TRANSLATOR

dissabte, 8 de juny de 2019

Poblats al Baix Maestrat

Nova entrada de poblats, aquesta la Comunitat Valenciana.  En concret, anirem a Castelló.

Que anéssim fins aquí en un cap de setmana normal és degut a que teníem una caixa d'aquestes regal d'allotjament que ja ens caducava... pel que no ens ho vam ni pensar... de fet, érem allotjats a Catalunya, gairebé fronterers amb aquesta comunitat, i al dia següent varem fer visites per "La Terra".

Avui, anirem a dos poblats ibers, sobretot el primer, del més curiós com a poblat iber que hem vist. Es troba al terme municipal de Benicarló, i, tot i que les visites són guiades i teatralitzades, després del corresponent pagament (2 euros o així), és molt, però molt recomanable anar a visitar el conegut com a poblat del Puig de la Nau.

Es tracta d'un poblat construït a finals de l'Edat del Bronze, vers el començament del segle VII, i utilitzat durant l'Edat del Ferro... per la seva ubicació geogràfica, es tracta d'un poblat iber de la tribu dels Ilercavons. Sempre anomenarem aquest poblat com a iber, ja que les restes que es poden veure són d'aquesta era de l'edat del Ferro, tot i que no és exactament l'estil típic, començant per la seva ubicació. Contràriament a la norma de situar els poblats a les parts planeres dels cims dels turons, aquest es troba a la seva vessant. Sí que és veritat n'hi ha que abarquen zona de desnivell de l'elevació muntanyosa on es troben, però és fruit de petites ampliacions posteriors a la seva creació.

Aquesta és la situació del poblat en vista aèria. Com es veu a la imatge extreta des del Google Maps, l'enderroc humà modern per a la construcció de vivendes, carreteres, etc., ha deixat el poblat al vell mig de diverses pedreres. És un poblat fortificat, com denoten les restes de la muralla, un torre defensiva de base semicircular i evidències clares de dos més, a banda, de dues avantmuralles, i un únic accés al poblat. Pel que per la seva ubicació i el sistema defensiu, aquest poblat és realment molt interessant, peculiar i únic, i a sobre, amb un gran estat de conservació... m'hauria agradat veure'l abans de que decidissin fer la pedrera al costat, pedrera que segons hem pogut saber, ha enderrocat 2/3 del poblat.

Extret de Google Maps

Potser el que ens va cridar més l'atenció del poblat és que no se situés en una plana a la part alta del turó, tots els carrers són costeruts. Els nens, de nou, van gaudir d'allò més, i més quan van veure la teatrelització que fan de la vida ibera.

Es conserven les estructures de 38 estances, dividides en 8 carrers que s'han excavat a dia d'avui. Entre aquestes estances, n'hi ha de diversa funcionalitat, com poden ser vivendes, tallers i magatzems. Com tots els poblats ibers, les seves estances tenien dues alçades, de les que a dia d'avui en resta la inferior, feta de pedra, mentre que la part superior ha desaparegut al ser construïda amb materials peribles.

El poblat fou abandonat pacíficament a principis del segle IV a.n.e. Es creu que aquest fet, sense cap guerra pel mig, fou produït per la sobreexplotació dels recursos naturals de la zona, que eren la font econòmica més important del poblat.

Aquest nucli protohistòric va rebre la primera jornada d'excavació l'any 1974, més que res, per documentar-lo, i ja de pas, per tenir controlades possibles destrosses per part de la companyia que té la pedrera del costat, que com hem dit abans ja havia enderrocat dues terceres parts del poblat amb anterioritat. A dia d'avui, en resten uns 2000 m², habilitats i oberts al públic.

Extret de Castellonarqueologico.es

Segons les excavacions efectuades, devia de ser un poblat amb gran quantitat de comerç, ja que s'hi documenten diverses i variades restes fenícies. Es descriu en el seu estudi que fou un dels primers poblats en tenir importacions des de l'altra banda del Mediterrani.

Copa àtica s. V a.n.e. (extret del web Castellonarqueoligico.es)

Però parlant de troballes, cal remarcar el conegut com a tresoret del Puig de la Nau.

Extret del web Castellonarqueologico.es

Aquest tresor era format per un conjunt de peces de joieria i complements d'ornamenta personal, que segons documentació formava part d'un dipòsit ritual. Es composa d'1 braçalet de plata, 1 passador bicònic d'or i 4 arracades també d'or.

Aquest material va ser descobert en una estança tocant al mur defensiu, que, segons hem pogut saber, deuria de ser un antic magatzem, segons les restes arqueològiques que s'hi van trobar a l'interior. Al segle VI a.n.e., ja era “ibèricament ocupat”, tot i que el seu moment de màxima rellevància ibera fou al segle V a.n.e., a finals de l'iber antic començament de l'iber ple, pel que a l'excavació del poblat sorgiren diverses monedes d'aquesta era, pesos de teler, àmfores, pedres de molí, etc.

Extret del web elpardalot.com

Tot i això, la situació geogràfica del poblat permetia un comerç del més variat, fent que arribessin al poblat àmfores massaliotes provinents del sud de França i que s'utilitzaven per a transportar el preuat vi francès; les copes àtiques i demés provinents d'Atenes, diversos productes més d'Andalusia i també vi d'Eivissa. Això vol dir que el que el comerç "luxós" del poblat, era mig púnic i mig grec.

D'altra banda, els articles d'ús quotidià eren, com es diu a dia d'avui, de proximitat, els atuells ceràmics provenien del Mas d'Argó de Cervera, i les pedres de granit provenien de Tarragona. Aquest comerç de proximitat facilitava l'adquisició d'altres materials que no produïen: com poden ser fíbules, anells, penjolls, collars i d'altres elements de plata o d'or, com arracades, penjolls, segells i braçalets.

Fíbules anulars s. V a.n.e. (extret del web Castellonarqueologico.es)

Com tot poblat, té la seva necròpoli associada, avui en dia desapareguda, que es localitzava a la part planera que hi ha als peus del turó. D'ella, es van extreure 14 tombes d'estil típic d'aquesta era... incineració, urna i enterrament d'aquesta amb algun aixovar. Tot i això, a les excavacions de l'antic nucli de cases, també s'hi van trobar tombes de nadons sota el sòl de les estances, tret comú dels poblats ibers. També s'hi van trobar diversos amuntegaments d'ossos d'animals, i, el que sí és més novedós per a nosaltres, restes d'ossos de persona adulta, que segons els estudis sembla ser que estaven exhibides al mig del carrer.

A començament de la dècada dels 80, es produí una excavació a la necròpoli del poblat, on aparegué una peça del tot curiosa en una de les tombes. Es tracta d'una peça d'origen egipci. Aquest és conservat al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Extret de l'estudi: UN JOIELL D'ARGENT EGIPTITZANT DEL PUIG DE LA NAU DE BENICARLÓ
 (EL BAIX MAESTRAT) de Josep Pardo i Parcerisa

El segell és construït sobre plata i té unes dimensions de 19 mil·límetres d'alçada per 9 d'amplada i 2 mil·límetres de gruix. El més probable d'aquesta peça, degut a les seves dimensions i que no té cap tipus de perforació, és que anés encastat a algun lloc. Els estudiosos diuen que es tracta d'una peça de caire religiós.

Deixem el més que curiós poblat i ens dirigim a Vinaròs, per a visitar el petit poblat de la muntanya que li dona nom, el Puig de la Misericòrdia. Per arribar-hi, sortim del poblat del Puig de la Nau i emprenem la CV-138 en direcció est vers la N-232, que prenem a la dreta direcció Vinaròs. A la segona rotonda que ens trobem, just abans d'entrar al nucli esmentat, sortim per la primera, tot anant per la N-340. Uns 260 metres més tard, tot just on hi ha una benzinera de marca típica espanyola, ens desviem a la dreta. Per aquesta avinguda passem dues rotondes seguint rectes i a la tercera ens desviem per la primera a la dreta. En uns 130 metres, s'acaba aquesta nova avinguda, tot i que podem seguir rectes per l'anomenat camí de Sant Gregori, que més tard va paral·lel a les vies del tren uns metres. Arribem a un punt on ja no podem seguir i ens obliguen a girar a la dreta; així ho fem i, a la vintena de metres, girem de nou a l'esquerra prenent un carrer que seguim 350 metres fins a la seva fi. En aquest punt, ens creuem amb el camí de l'ermita de Sant Sebastià i, 1.6 quilòmetres més tard, passa a dir-se camí de l'ermita. Seguim aquest fins a trobar el Santuari a mà dreta. Allà mateix, deixem el cotxe i, a peu, ens dirigim al sud per un camí habilitat entre un jardinet on hi ha com una era i un monument d'aquells que a mi em fan "yuyu", immens, es veu amb el maps i tot!! En acabar-se el jardí, virem a l'esquerra i, en 25 metres, topem amb el "poblat" del Puig de la Misericòrdia.

Extret de Castellonarqueologico.es

Es tracta, d'un jaciment protohistòric amb tres etapes d'ocupació: la més antiga de l'Edat del Ferro, vers el 650 -550 a.n.e.; una a l'inici de l'etapa ibera, vers els segles VI – V a.n.e.; i l'última, de l'etapa final de l'època ibera, vers mitjants del segle II a.n.e. fins a finals del II principis del segle I a.n.e. És un petit hàbitat amb restes de murs que ens van semblar bastant alts i gruixuts, com per a un habitatge rural de dedicació agrícola, tot i això, amb una estructura prou típica ibera... però vam veure una cosa ens va cridar molt l'atenció...

Jo diria que són rocs radials defensius com n'hem vist a poblats ibers, realment molt, però molt fortificats. Ens va semblar curiós que amb la poca rellevància, que crèiem devia de tenir l'assentament, estigués tant fortificat. Clar, tot això abans de saber que era un punt de connexió entre poblats, i que, molt possiblement, al veure-ho posicionat geogràficament al plànol, també fos un punt de vigia per a tots ells.

Com hem fet amb Puig de la Nau, tractarem aquest jaciment com a “poblat” iber dels Ilercavons, tot i que com ja hem comentat la seva vida útil fou entre els segles VII i II a.n.e.

De la primera etapa de vida del poblat en sabem que aquest era bastit en plantes rectangulars, fetes de fang i productes peribles. Es documenta de les excavacions diversos bols fets a mà amb cordons digitats, però també productes d'importació fenícia, sobretot àmfores procedents d'Andalusia.

Ceràmica a mà del s. VII a.n.e. (extret de Castellonarqueologico.es)

De la primera etapa ibera, es documenta un mur de més de 4 metres d'amplada en alguns llocs. Tot i això, el punt per on s'accedia a l'espai fortificat no s'ha identificat.

Les troballes arqueològiques descobertes en aquest estrat daten la seva construcció a partir del 550 a.n.e. Aquestes són restes ceràmiques gregues, tot i que les més abundants són fenícies, potser mantenint el comerç d'Andalusia de l'Edat del Ferro. Entre elles, s'hi troben àmfores, plats trípodes, atuells de boca ampla i fragments de vasos bicromats.

Pel que fa a les troballes iberes, es documenten les primeres produccions ceràmiques a torn decorades amb bandes i filets, i bols d'ús culinari o emmagatzematge. També es documenta que el “poblat” s'abandonà vers el començament del segle V a.n.e.

L'últim assentament, el segon iber, és el que es documenta millor, se'n diu que deuria de ser una residència fortificada totalment diferent de l'anterior, que tindria un carrer o plaça central entre les edificacions de l'hàbitat iber. Es creu que es dedicava bàsicament a l'explotació agrària, i que també era un possible punt estratègic per a la connexió entre poblats i assentaments de la zona.

Hem de pensar que, a banda dels que hem marcat a la fotografia, a poca distància de la Moleta del Remei, hi ha el poblat de Sant Jaume, i al terme municipal d'Ulldecona, que es troba un xic més amunt, n'hi ha més. Igual que a Benifallet, Tivissa, Vinebre i Gandesa.

L'hàbitat fou edificat vers mitjans del segle II a.n.e., com denoten les restes de vasos de bernís negre i àmfores itàliques, trobades en aquest estrat a l'excavació. En aquest moment, com hem dit abans, el jaciment arqueològic del Puig de la Misericòrdia devia de dedicar-se sobretot a temes agrícoles segons les troballes obtingudes, entre elles una falç de ferro, típica de la poda de vinyes.

Falç de ferro forjat del s. II a.n.e. (Extret de Castellonarqueologico.es)

També s'hi ha trobat en aquest estrat, quantioses restes ceràmiques a torn decorades i algunes fins i tot pintades amb aus i peixos, provinents de bols, plats, atuells, etc.. Pel contrari, n'hi ha ben poques a mà.

Ceràmica s. II a.n.e. (extret de Castellonarqueologico.es)

Tot això, ja pertany a la República Romana, pel que es creu que molt possiblement fou abandonat pels seus habitants, per a anar a viure a una vil·la a finals del segle II a.n.e. principis de segle I a.n.e. Amb això, recollim i anem a l'allotjament, que ja estem, tots quatre, un pel cansats... demà seguirem amb els ibers, però ja a Catalunya.


Coordenades UTM(ETRS89):

Puig de la Nau: 31T 280952 4483726
Puig de la Misericòrdia: 31T 282357 4486943

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada