Hàbitat rural a Llinars del Vallès II

Avui, fem una inesperada visita prop de casa, gràcies a Nicolas Colomban, seguidor del nostre blog. Aquest home resident a Mataró, però nascut a França, ens va passar un plànol que havia elaborat amb el pas dels anys vivint a la zona del Maresme, més que res és que el bon home tornava a la seva terra (tot i que pel correctíssim català que tenia, ja devia de portar anys a Catalunya), i ens va passar la seva feina per si ens servia de quelcom per divulgar el patrimoni que tenim.

Així doncs, ens llevem, esmorzem, i tranquil·lament ens dirigim, a peu des de casa, al terme municipal de Llinars del Vallès. Si venim en cotxe com des de Barcelona, arribarem fàcilment tot anant per l'AP-7 i ens sortint a la sortida de Cardedeu, que també és la del centre comercial de La Roca. A la rotonda, sortirem per la tercera escapatòria direcció Cardedeu sud, Sant Celoni i Girona, tot seguint la C-35. Als 1.4 quilòmetres, ens sortim de la carretera per la sortida de Dosrius i Cardedeu i, a la rotonda que accedim, ens desviem per la primera, que va direcció Dosrius, i tot seguit emprenem pel primer carrer que veiem a l'esquerra, l'anomenat carrer Oriol. A uns 220 metres on es bifurca, deixem el cotxe.

A peu, seguim pel carrer Oriol, que al poc es torna una pista sorrenca que creua el riu Mogent. Al ben poc, just creuar-lo, seguim vers el camí de la nostra dreta i, uns 180 metres després, trobem un espai d'on surten diversos camins, nosaltres emprenem el que va més paral·lel, a la via del tren d'alta velocitat a la nostra esquerra. Uns 70 metres després, a la nostra dreta veurem un petit bosc prou brut de sotabosc, i un estret corriol que s'hi endinsa; seguint aquest, creuarem les vies de l'AVE. Quan sortim a l'altre costat i després d'un fort pendent en corba d'escassos 5 metres, el més senzill és seguir el filat que tanca la zona del tren d'alta velocitat. A l'estona de seguir-lo, el filat fa un gir de 90 graus a l'esquerra i, seguint uns 10 metres més, trobarem una porta al filat que dona accés al jaciment.

Es tracta de la granja o, com diuen els estudis del jaciment, l'assentament rural de Can Suari. Degut al reduït espai que hi ha per a fer una foto de tot el jaciment, creiem que és oportú penjar un retall extret del google maps, que, per cert, feia no tant de temps que havia estat excavada i s'observaven millor les estructures que no pas a dia d'avui, on la vegetació ha fet acte de presència.

El camí que s'observa  a la banda inferior dreta del retall dona accés a una altre porta del poblat, prou obstruïda per la vegetació i no se des d'on s'agafa, sembla que acabi a les vies... millor seguir les indicacions que hem donat.

Començant amb el jaciment, en podem dir que es tracta d'un assentament rural prou gran, segons es documenta 800 m², que presenta estructures de diverses fases constructives. El jaciment està dividit en tres sectors; la zona d'hàbitat, el camp de sitges i una zona lliure d'estructures delimitada per un mur.

Extret de l'estudi de Can Suari, per Marta Zabala García 

El sector A, com es veu a la imatge superior, és la zona on es localitzen totes les estructures d'hàbitat, sector B, el camp d'urnes i sector C, l'espai lliure delimitat.

Comencem per l'A on, com acabem de dir, es troben les estructures i unes quantes sitges, aquestes, tant dins com a fora dels hàbitats, tot i que les exteriors, encara i que són clarament creades per la mà del home, ja que són excavades ala roca natural, no s'hi ha trobat, a l'excavació cap resta associada a cap de les sis fases d'ocupació del  jaciment.

Aquestes són les estances que hi ha just per on entres, però, com hem pogut veure a la planimetria anterior hi ha documentades estructures, també, als laterals d'aquesta bateria . 

Totes les estances delimitades donen accés a el pati central, on s'ha pogut observar modificacions posteriors de lspai.

També a l'extrem més allunyat de l'entrada, es pot observar un recinte circular, ja fora de les estructures rectangulars, del que no s'ha pogut documentar el seu ús, ja que tot i l'excavació, no s'ha observat res que permeti documentar quelcom.

L'altre lateral resta molt més brut d'arbrat i sotabosc, però és fàcil endevinar murs i estances, tot i que segons m'ha semblat entendre tot llegint l'estudi, en una de les reformes, potser l'última, l'accés al recinte es va crear per aquesta bateria d'estances, pel que s'hauria enderrocat el seu mur més exterior.

No visitem el sector B, el del camp de sitges, ja que a dia d'avui es troba al bell mig del bosc i pensem que no es deu veure res. Però, a dia 27/01/2024, tornem a Can Suari per ensenyar-los-hi a en Manolo, la Fina i la Carme, també del gremi, coautora de diversos llibres i veïna de Cardedeu. I aquest cop sí que vam trobar algunes sitges del sector B, just al costat del camí que passa per davant del jaciment, no sé com no les havíem vist abans... hem de dir que la vista del Manolo i la Carme va ajudar.

Aquesta és la primera que vam veure de tornada del jaciment, situada just al marge del camí...

Aquesta és la segona, una mica més amagada, però també visible des del camí...

I la tercera, més amagada encara i més fonda...

Segur que si busquéssim un pèl, en trobaríem unes quantes més.

Finalment, al sector "C", sí que no vam anar. És el de l'espai emmurallat, tot i que s'ha de dir que sí que vam veure el tros de mur que hi ha a tocar el sector A per la seva part exterior.

Segons l'estudi, aquest jaciment va ser utilitzat en 5 etapes diferents vers els segles II-I a.n.e., convertint-se en granja ibera romanitzada. Aquesta dada es dedueix per les restes recuperades als paleocanals del jaciment, que eren utilitzats com a abocadors en les diverses èpoques d'ús, entre elles, des de ceràmiques iberes, fins a tègules romanes.

 Finalitzada la visita, retornem a Cardedeu, que demà tornem a la rutina.

Coordenades UTM(ETRS89):

Assentament rural de Can Suari o bosc de Can Suari: 31T 448073 4608255