Aquest cop anem a passar uns dies de vacances per la Val d'Aran. La intenció era relaxar-se amb les seves aigües i boscos, però noi, no hi ha manera, jejeje!! Vinga a fer excursions d'alta muntanya, i turisme rural!!
Un dels dies vam decidir anar a veure restes prehistòriques, que ja portàvem més o menys preparades des de Mollet.
Ens allotjàvem als afores de Vielha, és a dir, que a peu fins a Beret, "va a ser que no". Agafem el cotxe i anem fins a les pistes d'esquí de Baqueira - Beret, allà deixem el cotxe i ens posem a caminar en la direcció en la que hem vingut. Tornant pel voral de la carretera, ens trobarem el primer menhir, l'estela-menhir de la Pèira Arruja.
Un dels dies vam decidir anar a veure restes prehistòriques, que ja portàvem més o menys preparades des de Mollet.
Ens allotjàvem als afores de Vielha, és a dir, que a peu fins a Beret, "va a ser que no". Agafem el cotxe i anem fins a les pistes d'esquí de Baqueira - Beret, allà deixem el cotxe i ens posem a caminar en la direcció en la que hem vingut. Tornant pel voral de la carretera, ens trobarem el primer menhir, l'estela-menhir de la Pèira Arruja.
El gran roc amida 1.95 metres d'alçada i 50 centímetres per cara, menys una que en fa 38. Per la seva morfologia, sembla ser de l'època del Bronze final.
Baixem cap el prat a buscar el rierol que ve del turó situat davant nostre. Fàcilment, trobarem l'espectacular necròpoli del Tuc de Baqueira.
Baixem cap el prat a buscar el rierol que ve del turó situat davant nostre. Fàcilment, trobarem l'espectacular necròpoli del Tuc de Baqueira.
Consta d'un gran cròmlec ovalat de 20.50 metres de llarg i 13.40 metres d'ample. Segons la informació que hem trobat, a l'interior hi ha tres cercles d'incineració i unes altres quatre estructures funeràries adossades al recinte. Tot i que ha estat reutilitzada diverses vegades, es pot datar entre el Bronze final i l'edat de Ferro.
Seguim allunyant-nos de l'aparcament i gairebé tocant la desviació de la carretera cap a Orri, topem amb amb un cercle d'incineració, molt proper al GR 211.
Aquest cercle d'incineració d'uns 3.50 metres s'anomena deth Uelh deth Garona (de l'ull de la Garona, o el que és el mateix, el naixement del riu Garona). No s'ha datat amb exactitud, però deu ser de la mateixa època que els seus veïns.
Una mica més endavant i a l'esquerra continuant cap a la carretera d'Orri, arribarem a la següent parada, les restes tumulars d'un dolmen.
El dolmen deth Uelh deth Garona està força malmès i no conserva lloses de la seva estructura. La cambra amida 3.20 per 2 metres. No es té constància de cap excavació i, per tant, no hi ha una datació d'aquest sepulcre.
Continuem caminant fins a trobar la desviació cap a Orri. La travessem i caminem uns 75 metres fins el menhir, que es troba sobre un turonet i és visible des de lluny.
Continuem caminant fins a trobar la desviació cap a Orri. La travessem i caminem uns 75 metres fins el menhir, que es troba sobre un turonet i és visible des de lluny.
La Pèira deth Uelh deth Garona és un bloc granític de forma triangular de 42 per 57 per 60 centímetres i 1.90 metres d'alçada. Està datada dins el període Neolític.
Val a dir que hi ha més restes prehistòriques a aquesta esplanada, teníem la intenció de veure-les, però el temps no ens va deixar acabar la ruta.
Va ser bastant impressionant. A la foto superior de la Cris amb la Pèira deth Uelth deth Garona es veu un dia boníssim... mireu als pocs minuts.
El núvol va avançar amb tal rapidesa que, en cinc minuts, estava tot completament tapat.
La malla que es veu a la foto és la que va per sota del telecadira de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret.
Coordenades:
Estela-menhir de la Pèira Arroja: UTM(ETRS89): 31T, 332871, 4732027
Cromlech de la necròpoli del Tuc de Baqueira: UTM(ETRS89): 31T, 333010, 4731579
Cercle d'incineració Deth Uelh deth Garona: UTM(ETRS89): 31T, 332287, 4730893
Deth Uelh deth Garona: UTM(ETRS89): 31T, 332415, 4731030
Menhir de la Pèira deth Uelh deth Garona: UTM(ETRS89): 31T, 331955, 4730791
Hola Manuel
ResponEliminaGracias por escribirnos de nuevo. La verdad es que seguimos en parte las "instrucciones" del artículo que nos referencias, pero no había manera de encontrar alguno de los yacimientos... si las coordenadas están mal en algunos casos, ahora entendemos no haberlo encontrado todo. Igualmente, ya has visto que tuvimos que marcharnos corriendo porque nos "atacó" la niebla, así que tenemos pendiente acabar la búsqueda. Nos apuntamos lo de Hilarriak para buscar más información y completar la ruta cuando volvamos la Val d'Aran. ¿Sabes si tienen algún bloc o web para consultar?
Saludos,
Marc y Cristina