Inscultures a Barcelona i Santa Coloma de Cervelló

Avui anem cap a Barcelona, en concret a la carretera de l'Arrabassada, i la seguim fins trobar la bifurcació de Vallvidrera i Sant Cugat. Agafem la que va cap a Vallvidrera i deixem el cotxe a l'aparcament dels Jardins del Viver de Can Borni, que és a uns 100 metres de la bifurcació.

Ens posem a caminar vers la bifurcació, pel carril que han fet pels vianants, i a una cinquantena de metres travessarem la carretera agafant un caminet amb un intent d'escales, d'aquestes que posen una fusta en forma de tronc, per fer com de "dic de contenció" de la terra que té per sobre. Ens endinsem i just fer la petita pujada toparem amb un caminet en terreny planer, girarem a la dreta agafant un corriol que surt allà mateix i que ens durà a la pedra de Collserola; cap a l'esquerra anirem a la font de la Salamandra.

Com es veu a la fotografia, aquest gran roc consta d'una desena de cassoletes i reguerons. Tot i que sigui anomenada "pedra", aquesta té unes dimensions aproximades de 1.5 metres de llarg, 1 d'ample i un mig metre de gruix.

Aquest roc va ser treballat, segons l'Antoni Mañé, a l'era calcolítica, entre el 2700-2200 a.n.e., tot i que, per nosaltres, també podrien ser neolítiques, de mitjans-finals d'aquesta era. 

Tornem al cotxe i ens dirigim a Santa Coloma de Cervelló. S'ha d'anar al carrer de la Ginesta, que nosaltres per arribar-hi vam fer una volta de nassos, anant per la muntanya, però resulta que és dels pocs camins que hi ha per anar-hi. Creiem, però, que s'hi pot arribar si aparqueu a la urbanització de Can Via.

Partint des del carrer Dolça de Provença, on hi ha una parada de bus, agafarem el camí de la dreta, deixant el corriol que surt darrere de la parada. El seguirem fins a trobar la primera bifurcació, a la que agafarem el camí de l'esquerra que s'endinsa a la muntanya i seguirem el camí tot recte deixant enrere diversos camins a l'esquerra i algun corriol a la dreta. Seguirem caminant fins que ens trobem un camí a la nostra dreta i el que nosaltres estem fent tancat amb una cadena, travessem la cadena i seguim rectes per aquest camí deixant un gran dipòsit d'aigua a una cantonada. Després d'un pendent i un revolt, arribarem a l'ermita de Sant Antoni. Creuarem el terreny de l'ermita en la direcció en la que arribes i, al costat d'uns bancs, veurem un corriol que carena els cims de les muntanyes; el seguirem i, en no gaires metres, veurem a la part dreta del corriol, a 1.5 - 2 metres sota d'ell, una roca amb gravats, la qual rep diferents nom, entre ells, Roca sagrada de Montpedrós.

Hem inserit diverses fotografies, perquè, almenys a mi, em sembla impressionant!!

A la primera fotografia, si l'amplieu, veureu unes cassoletes a la part superior del roc, que, curiosament, coincideixen amb els cinc dits de la mà dreta.

No es té una datació en concret, d'aquest roc, però hem trobat diverses fonts que indiquen que aquests gravats són d'època prehistòrica. Segons F. Anguas, A. Fàbrega, J.M. Huélamo, J.M. Solias, el bonic gravat és, per la seva similitud a d'altres gravats catalans, corresponent a les eres del Calcolític o Bronze. S'ha de dir que el primer que hem citat fou el seu descobridor.

El que sobta només el veus és el bon estat del conservació del gravat per ser d'era calcolítica. Gran part d'aquest fet és la duresa que té el tipus d'esquist del què és composa el roc, juntament amb la localització del roc i el seu clima. D'altra banda, també es documenta un més que probable regravat amb útil i martell a l'era preromànica o inclús medieval.

El roc ens recorda bastant a l'estela del Pla de la Calma, que és datada d'ara farà uns 4000 - 5000 anys. Però per la forma de l'acanalat, sembla de l'Edat dels metalls com a molt.

A dia 23/07/2026, gràcies a un comentari d'un seguidor anònim, fem una actualització de la publicació. La informació en si, ja la sabíem, inclús recordo que fa uns anys vam estar debatent amb uns companys d'Euskal Herria, per l'estil d'acanalat del gravat al que hem fet referència abans. El debat es va acabar quan vam trobar un document d'una universitat, no recordo quina, on l'autor que el signava deia que, com hem dit abans, aquest acanalat era fruit d'una repicada posterior a la seva creació, i que el gravat original era prehistòric.

Anys més tard però, vam veure un home a les notícies que afirmava que havia estat ell el qui havia fet l'espectacular gravat als anys 80 i aportava fotografies com a prova. A mode personal i tenint present l'informe arqueològic al que fèiem esment abans, pensem que el reticulat té parts que, per la morfologia del dibuix, podrien ser prehistòriques, repicades a posteriori. I d'altres que són massa perfectes i carregades de detalls que no ens encaixen a la prehistòria.

Per tant, a dia d'avui, no podem assegurar que es tracti d'un gravat prehistòric, però bé, com a poc val la pena veure'l, és realment bonic.

Finalitzada la visita als gravats, anem a la part oposada de l'esplanada de l'ermita, des d'on es divisa bona part del litoral del Barcelonès i el Baix Llobregat.

Refem el camí fins el cotxe i tornem cap a casa, que estem cansats de tant caminar (jejeje).

Coordenades UTM(ETRS89):

Inscultures de Pedra de Collserola:  31T 426712 4586701

Possibles inscultures de Montpedrós: 31T 416550 4580358