Avui, ens dirigim cap al Solsonès a fer una ruta completa per la serra de Busa. Un cop a Solsona, agafem la carretera de Solsona a Berga (C-26) i prenem la desviació a l'esquerra cap a Busa i Besora en forma de pista asfaltada. Seguim aquesta pista, que sembla les Rambles entre la gent caminant i els cotxes, fins ben amunt, deixant el castell de Besora a l'esquerra. Passarem un petit tros sense asfaltar i després arribarem a una corba pronunciada a la dreta i un aparcament de sorra (Coll d'Arques) a l'esquerra, on deixarem el cotxe.
Ens posem a caminar pel camí que surt de l'aparcament vers la vall, i en pocs metres agafarem un corriol a l'esquerra, endinsant-nos al bell mig del bosc fins que sortim a un altre camí ample. Anirem rectes una miqueta més pel bosquet que hi ha a continuació del camí fins a trobar el dolmen de Can Misèries enmig del bosc entre dos grans roures.
Segons vam trobar al seu dia, aquesta cista megalítica té unes dimensions de 3.20 metres de longitud, per 1.40 metres d'amplada per 1 metre d'alt. A l'excavació realitzada, no se'n va extreure res, però, per la seva morfologia, es pot datar dins de l'inici del Calcolític, vers 2700-2200 a.n.e. Tot i això, en Carreras i en Tarrús, al seu últim llibre, creuen que realment és una cabana de pastor. La veritat que ara que hi penso sí que recordo quelcom que no ens quadrava gaire; ara, potser era només per les dimensions de les lloses per un sepulcre d'estil cista... El vam visitar fa quasi 10 anys, érem novells en el tema, s'ha de tornar.
Tornem cap el cotxe amb la intenció de continuar veient dòlmens de la zona, però la quantitat de boletaires, caminants i cotxes ens fa desistir. Ens mengem l'entrepà a un raconet tranquil i decidim anar cap a Montmajor, aviam si la cosa està més tranquil·la. Tornem cap a la C-26 baixant la muntanya i anem una miqueta més en direcció cap a Berga fins que veiem un desviament a mà dreta cap a Linya i Cardona. Poc abans dels dos quilòmetres, girarem a mà esquerra i seguirem la nova carretera durant 3,4 quilòmetres més. En aquest punt, la carretera empalma amb una altra i nosaltres tirarem cap a dreta, seguint durant 700 metres més. Després d'una corba tancada a l'esquerra, trobarem una pista de sorra a la dreta que seguirem uns 130 metres, quan apareixen les terres conreades. Segurament no veurem el dolmen, però és allà, a la nostra esquerra, just sobre el monticle de sorra.
El sepulcre de Sant Grau, també conegut com la Fossa del Gegant, és, segons Carreras i Tarrús, un dolmen simple. Donat a conèixer per Serra i Vilaró entre el 1915 i el 1920, amida 1.80 metres de llarg, per 1.15 metres d'amplada i 1.20 metres d'alçada i consta d'una obra tumular de 9/10 metres de diàmetre sense restes d'anell de contenció.
Fou excavat pel mossèn, que documenta 2 fragments de ceràmica a mà, possiblement campaniformes d'estil pirinenc, 1 fragment amb unglades, 1 nansa d'apèndix de botó, 1 vas troncocònic, 1 làmina de sílex i 1 dena rectangular d'ambre. Aquestes restes foren dipositades al Museu Diocesà i comarcal de Solsona.
Segons els esmentats membres del GESEART, la construcció del sepulcre seria datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Un cop visitat el sepulcre, se'ns comença a fer tard, així que la jornada ha estat poc lluïda pel que fa a dòlmens, però tornem amb uns rovellons pel sopar.
Però, com sempre, si vosaltres voleu ampliar la ruta, el més proper que hi ha al dolmen de Sant Grau és el poblat de Sant Miquel de Sorba i els atrotinats dòlmens del Pla de la Pinassa de Vinya Cabana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada