modificacions en les dues etapes iberes en les que el poblat es va mantenir ocupat, com la construcció de la torre defensiva de base quadrangular, pel que la seva entrada quedaria prou més ampla, diverses estances més, magatzems, estructures defensives, etc.

Ara inserim una planimetria de les restes iberes per fer visible l'aprofitament de les restes del Ferro.

Extret del GRAP, del web de la Universitat de Barcelona

En aquesta nova fase d'ocupació, les grans estances del Ferro es van compartimentar, però es va mantenir, refent a trossos, la muralla exterior. Tot i que segons hem pogut saber, el vistós sistema defensiu no tenia una finalitat militar, sinó que eren elements de prestigi per indicar el nivell social dels seus habitants, que es calcula que deurien ser entre 300 - 400 persones.

El que ens va sorprendre més de la visita en la que veus in situ les restes iberes, van ser aquestes estranyes estructures, que més tard vam saber que eren graners, segons en Paco, el guia de la visita.



Cercant informació, podem afirmar el que ens va dir. Són espais que eren utilitzats per l'emmagatzematge de gra en elevació, i així evitar la humitat provinent de terra. Com els horrea que hi ha a Astúries i Galícia. D'aquest estil, només s'hi documenten 6 poblats més, 2 a Castelló, 2 a Alacant, 1 a Albacete i 1 a Narbonne (França). Es diu que aquests graners podrien contenir més de 15 tones d'aquest material. La majoria de poblats d'aquesta cultura utilitzaven altres estils d'emmagatzematge, així com les típiques sitges, emmagatzematges amb ventilació, etc. Per això ens va sobtar tant, no ho havíem vist mai.

Inserim la idealització de l'anomenat edifici singular I, segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ens sembla prou factible que utilitzessin aquest sistema, ja que pel que hem trobat, aquest tipus de magatzem en alçada, es documenta ja al mil·leni VII a.n.e., però al Pròxim Orient, una societat prou més avançada que la nostra.

Extret de les guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Això quadraria bastant amb el fet de que, segons les arqueòlegs, estem parlant del poblat amb la gent més distingida de la tribu dels Ilercavons. S'ha arribat a aquesta conclusió  segons les restes recuperades d'aquesta era i també pel fet, com hem dit abans, de que el poblat va estar ocupat ininterrompudament durant tota l'etapa ibera.


A l'era ibera, es documenta un total de 66 estances entre zones de pas, estructures defensives, habitatges, etc. en els 4000 metres² que abraça ara el poblat. També hem trobat que a tres dels edificis del nucli, s'hi han trobat enterraments “infantils”... fet prou típic en els poblats ibers.

Les restes arqueològiques que es documenten a l'Iber ple demostren que minva considerablement la importació que hi havia al Ferro, tot i que les que hi ha segueixen sent de luxe, la majoria són articles grecs (ceràmica àtica de vernís negre i figures roges i d'altres elements). Aquestes restes demostren que els ibers d'aquest poblat mantenien una propera relació comercial amb els grecs establerts a Empúries. També d'aquesta primera etapa ibera s'evidencien contactes comercials amb els Púnics, sobretot amb Eivissa. Les restes ceràmiques gregues són les més antigues, de cap el 450 a.n.e.


A l'Iber final, encara arriben menys productes d'importació. Al segle III, quasi tot el mercat exterior, de luxe això sí, es redueix a importacions des del Golf de Lleó. Al segle següent, arriben sobretot des d'Itàlia (ceràmica campaniforme).

Totes les restes recuperades són exposades, en petita quantitat, al Museu de les Terres de l'Ebre i a la Casa O'Connor d'Alcanar, on tenen la majoria d'elles.

Durant aquest segle, la quantitat de població va minvant fins a la desaparició.

Ara ja donem per acabada l'excursió de cap de setmana. Fem un mos al bar de l'ermita i tornem cap a casa, que ja tenim ganes de descansar.


Coordenades:

La Moleta del Remei: UTM(ETRS89): 31T, 286781, 4492733

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada