Poblat a Sentmenat II/Caldes de Montbui

Avui farem una petita excursió amb els nens i, per a començar la ruta, ens dirigim al polígon de Mas d'en Cisa, a Sentmenat. A peu, caminem pel carrer que queda més proper al terme de Caldes de Montbui, el carrer Gato Pérez, que seguirem direcció nord. Poc després d'uns  contenidors, prenem un carrer a la dreta, que també es diu Gato Pérez, i que, al poc d'anar per ell, es bifurca amb un camí sorrenc que surt a la dreta de l'asfaltat i que també rep el mateix nom. Seguirem per aquest 1.8 quilòmetres, lloc on trobarem un encreuament de camins fent cantonada amb un camp d'oliveres. A partir d'aquí, està senyalitzat, però bé, millor seguir tot rectes el bon camí de la nostra esquerra tal i com hem arribat uns 1100 metres fins a trobar un camí que ens sortirà a l'esquerra al vèrtex d'una corba a la dreta, i, que en poc més d'un centenar de metres, ens durà a les restes de l'antic poblat.

També hi ha una altra forma de pujar, que és per on vam anar nosaltres. Al final, l'explicaré, ja que en gran part és idèntica a aquesta, però té un tram de no arriba a 400 metres de corriol costerut pel mig del bosc.

És un petit poblat iber, bé, petit, he llegit que podria ocupar uns 15000 metres², dels que hi ha excavats 240. Aquest excavat ens permet observar un poblat que va perdurar en el temps, ja que segons la documentació que hem recuperat, a les seves excavacions s'han trobat prou atuells típics ibers, com romans, com medievals (de fet, hi ha una necròpoli d'aquesta era), com restes més antigues, pertanyents a l'edat del Ferro inicial o el Bronze final. Tot i això, el poblat està catalogat com a un poblat iber dels Laietans del segle VI a.n.e. cap a l'any 750 a.n.e.

Com hem dit abans, és un poblat que va perdurar en el temps i, per a que sigui més fàcil de veure, el millor és inserir una planimetria de l'espai excavat extreta de l'estudi de Fides, recerca i difusió històrica, estudi elaborat per Albert Fortó, Xavier Maese, Borja Pelegero, Jordi Pisa i Àlex Vidal.

Amb aquesta planimetria, podem veure les parts identificades del jaciment fins l'any 2004. Començarem pel més modern, ja que no va entrelligat amb cap altra de les capes arqueològiques, es tracta de la zona ombrejada on es llegeix necròpolis.

Aquest espai va ser excavat entre el 1984 i el 1992 per Llogari Sala i Sala, temps en què es van recuperar 14 tombes de lloses d'era medieval, on eren enterrats de 15 a 20 individus dels dos sexes i de diferents edats. Cap d'elles contenia cap tipus d'aixovar funerari, pel que seria el cementiri d'un hàbitat medieval que avui dia encara no s'ha localitzat.

Les altres dues clares etapes d'utilització van ser documentades a les excavacions de 2005 i 2007 i aquestes són les prehistòriques: una primera, ibera, i una segona, ibera ja romanitzada, tot i que, com també hem dit abans, han aparegut vestigis anteriors. Molt possiblement aquests eren pertanyents a hàbitats aïllats de l'Edat del Ferro o del Bronze, perquè, de fet, aquestes cases aïllades encara es documenten al segle V o VI a.n.e., just abans de la urbanització de l'espai en estil típic iber.

La segona etapa és a raó d'una clara reestructuració del poblat vers el segle I a.n.e. Aquesta queda detallada a la planimetria amb els dos tons de negre (no es veu gaire bé, però bàsicament es tracta d'una romanització evident de les llars), amb patis comuns a diferents estances.

