El primer d'uns dies de desconnexió nadalenca de Catalunya... grans tiberis, anar d'una casa a l'altra sense descans, etc. i encara ens mancarà Cap d'any i Reis!!! Per això decidim anar a les terres de l'Hérault francès, concretament als afores de Saint Paul et Valmalle.
De camí en vam veure un, el dolmen Pas de Gallardet o Pouget. Crec que segurament deu haver-hi un altre itinerari per arribar al reconstruït i reutilitzat a època històrica sepulcre, però nosaltres vam entrar a Le Pouget per la D139 i un cop ens trobem davant del nucli més típic de cases del poble prendrem un carrer que ens surt a la nostra dreta, fent una corba molt però molt pronunciada i inesperada, de fet, nosaltres ens la vam passar i en fer la volta per dalt vam veure que el dolmen era anunciat i tot. Prenem la Rue de la Ramassière deixant les cases a l'esquena, fins a trobar una desviació a la dreta, amb cartells informatius de colors, on es llegeix dolmen. Seguirem aquest camí fins al final, on ens toparem amb una tanca, allà deixem el cotxe i a peu creuem el tancat.
En travessar la tanca, tirem pel camí de la dreta i el primer que vam veure va ser una llosa que potser deu ser prehistòrica sobre dos recolzaments a modus dolmen.
Ens va semblar que tenia certs treballs a la seva cara superior, però no hem trobat res.
Seguim el corriol que queda a la dreta de la llosa i després d'un petit monticle veiem amb claretat el túmul del dolmen. La fotografia no és gaire bona, però és la millor que vam poder fer, ja que es troba a ple sol... amb les ombres dels arbres de l'hora a la que vam arribar, i per la seva morfologia, no és fàcil de fotografiar, i a sobre feia una tramuntana que prou feina tenies com per mantenir-te tu mateix recte.
Cal destacar la bonica llosa treballada que dona accés a la cambra sepulcral... Sempre m'ha agradat aquest estil, l'he vist a diversos llocs, però a Catalunya em penso que no n'he vist cap.
El dolmen de Pas de Gallardet o de Le Pouget, consta d'un túmul de 25 metres de diàmetre, construït amb terra que no és pròpia de la zona, i pronunciat desnivell. El seu corredor, d'uns 5 metres de llargada i entre 1 i 1.5 metres d'amplada segons la zona, dona accés a una avantcambra quadrada de 2.5 metres de costat. Després ve la llosa rebaixada (reconstruïda) a modus pòrtic que dona accés a la cambra principal, de 5.75 metres de llarg i 3.25 metres d'amplada. Aquesta té com a capçalera una gran llosa i les parets són de pedra en sec, fent un pèl de curvatura. Fins ara no he trobat l'alçada, però és prou alt com per posar-se dempeus. El terra del megàlit és enllosat.
Es conserven tres de les lloses de coberta del megàlit, es diu que en el seu dia en serien quatre... Aviam si la que falta és la llosa que hem vist fa una estona en passar la tanca?? Ara, que tant l'avantcambra com el corredor també eren coberts i les llosses de coberta d'aquestes parts del megàlit resten desaparegudes.
No dubtem de la utilització de la pedra en sec, típic a la zona, però les de la cambra són evidentment modernes. Possiblement és dels anys 70 quan es va excavar i restaurar.
Hem pogut saber que a l'excavació del megàlit van sorgir 4 fragments d'esteles funeràries, tot i que no va sorgir gaire més de prehistòric, només una pedra de molí i un fragment ceràmic d'impossible datació. Els arqueòlegs afirmen la seva utilització a l'era gal·loromana com a vivenda, ja que hi ha evidències i ceràmiques d'aquesta edat, el que fa que la datació del megàlit sigui prou imprecisa. Tot i això, els arqueòlegs el daten vers el 3500 i el 2800 a.C.
Coordenades:
Pas de Gallardet o Pouget: UTM(ETRS89): 31T, 541175, 4826080
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada