TRANSLATOR

dimecres, 29 de juliol de 2020

Megàlits a Ituren i Eratsun

Ruta prehistòrica a la comarca navarresa de Malerreka. Anem a dos termes municipals, comencem pel d'Ituren i tot seguit anem a Eratsun.

En primer lloc, volíem visitar les minses restes del dolmen de Garatama. Aquest se situa, com hem dit abans, al terme municipal d'Ituren, que el trobarem anant per la NA-170, poc després d'Elgorriaga en direcció oest, cap a Leitza. Un cop arribats a Ituren i gairebé sortint del petit poble, ens desviem a la dreta, com si anéssim a l'església de San Martín, pel carrer Palacio. Però no hi arribem, ja que, al poc de girar, virem de nou a la dreta, tot seguint per una pista asfaltada, que va en direcció nord, uns 700 metres més tard, i, poc després de passar una casa a mà dreta, veurem un ample camí, també a la dreta; aquí deixem el cotxe. Seguint aquest uns 130 metres més, veurem a la dreta un nou camí que ens arriba a la casa que hem vist abans. Les restes del megàlit es troben a pocs metres de la intersecció dels camins, a mà dreta.

Però quan hi vam arribar tot eren falgueres... no hi aneu per vacances d'estiu a Nafarroa!!! Sabem la seva localització exacta per l'entorn. És fàcilment geolocalitzable.

Sort que Juan Mari Martinez Txoperena ens cedeix una de les seves fotografies.

Imatge extreta de Megalitos Pirenaicos

Segons Txoperena, fou localitzat per Francisco Ondarra Erdozia el 9 de maig de 1987. Consta d'un túmul de 10 metres de diàmetre per una alçada conservada de 95 centímetres.

Segons Luis Millán a les seves fitxes, el descobridor és el mateix, però el túmul fa uns 7 metres de diàmetre, amb una alçada màxima conservada de 30 centímetres a la banda Nord. D'aquesta obra tumular, en Millán n'assegura la visibilitat d'algun roc del cròmlec peristàltic. Al centre d'aquest, es pot veure un gran roc de 0.85 centímetres de llarg, 20 d'alçada des del terra i un gruix de 10 centímetres. Millán aquesta planta del megàlit al seu estudi.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Tornem a la pista principal i seguim en la direcció en què hem arribat, ja que, segons Txoperena, hi ha dos possibles sepulcres ben a prop, els de Goiko borda, però nosaltres no els vam trobar... amb tot ple de falgueres i les poques restes que queden d'ells, se'ns va fer impossible ni saber on eren... Però hi són, ja que a part de Juan Mari, també els documenta en Luis Millán, fent-li les seves fitxes.

Hem pensat que en no veure'ls (almenys el lloc), no els inserirem, però si viatgeu a la zona, en època visitable de megàlits i els voleu veure, ens podeu escriure i us facilitarem informació.

Tornant al cotxe, enfilem de nou cap a la NA-170 i la seguim en la direcció que portàvem uns 7 quilòmetres, tot passant el cartell indicador de Lozabian i creuant el riu Ezkurra. Al poc de fer-ho, enfilem una pista asfaltada a la dreta, fent un gir de 360 graus. Hem de seguir aquesta pista fins a la seva fi, on hi ha una casa tancada, em sembla recordar que era quelcom elèctric. A peu, baixem per la carretera 230 metres i ja veurem un corriol a mà dreta que et duu al, boirós aquell dia, menhir d'Iruñarri, que també podem trobar identificat com a menhir d'Elazmuño, que és el nom del cim.

El preciós monòlit fou descobert per Juan Miguel Sansinenea Goñi la primavera de l'any 1927. Tot i la seva gran bellesa, tant d'ell mateix com de l'entorn, no s'hi ha practicat cap excavació arqueològica oficial documentada, encara que el mateix Sansinenea, afirma que va anar amb José Miguel de Barandiarán, reconeixent el monòlit com a "Irun-Arri" i que feu una prospecció, obtenint resultats negatius.

El menhir, bastit en pedra sorrenca vermellosa, té unes dimensions de 2.90 metres de longitud, amb una amplada que varia entre el 1.20 de la base i el 1.00 metre de la part superior; el gruix del gran roc varia entre 24 i 20 centímetres.

Extret de les fitxes de Luis Millán

S'ha de dir que la cara sud del monòlit conté un seguit cassoletes no gaire profundes ni definides.

Extret de les fitxes de Luis Millán

També hem trobat documentat algun intent d'insculpir alguna petita creu, que nosaltres no vam veure.

Tornem al cotxe i, baixant uns 3.8 quilòmetres, l'aturem a una corba de 90 graus a la dreta, on hi ha una zona per a poder deixar l'automòbil, i així ho fem... val a dir que les vistes des d'aquí eren immillorables, i, a més, vam veure una d'aquelles coses que no es veuen tots els dies, com a poc per a nosaltres, que fem la majoria de les excursions per Catalunya, després en parlarem.

A peu, pugem a la part interior de la corba, tot creuant la carretera, i trobem fàcilment, el menhir d'Azpilleta caigut, envoltat d'aquesta planta autòctona de la zona a aquesta era de l'any.

Menhir localitzat pel mateix Luis Millán, que ens permet l'ús i difusió de les seves fitxes arqueològiques, i Juan José Ochoa de Zabalegui l'1 de desembre de l'any 1990.

Tot i la monumentalitat del megàlit, encara no s'ha practicat cap excavació arqueològica. Per les restes que trobem in situ, podria ser que el monòlit no s'hagués acabat d'erigir, ja que aquest es troba aixecat del sol per la part de la punta, pel que sembla que estiguessin preparant l'aixecament de l'allargat roc.

Extret de les fitxes de Luis Millán

El preciós monòlit té unes mides de 6.20 metres de llargada i 1.20 d'amplada a la seva base. A 1.50 metres d'alçada d'aquest últim punt, l'amplada del roc augmenta fins els 2.15 metres, pel que es creu, que és el punt on la impressionant llosa seria visible arran de terra. A partir d'aquí, aquesta amplada va minvant fins el seu acabament punxegut. Dir també, que el seu gruix mig és de 40 centímetres.

Extret de les fitxes de Luis Millán

Tornem al cotxe i just abans d'entrar, vam notar com si la claror del sol minvés un xic (tot i que hi havia bastant boira). Ràpidament, vam mirar al cel estranyats i vam poder observar una parella de voltors de dimensions espectaculars, que es van aposentar al rocam que hi ha al costat d'una construcció moderna.

Des d'aquí, no es veuen gaire grans, però, cercant per internet, hem trobat, que el voltor comú, que és clarament el que era quan hem vist les fotografies d'aquests animals, amida 2.80 metres de punta a punta.

Amb aquests preciosos i grans animals voladors, deixarem el megalitisme de Nafarroa i seguirem cap a Euskadi.


Coordenades UTM(ETRS89):

Dolmen de Garatama: 30T, 605063, 4776558
Menhir d'Iruñarri o d'Elazmuño o Irun-Arri: 30T, 596743, 4772681
Memhir d'Azpilleta: 30T, 597860, 4772030

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada