Segon dia de la ruta de l'amic Manolo pel Rosselló, que ja sabem que són rutes intenses. Avui, visitarem 7 megàlits de diversos pobles. El primer, la comuna de Tarerach, on visitarem dos sepulcres: els dos germans de Lieussanes o Mas Llusanes, també coneguts com a dòlmens de Tarerach o Llossannes. A més de tots aquests, el primer dels germans també és anomenat com La Barraca, pel que l'altre també es pot trobar com La Barraca II.
Prenem el cotxe i busquem la carretera D35C, tot anant des de Trévillach a Arboussols/Marcevol, aturant-nos just després d'una casa d'allotjament rural enganxada a l'esquerra de la carretera en una corba a la dreta en el sentit de la marxa. A peu, seguirem per la carretera, fins a trobar un camí sorrenc que puja vers la muntanya, tota conreada amb vinyes. Al primer replà, penso que era, girarem a la dreta tot vorejant el camp llaurat. En pocs metres, veurem un camí atrotinat que surt a la nostra dreta, vers la vall; el seguim i, a poca distància, localitzem, just a la nostra esquerra, el dolmen de Mas Llussanes I o La Barraca.
A 580 metres sobre el nivell del mar i amb unes dimensions de 3.30 metres de llargada màxima, 2.35 metres d'amplada i un alçada conservada de vora 1.00 metre, és un dels sepulcres més importants i més visitats de la contrada.
Aquest sepulcre fou esmentat per primer cop per Pierre Vidal l'any 1921 i publicat en un recull dolmènic per Pierre Ponsich l'any 1950, però no fou excavat fins el 1987 per Jean Abélanet. A l'interior, aparegueren restes de vestigis de diverses èpoques: Trossos de vidre i de ferro dels segles XVII al XIX, pel que sembla que es va utilitzar com a abocador, fet prou típic a la nostra era, però també, s'hi van trobar restes d'urnes funeràries del Bronze final - principis de l'edat del Ferro, i fragments ceràmics amb ornamentació de cordó de l'edat del Bronze. Augmentant l'antiguitat de les troballes, passem a les del Neolític, com ceràmica perforada, diversos trossos de sílex i de quars, diversos percussors d'aquest últim material, una gran petxina de càrdium i 1 fragment d'anell discoidal de roca verda.
Acabem amb el sepulcre inserint la planimetria que presenta Jean Abélanet al seu llibre "Itinéraires Mégalithiques", un recull d'itineraris pel Rosselló i el nord dels Pirineus catalans.
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet |
Proper a ell, es va descobrir tot un hàbitat del Neolític, vers el 3500-2500 a.n.e, on molt possiblement vivien els ocupants del sepulcre. Esmentar també que, als camps de vinyes que voregen el sepulcre, han aparegut diverses troballes d'aquesta edat: es documenten quatre percussors de quars, diversos anells discoidals i una làmina de sílex. Sembla ser que entre les restes ceràmiques, n'hi hauria moltes pertanyents a urnes funeràries.
Un cop visitat i més que fotografiat el sepulcre, tornem a la carretera, però no prenem el cotxe, a peu la fem a l'inrevés de com hem vingut, tot passant una casa a l'esquerra i la casa rural, ara a la nostra dreta. Després de la corba on es troba la casa, seguim uns pocs metres tot buscant un accés practicable per pujar als conreus, novament de vinyes, que hi ha a la nostra esquerra. Quan aconseguim accedir al camp llaurat, el seguirem vorejant al costat de la carretera fins que aquest comença allunyar-se d'ella. A aquest punt, saltem el filat del conreu, si és que anem per dins, i ens endinsem a un petit bosquet (petit, petit, 4 arbres i matolls), tot seguint un corriol molt desdibuixat i malmès. Aquest creua el dolmen de Llussanes II, també anomenat La Barraca II per la proximitat vers la tomba anterior.
Aquest mal conservat megàlit amida uns 1.50 metres de llargada per 1.40 d'amplada, consta d'un túmul circular no gaire visible i fou descobert l'any 1972. I per la descripció que en Jean Abélanet fa d'ell, sembla com l'anterior, d'estil dolmen simple, però he de dir que a mi em va cridar l'atenció el gruix d'algunes lloses (sobretot la que es veu a primer pla), que amiden 10 centímetres. Inserim la planimetria del suposat dolmen simple, de nou cortesia de Jean Abélanet.
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet |
Va ser excavat vers el 1973 per Henry i Monique Baills, que van publicar els resultats a la revista Massana, on es documenten diversos i variats fragments ceràmics del Bronze final, dos percussors de quars i una plaqueta d'esquist del Calcolític - Bronze antic. Les restes trobades a superfície deuen pertànyer, per proximitat, al mateix hàbitat que dèiem que es troba proper a La Barraca.
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet |
En Abélanet diu que, segons les restes recuperades, aquest megàlit deuria haver-se construït vers el 2200-2000 a.n.e., a cavall entre el Calcolític i el Bronze antic. Així que el meu comentari de les lloses queda més o menys aclarit, podria ser una evolució dels típics dòlmens simples del Neolític, que a aquesta zona acaba al 2500 a.n.e.
Tornem al cotxe i anem direcció nord, vers la comuna de Trillà, on també veurem dos dòlmens; el primer, el de Taupels, també conegut com a Colombinos.
Ubicat al nord-est del poble, en un bonic paratge, aprofitant una certa elevació del terreny s'hi va construir aquest sepulcre. Actualment, està molt restaurat, diríem, el que sabem segur és que s'han fet obres d'adequació, ja que a les fotos antigues de les que disposem, s'hi veu clarament tot de rocam de l'antic túmul.
El que queda de la coberta és una gran llosa amb unes dimensions de 1.77 metres de llarg i 1.40 metres d'ample que cobreix parcialment aquest dolmen simple d'una llargada de 2.20 - 2.30 metres, creant una alçada que oscil·la entre 1.00 i 1.10 metres.
Pel que fa a l'obra tumular, com hem dit abans, és natural en gran part, aprofitant el turó, però queden minses restes de rocam artificial, darrere d'on aniria la desapareguda capçalera del megàlit. Així ho dibuixa Abélanet al seu llibre.
 |
Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet
|
El bonic sepulcre fou excavat furtivament per un agricultor de la zona. Pel que se sap, van sorgir diverses ceràmiques, però no hi ha res d'informació sobre elles, per tant la seva data de creació és d'una gran incertesa, tot i que el podem col·locar al Neolític pel seu estil arquitectònic, com el seu igual Mas Llusanes I, entre el 3500 i el 2500 a.n.e.
En marxa de nou, ens dirigim a visitar el megàlit d'Apostados, conegut en menys mesura com a Camp del Prat o bé Triacayres, que es troba a uns 500 metres del cementiri de Trilla.
Davant d'aquest curiós dolmen simple, el primer en què et fixes és que no té el que podríem denominar la morfologia "normal" d'un dolmen, és més ample que llarg. La cambra sepulcral amida 1.00 metre de llarg, per un ample de 1.70 metres. Aquesta cambra és coberta per una gran llosa de 2.45 metres de llarg i una amplada que ronda els 1.50 metres.
La capçalera trencada es va completar amb un mur de pedra en sec, pel que es creu que a posteriori es podria haver utilitzat com a abric.
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet |
Oficialment, no s'ha excavat mai, ni s'ha trobat cap resta a superfície. El fet de que l'espai hagi estat reutilitzat no dona gaires esperances a trobar cap resta en superfície. Potser si s'excavés, ens donaria pistes sobre la seva possible datació. A falta d'això, podríem col·locar-lo, pel seu estil arquitectònic, vers el Neolític cap el 3500-2500 a.n.e.
Tornem al cotxe i ens dirigim a Ansignan, on, tot endinsant-nos pels camins que porten a Felluns, trobarem el dolmen de Rouyre. Realment, és complicat explicar quin caminoi seguir, recomano cercar-lo per les coordenades.
Com a aficionat al tema, crec que s'han passat amb la restauració. Ara, hauríeu de veure com estava per les fotografies antigues que hem vist, bastant maltractat a causa de continuades violacions de l'antiga tomba.
La cambra del dolmen simple té unes dimensions de 1.75 metres de llarg, per 80 centímetres d'ample, i és bastit en gneis local. Al seu interior, s'hi va trobar, tot i les violacions que se li suposa, restes d'era Calcolítica - edat del Bronze. Cal destacar la gran quantitat de ceràmica campaniforme, un petit tros de quars i una punta de ferro. El megàlit fou restaurat i documentat l'any 1988.
.jpg) |
Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet
|
Però això no és tot, ja que al seu malmès túmul també va sorgir divers i variat material ceràmic. Sobta que no es trobés res de material lític a l'excavació (bé, de fet, no sobta, degut a les violacions patides), encara que als voltants s'han trobat destrals de pedra polida i esclats de sílex. El túmul és de forma ovalada d'uns 10 metres de diàmetre i amb un doble cròmlec peristàltic, marcant dos nivells estructurals, segons Abélanet, molt visible a la part est.
 |
Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet
|
Tot estant al dolmen, en Pere va decidir fer un volt pel lloc. Al poc, ja ens cridava, ja que havia trobat un roc amb diverses cassoletes. Aquest roc es troba a pocs metres del sepulcre, a la part de darrere.
Tornem al cotxe i anem al poble de Felluns, on seguint camins que van en direcció Ansignan transitables per qualsevol tipus de cotxe, arribarem al dolmen de la Cauna del Moro.
El restaurat i protegit a dia d'avui megàlit es troba just a la línia divisòria entre Felluns i Ansignan, a una antiga parcel·la de conreu, ara envaïda per la vegetació. Fou descobert per Lucien Piéchon, professor i alcalde de Sournia. Però fou Pierre Ponsich qui el documentà per primer cop. Temps més tard, l'any 1950, és en Lluís Pericot qui el menciona en el recull Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.
La gran tomba, construïda amb granit local, té unes dimensions de 2.50 metres de llarg i una amplada de 1.40 metres; pel que fa a l'alçada conservada, no l'hem trobada per enlloc, però bé, jo faig 1.75. Però el que sí hem trobat ha estat la seva planimetria de nou de Jean Abélanet al seu llibre "Itinéraires Mégalithiques".
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet |
És datat del Neolític, tot i que no ens consta cap troballa al jaciment, així que suposem que el daten al Neolític, per la morfologia. Aquesta datació és recolzada per un proper cròmlec documentat i avui en dia desaparegut, també per uns rocs amb alineaments de cassoletes a una cinquantena de metres, i, el més significatiu, les restes trobades a uns 250 metres, on a una de les parcel·les, s'hi va trobar divers fragments ceràmics d'estil Vérazien, estil datat del Neolític final, una preciosa punta de fletxa amb alerons i peduncle, un percussor de quars, diversos esclats d'aquest material i nombroses pedres tallades.
Ara sí, fem un mos, que ens l'hem ben guanyat, i anem a Bélesta a visitar el Museu de la Prehistòria del poble, que es troba dins el castell de la població, i on hi ha una sepultura col·lectiva d'edat prehistòrica.
L'any 1983, es va descobrir aquesta gruta sota el castell, on es van trobar els esquelets de 32 persones amb el seu aixovar, en gran mesura intacta, sota vuit metres de sediments. Esmentar també que s'hi van trobar una falç de sílex, moles de granit, punxons i restes d'antics fogars. L'excavació va confirmar l'ús d'aquesta cavitat en diferents edats. La part que es veu a la fotografia es va datar per mitjà de C14 amb una antiguitat de 6500 anys, per tant d'era Neolítica. Però no s'acaba aquí l'esplendorós d'aquesta cova. Al sondeig realitzat, varen sorgir diferents materials d'altres èpoques, així com plaquetes d'esquist, dents perforades i ossos polits, però també petxines i fins i tot una perla d'ambre, procedent del mar Bàltic, fet que fa suposar una estructura comercial prou organitzada vers el 1500 a.n.e., a plena edat del Bronze.
Sortint del museu, amb un parell de llibres més per a la biblioteca megalítica de casa, visitarem el dolmen del Molí del Vent, situat al nord de Bélesta. El localitzarem prenent una carretera asfaltada que surt a la dreta de carretera D21, paral·lela a la D17, un xic abans d'aquesta i que en 750 metres ens porta a un camí sorrenc que acaba, després de 140 metres, al reconstruït dolmen.
D'aquest bonic dolmen de corredor sabem que fou descobert per un professor anomenat François Roig l'any 1963, i fou visitat arqueològicament parlant, el 1964 pel mateix François Roig amb companyia de l'arqueòleg Georges Claustres.
El dolmen estava realment deteriorat quan fou trobat, sobretot per l'ús com a pedrera que es va fer del seu túmul ja a època històrica. Tot i això, s'ha reconstruït conservant les dimensions que es té indicis que tenia, 9 metres de diàmetre. El sepulcre en sí consta de dues petites sales, ja que té una avantcambra, en part construïda amb murs de pedra en sec, en part per lloses. No disposem de dimensions reals ni de la cambra ni de la seva avantcambra.
Només hem pogut trobar pel que fa a la seva morfologia, segons Abélanet, que és la típica galeria coberta catalana, posant en dubte l'avantcambra, i dimensionant el túmul de 9 metres de diàmetre, per 50 centímetres d'alçada màxima.
 |
Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet
|
Hem trobat diversos informes d'excavació, on Georges Claustres assegura repetides violacions, sobretot a l'era romana, època de la que s'han trobat petits trossos ceràmics, però també se n'ha extret d'era neolítica del seu interior, així com també una punta de fletxa de sílex, idèntica a les sorgides als ossaris calcolítics trobats a Corbières. Les restes del túmul també es van excavar, trobant en ell diverses ceràmiques del Calcolític i l'edat del Bronze, juntament amb un ganivet de sílex d'era no especificada.
Per tant, com a poc, podem assegurar l'ús del sepulcre a diverses èpoques humanes, a ordenar: Neolític, Calcolític, Edat del Ferro i era romana.
Esmentar que totes les restes obtingudes a la seva excavació són dipositades al museu-castell de Bélesta.
Amb aquest megàlit, donem per acabada l'estada a França i tornem cap a Catalunya.
Coordenades UTM(ETRS89):
La Barraca o Mas Llusanes I: 31T 459918 4724625
Lieusanes o Mas Llusanes II: 31T 460068 4724584
Taupels o Colombinos: 31T 461641 4733022
Apostados: 31T 460750 4733035
Rouyre: 31T 459681 4734489
Inscultures de Rouyre: 31T 459701 4734505
Cauna del Moro: 31T 458827 4734576
Gruta del castell de Bélesta: 31T 467786 4729533
Molí del Vent: 31T 467732 4730525
.jpg)