D'altra banda, a la campanya d'excavacions de l'any 2007 es va poder certificar la importància comercial que tenia aquest indret a era romana, ja que els estudis numismàtics que s'han efectuat a les troballes li atorguen una datació d'entre el 54 i el 48 a.n.e. La importància comercial del poblat devia de ser deguda a l'artesania del ferro, ja que s'han trobat fragments de forns. També s'insinua el seu creixement durant els últims segles a.n.e., per la construcció de clavegueram, es va localitzar una nova estança amb 4 dolies al seu interior, pel que suposadament estem parlant d'un magatzem de gra.

També es van localitzar dos enterraments perinatals al sòl de les habitacions, una llar de foc, dues sitges excavades a la roca i un molí de rotació pel gra. A més, cal dir que les fotografies que hem vist del carrer principal del poblat són força espectaculars, enllosat de primera.

Per acabar amb la visita, ens fixem en la torre, que clarament no és prehistòrica. D'aquesta hi ha dos pensaments evolutius. Un que és una torre romana a la banda exterior, reomplerta amb una torre de l'alta edat mitjana, i l'altre és que les dues torres són de l'era alt medieval, afegint la interior per consolidar-la globalment. El que sí que queda clar és que per a la seva construcció es van utilitzar alguns rocs del proper poblat iber.

I amb això, ens acomiadem del poblat i tornem pel camí indicat del començament, preferim no baixar per on hem pujat!

L'altra forma de pujar és a uns 100 metres d'emprendre el camí des del camp d'oliveres, marxem d'ell per un camí prou més atrotinat que surt a l'esquerra amb fort pendent i, al poc, quan es fa planer veurem un corriol que s'endinsa al bosc a una corba a l'esquerra, aquest el seguirem, i en uns 370 preciosos metres, tot anant pel mig del bosc, sortirem als peus de la torre alt medieval.

Coordenades UTM(ETRS89):

Torre Roja o Puig Castellar: 31T 428572 4609451

Dòlmens al districte de Céret VI

Avui visitem el bonic dolmen de La Siureda, La Sureda en català. No és difícil comprendre el perquè d'aquest nom: quan veus on es troba, queda claríssim.

El posem a banda d'altres sepulcres de la zona perquè, curiosament en aquestes muntanyes de l'esquerra d'El Pertús, que disposen de gran quantitat d'afloraments rocosos i són prou riques en consumibles humans, només s'hi ha trobat aquest (és estrany), just al costat del camí... la resta són boscos completament verges.

També curiosament, tant a la costa, com un xic més a l'interior i entrant a Catalunya, hi ha gran quantitat de tombes, però en aquestes muntanyes només es documenta aquesta.

Aquest sepulcre és situat al terme municipal de Maureillas las Illas, tot i que de fet, està més a prop d'una urbanització que es diu Les Hauts de Céret... per arribar al dolmen, hi has de passar. Aquesta urbanització es troba entre Céret / Ceret (català) i Maureillas las Illas / Morellàs i les Illes (català), tot anant cap al sud.

Des de Les Hauts de Céret, hem d'emprendre una pista asfaltada en direcció l'hotel Mas Pauline, desviant-nos a la dreta des del carrer d'Allée de Pallagourdi. 1.5 quilòmetres més tard, tot seguint les indicacions cap a l'hotel i després d'un revolt a la dreta, veurem des del mateix camí el dolmen de la Siureda, en una elevació natural a la nostra esquerra.

Aquesta cambra pirinenca fou descoberta pel ceretà Gilles Borat, que el va ensenyar a l'arqueòloga Françoise Claustre el setembre de 1985.

Aquesta última l'excavà entre l'any següent i el 1988, documentant-lo en un llibret monogràfic. GESEART també el documenta l'any 1988, i Josep Tarrús i Júlia Chinchilla, l'any 1992. Jean Abélanet també ho fa en el seu llibre "Itinéraries mégalithiques".

Però, tot i això, nosaltres ens basarem principalment en el què descriu en Tarrús en la seva tesi doctoral.

Començarem per la seva descripció físico-arquitectònica: Consta d'una cambra rectangular amb porta-finestra d'accés a l'espai sepulcral, que segons Tarrús, fa 2 metres de longitud per 1.7 metres d'amplada i d'una alçada d'1.5 metres...

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

... situat com hem dit abans en una elevació natural, tot i que amb clares restes de túmul, al que se li atorga un diàmetre d'uns 9-10 metres, envoltat tot ell per restes d'un anell peristàltic, que, segons Tarrús, podria ser la base d'un mur de pedra en sec.

Extret del llibre poblats, dòlmens i menhirs

A l'excavació efectuada per Claustre i Patrícia Pons, es va localitzar, en els nivells superiors, gran quantitat de restes ceràmiques de vasos, una d'elles a torn, una fusaiola circular de terracota, una anella de bronze i un fragment de pedra de molí. Aquest nivell d'excavació va ser datat al Bronze final, vers el 1100-700 a.n.e.

Als nivells inferiors, més propis de l'era de construcció i primer ús del dolmen, es van localitzar una dena de variscita circular i alguns fragments de ceràmica a mà llisa. Aquestes restes, trobades al nivell inicial del sepulcre, el col·loquen temporalment vers el Calcolític o principis de l'edat del Bronze, cap el 2500-2000 a.n.e.

També en aquest primer nivell de terres del dolmen, Claustre i Pons hi van trobar petits trossos de restes òssies humanes.

Les restes recuperades resten dipositades al Museu Arqueològic de Céret.

A dia 18 de desembre del 2021 tornem a la zona i visitarem un nou sepulcre, el de Sant Pere de Llaners, Canors o Puig de les Saleres, que es troba al terme municipal de Les Cluses, molt proper al dolmen anterior, però a una altra zona de muntanya. Per arribar a la tomba des del sepulcre de La Siureda, desfem el camí fins a Maureillas las Illas i, cap el centre del poble sense deixar la carretera D618, trobarem la intersecció amb la D13 i seguirem pel mig, direcció a Les Cluses seguint l'Avenue des Albères. Una vegada arribats al Mas d'en Forcade, que ja pertany a Les Cluses, el travessem i arribem a la carretera D900, on girem a la dreta en direcció a Le Perthus. Després de recórrer 300 metres, més girem a l'esquerra i agafem la carretera local D71B. Poc després, amb l'alt pont de l'autopista al davant, trobem una cruïlla i prenem el camí asfaltat de l'esquerra cap a Mas Calcine. Sense deixar la pista asfaltada, deixarem un camí a mà esquerra i trobarem una nova cruïlla sota el pont de l'autopista, on tirarem a la dreta cap al Mas-Vieux. Avancem poc més de 2 quilòmetres i ja podem buscar lloc on deixar el cotxe, ja que aquesta pista mor a la propietat privada del Mas Calcine i és millor deixar-lo fora per a no molestar.

Ja a peu, passem entre les construccions del mas seguint la pista i anem fins a l'església de Sant Pere de Llaners, girant a l'esquerra just passar les construccions. La mal conservada església ens quedarà a la part alta del turonet a la nostra esquerra, però seguirem l'ample camí que surt de la seva porta d'accés. Per a trobar el dolmen, el millor és emprendre un corriol desdibuixat que surt del camí principal de l'església, que davalla cap a la vall (és molt més senzill i més directe). Uns 350 metres més endavant, el camí es bifurca i hem de tornar a prendre la banda esquerra. En poc menys de 200 metres, trobem una nova bifurcació, on anem a l'esquerra de nou. En uns 100 metres més, haurem de buscar a la dreta un corriol que s'enfila muntanya amunt per a trobar el dolmen de Sant Pere de Llaners, gairebé al punt més alt, després de recórrer uns 30 metres en línia recta.

El megàlit fou descobert oficialment l'11 de setembre de l'any 2001 per Joan Tocabents, del Pertús, i Andrée Basso, familiar dels propietaris de la finca on es troba. L'11 de febrer de l'any següent, a l'última visita que va fer el GESEART, en la que el van estudiar i dibuixar, va aparèixer a la part de darrere de la cambra i a superfície, un fragment de vora de vas d'estil campaniforme pirinenc amb incisions, i, el 2004 en una prospecció francesa, va sorgir un nou fragment ceràmic informe.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, es tracta d'un sepulcre de corredor que consta d'un túmul d'uns 8 metres de diàmetre, només visible a la dreta de la cambra, degut al seu atrinxerament per la banda esquerra i la part del darrere. Pel que fa a la cambra, es documenten unes mides internes d'1.00 metre de longitud, 0.90 metres d'amplada i 75 centímetres d'alçada. En Jean Abélanet, però, el descriu com un dolmen simple.

Inserim la planimetria del sepulcre, corresponent a l'estudi fet per Carreras i Tarrús.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

El molló de pedra seca que es veu sobre seu, pel que hem pogut saber, va ser erigit l'any 1935 per l'oncle de l'actual propietària de les terres. Sabem que aquesta construcció no és l'única a terres franceses sobre dòlmens.

Tot i que el fragment campaniforme pirinenc ens indicaria una utilització a l'era calcolítica, el seu estil arquitectònic ens encaixaria al Neolític de la zona, vers el 3500 a.n.e. Per tant, aquest fragment ceràmic seria pertanyent a una reutilització del sepulcre.

Coordenades UTM(ETRS89):

La Siureda: 31T 482856 4701226

Sant Pere de Llaners, Canors o Puig de les Saleres: 31T 486953 4704878

Dòlmens a Rabós III i al districte de Céret V

De tornada d'una merescuda escapada nadalenca a França, anem al terme municipal de Rabós, tot tornant de la Catalunya Nord per la carretera del Col de Banyuls, a la que seguim 1.8 quilòmetres des del punt on entres a "la Terra". En aquest lloc, enmig de les muntanyes, trobem una masia mig enrunada a mà dreta, el Mas Pils, i una pista forestal per la que hem de seguir a l'esquerra. Aquesta, que ja es veu atrotinada a primera vista... després empitjora i a més creua dos recs amb prou aigua, almenys quan hi vam anar. No és apta per cotxes 4x2, però sí que ho és per a 4x4.

Nosaltres, que malgrat la muntanya que arribem a fer encara no tenim 4x4, aturem el cotxe davant del mas a l'entrada de la pista i, a peu, enfilem pel camí amb els dos "trastos" de la casa, que van gaudir d'allò més creuant els recs i llançant pedres a l'aigua.

A uns 800 metres d'emprendre el camí, just abans de creuar el segon rec, aquest amb menys volum d'aigua, veurem un corriol molt desdibuixat, tot i que senyalitzat, que s'enfila per la muntanya de la nostra esquerra amb el sentit de la marxa que portem. Segons el rètol, la tomba és a 400 metres, ja us dic jo que està a molt menys.

Aquí tenim el sepulcre de corredor de Comes Llobes de Pils, prou monumental, la veritat. Es pot entreveure tot anant pel mateix camí pel que hem anat continuant un xic més i mirant cap a la muntanya.

Aquest sepulcre és conegut des de finals del segle XIX com a mínim. En aquesta era, el menciona Josep Antoni de Nouvilas. Però aquest no és l'únic que el documenta, de fet, hi ha molts autors que ho fan... Joaquim Botet i Sisó el 1911, Manuel Cazurro el 1912, Pere Bosch i Gimpera el 1919, Lluís Pericot el 1925 i Isidre Macau el 1934.

Tot i les moltes mencions, només va rebre dues excavacions documentades, una de Pericot i una altra de Macau, les quals no van donar a llum cap resta arqueològica, però Josep Castells, Josep Tarrús, Júlia Chinchilla i Roser Vilardell el van estudiar i excavar de l'11 al 18 d'agost de 1979, on sí que aparegueren restes arqueològiques al corredor de la tomba. Aquestes troballes resten dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya a la seva seu de Girona. Aquest estudi, publicat com a memòria d'excavació arqueològica d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert", ha servit com a base d'aquesta entrada.

A banda, es documenten, a la tesi d'en Tarrús, 28 fragments de ceràmica a mà, 1 punta de sageta triangular amb peduncle, 5 peces de collaret d'esteatita, 1 peça de collaret de cal·laïta, 4 peces de collaret d'os, 2 tubulars de cal·laïta, 2 fragments de vas campaniforme pirinenc, 2 vores de bol i 1 de gobelet de ceràmica a mà, i 3 fragments a mà decorats amb cordons.

Extret d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert"

Com es veu a la següent imatge que inserim (de la mateixa memòria que l'anterior), gairebé tots ells es van trobar al corredor.

Extret d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert"

Comparant el primer dibuix i el que inserim tot seguit, veurem que les restes d'època inicial del sepulcre, el Neolític, van quedar amagades per l'ensorrament o abatiment intencionat de la llosa d'accés a la cambra sepulcral, i els d'era posterior a la seva creació es van trobar, també, al passadís d'accés, a no gaire profunditat. Té pinta d'excavació furtiva.

Extret d'"Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert"

Però segons Macau, la cambra ja havia estat excavada per un pastor de mas Pils, fins a uns 50 centímetres de profunditat, trobant-hi un "ansat trencat" i un ganivet de sílex de "pam i mig" de llarg. Aquestes troballes resten desaparegudes avui en dia. Tot i això, Macau va garbellar les terres extretes pel pastor trobant petits fragments de ceràmica a mà.

Entrem en l'arquitectura del sepulcre i dins de la gran quantitat de dibuixos en planta que hi ha de la tomba, nosaltres ens quedem amb el de Tarrús, que a la seva tesi dibuixa aquesta planta del que seria la cambra sepulcral.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús

Segons el mateix llibre, fa 1.65 metres de longitud, 1.15 d'amplada i 1.70 metres d'alçada. El seu corredor seria bastit amb dos murs de pedra en sec creant un passadís de 2.20 metres de longitud i una amplada de 85/90 centímetres. L'alçada màxima conservada a dia de l'excavació era de 55 centímetres, tot i que devia ser, com a mínim, de 1.2 metres, que és la longitud de la pedra que dona accés al sepulcre.

Esmentem a banda la coberta, en la que trobem 38 cassoletes a la seva cara superior, mentre que la cara inferior és desbastada amb les cantoneres repicades.

Tarrús no troba restes d'enllosat, però documenta un mur d'uns 50 centímetres de pedra en sec que impedia l'accés. Ell mateix diu que "serviria com a estructura de condemnació", pel que estaríem parlant d'un sepulcre d'un sol ús. Tot i això, les restes arqueològiques documentades atorguen reutilitzacions al Calcolític i l'Edat del Bronze.

Del túmul, en podem dir que devia de tenir uns 7/8 metres de diàmetre creat a partir de pedres i terra (a dia d'avui conserva una alçada màxima de 75 centímetres). Tot ell era envoltat per un cròmlec peristàltic de pedra en sec amb una base de grans rocs ajaguts.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús

La dimensió total del sepulcre, longitudinalment parlant, és de 3.85 metres, i cal destacar, parlant de mides, la llosa de coberta, que fa 2.18 per 1.75 per 0.30 metres de gruix, i un pes aproximat de 2.8 tones.

Aquest imponent sepulcre fou reconstruït per diversos membres del GESEART l'octubre de 1997, tasca complicada tenint present la seva ubicació.

Com a última dada, direm que podem col·locar el megàlit, pel seu estil arquitectònic, a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, vers el 3500 al 3000 a.n.e.

Cal dir que aquest sepulcre no es troba aïllat tot i que nosaltres només vam visitar aquest... Molt proper, però en terres franceses, es troba el dolmen del Coll de Brau, i seguint la mateixa pista, però muntanya amunt, hi ha el dolmen del Solar d'en Gibert. No són dòlmens del tot complicats per a arribar, però amb el nostre cotxe i els petitons amb gana, se'ns hauria complicat molt el tema, així que seguim el camí cap a casa i els deixem pendents per a una altra ocasió.

I l'ocasió es dona a principis d'octubre de 2021, quan aprofitant una escapada exprés a Vilamaniscle, ens dirigim a Espolla per a arribar-nos a la frontera amb França pel Coll de Banyuls. L'objectiu és visitar els dos dòlmens que havíem deixat pendents. Arribats al Coll de Banyuls, ens topem amb una desagradable sorpresa. La carretera es troba tallada per uns grans rocs just a la frontera i hi ha mitja dotzena de massa-musculats militars francesos amb metralletes. Vist el panorama i l'acompanyament de la tramuntana, decidim que més val anar al dolmen català i ja veurem després de dinar si ens aventurem a creuar la frontera. Posteriorment, hem esbrinat que el coll es trobava tallat des de feia més de mig any degut al tràfic il·legal transfronterer... sense comentaris.

Bé, tornant a la nostra sortida, girem cua i ens aturem a Mas Pils, on ja vam deixar el cotxe per anar a veure Comes Llobes de Pils. Prenem la mateixa pista que, passat aquest dolmen, comença a pujar amb més pendent cap el Coll de Plaja. Atenció!! A poc de deixar el desviament cap el dolmen, veurem a mà dreta una drecera per a accedir al cim muntanya amunt. No es recomana agafar aquesta drecera perquè està en molt mal estat i embardissada, així que més val fer els 1500 metres per la pista xino-xano que arriscar-se pel corriol. I és el que vam fer. En un passeig de 1.5 quilòmetres, arribem al Coll de Plaja, moment en què hem d'agafar el camí un pèl desdibuixat de la nostra dreta i que està protegit per un filat. Després de recórrer 500 metres, arribem a una bifurcació i prenem el camí encara més desdibuixat de la nostra dreta. Seguint-lo uns 400 metres més, ja veiem les indicacions cap el dolmen del Solar d'en Gibert, que quedarà a uns 25 metres a la dreta del camí.

Es tracta d'un dolmen de corredor amb cambra trapezoidal curta, amb un passadís estret fet de paret seca. La cambra mesura interiorment 2.10 metres de longitud per 1.35 d'amplada i 1.70 metres d'alçada. El corredor té una longitud de 4.10 metres, una amplada d'entre 75 i 85 centímetres i una alçada màxima conservada de 1.00 metres. Devia d'estar contingut a un túmul d'uns 9/10 metres de diàmetre, del que no queden gaires restes.

Cal fer esment especial a la coberta del megàlit, ja que és un xic desproporcionada per la mida de la cambra. Aquesta enorme llosa pesa 10.5 tones i mesura 2.80 metres de longitud per 2.30 metres d'amplada, essent força més grossa que la cambra. Sense fixar-nos-hi gaire, podem veure que té cassoletes a la part central. Se'n documenten 6, la més gran de les quals mesura 10 centímetres de diàmetre per 2 de fondària. La resta fan entre 7 i 4 centímetres de diàmetre per 1 centímetre de fondària com a molt.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús

Va ser donat a conèixer, com el seu veí, per Josep Antoni de Nouvilas (que devia de ser el propietari dels terrenys, ja que la finca és la de Nouvilas), qui va esmentar l'existència d'un dolmen a la Coma de Llibert.

Després d'embolics diversos entre arqueòlegs, l'any 1979, fou excavat per Josep Tarrús, Júlia Chinchilla, Josep Castells i Rosó Vilardell, i, el 1988, l'excavació es va completar, centrant-se al túmul, aquesta feta per Josep Tarrús i Júlia Chinchilla, juntament amb Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Anton Molina. La cambra fou restaurada el 1980 i el corredor el 1995, donant-li l'aspecte actual.

Tornant a l'excavació de 1979, aquesta es va centrar en la cambra i en l'interès de trobar el possible corredor del megàlit, que efectivament va aparèixer fet de pedra seca (com és el d'altres sepulcres de la zona), essent extremadament llarg i força ben conservat. Dins la cambra no es van trobar restes, però sí al passadís, consistint les troballes en ceràmica a mà llisa, fragments de vasos campaniformes, denes tubulars de collaret en or i discoidals d'esteatita, ascles de sílex, un disc de pissarra arrodonit amb inici de perforació central i un disc ceràmic possiblement iber o romà, a més d'alguna resta d'època medieval.

L'excavació del 1988 no va produir troballes, igual que la restauració del 1980. Però a la restauració del 1995, va aparèixer una dena discoidal d'os al corredor.

La tipologia del megàlit i les troballes permeten datar-lo a la mateixa època que Comes Llobes de Pils, és a dir, cap el 3500 - 3000 a.n.e.

Amb la visita finalitzada, marxem a dinar a Garriguella, així que el dolmen de Coll de Brau tornarà a quedar pendent.

Però 2 mesos més tard, tornem a la zona amb la intenció de, a la fi, visitar el megàlit de Coll de Brau, també conegut amb el nom de la Cova dels Alarbs. Dir que va ser molt més còmode de visitar, no hi havia gaire tramuntana. Els rocs tancant l'accés a França hi eren, uns de nous, ja que els que hi havia van ser retirats amb cordes per gent de la contrada, però no hi havia militars musculats amb metralletes, pel que el pas, il·legal o no, era diferent.

Bé, per arribar al sepulcre, hem d'agafar la pista que surt a l'esquerra tot just passar els rocs col·locats separant Catalunya de França (indicació dels forestals francesos AL 74). Seguim per aquesta pista uns 1.9 quilòmetres des del coll, on al vèrtex d'una corba a l'esquera emprendrem un corriol que puja costerut vers la muntanya i que et duu al megàlit en poc mes de 500 metres. Cal dir, però, que els 500 metres de muntanya no són els de ciutat. El dolmen queda just al costat esquerre del camí, a la part alta del cim, en un petit replà.

La primera menció d'ell es va produir entre els anys 1882 i 1884 per Ludovic Martinet, qui parla de tres Coves dels Alarbs als voltants de Banyuls. De fet, cova de l'alarb és un nom força comú per a anomenar els dòlmens a la zona (de l'estil de cova dels moros a la nostra zona).

Aquest, el Coll de Brau, es trobava desmuntat, i va ser restaurat el 21 de maig de 1990 per un grup d'afeccionats sota la direcció de Joan Abélanet.

En Josep Tarrús el descriu com un sepulcre de corredor construït en pissarra, amb unes dimensions internes de la cambra sepulcral de 1.7 metres de longitud, per 1.05 d'amplada i 1.56 metres d'alçada màxima conservada. Pel que fa al corredor, no hi ha evidències clares, però deuria de ser de parets de pedra en sec o petites lloses. I del túmul en podem dir que s'estima d'entre 8/9 metres de diàmetre i que no en queda resta del seu peristàlit, però possiblement seria un mur de pedra en sec.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús

D'aquesta antiga tomba, no hi ha documentació d'excavacions actuals, però Joan Abélanet va trobar un fragment informe de ceràmica campaniforme pirinenca amb decoració triangular incisa. Aquest es troba dipositat al magatzem de materials arqueològics de Perpinyà.

Per l'estil constructiu del sepulcre, s'estima que fou bastit a l'era neolítica, vers la segona meitat del IV mil·lenni, entre el 3500 i el 3000 a.n.e.

Amb aquest, ara ja podem donar per tancada la visita als dòlmens propers al Mas Pils.

Coordenades UTM(ETRS89):

Comes Llobes de Pils: 31T 504179 4698059
Solar d'en Gibert: 31T 503223 4697122

Coll de Brau o Cova dels Alarbs: 31T 504504 4700916