Anem a veure els meus pares al càmping, i aprofitem que estem pel Baix Empordà per localitzar i visitar algun sepulcre.
Agafem la C-66 direcció La Bisbal i ens desviem a la primera rotonda cap a Torrent, seguint per la carretera, agafarem el primer camí que veurem a l'esquerra, asfaltat i a uns 300 metres de la rotonda. Seguirem el camí asfaltat fins al final, on veurem una rotonda, en la que girarem a la dreta, i al poc veurem un camí de terra, allà aparquem el cotxe. A peu, seguirem el camí de terra i, quan aquest es divideix en dos, si ens fixem, veurem com entre ells hi ha un turó. El dolmen del Cementiri dels moros o Puig Roig és a dalt de tot.
Recomanem intentar la cerca del sepulcre pel camí de l'esquerra i intentar pujar fins al turó, vas directe. Nosaltres vam donar un munt de voltes.
Aquest dolmen ens va agradar molt, no només per les seves dimensions totals de 12.70 metres de llargada per 2.5 d'ample màxim a la capçalera de la cambra, sinó per la seva morfologia, construcció i conservació. Tot i que l'estat del dolmen és d'abandó total.
Té un túmul visible de forma el·líptica de 22 metres per 16, el que vol dir que és un dels túmuls més grans de Catalunya. I com a cosa espectacular, per si amb les dues dades que hem aportat no n'hi ha prou, consta d'un munt de lloses clavades radialment des del dolmen fins al cròmlec peristàlit.
Aquí podem veure una petita mostra del que acabem de dir. Totes clavades mirant a la cambra del sepulcre, que fou descobert l'any 1923 per Salvador Raurich.
Segons Xavi Niell Ciurana, la llargada interior de la galeria catalana és de 12.10 metres i 2.10 metres d'amplada màxima, 4.20 metres de la seva llargada pertanyen a la cambra sepulcral, i la resta, 7.90 metres al passadís, i l'amplada varia entre 2.10 metres a la capçalera, per 2 metres al inici de la cambra i un corredor d' accés que va dels 1.70 metres a tocar de la cambra, als 1.20 a l'inici del corredor.
El túmul és ovalat de 22 per 16 metres, amb restes de cròmlec peristàlit. A l'interior de l'obra tumular, hi ha, com hem vist a les fotografies, i segons en Xevi, 37 filades de lloses radials.
Hem extret aquesta planimetria de la revista del Baix Empordà, on podem observar a la nostra esquerra l'estat actual, i a la dreta la idealització de la seva arquitectura original.
Pel que fa a troballes, hem trobat documentat 1200 peces dentàries, milers de fragments ceràmics d'infinitat de bols de diversos estils, centenars de denes d'esteatita i cal·laïta, molts botons d'os, 8 vasos complerts de diferents tipologies del Neolític final, 4 plaquetes de pissarra polida, 2 ganivets de sílex, 2 punyals també de sílex i 5 puntes de sageta del mateix material; també sorgiren diverses peces fetes amb petites làmines d'or. Bé podríem seguir anomenant troballes fins a afartar-nos-en... cranis, ossos humans etc. Però vaja, poder la dada que defineix millor la col·lectiva tomba, és l'afirmació del Dr. Lluís Guerrero que assegura 100-130 individus enterrats, segons les restes òssies recuperades.
Per la seva morfologia i el seu aixovar, en Xevi li atorga una datació d'entre el 3000 i el 2500 a.n.e., mentre en Tarrús i en Carerras el colòquen entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada