TRANSLATOR

dissabte, 18 de desembre de 2021

Dòlmens a Pyrénées Orientales XI

Avui visitem el bonic dolmen de La Siureda, La Sureda en català. No és difícil comprendre el perquè d'aquest nom: quan veus on es troba, queda claríssim.

El posem a banda d'altres sepulcres de la zona perquè, curiosament en aquestes muntanyes de l'esquerra d'El Pertús, que disposen de gran quantitat d'afloraments rocosos i són prou riques en consumibles humans, només s'hi ha trobat aquest (és estrany), just al costat del camí... la resta són boscos completament verges.

També curiosament, tant a la costa, com un xic més a l'interior i entrant a Catalunya, hi ha gran quantitat de tombes, però en aquestes muntanyes només es documenta aquesta.

Aquest sepulcre és situat al terme municipal de Maureillas las Illas, tot i que de fet, està més a prop d'una urbanització que es diu Les Hauts de Céret... per arribar al dolmen, hi has de passar. Aquesta urbanització es troba entre Céret / Ceret (català) i Maureillas las Illas / Morellàs i les Illes (català), tot anant cap al sud.

Des de Les Hauts de Céret, hem d'emprendre una pista asfaltada en direcció l'hotel Mas Pauline, desviant-nos a la dreta des del carrer d'Allée de Pallagourdi. 1.5 quilòmetres més tard, tot seguint les indicacions cap a l'hotel i després d'un revolt a la dreta, veurem des del mateix camí el dolmen de la Siureda, en una elevació natural a la nostra esquerra.

Aquesta cambra pirinenca fou descoberta pel ceretà Gilles Borat, que el va ensenyar a l'arqueòloga Françoise Claustre el setembre de 1985.

Aquesta última l'excavà entre l'any següent i el 1988, documentant-lo en un llibret monogràfic. GESEART també el documenta l'any 1988, i Josep Tarrús i Júlia Chinchilla, l'any 1992. Jean Abélanet també ho fa en el seu llibre "Itinéraries mégalithiques".

Però, tot i això, nosaltres ens basarem principalment en el què descriu en Tarrús en la seva tesi doctoral.

Començarem per la seva descripció físico-arquitectònica: Consta d'una cambra rectangular amb porta-finestra d'accés a l'espai sepulcral, que segons Tarrús, fa 2 metres de longitud per 1.7 metres d'amplada i d'una alçada d'1.5 metres...

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

... situat com hem dit abans en una elevació natural, tot i que amb clares restes de túmul, al que se li atorga un diàmetre d'uns 9-10 metres, envoltat tot ell per restes d'un anell peristàltic, que, segons Tarrús, podria ser la base d'un mur de pedra en sec.

Extret del llibre poblats, dòlmens i menhirs

A l'excavació efectuada per Claustre i Patrícia Pons, es va localitzar, en els nivells superiors, gran quantitat de restes ceràmiques de vasos, una d'elles a torn, una fusaiola circular de terracota, una anella de bronze i un fragment de pedra de molí. Aquest nivell d'excavació va ser datat al Bronze final, vers el 1100-700 a.n.e.

Als nivells inferiors, més propis de l'era de construcció i primer ús del dolmen, es van localitzar una dena de variscita circular i alguns fragments de ceràmica a mà llisa. Aquestes restes, trobades al nivell inicial del sepulcre, el col·loquen temporalment vers el Calcolític o principis de l'edat del Bronze, cap el 2500-2000 a.n.e.

També en aquest primer nivell de terres del dolmen, Claustre i Pons hi van trobar petits trossos de restes òssies humanes.

Les restes recuperades resten dipositades al Museu Arqueològic de Céret.

A dia 18 de desembre del 2021 tornem a la zona i visitarem un nou sepulcre, el de Sant Pere de Llaners, Canors o Puig de les Saleres, que es troba al terme municipal de Les Cluses, molt proper al dolmen anterior, però a una altra zona de muntanya. Per arribar a la tomba des del sepulcre de La Siureda, desfem el camí fins a Maureillas las Illas i, cap el centre del poble sense deixar la carretera D618, trobarem la intersecció amb la D13 i seguirem pel mig, direcció a Les Cluses seguint l'Avenue des Albères. Una vegada arribats al Mas d'en Forcade, que ja pertany a Les Cluses, el travessem i arribem a la carretera D900, on girem a la dreta en direcció a Le Perthus. Després de recórrer 300 metres, més girem a l'esquerra i agafem la carretera local D71B. Poc després, amb l'alt pont de l'autopista al davant, trobem una cruïlla i prenem el camí asfaltat de l'esquerra cap a Mas Calcine. Sense deixar la pista asfaltada, deixarem un camí a mà esquerra i trobarem una nova cruïlla sota el pont de l'autopista, on tirarem a la dreta cap al Mas-Vieux. Avancem poc més de 2 quilòmetres i ja podem buscar lloc on deixar el cotxe, ja que aquesta pista mor a la propietat privada del Mas Calcine i és millor deixar-lo fora per a no molestar.

Ja a peu, passem entre les construccions del mas seguint la pista i anem fins a l'església de Sant Pere de Llaners, girant a l'esquerra just passar les construccions. La mal conservada església ens quedarà a la part alta del turonet a la nostra esquerra, però seguirem l'ample camí que surt de la seva porta d'accés. Per a trobar el dolmen, el millor és emprendre un corriol desdibuixat que surt del camí principal de l'església, que davalla cap a la vall (és molt més senzill i més directe). Uns 350 metres més endavant, el camí es bifurca i hem de tornar a prendre la banda esquerra. En poc menys de 200 metres, trobem una nova bifurcació, on anem a l'esquerra de nou. En uns 100 metres més, haurem de buscar a la dreta un corriol que s'enfila muntanya amunt per a trobar el dolmen de Sant Pere de Llaners, gairebé al punt més alt, després de recórrer uns 30 metres en línia recta.

El megàlit fou descobert oficialment l'11 de setembre de l'any 2001 per Joan Tocabents, del Pertús, i Andrée Basso, familiar dels propietaris de la finca on es troba. L'11 de febrer de l'any següent, a l'última visita que va fer el GESEART, en la que el van estudiar i dibuixar, va aparèixer a la part de darrere de la cambra i a superfície, un fragment de vora de vas d'estil campaniforme pirinenc amb incisions, i, el 2004 en una prospecció francesa, va sorgir un nou fragment ceràmic informe.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, es tracta d'un sepulcre de corredor que consta d'un túmul d'uns 8 metres de diàmetre, només visible a la dreta de la cambra, degut al seu atrinxerament per la banda esquerra i la part del darrere. Pel que fa a la cambra, es documenten unes mides internes d'1.00 metre de longitud, 0.90 metres d'amplada i 75 centímetres d'alçada. En Jean Abélanet, però, el descriu com un dolmen simple.

Inserim la planimetria del sepulcre, corresponent a l'estudi fet per Carreras i Tarrús.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

El molló de pedra seca que es veu sobre seu, pel que hem pogut saber, va ser erigit l'any 1935 per l'oncle de l'actual propietària de les terres. Sabem que aquesta construcció no és l'única a terres franceses sobre dòlmens.

Tot i que el fragment campaniforme pirinenc ens indicaria una utilització a l'era calcolítica, el seu estil arquitectònic ens encaixaria al Neolític de la zona, vers el 3500 a.n.e. Per tant, aquest fragment ceràmic seria pertanyent a una reutilització del sepulcre.


Coordenades UTM(ETRS89):

La Siureda: 31T 482856 4701226
Sant Pere de Llaners, Canors o Puig de les Saleres: 31T 486953 4704878

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada