Nova ruta al terme de Santa Cristina d'Aro, de nou al nucli de Romanyà de la Selva.
Comencem visitant una cosa que, sincerament i a primera vista, no sabem que és; el lloc és conegut com la Banyera dels senglars. Hi arribarem tot pujant fins a la part més alta de la urbanització de Mas Bousarenys. Just quan s'acaba aquesta urbanització tot anant pel carrer del Puig Brull, arribem a la carretera que va fins el nucli de Romanyà. A l'altra banda de la carretera, veurem un camí sorrenc i aquí aturem el cotxe (hi ha un espai per encabir uns quants). És el camí que duu al dolmen de Can Reparat, però és aconsellable anar amb GPS, ja que hi ha múltiples camins. Bé, entrem pel camí i el seguim uns 850 metres, mantenint-nos sempre a la nostra dreta. Veurem primer, a la nostra dreta, una zona neta de bosc, no sabem si a causa d'un antic camí, i avançarem un pèl més, fent baixada, per a trobar, a la dreta, un corriol que ens durà a la mencionada "banyera" en pocs metres.
Segons hem pogut saber, és un gorg de creació natural. Pel que es veu, era una petita gorga formada pels torrents de la zona a temporades de pluja, que ha estat modificada per la mà humana, com es pot veure clarament amb les lloses col·locades als volts de l'encaix que en el seu dia va ser natural i que, a dia d'avui, ha rebut ampliacions i modificacions humanes.
Seguint el corriol, ara un xic més desdibuixat, direcció nord, i també a escassos metres, veurem un apilament rocós, on, a la part superior, hi ha una cavitat que ha estat batejada amb el nom de paradolmen de la Banyera dels senglars per alguns excursionistes.
Tornem al camí i, com hem comentat, podem arribar al dolmen de Les Ginesteres o Can Reparat en uns 150-160 metres, a la dreta del camí. Nosaltres el que vam visitar el febrer de l'any 2017 i, a la publicació d'aquest megàlit, també hi ha diversos monuments megalítics de la immediata zona. Així doncs, tornem al cotxe per anar a visitar el més que probable paradolmen de l'Abric d'en Cama.
Per trobar-lo, emprenem en cotxe la carretera direcció nord-oest, arribant al nucli de Romanyà i sortint a la carretera GIV-6612 cap a la dreta, en direcció al preciós sepulcre de la Cova d'en Daina. Uns 650 metres més tard, ens aturem a la zona habilitada per a deixar els cotxes dels visitants d'aquest dolmen. A peu, prenem el sentit contrari del què hem arribat, agafant un corriol ben marcat i definit que surt d'aquesta zona i que en pocs metres ens duu a un sorrenc camí pel que seguim vers la nostra dreta. A uns 210 metres, trobem un tallafoc i, poc abans d'ell, emprenem per un corriol desdibuixat, que surt a la nostra esquerra, saltant el filat que hi ha a la vora del camí. Aquest ens porta al paradolmen en uns 25 metres, sota d'un gran bloc granític, a la vora del tallafoc esmentat.
Amb una fotografia més propera de la zona marcada a la imatge anterior, es pot afirmar l'aixecament d'uns rocs a la nostra esquerra per tancar una cavitat, fet que denota una certa intencionalitat humana.
Però aquí no s'acaba tot pel que fa a aquest gran roc, anem a la seva part del darrere i ens trobem amb dues cavitats ben identificades; una és la que acabem de documentar, i l'altra que, segons en Xevi, mesura 2.70 metres de llargada, per 1.20 metres d'amplada i 0.80 metres d'alçada, i que també té restes de mur a la seva entrada.
Havent vist les dues més que probables tombes, tornem al cotxe i ens dirigim a cercar la Pedra de Puig Romaní, que es troba a la part més baixa de la urbanització on acaba la carretera que va de Romanyà a Platja d'Aro passant pel golf (la carretera on hem deixat el cotxe per anar a la Banyera dels senglars). Concretament, els gravats es localitzen al carrer que els hi dona nom amagades dins de la zona lliure de cases entre aquest carrer i la C-31, gairebé al final del carrer, que, a mode personal, ens va semblar que els veïns la tenen "enjardinada"(cuidada entre l'assilvestrat del bosc).
Aquesta espectacular pedra amb gravats va ser descoberta amb motiu de les obres de desdoblament de la propera carretera C-31, obres que van començar l'any 2009 i van acabar l'any 2011.
Es tracta d'un conjunt de cassoletes unides per reguerons gravades en un plafó d'1.40 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. En total, es compten 12 cassoletes, 5 de les quals són unides per reguerons, 4 aïllades i 3 més que van associades a un petit rebaix amb un bec vessador en direcció est.
Inserim una imatge extreta de l'informe pertinent per part de l'empresa d'arqueologia Estrats, que va ser l'encarregada de prospectar tota la zona afectada per les obres abans esmentades.
 |
| Extret de: Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31 (Pablo Martínez Rodríguez, Mireia Pedro Pascual i Marcel Olivé Taché) |
Amb aquest últim jaciment, donem per acabat el dia, perquè, a banda del descrit, vam tornar a visitar altres jaciments que no hem inserit a la ruta d'avui... la zona de Romanyà és plena de monuments megalítics i alguns són molt i molt macos, com l'esmentada Cova d'en Daina, just al costat d'on hem aparcat el cotxe a la visita dels paradòlmens.
