Megàlits a Lesaka

Avui sí, primera ruta megalítica a Nafarroa, en concret al terme municipal de Lesaka.

Per arribar a on deixem el cotxe i ens posem a caminar, ho explicarem des del conegut poble (Lesaka). D'ell, sortim direcció Oiartzun per la NA-4000 i, en poc més de 8 quilòmetres, a la part alta de la muntanya d'Agiña, trobarem un aparcament a l'esquerra de la carretera, just al costat del camí asfaltat que t'apropa a la capella d'Agiña. Allà deixem el cotxe i just davant del camí a l'altra banda de la carretera, veurem un pronunciat pendent sorrenc que després es torna un bonic camí, amb cert pendent, però d'aquells típics de Nafarroa i Euskadi (sembla que estiguis passejant per Hobbiton). Al poc d'accedir al camí, veiem la fita i tota la banda de la dreta de la muntanya plena de marques clares de treball humà cobert per la vegetació.

Un xic més endavant, seleccionem la foto que inserim a l'entrada... es veien molt clarament.

Com hem dit, hem inserit aquesta fotografia, però si mires cap a la dreta d'aquesta es veu tot el terra de la vessant de la muntanya ple de "bonys" recoberts d'herba.

Segons Luis Millán i val a dir que a la fita que hi ha també ho diu, hi ha 20 cròmlecs. 2 d'ells descoberts per Luis Peña Basurto, el 15 d'agost de 1958, 7 més l'11 de març de 1984, retrobats per I. Arbelaitz, Luis Del Barrio i el mateix Luis Millán, i més tard, el 12 d'agost de l'any 2006, foren B. Balere, I. Gaztelu, L. Millán, M. Tamayo i X. Taberna qui localitzen els 11 cròmlecs que faltaven.

Millán, a les seves fitxes, publica la següent planimetria.

A banda de la planimetria, aporta molta documentació, detallant els monuments megalítics un per un, tota una feinada, sens dubte. Amb el seu permís nosaltres farem un llistat tal i com fa ell, acabarem abans:

1. Fa 7 metres de diàmetre i resten 14 rocs.
2. Fa 3.50 metres de diàmetre i resten 5 rocs.
3. Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 6 rocs.
4. Fa 5 metres de diàmetre i resten 9 rocs.
5. Fa 3 metres de diàmetre i resten 3 rocs.
6. Fa 5 metres de diàmetre i resten 7 rocs.
7. Fa 5.50 metres de diàmetre i resten 14 rocs.
8. Fa 3 metres de diàmetre i resten 4 rocs.
9. Fa 5 metres de diàmetre i resten 11 rocs.
10. Fa 4 metres de diàmetre i resten 10 rocs.
11. Fa 6 metres de diàmetre i resten 11 rocs.
12. Fa 4 metres de diàmetre i resten 21 rocs.
13. Fa 5.50 metres de diàmetre i resten 7 rocs.
14. Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 10 rocs.
15. Fa 2.80 metres de diàmetre i resten 9 rocs.
16. Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 13 rocs.
17. Ovalat, fa 5 metres de diàmetre N-S i 5.50 metres en E-W, resten 13 rocs.
18. Fa 4.50 metres de diàmetre i resten 11 rocs.
19. Ovalat, fa 5 metres de diàmetre N-S i 4.50 metres en E-W, resten 7 rocs
20. Fa 3.50 metres de diàmetre i resten 9 rocs.

Tots aquests cròmlecs daten de l'Edat del Ferro, vers el 800 - 300 a.n.e. Tot i la seva datació no ens consta cap tipus d'excavació oficial al jaciment.

Creuem la carretera per anar a visitar el primer sepulcre del dia, l'anomenat sepulcre d'Agiña. Es troba al poc d'enfilar la pista "cimentada" en direcció a la capella, tot seguint un camí que surt a l'esquerra, en direcció el cim del turó, per cert, amb un cert pendent.

Com es veu a la fotografia, jo anava convençut de que era a la part alta del puig i vaig posar el "turbo"; quan ja era dalt de tot, vaig sentir la Cristina cridant-me... Marc, és aquí!!!... Brrrr, torna a baix mig puig, o tres quarts, per veure les restes "amagades" del megàlit. Aquest es troba per mi a la dreta, per la Cris a l'esquerra del camí, amagat entre, com no, falgueres i algun esbarzer.

Aquest “dolmen corto abierto”, com hem trobat catalogat per algun autor, fou localitzat el 22 de febrer de 1985 per Tomás Atauri Manchola, José Miguel Barandiarán i Manuel Laborde Werlinden.

La cambra funerària amida 1,30 metres de llarg per 1 metre d'amplada, i conserva una alçada de 30 centímetres. Disposa d'un túmul de 5.40 metres de diàmetre i una alçada màxima conservada de 50 centímetres. La cambra es troba centrada al túmul, i al seu interior es pot veure un tros de la coberta. L'altre tros d'ella resta estintolada al sòl a uns 2 metres de la tomba.

Extret de les fitxes de Luis Millán

En aquest estudi morfològic del sepulcre, es documenten tres lloses, les dues laterals i la de capçalera, més els dos trossos de la coberta.

Tot i que nosaltres vam veure moltes falgueres, amb el permís de Luis Millán inserim una de les fotografies del seu estudi.

Extret de les fitxes de Luis Millán

No es documenta cap tipus d'excavació arqueològica, i a superfície no s'hi ha trobat res de res. Sense haver trobat res de res, li atorguen una àmplia data de creació, que va del Neolític al Bronze, que és com si no diguessin res de res.

Tornem a la pista asfaltada i seguim tot rectes donant l'esquena a la carretera. Ja a peus del turó on es troba la capella, fem el "campament base" sota el bonic bosc que hi ha, ja que els 4 cròmlecs d'Aguiña Erdi, es troben just a l'altre costat del camí.

Que com es pot veure resten ocults per les falgueres... no es pot anar a l'estiu per aquesta zona... la natura ho amaga tot!!

Aquest nou conjunt de cròmlecs fou localitzat també per Tomás Atauri, José Miguel Barandiarán i Manuel Laborde el mateix dia de febrer de 1958. Tot i això, el 15 d'agost del mateix any Luis Peña Basurto en localitza 5, és a dir, un més, tot i que aquest mai més s'ha tornat a referenciar.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Amb els cròmlecs d'Agiña Erdi farem el mateix que amb l'anterior jaciment de cercles d'Agiña, tant sols inserirem un llistat amb les seves dimensions, ja que no s'hi ha trobat res a ells. Però sempre ens faltarà el cinquè, que afirma Peña Basurto que va trobar i no ha estat mai geolocalitzat.

1. Fa 4.60 metres de diàmetre i resten 8 rocs.
2. Fa 5.20 metres de diàmetre i resten 15 rocs.
3. Fa 5.80 metres de diàmetre i resten 13 rocs.
4. Fa 7.60 metres de diàmetre i resten 11 rocs.

Segons Peña Basurto, el cinquè cròmlec creiem que seria ovalat de 6.70 metres de diàmetre S - N i 4.60 E -W, i, segons el dibuix, en restarien 6 rocs... clar això al 1958, potser a dia d'avui no el podríem trobar mai.

Vistes les meravelloses falgueres d'Agiña Erdi, tornem al campament i mentre els nens juguen amb sa mare, m'enfilo pel turó per anar a visitar els cròmlecs d'Agiña Hego... aquests sí que els veurem clarament.

Aquest és el d'Agiña Hego I. Collons amb l'església, no poden posar la pX?a capella un metre més enrere!!!

Fou localitzat per Atauri, Barandiarán i Laborde a la vegada que els anteriors. Consta de 3 metres de diàmetre i manté 13 rocs, al seu lloc original.

Extret de les fitxes de Luis Millán

A l'altre costat de la capella trobarem el III. A la fotografia no es veu clarament, però, in situ, és prou evident.

Aquest també fou localitzat per Atauri, Barandiarán i Laborde, el 22 de febrer de l'any 1958 i fa un diàmetre de 4 metres, mantenint 8 rocs.

Extret de les fitxes de Luis Millán

I a la part de davant de la capella, hi ha el II.

Que fou localitzat per Luis Peña Basurto el 15 d'agost del mateix any. També documenta un altre que sembla que voreja l'estela edificada, però aquest, al parer d'alguns arqueòlegs, és fals. El que sí que és un cròmlec de totes totes mesura 2.50 de diàmetre i, a les fitxes de Millán, es documentaven 8 rocs in situ.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Realment, aquest va costar de veure, però veient antics dibuixos, planimetries i la placa indicadora que hi ha, el vaig veure.

Extret de les fitxes de Luis Millán

També inserim la planta que dibuixa Luis Millán al seu estudi.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Crec que a la planimetria la capella és petita... es veu a les fotos i als seus mateixos dibuixos, a més es veu més clarament com el cròmlec III quasi la toca la capella, i el I és prou més petit.

Segons la placa dels cròmlecs d'Agiña Hego, aquests són datables a l'Edat del Ferro, entre el 800 i el 300 a.n.e.

Baixo cap al bosquet amb la resta de la família i dinem una mica, a l'ombra de l'arbrat del preciós bosquet que hi ha.

Un cop dinats, tornem a la pista cimentada i seguim endavant fins que es torna sorrenca i veiem el gran túmul d'Agiña, del que no es veuen els rocs... o nosaltres no els vam veure, però el que sí que es veu clarament és l'elevació del terreny del cercle tumular ple de falgueres. Possiblement a una altra època de l'any es veu millor.

Fou descobert per Jesús Elósegui Irazusta i Adolfo Leibar Axpe el 3 d'octubre de l'any 1954.

Inserim una fotografia de Luis Millán, a la que es veu molt millor el túmul prehistòric.

Segons informa Millán a les seves fitxes, el túmul fa un diàmetre de 15 metres per una alçada conservada que varia entre 90 centímetres i 1.30 metres, segons on el mesuris. A la part nord-oest hi ha dos cràters, de 2 i 3 metres de diàmetre, i a la part central hi ha una nova depressió de 2.50 per 1.50 metres i una fondària de 30 centímetres.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Tot i la seva monumentalitat, no ha rebut cap excavació arqueològica oficial, que furtives no ho sé, però els cràters que es veuen a l'amuntegament de sorra i pedres, ho sembla. Segons Luis Millán, aquesta seria la seva planta.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Deixem el túmul i, just darrere seu, "veiem" el cròmlec tumular d'Agiña Soroa, que ens va costar d'identificar, per dir-ho així... un d'aquells típics moments que els aficionats al megalitisme tenim de tant en tant, on tot són hipòtesis, a més, el fet de trobar-nos la fita arrancada i mig estintolada a terra no va ajudar gaire. Cercant per Internet ens va semblar que era aquesta zona.

Va ser descobert com gairebé tota la resta el 1958 per Atauri, Barandiarán i Laborde... bona excursió van fer aquell dia!

Extret de les fitxes de Luis Millán

Aquest cròmlec tumular amida 6.50 metres de diàmetre i li resten 9 rocs del seu cròmlec peristàltic.

Com hem dit, Millán documenta part del seu anell peristàltic, i presenta la seva planta, tot i que també diu que el van trobar molt remogut i que dubten de la seva autenticitat. Aquests dubtes hauran d'esperar, ja que, a dia d'avui, no ha rebut cap tipus d'excavació arqueològica.

Extret de les fitxes de Luis Millán

D'aquí, tornem cap el cotxe i ens dirigim a visitar el cròmlec de Gardelko Bagoeta i, tot seguit, el de Gurutzako Lepoa, ja que es troben ben a prop i són de fàcil accés.

Emprenem la NA-4000 en direcció contrària a la que hem arribat aquest matí. Cap a 1.5 quilòmetres, en una corba molt tancada a la dreta, surt al seu vèrtex una pista sorrenca, just al costat d'una caseta de fusta (penso que d'informació del parc, o quelcom així). A escassos 5 metres de fer-la, ja veiem una nova pista a la nostra dreta, i per ella seguim poc més de 100 metres fins a trobar un camí que surt a mà esquerra, quasi en direcció contrària a la que veníem. Allà deixem el cotxe i, a peu, avancem per aquest camí uns 40 metres, poc abans d'arribar a un camp de pastura de bestiar. En aquest punt, veurem un corriol a la nostra dreta que ens durà directes al cròmlec de Gardelko Bagoeta.

D'aquest no hem aconseguit trobar cap fotografia en que es vegi mig bé. En la de Juan Mari Martínez Txoperena, es veuen uns rocs dificultosament. La publiquem editada per a que es vegi un pèl més clar.

Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena)

Com es pot veure a les anteriors fotografies, es troba tocant un filat, pel que queda inaccessible per al bestiar que pastura per aquesta zona, tot i que a la vegada també deixa fer a la natura sense cap tipus de retall.

Sí que es veu molt clar, però, el dibuix en croquis de la planta fet per Txoperena.

Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena)

Fou descobert per Miguel Etxegarrai l'any 1991, i, segons Txoperena, té un diàmetre de 5 metres i li resten in situ 9 rocs.

Tornem al cotxe, ja que el teníem allà i seguim endavant pel camí. En no arriba a 300 metres, trobem un camí que surt a l'esquerra, on aturem el cotxe. A peu, ens endinsem a ell tot girant a la dreta pel mig del bosc a uns 15 metres de la pista sorrenca. No hi ha camí ni corriol, però és de fàcil caminar. A uns 50 metres del camí pel que hem emprès el camp a través, trobem la fita de Gurtzako Lepoa.

Ens trobem amb el que ja esperàvem; sort que Juan Mari Martínez Txoperena ens ha donat permís per a publicar fotos seves, així encara podrem veure algun roc.

Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena)

Fou localitzat per Luis Millán San Emeterio el dia 22 de març de l'any 1998.

Segons Txoperena, fa 6.50 metres de diàmetre amb una elevació màxima de 60 centímetres i conserva 15 rocs del peristàltic in situ.

Extret de Megalitos Pirenaicos (wiki txoperena)

Ara sí, anirem a visitar els túmuls, tot tornant al cotxe i fent el camí de tornada, fins a la caseta de fusta, però en comptes de tirar cap a l'asfalt, girem a la dreta, i aparquem per on podem.

Al mateix vèrtex que fa la corba de sobre la caseta, comencen els túmuls de Gardelko Zelaia. Un grup de 6 túmuls de diverses dimensions, tots ells arrenglerats, que es troba a un bosc de faigs i pins. Van ser descoberts per Luis Millán San Emeterio el dia 28 de març de l'any 2005. No s'ha realitzat cap tipus d'excavació oficial, però al 6 hi ha clares mostres d'una violació no gaire antiga. Inserim la planimetria publicada pel mateix Luis Millán a les seves fitxes.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Comencem pel túmul I, que és el que queda més a prop del camí.

Fa 6.50 metres de diàmetre i té una alçada màxima conservada de 30 centímetres.

A continuació, ens trobem amb el túmul II de Gardelko Zelaia, que crec recordar que és aquest.

Fa 5.50 metres de diàmetre i 40 centímetres d'alçada màxima conservada. 

Hem perdut les fotos, el III que és molt més petit, i es troba al pendent mateix del túmul IV. Té un diàmetre de 3.50 metres i l'alçada màxima conservada és de 15 centímetres.

I, si sóc sincer, la següent foto no sé si és el IV o el V, però vaja són tots junts, no té pèrdua.

El túmul IV consta d'un diàmetre de 8 metres i una alçada màxima conservada de 30 centímetres.

I el V amida 4.50 metres de diàmetre per una alçada màxima de 15 centímetres.

Uns metres més endavant, trobem el túmul de Gardelko Zelaia VI, que, com hem dit abans, és el que ha patit una violació de no fa gaire temps.

Aquest fa 7 metres de diàmetre i té una alçada màxima conservada de 40 centímetres. La cata il·legal que ha rebut és prou gran, de 2.70 per 3.40 metres, i que arriba a una profunditat de 60 centímetres.

Tornem al cotxe i comencem el retorn a l'allotjament, però, tenir a la Cristina com a dona és sinònim de veure totes les pedres que tinguem en un radi de... i bé, els nens s'ho passen genial a la muntanya. Així que anem de nou a la NA-4000 cap a la dreta en direcció a Lesaka i, 1.3 quilòmetres més endavant, ens desviem a l'esquerra cap a Katazpegi Auzoa. Avancem entre caseríos durant 1.4 quilòmetres i agafem llavors la pista asfaltada que surt a l'esquerra, que seguirem 1.2 quilòmetres més. A aquest punt, just on surt un camí a la dreta que torna enrere, deixem del cotxe i comencem a caminar. En uns 600 metres i acompanyant-nos bones vistes a l'esquerra durant el trajecte, arribem a una construcció (no sabria dir si era una casa) a mà dreta i poc després, entre moltíssimes falgueres, arribem al dolmen d'Amargungo Zeharra, del que no vam veure més que un roc entre la vegetació.

La nostra fotografia no és gaire bona, ja que les falgueres ho tapen tot. Ja ho diu el mateix Millán al seu estudi, fotografies del qual van ser preses al gener, pel que es pot veure bastant bé. Sabíem que eren aquests rocs, ja que es troben just al davant d'una edificació moderna i, comparant la nostra perspectiva amb la de les fotografies que dúiem, havia de ser allò.

Aquest sepulcre fou descobert el 24 de gener de 1954 per Jesús Elósegui Irazusta, Pedro Otegui Ecenarro y José María Salaverria Errazquín. La seva autenticitat com a sepulcre és desmentida per alguns autors, afirmant que és un mer aflorament rocós del mateix sol.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Segons Luis Millán, consta d'un túmul de 8 metres de diàmetre amb una alçada d'entre 50 i 60 centímetres, que conserva a dia d'avui part del seu anell peristàltic.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Com es pot veure, el túmul és prou evident, pel que no entenc la negativa sepulcral per part d'alguns, com hem dit abans. Un aflorament rocós natural amb túmul?? El que sí crec és que el sepulcre es troba molt malmès, bé sigui pel pas dels anys o per a una possible violació.

Tornem a dir, el mateix que amb l'altre dolmen, com no ha estat excavat li atorguen una llarga datació... des del Neolític fins el Bronze. 

Extret de les fitxes de Luis Millán

Al centre del túmul, es poden veure 4 lloses, totes elles de quars. No s'ha efectuat cap excavació arqueològica a aquest jaciment.

Uns 30 metres a la dreta i tocant el camí, veurem el cròmlec d'Amargungo Zeharra, al que nosaltres ni ens vam molestar a fer foto perquè no vam veure res de res. Però inseriré les d'en Millán, per si algú hi va en bona temporada!

Aquest va ser descobert el 24 de gener de 1954, per Jesús Elósegui, Pedro Otegui i José María Salaverria.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Aquesta és una fotografia del 10 de maig del 2015, amb raó no el vam ni veure, sense fita, sense cura per part de qui sigui... al cap i a la fi, és una pena, tenint el que tenen a Nafarroa, com a molts altres llocs, no ho preservin. Bé, seguim.

Es tracta d'un cròmlec tumular, que, com sempre segons Millán, tot l'interior és ple de pedres.

Extret de les fitxes de Luis Millán

El cròmlec en sí té unes dimensions prou grans, amb 10 metres de diàmetre i una alçada conservada que varia entre els 30 i els 80 centímetres. Romanen in situ 20 rocs del cròmlec peristàltic, alguns d'ells de grans dimensions.

Extret de les fitxes de Luis Millán

No ha rebut cap tipus de excavació arqueològica oficial, i crec que extraoficial tampoc.

Amb aquest cròmlec, donem el dia per acabat, tot i que ens deixem per una altra ocasió el dolmen de Pagolleta i els cròmlecs propers, ubicats també a Lesaka més al sudd'Agiña, però propers a Arantza, on ens allotjàvem. Es faci des d'on es faci, l'aproximació no és fàcil.

No podem donar per finalitzada aquesta entrada sense agrair, de totes totes a Luis Millán i  Juan Mari Martínez Txoperena l'ús i difusió de les seves fitxes i coneixements... moltes gràcies Luis i Juan Mari!

Coordenades:

Cròmlecs d'Agiña Ipar (20) : UTM(ETRS89): 30T, 600696, 4791012
Agiña: UTM(ETRS89): 30T, 600663, 4790956
Cròmlecs d'Agiña Erdi (4): UTM(ETRS89): 30T, 600565, 4790644

Cròmlec d'Agiña Hego I: UTM(ETRS89): 30T, 600558, 4790526

Cròmlec d'Agiña Hego II: UTM(ETRS89): 30T, 600553, 4790526 

Cròmlec d'Agiña Hego III: UTM(ETRS89): 30T, 600557, 4790515

Túmul d'agiña: UTM(ETRS89): 30T, 600533, 4790271

Cròmlec tumular d'Agiña Soroa: UTM(ETRS89): 30T, 600528, 4790281

Cròmlec de Gardelko Bagoeta: UTM(ETRS89): 30T, 601793, 4791491

Cròmlec de Gurutzako Lepoa: UTM(ETRS89): 30T, 602183, 4791341

Túmul de Gardelko Zelaia I: UTM(ETRS89): 30T, 601647, 4791511

Túmul de Gardelko Zelaia II: UTM(ETRS89): 30T, 601640, 4791514

Túmul de Gardelko Zelaia III: UTM(ETRS89): 30T, 601634, 4791514

Túmul de Gardelko Zelaia IV: UTM(ETRS89): 30T, 601628, 4791514

Túmul de Gardelko Zelaia V: UTM(ETRS89): 30T, 601620, 4791516

Túmul de Gardelko Zelaia VI: UTM(ETRS89): 30T, 601608, 4791515

Amargungo Zeharra: UTM(ETRS89): 30T, 603707, 4790906

Cròmlec tumular d'Amargungo Zeharra: UTM(ETRS89): 30T, 603677, 4790936

Megàlits a Errenteria i Astigarraga

Primer dia de ruta megalítica per Nafarroa... però ens vam equivocar de carretera i vam acabar a Euskadi... aixxx!!! Bé, la veritat ens va ser prou igual, ja que també portàvem informació de la zona i ho pensàvem visitar en un altre moment.

Comencem la ruta tot posant els peus al terme municipal d'Errenteria. Anirem a visitar el dolmen d'Aitzetako Txabala, el més ben conservat d'una necròpoli, o, com diuen per allà, d'una estació megalítica, en aquest cas, la de Txoritokieta.

Per arribar-hi des d'on érem, una casa al terme municipal d'Arantza (Nafarroa), ens dirigim a agafar la N-121-A i la seguim direcció Irún durant 36 quilòmetres. Al tram final, seguim rectes en dues rotondes, tot creuant l'autopista just sortir de la segona. Poc després, a una nova rotonda sortim per la tercera en direcció Donostia, tot emprenent l'autopista... de pagament clar!! Un cop a l'AP-8, la seguim 10.4 quilòmetres, prenent la sortida 11 direcció Oiartzun/Errenteria. A la rotonda que hi ha a la sortida de l'autopista, emprenem la tercera, la GI-2132, i la seguim tot rectes 5 quilòmetres, lloc on busquem una desviació a la dreta cap a Errenteria per la GI-3671. A més o menys 1.2 quilòmetres d'haver girat a l'esquerra per la GI, emprenem un camí asfaltat que surt a l'esquerra cap al castell de San Marcos, just al vèrtex d'una corba a la dreta. A partir d'aquí i als tres següents encreuaments, girem a l'esquerra. A l'últim, seguim tot rectes fins a trobar una casa amb una zona on es pot deixar algun cotxe. Nosaltres ho fem.

Ja a peu, desfem uns metres el camí fet i ens endinsem per un costerut camí al bosc de l'esquerra, i em sembla recordar que era pel primer encreuament de camins en el que girem novament a l'esquerra. Aquest és molt més pla i, en no gaires metres, et deixa a la plana on es troba el megàlit de Aitzetako Txabala.

El dolmen fou descobert el 13 de febrer de 1962 per Jesús Elosegui Irazusta i Adolfo Leibar Axpe, sent excavat l'any següent per José Miguel de Barandiarán Ayerbe, excavació conclosa amb resultats negatius. Tot i això, al web d'Aranzadi, el col·loquen temporalment parlant a l'era neolítica amb ús fins a l'Edat del Bronze.

L'any 1998-1999, la coberta va resultar trencada per la caiguda d'un arbre. Aquesta va ser restaurada per part del "Departamento de Arqueologí­a Prehistórica de la Sociedad de Ciencias Aranzadi", sota la direcció de F. Zumalabe.

Es tracta d'un dolmen tipus cista, segons documenta Luis Millán San Emeterio, més que res per les dimensions... a Catalunya, crec jo que seria considerat un dolmen, ja que la cambra funerària, segons ell, amida 1.55 metres de llarg per 0.50 d'ample. La seva alçada, si ens basem en les dades que Millán aporta, és variable segons la llosa en què es recolza la coberta, variant entre l'1.10 i 0.80 metres.

Extret de les fitxes de Luis Millán

La coberta resta in situ i fa 1.75 de llarg per 1.35 metres d'ample i 40 centímetres de gruix. A aquesta, Millán documenta una gran cassoleta amb forma rectangular, tot i que en algun estudi se'n documenten dues.

Extret de les fitxes Luis Millán

D'altra banda, es troba dins un túmul que, tot i que degradat pel pas dels anys, és molt clar i definit, de 12 metres de diàmetre i 70 centímetres d'alçada màxima conservada.

Vist el bonic dolmen, seguim el camí que voreja el túmul del sepulcre i que es torna corriol tot ascendint a la plana superior que hi ha, plana on trobarem el gruix de sepulcres... els dòlmens de Berrozpin, si més no, el que queda d'ells.

El primer que veiem és el de Berrozpin III, que, dels Berrozpin, és el més ben conservat!!!

El megàlit fou descobert per Iñaki Gaztelu Iraundegi el 24 d'octubre del 1998, però es desconeix si va informar d'ell, pel que el descobridor oficial és Fran Zumalabe Makirriain el 1999.

Segons Aranzadi i les pròpies fitxes de Luis Millán, és del mateix estil que l'anterior, però clarament molt més degradat. Les dimensions que es poden extreure de les lloses recuperades són d'una alçada màxima de 80 centímetres conservats, per una llargada d'1.5 metres i una amplada d'uns 70 centímetres... dic d'uns, ja que la llosa que falta del lateral, resta caiguda al que seria l'interior de la cambra funerària. Amb això podem dir que del megàlit en resten sis lloses, tres a la cambra, i tres a l'exterior d'aquesta.

Extret de les fitxes de Luis Millán

D'altra banda, en Millán li atorga un túmul de 7 metres de diàmetre, per poc més de 10 centímetres d'alçada conservada.

L'excavació efectuada l'any 1999 per Zumalabe fou produïda només per comprovar el seu caràcter megalític... igualment, en ella, no aparegué res de material de l'època.

Tot seguit, caminem pel corriol fent-nos tota la plana cercant sepulcres. A mig camí, passem pel costat d'un tarter, que ens mirarem més tard; ara anem a la recerca de lloses, o dels típics pals senyalitzadors que posen a Euskadi. Al final de la plana, tot girant un xic a la dreta pel petit desnivell existent, trobem Berrozpin I.

Sepulcre descobert l'any 1990 per Jacques Blot. No ens consta cap tipus d'excavació arqueològica, però l'any 1999, en feines de neteja i conservació de l'espai, s'hi va trobar un fragment d'indústria lítica sense determinar.

El seu estudi determina dues lloses, una d'elles, la que és clarament visible, amida 1.98 metres de llarg per 0.50 d'alt, i consta d'un gruix de 40 centímetres. L'altra, molt més baixa, pot passar desapercebuda (a la foto es veu darrere un bri de gespa). Resta col·locada com si fos la capçalera de la cambra funerària i fa 63 centímetres de llarg, 18 d'alçada i 10 centímetres de gruix.

Extret de les fitxes de Luis Millán

El túmul del sepulcre és de 6 metres de diàmetre i la seva alçada varia entre 10 centímetres a la banda sud, i els 60 que té als laterals.

Visitades les antigues pedres que queden visibles del sepulcre, anem a veure el II de la necro, que es troba a 30 metres pendent avall de l'I, i del que sí que es veu ben poc... nosaltres només  vam veure una certa elevació del que seria el túmul, del que es veu sobresortir un o dos rocs (que no sabem si formen part del sepulcre o no), el que sí és segur és que realment és això, ja que hi ha el típic pal senyalitzador basc del sepulcre.

Però revisant el web d'Aranzadi i la fitxa de Millán, hem descobert que en realitat hi ha dues lloses arrenglerades, però de fet, un dels autors que hem anomenat, ja diu que la separació que hi ha entre elles es tant minsa que no el considera dolmen... ni tant sols cista, però que s'hauria d'excavar per confirmar el possible jaciment.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Veient la planta presentada per Millán, el localitzem a les fotografies que vam fer al túmul.

Fou localitzat per Iñaki Gaztelu Iraundegi el 24 d'octubre de 1998, tot i que oficialment fou el 1999 per Fran Zumbalabe Makirriain, en desbrossar el lloc per a fer-hi la zona d'esbarjo que hi ha a dia d'avui.

De les dues lloses que es documenten, en sabem que la primera fa 70 centímetres de llarg per 25 d'alt i que té un gruix de 20 centímetres; pel que fa a la segona, Millán documenta una llargada de 50 centímetres per una alçada de 20 d'alçada i 15 de gruix. La poca alçada de les lloses, i el fet de que no es trobin centrades a l'obra tumular, fa que passin, com ens va passar a nosaltres, desapercebudes.

Imatge extreta de l'estudi de Luis Millán

Amb el permís de Millán, inserim una fotografia del seu estudi, on es veu molt millor el suposat sepulcre prehistòric.

A banda, podem dir, que el descentrat sepulcre, es troba en un túmul 8 metres de diàmetre per 40 centímetres d'alçada.

A uns metres d'aquest, trobem el sepulcre de Berrozpin IV, és el tarter que hem vist abans. De fet, en aquest tarter es documenten dos megàlits, el número IV i el número V de la necro. El IV és un pèl més evident que el V, amb unes lloses visibles, que serien part de la cambra funerària.

El dolmen fou descobert l'any 2011 per Manu Ceberio Rodríguez i Jesús Tapia Sagarna, i excavat per ells mateixos els dos anys posteriors.

Segons Aranzadi, les feines que s'han dut a terme al megàlit aporten unes dimensions de la cambra sepulcral de 1.75 de llargada per 0.75 metres d'amplada, en la qual no s'hi va trobar res de res. Es documenta, això sí, un enllosat al sòl del sepulcre.

Millán també ha fet la seva fitxa, donant les dimensions de cada llosa, i afirmant que el túmul de la tomba és de 6 metres de diàmetre per una alçada mitjana que oscil·la entre 10 i 20 centímetres. També a la banda nord del túmul, s'observa una llosa que podria haver estat la coberta.

Extret de les fitxes de Luis Millán

A l'altre costat del túmul, hi ha el sepulcre número V, que realment costa prou més veure quelcom, però bé, ens fa la sensació que es troben tots dos de nou en excavació, o una certa rehabilitació, aviam què surt... el IV, personalment fa bona pinta!!

Aquí tenim el V, compartint túmul amb el IV. Aquest fou descobert l'any 2013 per Manu Cebeiro Rodríguez i Jesús Tapia Sagarna, pel que pensem que el van localitzar excavant el IV.

Sense arqueòlegs, nosaltres no el veiem, tan sols ens sobta la desproporcionalitat tumular, i més tenint en compte la ubicació del IV dins d'aquesta. No ens consta cap dada, ja que es troba en procés d'excavació des del 2013.

Com a última dada, direm que tots els sepulcres d'aquesta necròpoli són datats del Neolític final.

Tornem al cotxe i ens dirigim a visitar la cista de Langagorri (zista de Langagorri en euskera, que és l'únic sepulcre de l'estació megalítica d'Igoin-Akola que veiem avui), a la que arribem tot desfent el camí fins la GI-2132. En arribar a ella, la seguim 3.3 quilòmetres, trobant en aquest punt, a la dreta de la carretera, la cista de Langagorri. Nosaltres vam aturar el cotxe a un camí que hi ha poc després del megàlit i que va a Landarbaso.

El megàlit fou descobert per Xabier Peñalber Iribarren l'any 1982 i excavat per ell mateix anys més tard, en concret del 4 al 21 de setembre de 1998. De fet, en Xabier el considerava un menhir, però, quan va començar a excavar, va veure que no era pas un monòlit, si no que es trobava davant d'una antiga tomba datada a l'Edat del Bronze antiga.

La llosa de la cista que podem observar amida 1.80 metres de llarg per 1.05 d'alt, i té un gruix màxim de 30 centímetres. Té gravada una creu de Malta.

A l'excavació, van sorgir diversos elements de l'aixovar funerari, dels que en destaquen:

• 1 làmina de sílex.
• 2 fragments de làmina del mateix material.
• 10 ascles de sílex.
• 4 denes de collaret, 2 d'elles metàl·liques i 2 lítiques.
• 1 dent humana.
• 20 trossets de vidre de roca.
• 2 espirals d'or.

El fet de trobar les dues espirals és el que confirma el seu ús al Bonze antic. I Aranzadi és el que diu que aquest monument fou bastit en aquesta era. Però, no es descriu res de la seva estructura megalítica.

Luis Millán aporta un dibuix en planta de la cista.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Des d'aquí, visitem un proper sepulcre, una nova cista, la cista Mariola. Per arribar-hi, és ben fàcil, només hem de desfer el camí que acabem de fer 1.5 quilòmetres, on hi ha un restaurant a mà esquerra, que de ben segur ja hem vist abans. Allà girem molt fort a l'esquerra emprenent el carrer Landarbaso Bidea (un altre tram... es troba per tot arreu, aquest camí), que t'apropa, en 350 metres, a la cista, que queda en l'arbrat que hi ha entre el carrer i la carretera.

Va ser descoberta per P.M. Soraluze l'any 1919, però va restar en l'oblit fins que Manu Cebrerio Rodríguez, l'any 2008, el va retrobar... el va excavar aquell mateix any i el següent.

La llosa que resta visible amida, segons Millán, 1.20 metres de llargada per un gruix de 23 centímetres, i sobresurt del sòl 35 centímetres.

Extret de les fitxes de Luis Millán

L'altre gran roc que es veu dempeus al costat no deixa de ser una antiga fita de terme.

Només sabem que, a la seva excavació, van sorgir un seguit de restes lítiques prehistòriques al nivell del pedruscall del sepulcre, i fragments de sílex. Es documenten:

• 1 fragment de làmina de sílex.
• 3 ascles del mateix material.

I al nivell inferior del sepulcre, es va trobar 1 nou fragment de sílex.

Aquest sepulcre també és datat a l'Edat del Bronze, segons Aranzadi.

Ara ja comença a ser hora de dinar... escollim una sidreria propera utilitzant el mòbil, i traçant el camí ens adonem que passem al costat dels cròmlecs d'Ermañalde, on fem aturada per visitar-los. Es localitzen tot anat pel camí de Manixene Bidea, on deixem el cotxe en un triangle d'aquests per facilitar les direccions dels automòbils. A peu, seguim pel camí, que comença a Manixene Bidea i al poc ens trobem un botador que ens dona accés al bosc de la dreta, i en uns 40 metres arribem als cròmlecs.

D'aquest grup de tres cròmlecs tumulars, només en resten visibles dos, l'A i el B, el C resta amagat al costat del B.

Van ser localitzats el 23 d'agost de l'any 2000 per Luis Del Barrio Bazaco i Iñaki Gaztelu Iraundegi. D'ells, no es documenta cap tipus d'excavació.

El cròmlec A, l'anomenat en moltes webs com a 1, fa 7.50 metres de diàmetre, i el túmul contingut arriba a una alçada de 80 centímetres.

I seguim pel seu germà, que es troba a tocar de l'A.

Aquest té un diàmetre de 5.50 metres i arriba a una alçada màxima de 0.50 metres. Segons Millán, aquest cròmlec tumular consta d'una doble corona que, in situ, no vam veure, però als estudis que hem pogut accedir es veu clarament.

El cròmlec C o III, no us molesteu perquè no el veureu. Segons els estudis en els que ens basem, aquest és secant amb el B; de fet, s'insereix a ell prop d'un metre i només en resten uns pocs rocs que queden coberts per la vegetació de la dreta del B, tal i com està llançada la fotografia.

Inserim la planta del jaciment segons Millán, per a que ens puguem fer una idea de la seva posició geogràfica.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Al dibuix de Millán, es veu el tercer cercle, molt deteriorat, al costat del B, i tocant l'aflorament rocós que hem trobat referenciat a diversos estudis.

Segons Millán, aquest cròmlec abasteix 7 metres de diàmetre i consta de 45 centímetres d'alçada.

Ara sí, ja podem anar a menjar.

Després del... per dir-ho així MOLT interessant menú sidreria, anem a veure un proper cròmlec tumular, el d'Arreginea. Es localitza al camí Ermita Bidea, carrer que surt al davant d'un bar, que fa cantonada amb el carrer Santio Zeharra Kalea. Aquest el trobarem fàcilment seguint el camí Manixene Bidea uns 200 metres, lloc on desemboca a un altre camí asfaltat, en el que girem cap a la dreta i en uns 150 metres, la pista, passa a ser el carrer Santio Zeharra Kalea. Allà, al principi del carrer, veurem el bar, i el camí asfaltat que surt davant d'ell. Als pocs metres d'anar per aquest camí, veurem una porta metàl·lica a l'esquerra (crec que és una casa rural o quelcom així), que és per on vam sortir de visitar el monument... per entrar vam seguir pocs metres més amunt i vam emprendre un corriol que s'endinsa al bosc de l'esquerra.

Aquest majestuós i important cròmlec fou descobert el 1994 per Maite Izquierdo Marculeta, i no sé per què, no ha estat excavat fins ara, i això que realment és prou impressionant... no ho entenc.

El cròmlec en sí amida, segons Millán, 9.50 metres de diàmetre, delimitat tot ell per una cinquantena de monòlits fent d'anell peristàltit, alguns d'ells prou grans... arriben a una alçada màxima de 80 centímetres. Aquests, a banda de fer d'anell, també farien funció d'estela. L'obra tumular arriba aproximadament al metre d'alçada.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Tot i que, com hem dit abans, no ha estat mai excavat en la seva totalitat, sí que ha rebut diverses campanyes d'excavació per cata, i en elles va sorgir una destral de pedra polida, i una làmina de sílex, sense retocs, però amb signes evidents de treball.

Jesús Altuna Etxabe, Luis Del Barrio Bazaco i Koro Mariezkurrena Gastearena, a la seva carta arqueològica, no ho dubten i el col·loquen temporalment a l'Edat del Ferro.

I per últim, anem a visitar el menhir de la necro d'aquest matí, el menhir de Txoritokieta, que l'hem deixat de banda aquest matí sense voler. Per arribar, tornem a la zona de la necro, però aquest cop, on abans hem girat la tercera a l'esquerra, seguim rectes fins que s'acaba la pista asfaltada, en una altra un xic més ampla. En aquest punt, girem a l'esquerra i seguim rectes uns 300 metres fins a trobar una zona habilitada per deixar cotxes, al costat de la plana on es troben els megàlits de Berrozpin.

A peu, ens endinsem per un camí que va en direcció a aquesta esplanada, però no ens aturem a la plana, seguim rectes i deixem també de costat el desviament que baixa cap al dolmen d'Aitzetako Txabala. Quan portem uns 350 metres de camí, veurem a la nostra dreta un corriol costerut que s'enfila per la muntanya. Tenim dues opcions: o prendre aquesta drecera o seguir rectes pel camí i fer més volta, però molt més pla. Nosaltres vam prendre la primera opció per anar i vam tornar pel camí. Com dèiem, ens enfilem pel corriol fins que aquest mor a un altre (fem uns 100 metres) i anem cap a l'esquerra. Una mica més endavant, a la nostra dreta, però dins dels camps conreats, veurem el menhir de Txoritokieta (per a passar la tanca, disposem d'un botador molt a prop del megàlit).

El monòlit va ser descobert el 15 de febrer de l'any 1981 per Antonio Millán Guerrero i Violeta San Emeterio Alocén.

Segons Luís Millán San Emeterio, aquest menhir fa 2 metres d'alçada, i té una amplada d'1 metre a la banda inferior, i 0.70 a 1.5 metres del sòl. Té un gruix d'entre 0.15 i 0.25 metres.

A la cara que queda a la banda sud del monòlit, hi ha gravada una creu de 35 centímetres de llarg per cada línia. A l'altra cara, trobem un nou gravat que podrien ser, segons Millán unes lletres del segle XV.

Extret de les fitxes de Luis Millán

A dia d'avui, no es documenta cap excavació.

Com a dada curiosa, dir que tot el que hem visitat avui és de l'estació megalítica de Txoritokieta, menys la Cista de Langagorri, que és de la d'Igoin-Akola, que visitarem un altre dia. 

Bé, donem la ruta d'avui per acabada que déu n'hi do... i això que hem començat el dia equivocant-nos de camí. Demà més!!

Nota: Després de la publicació d'aquesta entrada, hem rebut un correu d'Iñaki Gaztelu on ens dona alguns detall del descobriment de diversos megàlits d'aquesta entrada. Podeu llegir-lo a l'apartat de comentaris, a la part inferior de l'entrada. 

Coordenades UTM(ETRS89):

Aitzetako Txabala: 30T 587835 4793770
Berrozpin III: 30T 587863 4793832
Berrozpin I: 30T 587749 4793880
Berrozpin II: 30T 587766 4793859
Berrozpin IV: 30T 587788 4793860
Berrozpin V: 30T 587789 4793859
Cista Langagorri: 30T 588211 4791024
Cista Mariola: 30T 587995 4791919
Cròmlec d'Ermañalde A: 30T 586917 4791145
Cròmlec d'Ermañalde B: 30T 586910 4791149
Cròmlec d'Arreginea: 30T 586548 4791287
Menhir de Txoritokieta: 30T 587616 4793492

Dolmen a Sos del Rey Católico

Comencem les vacances d'estiu d'aquest 2020 que està sent molt estrany i estressant degut a la COVID 19! De fet, la idea era sortir un dia més tard, però hem decidit marxar abans per a no quedar-nos confinats a casa, que sonaven campanes de nou.

Bé, aquesta vegada, deixant a banda els plans inicials d'anar al Benelux, tornem a decidir-nos per passar uns dies a Nafarroa i Euskadi. De camí, com són massa hores amb els nens, ens toca dinar sortint d'Aragó i decidim anar a Sos del Rey Católico, poble amb un interessant nucli medieval i que conserva l'únic dolmen conegut a la província de Saragossa. Dinem al poble i després, amb una calorassa inhumana, busquem el dolmen. Tornem a la carretera que porta a Sangüesa, Javier i el pantà de Yesa (A-127) i girem a l'esquerra per una pista sorrenca 100 metres abans del desviament cap a Navardún. Seguim aquesta pista (autopista) durant uns 2700 metres i aturem el cotxe, ja que a l'esquerra del camí, davant nostre i una mica elevat sobre un petit puig, podem trobar el dolmen d'Añués (nucli despoblat i castell proper), també conegut com a dolmen d'Arás.

Descobert el 2008 per Mariano Zarzuelo quan investigava sobre la propera calçada romana (el camí per on hem arribat), es tracta d'un dolmen simple o de passadís curt, que no ha estat mai excavat, i, pel que hem llegit, apunta a ser neolític.

Croquis extret de la fitxa de Luis Millán(c) (HILARRIAK)

Es troba afectat per les feines agrícoles limítrofes, tot i que conserva part del cròmlec peristàltic i la cambra en bon estat. Aquesta cambra té 6 lloses i la coberta caiguda entre elles. Es troba contingut en un túmul de 15 metres de diàmetre i 2,40 metres d'alçada màxima.

Vist el megàlit, el temps ens convida a resguardar-nos de la calor, així que seguim camí cap al nostre allotjament a Nafarroa.

Coordenades UTM(ETRS89):

Añués o Arás: 30T 644291 4708019

Inscultures a Vilanova del Vallès II

Aprofitant que s'ha acabat el confinament a casa, després de dos mesos sense poder fer res, ens atrevim a fer una sortida de tarda a Vilanova del Vallès, a veure una roca amb gravats.

Des de Cardedeu, anem direcció La Roca del Vallès, on prenem l'anomenada carretera de La Roca (BV-5001) cap a Vilanova. Poc després de passar el desviament al santuari de Santa Quitèria i una mica abans del punt quilomètric 21, prenem un desviament a l'esquerra senyalitzat en groc cap a Puigpey i que duu al barri de Rodes. Uns 280 metres després, trobem una trifurcació i agafem el carrer de més a l'esquerra, pel que avancem 550 metres més i girem de nou a l'esquerra seguint pel carrer Urgell. 130 metres més endavant, trobem a mà dreta una pista de frontó i el número 52 del carrer a mà esquerra. Aquí podem deixar-hi el cotxe ben enganxat al límit del carrer per a no entorpir el pas. A aquest punt, hem de prendre el camí de l'esquerra que no es troba en gaire bon estat i és força costerut una mica més endavant. Amb energia, arribem al tram superior del camí, on hi ha cases i cotxes... com hi arriben? deuen fer una bona volta perquè pel camí que hem pujat ja us dic jo que ni de conya puja un cotxe normal... Bé, seguim caminant una mica més sense desviar-nos de la direcció que portem fins que arribem a un petit bosc en un parell de minuts. Si avancem un pèl més fins arribar a una clariana, trobarem la pedra amb cassoletes del Turó de Rodes a la nostra esquerra sota un pi (literal quan hi vam anar perquè l'arbre havia caigut sobre la roca).

Descoberta per Daniel Daví el 1996, l'any 2000 va ser objecte del primer estudi i se'n van fer un calc i una planimetria. Mesura 6.30 metres de longitud per 2 d'ample i, curiosament, té una escotadura al centre del marge sud-est que marca una separació de la part que té gravats i la que no. Aquesta osca sembla ser artificial, així que bé podria tenir aquesta funció. A la part gravada, hi ha una vintena de cassoletes d'entre 4 i 11 centímetres de diàmetre.

Per la seva tipologia, els gravats es poden datar vers el Neolític mitjà o Calcolític (2600 - 1800 a.n.e.).

Molt a prop d'aquest roc i durant l'estudi de la pedra amb cassoletes de l'any 2000, es van trobar restes en superfície que podien ser d'un hàbitat a l'aire lliure i que convidaven a investigar una mica més la zona. La troballa va consistir en una destral de pedra i material divers de sílex (sagetes, perforadors i làmines). Nosaltres vam mirar al voltant del roc gravat i vam pujar a la part més alta del turó sense trobar res.

Aprofitem la sortida per a que els nens berenin enmig de natura i tornem a tancar-nos a casa.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra amb cassoletes del Turó de Rodes: 31T, 441959, 4600354