Ja acabades les vacances del 2025 i aprofitant que els nens eren amb els avis, fem una ruta al terme de Sant Aniol de Finestres, aquesta per a visitar l'últim dolmen documentat que ens falta a dia d'avui al terme municipal, que segur que n'hi ha més. Amb la de bosc espès inexplorat que hi ha, és el més provable.
Per arribar al sepulcre, aturem i aparquem el cotxe davant de l'església del poble de Sant Aniol, en una zona d'aparcament/parc infantil, a peu encetem el camí quitranat que hi ha just a sota i que s'endinsa al bosc. Durant 1/1.5 quilòmetres anirem trobant-nos cases a la nostra esquerra, fins a topar amb l'última, que té un cartell de camí privat. A la cinquantena de metres d'anar pel camí i ja mig veient la casa, surt a ma dreta una pista, que al poc es torna corriol. Per arribar al dolmen haurem de seguir aquest corriol, que va carenant els cims d'allà.
Cal dir que tot i que el camí està mig senyalitzat, el millor és anar amb GPS i amb una ruta de wikiloc inserida. A moments és fàcil agafar un altre camí, tant d'anada com de tornada.
Advertència: No és de fàcil caminar ja que hi ha força pedra solta, a trams has de grimpar per a fer els 400 metres de desnivell, en els 4.3 quilòmetres de distància que hi ha entre l'església i el sepulcre. A banda recomanem anar vestits de llarg per travessar el boscos, no fer la ruta a ple estiu, portar molta aigua, i no anar amb canalla, no per que no puguin pujar (els meus la pujarien), sinó per que a dal vas tocant la cinglera sense protecció, i també hi ha algun tram més o menys perillós on la protecció que hi ha és insuficient per a nens.
A la ruta passarem per diversos llocs bonics com pot ser un lloc al que mal anomenen, pel meu gust, "La Finestrica", no li podrien dir La Finestreta? Un parell de miradors a la serra de Finestres, i una plana amb vistes, tocant la cinglera anomenada les tres creus (evidentment hi ha tres creus). Quan les veiem ja som a punt d'arribar al dolmen, que es troba a la part alta del cim, a pocs metres a la dreta del corriol definit i amb un amuntegament de pedres senyalitzant-lo.
D'aquest sepulcre en sabem que fou descobert per Francesc Valentí l'any 1964, i segons Carreras i Tarrús és una possible galeria catalana bastida en gres, amb una cambra sepulcral de 1.80 metres de llargada, 1.80 metres d'amplada i una alçada conservada de 0.70 metres. El corredor faria 1.80 metres de llarg per 1.50 d'amplada i una alçada màxima de 0.50 metres. D'altra banda, al jaciment es veuen clarament les restes de l'obra tumular que sustentava el megàlit, aquesta és de 8/9 metres de diàmetre, amb un cròmlec peristàlit construït a raó d'un mur de pedra en sec.
El sepulcre fou excavat per Francesc Riuró, Miquel Oliva i Joan Sanz, els anys 1964 i 1972, on van sorgir nombroses restes ceràmiques a mà del Neolític final, Calcolític o Bronze inicial, just al costat d'altres del bronze final, pel que podem dir que aquest sepulcre fou utilitzat durant molts anys. També van sorgir tres fragments de làmina de sílex, 1 fragment de botó separador perforat en "V" i decorat amb incisions, i 20 botons prismàtics, també amb perforació en "V".
Antropològicament parlant, l'excavació, també va tenir resultats positius, es documenten fragments de crani i mandíbula, i bastantes dents. Amb aquestes restes, surten un total de nou individus: 7 adults, 1 jove i 1 infant. Mostrant dos dels adults clares mostres de cremació post-mortem. Aquestes restes es troben dipositades al MAC seu de Girona.
Per acabar amb el sepulcre, direm que, com sempre, segons Enric Carreras i Josep Tarrús el sepulcre fou bastit al Neolític final, vers el 3000-2700 a.n.e.
A Sant Aniol de finestres hi ha més jaciments prehistòrics documentats i visitats (Dolmen a Sant Aniol de Finestres i Hàbitat, sepulcres i talaia a Sant Aniol de Finestres II i Mieres), però val a dir, que com a molt podem visitar el roc de la Melca abans de sortir cap al Puig del Moro, la resta queden molt lluny.
